of 20/20
1.- Es desvetlla una consciència nacional La Renaixença La Cultura popular Romanticisme Teatre, cant coral, premsa 2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme Nacionalisme cultural 3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) Federalisme El catalanisme conservador Valentí Almirall UNIÓ CATALANISTA 1885 El Memorial de Greuges 1892 Les Bases de Manresa 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) La Lliga Regionalista (1901) El catalanisme d’Esquerres ERC (1931-1936) 1

Origens Del Catalanisme

  • View
    11.781

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Origens Del Catalanisme

  1. 1. Tema 10: Orgens i consolidaci del catalanisme 1 1.- Es desvetlla una conscincia nacional La Renaixena La Cultura popular Romanticisme Teatre, cant coral, premsa 2.- La renovaci del catalanisme cultural: el Modernisme Nacionalisme cultural 3.- Els orgens del catalanisme poltic (Segle XIX) Federalisme El catalanisme conservador Valent Almirall UNI CATALANISTA 1885 ElMemorial de Greuges 1892 Les Bases de Manresa 4.- Limpuls decisiu del catalanisme poltic (Segle XX) Lhegemonia dels conservadors (1901-1923) La Lliga Regionalista (1901) El catalanisme dEsquerres ERC (1931-1936)
  2. 2. 1.- Es desvetlla una conscincia nacional Decret de Nova Planta (1716) Centralitzaci poltica i cultural La Renaixena Moviment cultural Romanticisme Ofegada des del Renaixement del catal Sentiment didentitat collectiva provoca A partir de 1830 Proper al liberalisme Jocs florals , 1859 A travs de La Cultura popular s del catal entre les classes populars s del castell entre les classes riques Cal tenir en compte Cultura popular i Renaixena Cant coral Teatre i premsa A travs de 2 Arrels del passat nacional Folklore, llengua Llibertat nacional del poble Oda a la Ptriade Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i ptria) A partir de la 2 meitat del XIX Seraf Pitarra (obres populars, crtica a la burgesia, republic, anticlerical) ngel Guimer (Teatre) Jacint Verdaguer (poesia) Satrica, humorista, crtica ( Campana de Grcia, LEsquella de la Torratxa) Premsa diria Diari catal (Valent Almirall) Josep Anselm Clav (republic) La Fraternidad (1850), en catal Orfe catal (1891)
  3. 3. 2.- La renovaci del catalanisme cultural: el Modernisme Joan Maragall, Santiago Rusiol Modernitzaci, normativa del catal (Pompeu Fabra) Nacionalisme cultural. Diferenciaci cultural Justificaci nacional catalana Pg. 160 3 A finals del XIX i a comenaments del XX 3.- Els orgens del catalanisme poltic (Segle XIX) Les primeres reivindicacions: federalisme i carlisme Consistien enManifestacions anticentralistes urbanes Republicanisme federalrurals Carlisme (furs,lleis tradicionals, antiliberals) Evoluciona al catalanisme conservador 3.1.- Federalisme Sinicia en el sexenni revolucionari 1868 Partit Republic Democrtic (Estat catal dins un Estat federal) destaca Valent Almirall Concepci regionalista del federalisme Publica el Diari Catal Lo catalanisme(Catalanisme, regionalisme i particularisme)
  4. 4. De la m deValent Almirall lorganitzaci catalanista evoluciona 1850 1er Congrs catalanista Defensa del dret civil catal Creaci centre cultural i cientfic (normativa) Es crea Centre Catal(1882)Federals i moderats 1883IIon Congrs catalanista - Crtica al centralisme burgs catal (partits dinstics) - Cooficialitat llengua catalana - Conservaci del dret catal - Proteccionisme De la m del Centre Catal i de Valent Almirall1885 ElMemorial de Greuges Lliurat a Alfons XII Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Catalua s un intent fracasat dunir la burgesia conservadora amb el federalisme Pg. 161 4
  5. 5. 3.2.- El catalanisme conservador 1887separaci del Centre Catal Lliga de Catalunya Juntamentamb Centre Escolar Catalanista (ngel Guimer) (Narcs Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch) Missatge a la Regent(reivindicacions autonmiques) 1892 es crea laUNI CATALANISTA Bases per a la Constituci Regional Catalana Les Bases de Manresa Creen lesJuntament amb molts grups culturals La burgesia simplicava molt ms en el catalanisme 1898La prdua de Cuba provoca Impuls del catalanisme entre la burgesia 1899tancament de caixes (negar-se a pagar impostosextraordinaris) Pg. 162 Esglsia catalanista Tradici i catalanisme conservador Josep Torres i Bages Jaume Collell Jacint Verdaguer Associaci degrups poltics i culturals 5
  6. 6. Uni de forces catalanistes en laSolidaritat Catalana(xit electoral, 1907) Enric Prat de la Ribaescriu:La nacionalitat catalanai es generalitza el terme nacionalisme igual a catalanisme poltic 4.- Limpuls decisiu del catalanisme poltic (Segle XX) En el primer ter del XX, domini del catalanisme conservador 4.1.- Lhegemonia dels conservadors (1901-1923) Burgesia industrial Articulen els seus interessos a travs de La Lliga Regionalista(1901) Enric Prat de la Riba, Francesc Camb, Josep Puig i Cadafalch pretenen - Reformar la Restauraci des de dins - Autonomia poltica i administrativa per a Catalunya - Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral Evoluci de fets i catalanisme entre 1901 i 1923 Amb el domini de 1905Victria electoral de la Lliga Regionalista Assalt per lexrcit de les redaccions de Cu-Cut! I La Veu de Catalunya 1906Llei de Jurisdiccions(ampliaci competncies dels militars en lmbit civil) Pg. 163 Pg. 163 Pg. 164 6 Enric Prat de la Riba provoca provoca
  7. 7. Per tal de resoldre el problema catalan el govern de MadridConcedeix una certaautonomia administrativa(1914) Es crea la Mancomunitat de Catalunya Sota la direccidEnric Prat de la Riba Uni de les quatre diputacions provincials Priomera experincia dautogovern administratiu Aquesta evoluci del catalanisme s veu frenada pelCop dEstat de Primo de Rivera (1923) - Anulla la Mancomunitat - Persecuci del catalanisme - Fort esperit nacionalista espanyol 7
  8. 8. 4.2.- El catalanisme dEsquerres Tendncies desquerra a inicis del XX Anarcosindicalisme(revolucionari i apoltic) Partit Republic Radical(Alejandro Lerroux) Anticlerical, anticatalanista, demoggic Uni Federal Nacionalista Republicana(1910) Elpacte de Sant Gervasi(1914) s un intent fracasatdunir els radicals i els nacionalistes desquerra realitzen Altres intents dunir obrerisme i nacionalisme fracasen Partit Republic Catal (1917) Francesc Layret, Marcell DomingoI Llus Companys Acci catalana (1922) Hem desperar els nacionalistes de Francesc Maci 1922Creaci d Estat CatalIndependentista Lluita armada(Conspiraci de Prats de Moll 1926-) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Es convertir 1931 Pg. 165 8 Francesc Maci
  9. 9. Quines sn les bases ideolgiques del Romanticisme? Pgina 154 Les bases ideolgiques del Romanticisme que incidiren profundament en els representants de la Renaixena foren: la valoraci de lindividualisme; lexaltaci de la llibertat poltica i nacional dels pobles, que com a individus collectius estan dotats de peculiaritats i diferncies; la valoraci del patrimoni popular i folklric i, sobretot, de la llengua, com a elements diferencials duna naci, i la recerca en el passat de les arrels nacionals, que sidealitzen. 1 9
  10. 10. Quva facilitar el desvetllament dunaidentitat collectiva catalana? 2 Fou lesperit dexaltaci de la llibertat poltica i nacional dels pobles i la valoraci de la llengua autctona com una de les expressions ms genunes dun poble el que facilit el desvetllament duna identitat collectiva catalana i ladopci del catal com a llengua literria, en comptes del castell. Pgina 155 10
  11. 11. Quines eren les crtiques al moviment renaixentista? 3 Es recriminava al moviment renaixentista de limitar les reivindicacions a ls literari, bsicament potic, del catal, i tamb es criticava ls romntic de temes i mites histrics. A ms, sestava transformant en el vehicle que la burgesia industrial catalana, fortament castellanitzada, utilitzava per a dotar-se duns smbols distintius i crear aix la conscincia de formar part duna realitat diferenciada, per tal de defensar millor els seus interessos econmics en un Estat que no podia controlar polticament. Pgina 155 11
  12. 12. Qu vol dir que el Modernisme genera un nacionalisme cultural? Com es va utilitzar polticament? 4 Aix, doncs, el Modernisme gener un nacionalisme cultural, s a dir, reivindic la cultura catalana, com una cultura autnoma i diferenciada de la resta de la Pennsula, afirmant daquesta manera la pluralitat cultural de lEstat espanyol. En aquests sentit, el Modernisme fou aprofitat en lmbit poltic per a justificar Catalunya com a naci, amb uns trets diferencials respecte de la resta dEspanya. Per tant, aquesta concepci anava lligada al federalisme i al catalanisme poltic de la fi del segle XIX i comenaments del XX Pgina 158 Llegiu el document 13 12
  13. 13. Quin s el denominador com en les reivindicacions dels primers anys del segle XIX? 5 Les reivindicacions dels primers anys del segle XIX van tenir, doncs, un denominador com: el rebuig duna idea centralista de lEstat i la defensa dels drets de Catalunya, davant la ineficcia del govern central pera solucionar la crisi econmica i la situaci de malestar social. Pgina 159 Llegiu el document 15 13
  14. 14. 14 ALMIRALL I LLOZER, VALENT Advocat, periodista i poltic (Barcelona 1841- 1904). Collabora en la formulaci del capitalisme poltic partint del federalisme intransigent. Estudi filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, per noms exerc dadvocat ocasionalment. Va collaborar amb Pitarra en les primeres temptatives de fer teatre popular amb el catal que ara es parla. Durant la revoluci de 1868 es llan a lactivitat poltica en lorientaci republicana federal intransigent. Particip en el moviment contra les quintes de labril de 1870 i en la creaci del setmanari La Campana de Grcia. Fund i dirig el primer diari en llengua catalana, el Diari catal. En 1880, organitz el I Congrs Catalanista. Intervingu molt directament en la redacci de la Memria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, coneguda com el Memorial de Greuges. El 1886 editava la seva obra principal, Lo Catalanisme, en defensa del particularisme catal.
  15. 15. 15 1885 ElMemorial de Greuges Lliurat a Alfons XIIElaborat pel Centre Catal Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Catalua Text del document " Lo que nosotros deseamos, Seor, es que en Espaa se implante un sistema regional adecuado a las condiciones actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriossimos Imperios de Austria-Hungra y Alemania, y en el Reino Unido de la Gran Bretaa, sistema ya seguido en Espaa en los das de nuestra grandeza. "Lo deseamos no slo para Catalua, sino para todas las provincias de Espaa ; y si en nombre de Catalua hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el centralismo nos causa. "Seor . se nos arrebat nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa, para ser substituido, primero por el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francs. "No podemos usar nuestra lengua ms que en nuestros hogares y en conversaciones familiares : desterrada de las escuelas, lo ha sido mas tarde de la contratacin pblica y tambin de los tribunales, en los cuales muchas veces, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los testigos y procesados, ni stos entienden a los jueces. " Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiempo que viene amenazndose, y hoy se intenta con empeo destruir, o cuando menos adulterar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organizacin de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo a medida que unas generaciones suceden a otras generaciones. A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria espaola que en cuarenta aos ha progresado y alcanzado altsimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raz de algunos aos a esta parte, y ltimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del proyecto de modus vivendi con Inglaterra. Resposta dAlfons XII
  16. 16. 16 Bases per a la Constituci Regional CatalanaBases de Manresa, 1892 Base segona . En la part dogmtica de la Constituci Regional Catalana es mantindr el temperament expansiu de la nostra legislaci antiga (...). Base tercera . La llengua catalana ser lnica que, amb carcter oficial, podr usar-se a Catalunya i en les relacions daquesta regi amb el Poder central. Base quarta . Sols els catalans, ja ho siguin de naixena, ja per virtut de naturalitzaci, podran desempenyar a Catalunya crrecs pblics (...). Base sisena . Catalunya ser lnica sobirana de son govern interior. Per lo tant, dictar lliurement ses lleis orgniques; cuidar de sa legislaci civil, penal, mercantil, administrativa i processal; de lestabliment i percepci dimpostos; de lencunyaci de moneda (...). Base setena.El Poder legislatiu Regional radicar en les Corts Catalanes, que deuran reunir-se tots els anys en poca determinada i en lloc diferent. Les Corts es formaran per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fundades en el treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indstria i comer, mitjanant la corresponent organitzaci gremial en el que possible sigui. Ms informaci
  17. 17. 17 Bases de Manresa Nom amb qu s conegut el documentBases per a la Constituci Regional Catalana , presentades com a projecte per una ponncia de la Uni Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de mar de 1892. Era president de la Uni Llus Domnech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren tamb de l'assemblea. En conjunt, les Bases eren inspiradesvagament en la frmula federalista , amb importants concessions al vell rgim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat,un regionalisme tradicionalista i corporatiu . El poder central s'havia d'organitzar sota el concepte de separaci de les funcions legislativa, executiva i judicial, per residint el poder legislatiu central en el rei o cap d'estat i en una assemblea de representants regionals. El poder executiu havia d'sser format per cinc ministeris o secretaries, i el poder judicial suprem havia d'sser un tribunal suprem regional, que podria exigir la responsabilitat als funcionaris del poder executiu. Les Bases dedicades al poder regional eren fora genriques, per, en tot cas,la legislaci antiga havia d'sser mantinguda , desenvolupada i reformada: lallengua catalana havia d'sser l'nica oficiala Catalunya i en les relacions entre aquesta i el poder central;a Catalunya noms els catalans podien exercir crrecs pblics ; ladivisi territorial era basada en la comarca naturali el municipi.Catalunya havia d'sser l'nica sobirana del seu govern interior . L'organitzaci poltica de Catalunya havia de consistir en unes corts, que s'havien de reunir cada any, en llocs diferents, i havien d'sser formades persufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en la capacitat i en la propietat, la indstria i el comer . Les corts havien de nomenar cinc o set alts funcionaris que havien d'exercir el poder executiu de l'administraci regional. Hom havia derestablir l'antiga audincia de Catalunya , on s'havien de pronunciar en darrera instncia tota mena de plets i causes.
  18. 18. 17 Enric Prat de la Riba La nacionalitat catalana A cada naci un Estat: aquesta s la frmula sinttica del nacionalisme poltic, aquest s el fet jurdic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (...) Conseqncia de tota la doctrina aqu exposada s la reivindicaci dun Estat catal, en uni federativa amb els Estats de les altres nacionalitats dEspanya. (...) Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat dEspanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica lautonomia i lespontanetat socials, la de la universalitat que porta a la constituci de potncies mundials, es resolen en una frmula dharmonia que s la Federaci Espanyola. Prat de la Riba, E., La nacionalitat catalana(1906)
  19. 19. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) Aprovada lany 1912 per Canalejas Agrupaci de les quatre diputacions de Catalunya Enric Prat de la Riba en fou el primer president (1914-1917) El segu Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) Abolida el 1925 per Primo de Rivera La Mancomunitat Institucions -Presidncia -Govern -Assemblea General Lobra Construcci dinfraestructures(Xarxa viria, telefonia..) Assistncia social(Casa de la maternitat...) Obra cultural Normalitzaci lingstica(catal, Institut Estudis catalans) Biblioteca Nacional de Catalunya Servei de Conservaci i Catalogaci de Monuments Inversi en investigaci Reforma Educativa Escola dEstiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia etc. Modernitzaci i dignificaci de lescola Enric Prat de la Riba
  20. 20. La naci catalana s un poble sotms contra la seva voluntat. Venut en 1714 per la fora dels exrcits espanyol i francs, deix dexistir com a Estat. Fa ms de cinquanta anys que reclama al dominador la llibertat de constituir-se en Estat. Per els governs dEspanya, tant si escoltencom si no, continuen mantenint Catalunya esclava. Per deslliurar Catalunya, les raons no serveixen de res; sha de crear un exrcit. (...) s lenemic mateix que ens obliga; s la histria dEspanya que ens diu que la llibertat de llurs pobles oprimits saconsegueix nicament per la violncia; s la sordesa, la negativa contnua, el mal voler, lesperit dominador, en fi, dels espanyols que els priva de concebre el mn daltra manera que com un conjunt de pobles dominadors i pobles dominats. El concepte de Llibertat i de Justcia per atots els pobles de la terra, que s en la ment i en la voluntat dels catalans, no existeix entre els espanyols. (...) Maci, F., article alEstat Catal , num. 1, 15-XI-1922 Francesc Maci