Click here to load reader

Origens roma

  • View
    82

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Origens roma

Diapositiva 1

LA FUNDACI DE ROMA( Tradicionalment el 21 dabril del 753 aC)

Remei Bald

Lheroi troi Enees, fill de la deessa Venus i el troi Anquises, i supervivent de la guerra de Troia, forma part de la llegenda de la fundaci de Roma. Desprs dun llarg viatge des de Troia va arribar al Latium.

TroiaLatiumELS ANTECEDENTS DE ROMA

Eneas, que havia perdut la seua esposa troiana, desprs daliar-se amb els llatins, es va casar amb Lavnia, filla del rei Llat , i va fundar la ciutat de Lavinium, anomenada a partir del nom de la seua esposa. El fill que portava des de Troia, Ascani o Iulus, en fund ms tard una altra, Alba Longa, tamb en el Latium i va inaugurar la dinastia de reis albans.

Un descendent dAscani, Procas, va tindre dos fills, Nmitor i Amuli. Nmitor va ser destronat per Amuli, que li va usurpar el poder i va matar els seus fills barons. La filla dAmuli, Rea Slvia, va ser consagrada al culte de la deessa Vesta, que exigia castetat (vestal). Daquesta manera Amuli sassegurava que no tinguera descendncia.Per diu la llegenda que el du Mart senamor della i li engendr dos fills bessons, els futurs Rmul i Rem.

Quan Amuli sassabent de lexistncia dels bessons, man que els llanaren al riu Tber. Per els xiquets van sobreviure i foren alimentats per la famosa lloba Capitolina. Els pastor Fustul sels trob i lils don a la seua dona Larncia, perqu els criara com a fills.

Quan Rmul i Rem es van fer majors, van conixer el seu origen, van destronar Amuli i van restituir el seu avi Nmitor en el tron dAlba Longa. Tamb van decidir fundar una nova ciutat, la futura Roma. Per tant, en lorigen de Roma hi ha dos dus, segons la llegenda: Venus, mare dEneas, i Mart, pare de Rmul i Rem. Aix es justificava mitolgicament el poder de Roma sobre els pobles conquistats.

Rmul i Rem van consultar els auspicis (observaci de les aus) per a determinar la voluntat divina sobre la nova ciutat que anaven a fundar.Rem des del tur Avent va veure sis voltors que alaven el vol. Per Rmul, un poc ms tard, en va vore dotze des del tur del Palat. Va ser elegit Rmul com a fundador de la nova ciutat en el Palat (Roma Quadrata). El nom Roma deriva del nom del seu fundador, Rmul.

LA LLEGENDA DE LA FUNDACI DE ROMA

En la cerimnia religiosa dinauguratio, Rmul va marcar el permetre de la nova ciutat amb un solc fet per un forcat o arada arrossegat per un bou i una vedella. El permetre o pomerium era sagrat. Sobre ell ms tard es construrien les muralles de la Roma Quadrata. Rem va cometre un sacrilegi botant per damunt deixe solc i per aix va ser mortalment ferit per Rmul: linici de la nova ciutat est marcat per un fratricidi.

EL RAPTE DE LES SABINES

Una vegada fundada la ciutat, a penes hi havia dones; per tant el futur estava comproms. Per aix Rmul envi ambaixades a les poblacions venes demanant aliances matrimonials, per no foren ateses.Finalment Rmul va proposar als seus conciutadans celebrar uns jocs esportius i convidar als vens sabins. Quan tots estaven concentrats en lespectacle,a un senyal de Rmul els romans van irrompre entre el pblic i van raptar les joves sabines per a convertir-les en les seues esposes.

Desprs dun temps de reclamacions sense obtindre cap resultat, els sabins iniciaren una guerra contra els romans que acab amb un tractat de pau, ja que les sabines , esposes dels romans segons la llegenda- sinterposaren entre els dos bndols allegant que no volien quedar viudes ni rfenes (de pare).Durant un temps regnaren en Roma dos reis Tit Taci (el dels sabins) i Rmul. Eixe perode es coneix com una diarquia. Quan mor Tit Taci, Rmul torn a regnar en solitari fins la seua mort, ocorreguda segons la llegenda- de manera extraordinria enmig duna tormenta. Els romans creien que Rmul havia ascendit als cels convertit en el du Quir. Daltres pensaven que havia sigut assassinat.

Rmul va ser el primer rei de Roma (Roma quadrata), construda en el tur Palat, Aix, segons la llegenda, ocorregu un 21 dabril de lany 753 aC. Encara que les restes arqueolgiques que shan trobat al Palat no sn del s. VIII aC, sin ms tardanes, si que corroboren part de la llegenda: el Palat va ser el primer tur habitat de Roma.En la festa de les Lupercals es feia una process al voltant del Palat, la qual cosa pot ser tamb un testimoni de la importncia daquest tur en les arrels histriques de Roma.Amb el temps aquest assentament fou el centre de una confederaci dassentaments o Septimontium (set monts o turons)

LA LLEGENDA I LARQUEOLOGIA

Al llarg del seu regnat Rmul:

Divid la societat en dos classes, patricis i plebeus. Els primers eren descendents dels primers fundadors de la ciutat i tenien tots els drets ( crrecs poltics i religiosos). Els plebeus eren descendents dels estrangers que acudiren desprs a la ciutat. No tenien drets poltics ni religiosos. Socupaven de lagricultura i la ramaderia.

Divid la poblaci en 3 tribus i en 30 cries (divisions administratives)

Cre el Senat o Consell dAncians , format per 100 membres ( 3 representants de cada cria, 3 de cada tribu i un president). Votaven les propostes del rei i jutjaven en cas de delictes lleus.

Es rodej dun grup armat de 300 homes, que combatien al seu costat en els conflictes. (gurdia personal i germen del futur exrcit)

ORGANITZACI SOCIO-POLTICA DE LANTIGA ROMA

Search related