Els                                     Peixos   de                                                                                                                                                                    les 

    Balears     

                                         

Per : OLIVER i FRANCIS

Índex 

·Què són els peixos?·Com és un peix?·Tipus i espècies de peixos.

·Que són els peixos?

 - Els peixos són un grup de vertebrats 

aquàtics,amb una morfologia adaptada al medi aquàtic. 

Com és un peix ?

    Els peixos s'han adaptat al medi aquàtic.    - Forma fusiforme i hidrodinàmica.   - El cos dividit en: cap,el tronc amb el penducle caudal i la cua.    - Les escates recobreixen la pell i la protegeixen de ferides i d'infeccions.

                

 

Tipus de 

peixos

 

    

Classificació

Cartilaginosos:     - Hexachiformes      - Squaliformes    - Squatiniformes    - Lamniformes                                Ossis:                                   - Actinopterigis                                    - Sarcopterigis 

Henquiformes 

- Boca dolça

• Cos allargat, amb el cap ample i el musell curt.• Presenta sis parells de fenedures branquials.• Sense membrana nictitant.• Boca ínfera.• Una sola aleta caudal molt endarrerida.• Color marró fosc.• La femella pot arribar als 482 cm de longitud i pesar 700 kg, però el mascle és més petit.

• Les femelles maduren sexualment quan tenen 450 cm.

Boca dolça(Hexanchus griseus)

Esqualiformes  - Porc marí - Ullàs

Porc Marí(Oxynotus centrina)

Cos curt i alt, de secció triangular. És característica la seua primera aleta dorsal travessada per una espina dirigida cap endavant.

Sense aleta anal. Amb cinc parells de fenedures branquials. Color marró o gris fosc, però sempre uniforme. Pell notablement rugosa. A la Mediterrània arriba a una longuitud màxima de 80 cm, i aconsegueix la maduresa sexual als 50 cm.

Ullàs(Centrophorus granulosus)

Cos subcilíndric amb el musell més aviat cònic. Sense aleta anal ni membrana nictitant. Amb dues aletes dorsals dotades d'espines. Les aletes pectorals es perllonguen cap enrere amb un llarg filament.

Té cinc parells de fenedures branquials. Color bru fosc uniforme amb el ventre clar. Presenta uns denticles dèrmics quadrangulars visibles al primer cop d'ull.

La seua longitud màxima és de 150 cm.

Lamniformes - Pelegrí - Tauró blanc

Pelegrí(Cetorhinus maximus)

· Cos gruixat i pell aspra.· Carena lateral en el peduncle caudal.· Cap curt i cònic envoltat de grans envoltures branquials.· Boca molt grossa i triangular amb dents petites, planes i nombroses.· Color gris fosc o negre amb el ventre més clar.· Filtrador. S'alimenta de plàncton (plantòfag).· És ovovivipar i té un període de gestació de 3 anys i mig.· 2n tauró més gran del mòn.

Tauró Blanc(Carcharodon carcharias)

· Cos robust i fusiforme.· Cap curt amb un morro cònic i gruixat. · Dents agudes als joves i grosses, triangulars i asserrades als adults. · Ulls petits.· Fenedures braquials llargues i espiracles molt petits.· Aletes: 1ª dorsal més gran que la 2ª. (les dues triangulars)                pectorals grosses i llargues (falciformes)· Color gris amb ventre blanc.

 Esquantiformes  - Escrat

                    Escrat

 - Cos molt ample i aplanat  - Cap ample amb el morro rodó. - Les dues dorsals són petites i es troben a la cua.  - Els espiracles són grossos i forma de mitja lluna.  - Presenta una coloració marró fosca amb una sèrie de taques clares  - El ventre el té blanc.

            Manta         (Mobula mobular) Pot assolir els 5,5 m de llargada i els 3,5 m d'ample. És capaç d'arribar als 100 kg de pes. El disc és romboidal i deprimit, molt més ample que llarg amb la 

vora anterior convexa i la part posterior còncava. A la cua, llarga i prima, apareix un agulló curt. El cap és ample i per davant apareixen unes prolongacions de 

les aletes. La boca és molt ampla i subterminal. Dents petites i nombroses. Els ulls es troben en posició lateral per davant dels espiracles. Les obertures branquials són àmplies. Tant les dorsals com les pèlviques, molt petites, es troben a l'inici 

de la cua. Les pectorals estan molt desenvolupades. Manca d'aleta caudal. El dors és negre amb reflexos blaus metàl·lics. El ventre és blanc.

         Bon Jesus       (Myliobatis aquila)

Els mascles poden assolir 183 cm de longitud total i 14,5 kg de pes.

No té aleta caudal. És marronós o negrós dorsalment, mentre que el ventre és blanc. És ovovivípar, la gestació té una durada de 6-8 mesos i 

les femelles pareixen 3-7 cries. Menja crustacis bentònics, mol·luscs i peixos. És un peix marí, de clima subtropical (54°N-35°S, 19°W-36°E) i 

bentopelàgic que viu entre 1-300 m de fondària. Es troba a l'Oceà Atlàntic oriental (des de Madeira, el Marroc i 

les Illes Canàries fins a les costes occidentals d'Irlanda i les Illes Britàniques i el sud-oest de la Mar del Nord) i la Mediterrània.

La seua carn és molt apreciada És inofensiu per als humans.

                       Càvec     (Dipturus oxyriachus)  

Els mascles poden assolir 150 cm de longitud total.

És ovípar, esdevé sexualment madur en assolir 120 cm de llargària i les femelles ponen càpsules d'ous, les quals presenten com unes banyes a la closca.

Menja animals bentònics És un peix marí i d'aigües profundes (65°N-15°N, 19°W-36°E) que viu entre 15-900 m de fondària

És inofensiu per als humans.

                       Dentón ( Dentex dentex)

• Pot arribar a 1 m de longitud total i a 10 kg de pes.• Cos ovalat i comprimit lateralment.• Cap gros i robust amb el perfil corbat, inclinat a la part superior.

• Boca grossa amb nombroses dents i 4 canins bastant desenvolupats que li donen el nom.

• Manca de molars.• Les mandíbules són bastant fortes.• Llavis grossos i molsuts.• Els ulls són petits i amb l'iris groc.• Té una sola aleta dorsal.• Les pectorals són llargues i grosses.

  

 

                     Esparrall   (Diplorus annularis)

Pot arribar als 24 cm de llargària total. El dors és ovalat, alt i comprimit lateralment. La boca és petita, terminal i una mica protràctil. Presenta diverses fileres de molars a cada mandíbula. També té 

incisius. Té una aleta dorsal. L'aleta pectoral, punxeguda, és quasi més 

llarga que el cap. Les pèlviques són curtes. L'anal és curta. Les aletes pèlviques són de color groc. Té una petita taca negra a 

la base de les pectorals. De color verd al dors i blanc als flancs. Té una taca negra en forma d'anell a la base de la cua.  La maduresa sexual arriba amb una talla de 10 cm i pot presentar 

sexes separats o ser hermafrodita proteràndric. Es reprodueix entre febrer i setembre a la Mediterrània occidental.

Menja cucs, crustacis, mol·luscs gasteròpodes i equinoderms.

   

                     Tonyina (Thunnus)

• Els mascles poden assolir els 458 cm de longitud total i els   684 kg de pes.

• Cos poderós.• Dors blau fosc. • Ventre argentat.

 

 

                        Gerret     (Spicara smaris)

·És una espècie de peix de la família delscentracàntids i de l'ordre dels perciformes.·Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.·Es troba a tota la Mediterrània, la Mar Negra, el sud de la Mar d'Azov i des de Portugal fins al Marroc (incloent-hi les Canàries i Madeira).