- 1. Art delRenaixement PINTURA CINQUECENTO
2. Pintura Cinquecento 3. LA MADURESA DEL CINQUECENTO (S. XVI)
4.
- Gran innovaci en els efectes de la llum i lombra, utilitzats
amb ms llibertat; el color esdev un element autnom, en detriment
del dibuix; tendncia a esfumar els contorns i suavitzar el modelat
de les figures.
- Composicions clares i amb simplicitat: destaca una sola escena
principal.
- Continua lescor, per amb figures en moviment (no en reps com
Mantegna).
- Desprs 1525 (crisi Renaixement: Manierisme), els valors de
bellesa pictrica, la unitat compositiva i lequilibri deixen pas a
composicions desequilibrades i asimtriques, amb un excs de
decorativisme que amagava, sovint, lestructura compositiva de
lobra.
- 3 moments: A) Els genis de Mil, Florncia i Roma); B) El nord
veneci; C) Nou sentit esttic (2 segle XVI): Manierisme.
Representants ms destacats:
-
- Leonardo da Vinci (1452-1519). Introductor duna nova
tcnica:lsfumato.
-
-
- Rafael Sanzio (1483-1520). La seva obra culmina amb la bellesa.
idealitzada i la simetria de les composicions clssiques.
-
-
- Miquel ngel (1475-1564). Introductor duna gran expressivitat en
les seves escenes dinmiques.
-
-
- Giorgio da Castelfranco, Giorgione (1478-1510).
-
-
- Tici Vecellio (1488-1576).
-
-
- Jacopo Robusti il Tintoretto (1518-1594).
-
-
- Paolo Caliari il Veronese (1528-1588).
Caracterstiques Pintura Cinquecento 5. Cinquecento: Segle
XVI
-
-
- Leonardo da Vinci : Monna Lisa i Sant Sopar ( Fitxes 79 i 80
)
-
-
- Rafael Sanzio: Esposoris Mare de Du i Escola Atenes ( Fitxes
81, 82 )
-
-
- Miquel ngel : Capella Sixtina ( Fitxa 83 )
-
-
- Giorgione : Concert Campestre ( Fitxa 84 )
-
-
- Tici : Retrat de Carles V i Venus dUrbino ( Fitxes 85 i 86
)
-
-
- Tintoretto : El lavatori de peus ( Fitxa 87 )
-
-
- Drer: Autoretrat, Adam i Eva ( Fitxes 88 i 89 )
6. 7. PINTURA : ELS PINTORS FLORENTINS ROMANS ( Escola romana )
8. LEONARDO DAVINCI (Vinci 1452- castelo de Cloux, Amboise,
1519)
- Pintor, escultor, arquitecte, enginyer i savi
- itali, amb la seva passi per descobrir va abastar les ms
diverses formes del saber, el granarquetipus de geni renaixentista
.
- Els seus manuscrits, dibuixos i obres ens informen de la seva
dimensi cientfica, denoten la seva cultura clssica, els seu afany
investigador, lesperit inquiet i la vida agitada.
- Format a Florncia al taller de Verrocchio (entra als 14 anys)
junt a Boticelli i Perugino. A Mil desenvolup una gran tasca
dinvestigaci. Daquesta poca daten algunes de les seves obres ms
famoses. Retorna a Florncia en 1499, fugint dels francesos, desprs
Roma, i acaba a Frana (cort de Francesc I).
- SFUMATO:inventa tcnica de barrejar progressivament les
tonalitats, sense una transici perceptible de la llum a lombra,
sense definir els contorns, que accentua el relleu i endolceix
lexpressi.
Escriu Tratatto de la pintura : Gran inters pel cos hum.
Galleria degli Uffizi(exterior) 9. LEONARDO da VINCI Autoretrat
(1512) (333 x 213 mm) Biblioteca Reale, Turn Home de Vitrubi
(1492)(343 x 245 mm) Gallerie dell'Accademia, Venice 10. LEONARDO I
LA CINCIA Estudi de lembri hum (1510-1513) 11. LEONARDO I LA
ENGINYERIA Ballestes. Biblioteca Ambrosiana, Mil 12. Pintura
-
- Sant Anna, la Verge i el nin
13. Leonardo da Vinci LAnunciaci (1472-1475) Oli sobre taula
(100 x 221 cm) Galeria degli Uffizi. Florncia N'hi ha molt poca
informaci certa respecte a l'origen d'aquesta obra; se sap que s un
dels primers encrrecs que Leonardo va aconseguir, mentre era al
taller de Verrocchio. 14. Composici semblant a la de Fra Angelico
sobre el mateix tema, amb la Verge Maria asseguda o agenollada a la
dreta. Lngel sacosta per lesquerre, de perfil, amb rica vestidura,
que flota, i ales aixecades. 15. Leonardo da Vinci Verge de les
Roques (1483-1486) Oli sobre taula (199 x 122 cm) Museu del Louvre,
Pars INTERPELLANT 16. Leonardo da Vinci Verge de les Roques
(1495-1508) Oli sobre taula (1895 x 120 cm) National Gallery,
Londres EXTASIADA oCONTEMPLATIVA 17. Leonardo da Vinci Verge de les
Roques (1483-1486) Oli sobre taula (199 x 122 cm) Museu del Louvre,
Pars
- Va emprar l sfumato . Les figures i el paisatge presenten un
aire misteris en difuminar els contorns: personatges sense perfil
ntid i llum misteriosa que ve de la gruta (smbol geolgic de la
Terra Mare). Gracis detall dels lliris de primer pla.
- La Verge, els nins (Jess i Sant Joan) i lngel s'emmarquen en
una composici tancada piramidal, quasi un triangle equilter.
- Es relacionen amb mirades i gestos dolos.
- La Mare de Du anticipa l'incipient somriure caracterstic de
Leonardo.
18. Leonardo da Vinci Santa Anna, la Verge i el Nin (1508) Oli
sobre taula ( 168 x 130 cm) Muse du Louvre, Pars Anys desprs torna
sobre el mateix tema. 19.
- Existncia de laire entre els objectes i lespectador.
- Contorns difuminats ( sfumato ).
- Acumulaci de blaus en el fons.
- Variaci del tra i dels tons segons els plans.
La perspectiva aria 20. Leonardo da VinciEl Sant Sopar
(1495-97,FITXA 80 ) tcnica mixta (460 x 880 cm) Convent de Santa
Maria delle Grazie, Mil 21.
- Encrrec del duc Ludovic Sforza de Mil per qui treballava
Leonardo.
- Representa lescena del Sant Sopar en els darrers dies de la
vida de Jess, segons narra la Bblia: En veritat us dic que un de
vosaltres em trair Soc jo, tal vegada?...
- s un dels quadres ms conegut del mn. Mai ha estat propietat
privada, ni ha estat taxat.
Leonardo da VinciSant Sopar (1495-97) 22. El Sant sopar
(1495-97)
- Pintura mural al refetor del convent de Santa Maria delle
Grazie, Mil.
- La seva ubicaci i lexperimentaci demprar oli sobre guix sec han
fet que es deteriors rpida i enormement, ja cap el 1500. Sha perdut
la major part de la superfcie original, malgrat els intents de
restauraci.
- s un estudi fisonmic i psicolgic dels personatges, que traspua
la seva edat, carcter, temor, estupor davant lanunci, en contrast
amb el blanc del mantell i la policromia de les seves
vestimentes.
- La serenitat de Crist contrasta amb lagitaci i dinamisme dels
deixebles que linterroguen.
23. Abans de la restauraci Desprs de la restauraci 24. El Sant
Sopar (cpia del de Leonardo da Vinci) Oli sobre llen (418 x 794 cm)
Museu da Vinci, Tongerlo 25. ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT
SOPAR
- Hi combina lordre simtric (tots seguts sobre lhoritzontalitat
duna gran taula rectangular), i la perspectiva espacial
(larquitectura aporta una visi de llunyania) amb un ric estudi
psicolgic dels diversos apstols, que mostren tota la seva
expressivitat per mitj dels rostres i el moviment de les mans. Els
apstols, distributs en grups de tres, sn tot un tractat d'emocions
i reaccions humanes.
- Jess s leix de simetria (majestus com un triangle equilter) i,
a darrere, una gran sala amb finestres, per on es divisa un
paisatge muntanys. Tota lescena sota un sostre de bigues de
fusta.
26. ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPAR
- Composici elaborada a base de quadrats: finestres, caiguda del
mantell, els sostre...
- Illuminaci artificial. Leonardo prescindeix de la llum natural
de les fileres de finestres de la sala, i tan sols utilitza la llum
de la finestra de darrere per crear una aureola difusa sobre el cap
de Jess, just en el moment que anuncia la traci de Judes, per
oferir-nos aquest moment amb contrallums.
27.
- Representada amb el rostre girat a lesquerra, amb un ermini
(armio) blanc (smbol del ducat i de la puresa) en els seus
braos.
- Els colors resalten sobre el fons obscur. Joc subtil de lllum i
ombres del rostre, intentant evitar els contrasts de la llum
natural.
- Els dits prims i amb ossos, de la dna, repetiran postura en la
Gioconda.
Leonardo da Vinci Retrat de Cecilia GalleraniLa dama de lermini
(armio, 1483-90) Oli sobre taula (548 x 403 cm) Czartorysk i
Museum, Cracvia (Polnia) 28. Leonardo da Vinci La Batalla
dAnghiari(1503-05) Oli sobre taula(85 x 115 cm) Formerly private
collection, Munich
- En 1499 fuig de Mil i torna a Florncia.
- Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que
no va arribar mai a realitzar, per li don loportunitat destudiar
lanatomia i el moviment dels cavalls i dels genets, i comen a
influir sobre els pintors ms joves.
29. Pintura
30. Leonardo da VinciMonna Lisa (La Gioconda,1503-1506, FITXA 79
) Oli sobre taula (77 x 53 cm) Muse du Louvre, Pars
- Massa respostes per una sola pregunta. s la presentaci dun
personatge desconegut del qual destaca lexpressi misteriosa.
- Un dels retrats ms famosos del mn i tamb un dels quadres ms
comentats de la histria de la pintura. Part de la fama li prov dels
misteris no aclarits.
- Vasari va reconixer-hi lesposa del florent marqus Francesco di
Bartolommeo di Zanobi( Giocondo), aix, la model podria ser Mona
(apcope de Madonna, s a dir, senyora) Elisa Gherardini als 24
anys.
- Altres teories: dama florentina amant de Giuliano de Mdici II,
Isabel I dArag, amant del propi Leonardo, un adolescent vestit de
dona, autoretrat de lautor en versi femenina, o una dona
imaginria?
QUI S MONNA LISA? 31.
- Leonardo introdueix lestudi psicolgic i elabora una tipologia
de retrat de mig cos en qu les mans juguen un paper molt important
en lexpressivitat.
- El personatge apareix lleugerament inclinat, asseguda, els
braos recolzats i amb les mans creuades, presenta un somriure
enigmtic i/o irnic, molt propi de les figures de Leonardo. Al fons
es deixa entreveure un paisatge humit, que aconsegueix un aspecte
boirs grcies a la svia aplicaci de lSFUMATO.
- Realitzat amb una gran minuciositat, que no deixa distingir les
pinzellades, les mans i la cara presenten un modelat duna gran
delicadesa. La suavitat dels seus contorns i la serenitat del seu
rostre i postura transmeten harmonia senzilla i natural, a la par
que bellesa.
- Obra dun gran realisme. La retratada du una senzilla
vestimenta, gens ostentosa, dun sol color obscur i un vel
transparent sobre el cap, que li cobreix tmidament els cabells
ondulats i negres.
COM S MONNA LISA? 32.
- Lobservaci dels fenmens fsics du a Leonardo a descobrir la
tcnica: degrada els colors per indicar llunyania, suavitza el
dibuix i difumina els contorns perqu latmosfera envolti la figura i
la natura, i aquestes es puguin fondre en harmonia.
- Pinta la figura i objectes de primer pla amb major precisi, i
suavitza el tra a mesura que sallunyen, fins difuminar-los en
latmosfera de laire, donant sensaci dautntica llunyania.
- Es creu que Leonardo no es va separar de lobra i va treballar
tan minuciosa i reiteradament, que s difcil distingir la
individualitat de les pinzellades.
- Lenigmtic somriure, el difan modelat de les mans i el verisme
de lefecte de la llum sobre les teles, denota un procediment de
captar la realitat, cientficament molt estudiat.
TCNICA: PERSPECTIVA ARIA 33.
- PAISATGE : La Gioconda apareix asseguda a una galeria, es veu
la base de la columna sobre un mur baix. El paisatge del fons, els
Alps, que va observar en el seu viatge a Mil. Per no sha pogut
identificar, donada lasimetria que presenta.
- El costat esquerre del paisatge s ms alt que el dret. Aix dna
un efecte de discordana, fent que pel costat dret la dama paregui
ms alta, tampoc el seu rostre es correspon amb exactitud (segons
Gombrich).
- Paisatge de colors freds i una mica obscurs, de tons
transparents, blavosos i verdosos, per bonic i realista.
- Es troba una mica difuminat i poc definit, per indicar
llunyania.
- Sutilitza una primerenca perspectiva atmosfrica (ARIA)
submergint la protagonista amb latmosfera i el paisatge que la
rodeja.
34.
- En el paisatge podem observar un pont com a element de
civilitzaci, que remarca la importncia de lenginyeria i
larquitectura.
- Sha establert un parallelisme entre la dona mare i el paisatge
format per roques i aigua (forces generadores de la natura).
35.
- Lexpressi del rostre ve donada per dos trets: les comissures
dels llavis i les puntes dels ulls.
- Sn aquestes dues parts que Leonardo va presentar indefinides,
deliberadament, deixant que les formes suaus es barregen, cosa per
la qual mai arribarem a saber de quina manera ens mira Monna Lisa.
La seva expressi sembla que sens escapi. s impossible i misteris
endevinar el sentiment real daquest personatge tan viu i
pensant.
- Aplicaci magistral de lsfumato: celles, nas i boca (els
elements que configuren lexpressi del rostre) queden unides per la
matisada gradaci de llum i dombra que defineix i, alhora,
indefineix els trets facials. Mentre que front, pmuls i barbeta es
destaquen per una llum brillant, les transicions de les comissures
dels llavis, les aletes nasals i el contorn dels ulls es difuminen,
donant lloc a una expressi ambigua
ENS MIRA? I COM HO FA? 36. COLOR, LLUM I COMPOSICI
- Els ulls de la dama tenen una gran lluminositat, i contrasten
amb els colors pllids, freds i harmnics de lobra. El quadre
demostra que Leonardo ha adquirit un gran domini de la tcnica en ls
del color i la llum.
- Tot i la dificultat de la tcnica emprada. LaCOMPOSICIs
equilibrada: el rostre s el vrtex del triangle, i leix est format
per la claredat que illumina el front, el pit i les mans.
37. SOMRIU?
- Ulls grossos i no t ni celles, ni pestanyes.
- Somriure dexpressi confusa entre lamargura i lalegria. Mirada i
expressi calmades, serenes i harmniques, seguint els ideals
humanistes de lpoca.
- s una obra realitzada amb un gran estudi previ.
- La dama dirigeix la seva mirada lleugerament cap a
lesquerra.
38. 39.
- Si la mirem amb la mirada perduda o relaxada, sense fixar-la en
cap punt concret, o si mirem qualsevol altra part del quadre, de
rell ens sembla veure un ampli i expressiu somriure en la
dama.
- Per, quan mirem fixament el somriure ens sembla forat, neutre,
tmid o fins i tot amarg.
- Aix s un afecte intencionat, que li va donar lautor a lobra a
travs de les ombres.
- Nhi ha, tamb, certa polmica sobre si la model estava
embarassada o no, ja que el vel sobre el cap i les mans sobre el
ventre en sn smbols.
EMBARASSADA? 40.
- Els meravells modelat de les mans o de les diminutes arrugues
de les mnegues sn una mostra de la vida que Leonardo ha estat capa
de reflectir en el seu quadre, mitjanant la seva difuminada
pinzellada.
41.
- Vestimenta i, sobretot, mnegues, amb els plecs i ombres
pertinent, estan
- perfectament representades. Les mans sn clares i casi
transparents.
42. Pas de la llum a les ombres en passos contigus, amb una
transici imperceptible Crea lsfumato (idea de difuminar-se,
transparincia) Lelement daquesta obra que causa admiraci:
elsomriure Al fons apareix un paisatge Gioconda, Leonardo da Vinci
43. La Gioconda: Histria 44. La Gioconda: Histria
- Leonardo la va retocar durant molt de temps, i mai es va
separar de lobra. La va dur a Frana amb ell, quan va morir va
passar a mans del rei Francesc I.
- En morir el rei, lobra va anar a Fontainebleau i desprs a
Versalles.
- La Revoluci Francesa la va ubicar al Museu del Louvre. Napole
la va dur al Palau de les Tulleries i a la seva residncia, on la
tenia exposada a la seva cambra de bany.
- Finalment va tornar al Louvre, on es troba en lactualitat.
- Durant la segona guerra mundial va ser amagada.
- Va ser robada del Museu del Louvre en 1911. Un itali, ex
treballador del museu, i un comerciant argenti varen vendre cinc
cpies, realitzades per Yves Chaudron, a cinc milionaris dels Estats
Units i Brasil per ms de 300.000 dlars.
45.
- Als 2 anys i 4 mesos es va retrobar.
- En tornar a tenir el quadre es va exposar durant una temporada
a Florncia, Roma i Mil.
- Ara es troba de nou al Louvre, protegida per uns vidres.
- Al llarg dels temps, se nhan fet moltes cpies.
- Artsticament, ha sofert moltes imitacions i pardies, i durant
el segle XX se lha convertit en una imatge fetitxe.
La Gioconda: Histria 46.
- Marcel Duchamp(1919) la dibuixa amb
- bigoti i barbeta, juga amb la indefinici del sexe.
- Freud fa una interpretaci de la relaci materno filial entre
lartista i la model.
47.
- Jan Voss la va convertit en contingut duna llauna de
conserves.
- Salvador Dal sautoretrat com la Monna Lisa.
- Fernando Botero, la fa excessivament obesa
- El mercat lha convertir en un reclam publicitari.
48. Leonardo da VinciAutoretrat (1512, 333 x 213 mm) Biblioteca
Reale, Turn
- Finalment, mitjanant la manipulaci informtica, sha convertit el
rostre de Monna Lisa en un autoretrat de Leonardo.
- Com a curiositat, la taula dlber s extremadament frgil i lobra
t una esquerda de 12 cm., a la part superior del quadre.
49. Leonardo Vinci Leda (1508-15) Oli sobre taula,(130 x 775 cm)
Galleria degli Uffizi, Florncia Leonardo da Vinci SantJoan Baptista
(1513-16) Oli sobre taula(69 x 57 cm) Muse du Louvre, Pars
- Un artista genial: sntesi de cientfic i creador.
- En la seva pintura culmina el classicisme i el
naturalisme.
- Un deixeble seu, Salai, va ser el model per pintar Sant Joan
Baptista.
50. RAFAEL SANZIO (Urbino, ducat de Montefeltro 1483-Roma, 1520,
Escola romana)
- Considerat, amb Miquel ngel i Leonardo, un dels principals
mestres del Renaixement itali.Fou fill dun pintor i escriptor, de
qui heret els ideals humanistes, i es va convertir en larquetip del
classicisme. No fou un geni solitari i adust com Leonardo i Miquel
ngel, sin un jove de temperament suau i tracte fcil que es guanya
la simpatia general.
- Les seves composicions es caracteritzen per:
-
- La consecuci duna bellesa idealitzada.
-
- Una estudiada composici simtrica desenvolupada en amplis
espais.
- Etapa inicial a Perugia amb pintures com LEsposori de la Mare
de Du (1504), clara influncia de Pietro Perugino.
51. Rafaello Sanzio LAnunciaci (1502-03) Oli sobre llen (27 x 50
cm) Pinacoteca Vaticana
- Composici tancada, equilibrada, triangular i amb simetria
axial.
52. Pintura
-
- LEs posori de la Mare de Du (1504,FITXA 81 )
Pinacoteca di Brera, Mil 53.
- En primer pla es veu la Verge Maria, el sacerdot i Josep, tots
ben centrats.
- Maria rep als pretendents, els quals porten una vara.
- La selecci consisteix en escollir el pretendent, la vara del
qual floreixi.
- Josep du a l'espatlla una vara florida i, per aix, es compromet
amb Maria i li dna la seva aliana.
- A part dels personatges centrals hi sn presents: els
pretendents rebutjats (dentre els quals en destaca un de furis, que
trenca la vara), diverses noies i el temple rod (que mostra linters
de Rafael per l'arquitectura).
Rafaello Sanzio Esposori de la Mare de Du (1504) Oli sobre taula
(117 x 170 cm)Pinacoteca di Brera, Mil 54.
- Els personatges van ben vestits amb tniques i capes tpiques de
l'poca. El sacerdot porta un vestit molt esplendors. Destaca que
San Josep no dugui sabates, cosa que reflecteix la humilitat del
pretendent.
- L'expressi del rostres s serena, no expressen cap sentiment, sn
els seus gestos, que fan comprendre la situaci dels
personatges.
55.
- El templet es tpicament Renaixentista: la planta central
esglaonada, arcs de mig punt, proporcions basades en el cos hum,
accessibilitat i illuminaci natural, la cpula...
- Sassembla al Templet de San Pietro in Montorio.
Rafaello Sanzio Esposori de la Mare de Du (1504) Oli sobre taula
(117 x 170 cm)Pinacoteca di Brera, Mil 56.
- Rafael s va formar al taller de Pietro Perugino i aix s'observa
clarament, en aquest obra, ja que reflecteix la clara influncia de
l'Entrega de les claus a Sant Pere del seu mestre.
57. Pintura (2 etapa)
- Rafael Sanzio (anys destada a Florncia amb Miquel ngel i
Leonardo)
-
- Madonna de lGranD uc(1504-08)
- Gran grcia i encant potic en les obres de joventut, va saber
interpretar la bellesa femenina en les seves Madonnes.
58. Rafaello Sanzio Madonna del Gran Duc (1504-1508) Oli sobre
taula (84 x 55 cm) Galleria Palatina (Palazzo Pitti), Florncia 59.
Rafaello Sanzio La Bella Jardinera (1507) Museu del Louvre
- Entre 1504 i 1508 va tindre lloc la sevaetapa florentina .
- Sallunya de lesttica quattrocentista.
- All va rebre la influncia de Leonardo i Miquel ngel, com
mostren les composicions triangulars tancades i els fons de
paisatges i lSFUMATO.
60. Sagrada Famlia Rafaello Sanzio Verge o Madonna amb el nin
(1504-05) Oli sobre taula (58 x 43 cm) National Gallery of Art,
Washington 61. Dama amb unicorn (1505) Rafaello Sanzio Madonna de
Belvedere (Madonna de la Prada, 1505) Oli sobre taula (113 x 88 cm)
Kunsthistorisches Museum, Viena
- Utilitza la llum i el color amb mesura, cercant complementar
els colors clids i freds.
62.
- Destaca tamb el record de La Gioconda en els retrats.
Dama amb unicorn (1505) Retrat de Maddalena Doni (1506) 63.
Rafaello Sanzio Madonna de la cadernera (del jilguero) o de
locellet (1506) Galeria dels Uffizi, Florncia. 64. Rafaello Sanzio
Retrat de Perugino (1504) Tremp sobre fusta (57 x 42 cm) Galleria
degli Uffizi, Florncia
- Etapa florentina(1504-1508).
65. Pintura
-
-
-
- Rafael loSanzio (3 etapa:
-
-
-
-
- LEscola dAtenes( FITXA 82 )
Escola dAtenes (1509)Fresc (770 metres) Stanza della Segnatura
Palau Pontifici, Vatic 66. Rafaello Sanzio Retrat de Juli II
(1511-12) Oli sobre taula (108 x 807 cm) National Gallery,
Londres
- La tardor de lany 1508 grcies, probablement, a la intervenci
del seu amic Bramante, s cridat a Roma pel Papa Juli II amb
lobjectiu de participar en la decoraci al fresc de les seves
dependncies privades en el Vatic (cambres papals denominades
Estances de Rafael).
- El Papa prescind dels altres pintors i, a partir de 1508,
Rafael dirig la decoraci de les 4 estances, la ms important per les
pintures murals, s laStanza della Segnatura , on hi havia la
biblioteca privada del papa i on signava els documents
oficials.
67. Rafaello Sanzio Retrat de Baldassare de Castiglione
(1514-15) Oli sobre lllen (82 x 67 cm) Muse du Louvre, Pars
- A Roma queda impactat per:
-
- Lempenta cultural de la cort papal.
-
- La influncia de la nova arquitectura bramantina.
-
- Limpacte dels frescos michelangescos a la capella Sixtina.
- Sn factors determinants del seu procs de maduresa
artstica.
68. Rafaello Sanzio La Donna Velata (1516) Oli sobre llen (82 x
605 cm) Galleria Palatina (Palazzo Pitti), Florncia
- Es queda a Roma fins morir als37 anys (6 dabril 1520, el 2010
fa 490 anys).
- Mentre treballava al Vatic, decorant les dependncies papals va
pintar altres obres (Verges i retrats, entre daltres).
- En els retrats parteix del tipus elaborat per Leonardo amb la
Gioconda i arrriba a una extraordinria maduresa.
69. Rafaello Sanzio Madonna dela cadira (1514) 70. Rafaello
Sanzio Retrat de dona jove(La Fornarina) (1518-19) Oli sobre taula
(85 x 60 cm) Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma 71. Rafaello
Sanzio Papa Lle X (1518-19) Oli sobre taulaGalleria degli Uffizi,
Florncia 72.
- Entre 1508 i 1512 ( etapa romana ) va realitzar els frescos de
l STANZA DE LA SEGNATURAdel Vatic, en qu va elaborar composicions
duna monumentalitat classicista com:
-
- LEscola dAtenes: mn de la Filosofia (a la Veritat sarriba
mitjanant el pensament).
-
- La disputa del Sagrament: mn de la religi (tamb mitjanant la
Revelaci Divina interpretada per la Teologia).
-
- El Parns: mn de la Poesia (a la Bellesa sarriba mitjanant
lArt).
-
- El B s representat per la Justcia (lleis canniques i civils i
les Virtuts).
PROGRAMA ICONOGRFIC DE LA VOLTA I LES PARETS LATERALS (preten
visualitzar els 3 atributs principals de Du: Veritat, B i Bellesa)
73.
74.
- Vista parcial amb l'Escola d'Atenes en la paret dreta
75.
- Sobre les portes Les Virtuts i enfront El Parns
76.
- la Fortalesa, la Prudncia i la Temprana
77.
78.
- La Disputa del Sagrament de lEucarstia (1509)
79.
- Rafaello Sanzio(1483 - 1520)
- LEscola dAtenes ( 1510-1511)
- Estances de la Signatura, Vatic
- Representa lescola de la Filosofia grega i les Cincies
- (a la Veritat mitjanant el pensament).
80.
- En aquesta poca jas'havien consolidat les tcniques pictriques
del Quattrocento , d'aquesta manera lesobres demostren una gran
perfecci i qualitat , mitjanant la noblesa i harmonia de les
formes.
- Tamb es comencen a introduirtemes no religiosos , com queda
plasmat en lesdues obres filosfiquesde Rafael:l' Escola d'Atenes ,
que representa els grans filsofs de l'antiguitat iLa disputa del
Sagrament , que representa els telegs terrenals.
- En el cas de lEscola d'Atenes, encara que formi part de les
estances pontifcies, el seu tema no s estrictament religis, sin
filosfic (representa la ra en l'ideari de Juli II, en qura i fe sn
capaos de conviure ) iexpressa els ideals artstics del Renaixement
.
81. FITXA TCNICA Ttol L'Escola d'Atenes Autor Rafael Sanzio
(1483 - 1520) Cronologia 1510-1511 Estil Renaixement (Cinquecento)
Tipologia Pintura al fresc sobre mur Material Morter de sorra i
cal, pigments en aigua, mur Dimensions 500 770 cmTema Actualitzaci
del coneixement clssic Localitzaci Sala de la Signatura, al Vatic,
Roma 82.
- s considerada com la culminaci de lart renaixentista, una obra
en la que Rafael, que tenia 26 anys, planteja una ordenaci ideal de
la cultura humanista en clau cristiano-platnica: el saber hum com
complementari de la revelaci.
- En la Disputa del Sagrament de lEucarstia s la Veritat revelada
per la religi cristiana la que s exalada.
- En lEscola dAtenes sexala la Veritat racional de lespeculaci
filosfica.
83.
- El que destaca, al primer cop d'ull, s l' abundncia de
personatgesi l'efecte dedinamismeque presenten les figures.
- No responen, doncs, a una composici arbitrria, sin que aquesta
fou estudiada minuciosament per Rafael; els moviments, lesformes,
les postures i la perspectivahan estattractats amb mxima cura
.
- Tota l'escena ve emmarcada per unaenorme estanaque comunica
gran amplitud i grandiositat.
- Els dibuixos, perfectament delimitats i aconseguits, contenen
elscolors ,tal vegada massa plans , perlluminosos i vius ,
transmetent aquesta sensaci de cossos en subtil moviment.
L'Escola d'Atenes (1509-1510) 84.
- Escena subordinada a un marc arquitectnic monumental de
reminiscncies clssiques romanes, del tipus de Bramante o
Alberti.
- Els arcs de mig punt, les voltes de can amb cassetons, etc.,
pertanyen a aquest segle, inspirat en l'art rom.
- Lesfigures plenes de vida(que pareix que es troben a la recerca
constant de nous coneixements i inspiracions)contrasten amb la mola
que presenta la composici arquitectnicadel quadre, que s una revisi
personal de l'arquitectura clssica (proposada per Bramante), on es
plasmen laprofunditat i l'amplitud , mitjanant laperspectiva
lineal(elpunt de fugade la qual suposael final de la volta de can
).
Herclit Digenes 85.
- Els experts no es posen d'acord amb la identificaci dels
personatges, per la ms comuna s la segent (d'esquerra a
dreta):
Els noms entre parntesis sn persones reals coetnies a Rafael que
aquest utilitz per pintar els filsofs. 1.Zen de Ction o Zen d'Elea
12.Scrates 2.Epicur 13.Herclit (Miquel ngel) 3.Desconegut (potser
Frederic II de Mntua) 14.Plat (Leonardo da Vinci) 4.Boeci,
Anaximandre o Empdocles15.Aristtil 5.Averrois 16.Digenes 6.Pitgores
17.Plot(segons altres Protgores)7.Alcibades o Alexandre el Gran
18.Euclides o Arqumedes amb estudiants (Bramante) 8.Antstenes o
Xenofont19.Estrab o Zoroastre (Pietro Bembo)9.Hiptia (Francesco
Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida)20.Ptolomeu
10.squines o Xenofont21.Protgenes (Perugino) 11.Parmnides (segons
altres Arqumedes) R:Apelles (Rafael) 86. 87.
- Rafael conceb lobra artstica com un discurs mental, no tan sols
en el seu aspecte visible, sin que transmet la idea.
- Hom ha interpretat la pintura com una representaci de les 7
arts liberals:Gramtica, Aritmtica i Msica(esquerra);Geometria i
Astronomia(a la dreta); i dalt de lescalinata laRetrica i Dialctica
.
- En definitiva, una continutat entre el conjunt del saber antic
i modern, tenint com a protagonista i fil conductor lhome.
QUINA IDEA? 88. Zen de Ction /Zen d'Elea
- En primer terme , d'esquerra a dreta trobem un anci que,
possiblement, podia serZen de CtionoZen d'Elea , seguit d' Epicur ,
que porta al cap les branques de parra que simbolitzen la seva
filosofia dedicada als plaers de la vida. Darrera Epicur apareix un
nen de cabells arrissats que podria serFrederic de Mntua , que en
aquell temps es trobava a la cort del Papa.
Epicur 89.
- Els experts no es posen d'acord amb la identificaci dels
personatges, per la ms comuna s la segent (d'esquerra a
dreta):
Els noms entre parntesis sn persones reals coetnies a Rafael que
aquest utilitz per pintar els filsofs. 1.Zen de Ction o Zen d'Elea
12.Scrates 2.Epicur 13.Herclit (Miquel ngel) 3.Desconegut (potser
Frederic II de Mntua) 14.Plat (Leonardo da Vinci) 4.Boeci,
Anaximandre o Empdocles15.Aristtil 5.Averrois 16.Digenes 6.Pitgores
17.Plot(segons altres Protgores)7.Alcibades o Alexandre el Gran
18.Euclides o Arqumedes amb estudiants (Bramante) 8.Antstenes o
Xenofont19.Estrab o Zoroastre (Pietro Bembo)9.Hiptia (Francesco
Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida)20.Ptolomeu
10.squines o Xenofont21.Protgenes (Perugino) 11.Parmnides (segons
altres Arqumedes) R:Apelles (Rafael) 90.
- Pitgores , que es troba en primer pla i abocat a l'estudi, est
prenent notes de les relacionsGEOMTRIQUES , que apareixen a la
pissarra que t enfront (s l'epogdoon, la teoria sobre les relacions
entre l'harmonia de laMSICAi lesMATEMTIQUES ).
Pitgores Averrois Detall primer pla esquerra 91.
- filsof d'Al-ndalus,Averrois , pel seu turbant.
- Tots pareixen encuriosits per all que est fent Pitgores.
Averrois t un paper important com a smbol en l'obra: feu
redescobrir els clssics en termes de filosofia.
- Parmnidestamb posa atenci en all que fa Pitgores, mentre sost
una mena de tauleta per fer anotacions.
Pitgores Averrois Detall primer pla esquerra Parmnides Parmnides
Boeci,Anaximandre o Empdocles 92.
- La part esquerra cont el grup delsfilsofs terics .
- Darrere ells,Hiptia d'Alexandria , l'nica dona de tot el
quadre; es diu que el Papa no accept la seva presncia i Rafael
l'amag sota l'aparena deFrancesco Maria della Rovere , duc
d'Urbino, tamb hoste del Papa, a qui Rafael ja havia retratat
anteriorment i que guarda similituds amb el rostre efeminat que
presenta.
Pitgores Averrois Detall primer pla esquerra Hiptiad'Alexandria
Parmnides Boeci,Anaximandre o Empdocles Hiptiad'Alexandria 93.
Escola dAtenesEstances de la Signatura, Vatic
- Alguns dels personatges sidentifiquen amb artistes del perode,
com Bramante (Euclides) o Miquel ngel (Herclit).
94.
- Herclitera reconegut pel seu carcter pessimista i amb mal geni,
s per aix que presenta l'aparena fsica deMiquel ngel Buonarrotique,
en aquella poca, es trobava pintant la Capella Sixtina, ja que
aquest ltim tamb tenia mal geni. E s troba en primer pla, recolzat
sobre un bloc de marbre, abstret i escrivint en un full de
paper.
- Destaquen les botes que, bviament, no pertanyen a la
indumentria clssica grega i que, es diu, Miquel ngel solia
portar.
Herclit (Miquel ngel). Detall central, davant 95.
- Parmnides i Herclit presenten posicions contraposades com
a
- smbol dels seus pensaments filosfics oposats.
Herclit Parmnides 96.
- Just desprs, al centre, recolzat en els esglaons i ests en les
escales, hi ha un anci tamb tot sol, sDigenes el cnic , de
personalitat enigmtica, tamb, rebutjava les possessions materials,
els honors i els homenatges; es diu d'ell que vivia amb all
necessari dins una bota i al carrer, i el seu nic objecte material
era un bol de fusta amb el que bevia aigua (devora ell, en un escal
sobre les robes que l'envolten), fins que va veure un nen bevent
aigua d'una font amb les mans i tamb es desfu del bol.
- Cap a l'esquerra de Digenes i a la dreta del quadre, comena el
grup delsfilsofs emprics .
Digenes el cnic 97. Arquimedes /Euclides (Bramante)
- Elsfilsofs emprics : Euclidesfa una demostraci d'un teorema
emprant un comps, s a dir,ensenya GEOMETRIA als seus alumnes .
- 4 deixebles lenvolten i observen. La seva aparena fsica es
correspon amb el mentor de Rafael,Bramante , qui l'havia recomanat
al Papa, i qui havia fet distints projectes arquitectnics, com les
prpies sales que ara Rafael pintava.
Zoroastre Ptolomeu Detall del grup d'Euclides(possible retrat de
Bramante) 98. Arquimedes /Euclides (Bramante)
- Al costat dEuclides,Ptolomeu , desquena i amb el globus
terraqui (GEOGRAFIA), conversa ambEstraboZoroastre(possiblement amb
la cara dePietro Bembo , codificador de la llengua italiana com a
llengua culta), qui representa lASTRONOMIA amb una esfera
celestial.
Zoroastre Ptolomeu Detall del grup d'Euclides(possible retrat de
Bramante) Estrab / Zoroastre 99.
- Rafael sautoretrata, a la dreta, formant part del quadre i mira
cap a lespectador. Cal destacar que la corona de Ptolomeu va ser
copiada per Rafael d'unes monedes de la dinastia Ptolemaica
(governadora d'Egipte, fundada per Ptolomeu I Ster, general
d'Alexandre el Gran).
100. Detall de la dreta amb l'autoretrat del mateix Rafael amb
gorro negre Estrab / Zoroastre Ptolomeu
Apelles(Rafael)Protgenes(Perugino) 101. Rafael Sanzio Escola
dAtenes (1509-151O) Vatic
- En el centre, ideal de la perspectiva de tota composici
(enquadrats en el cel del fons, i dins el darrer arc de mig punt),
els dos personatges centrals representen Aristtil, assenyalant cap
al terra, i Plat, que assenyala cap al cel, el rostre del qual sha
identificat amb el de Leonardo (Rafael fa
- una emulaci de Leonardo, que havia visitat, feia poc,
- En segon terme, els personatges menys identificats.
Aristtil Plat 102.
- G randis escenari, inspirat en el projecte de Bramante per a la
nova Baslica, on es mouen els filsofs ms clebres grecs, en actitud
de discussi, mentre caminen tranquillament, vestits amb toga
romana.
- Els colors, smbols dels seus pensament:vermelligrisdePlatsn el
foc i l'aire (elements eteris, identificables amb all llunya al mn
terrenal, elmn de les idees) ; iblauimarrd' Aristtilsn l'aigua i la
terra (sn mundans, relacionats amb elmn fsic ).
103.
- Detall de Plat i Aristtil
- Sostenen amb la m les seves obres ms importants (Plat,
elTimeu,que parla sobre l'origen del mn, i Aristtil, l' tica a
Nicmac , que parla del comportament hum, respectivament), mentre
que amb l'altra assenyalen els seus objectes d'estudi principals
(Plat, el cel i Aristtil, la Terra), es fa patent el pensament
oposat que sostingueren els filsofs ms importants de l'Antiguitat
(racionalisme i empirisme).
104.
- A lesquerra de Plat,Scrates(mestre de Plat), presenta el seu
posat habitual de conversa i interrogaci amb el que encoratjava els
seus deixebles a discernir sobre diferents qestions (RETRICA i
DIALCTICA); els seus interlocutors podrien ser el cap
atenencAlcibadesoAlexandre el Gran(armat i amb casc i amb un perfil
de cabdill militar) iXenofontosquines.
- A l'esquerra del tot, entraun jove exaltata l'habitaci, a qui
criden l'atenci, tot manifestant la necessitat de tranquillitat per
a la meditaci a les zones d'estudi.
Alcibades / Alexandre el Gran 105.
- A la dreta (tnica color terra),Plot , fundador del
neoplatonisme. A causa de la seva estranya personalitat, potser
tamb es trobi allat per aquest motiu.
- La configuraci de larquitectura del temple de la Saviesa, amb
les forncules dApollo i Pallas Atena, com un espai renaixentista, i
la representaci dels savis de lAntiguitat, identificats amb
homescontemporanis a Rafael, remarca la idea de continutat entre el
present i el mn antic.
Plot /segons altres Protgoras 106.
- A la part superior de la cpula hi ha un medall amb
l'aforisme
- Causarum cognitio(el coneixement de les causes).
107.
- A la part superior de la cpula hi ha un medall amb l'aforisme
Causarum cognitio(el coneixement de les causes).
108.
- La lnia central i els grups dels costats avanats, augmenten la
sensaci de perspectiva.
- Hi ha moviment en ells, encara que pausat.
- Les postures, que adquireixen els personatges, poden ser
complexes i denoten un important estudi de l'anatomia.
Esquemes de lnies de perspectiva i d'organitzaci circular
COMPOSICI 109.
- Antecedents :harmonia i bellesa clssiques antigues;mestre
Perugino; obres de Leonardo i Miquel ngel.
- Influir: pinturaGermandat Prerafaelita , que volgu recuperar
aquestasenzillesa i profunditat marcada per l'harmonia, al darrer
ter del segle XIX , rebutjant tota la pintura acadmica posterior
(com el seu nom indica).
- I ms a prop temporalment, en la producci d'un dels deixebles de
Rafael,Giulio Romano(desolucions manieristes,Palau del Te a
Mntua).
110. COMENTARI: s un encrrec del papa Juli II. Representa la
saviesa clssica en un ampli escenari, sota el qual i amb la
fesonomia de diferents personatges renaixentistes, Rafael
representa els filsofs de lAntiguitat en variades i actives
actituds. En el punt de fuga, i al centre de lescena, Leonardo
representa a Plat, que assenyala, cap a dalt, el mn de les idees.
Al seu costat, Aristtil ens indica, amb la seva m, el mn de la
matria, fent referncia al valor de lexperincia. Entre la resta de
personatges es pot reconixer a Miquel ngel com Herclit, a Bramante
como Euclides i al mateix Rafael. Cosa que ens indica que lautor
vol mostrar que la categoria dels artistes moderns s comparable a
la dels savis de lantiguitat.El marc arquitectnic s immens i duna
gran profunditat. Rafael crea un espai a mode descenari, amb
escalinata, arcs de triomf i voltes de can, on queden perfectament
emmarcats i centralitzats tots els personatges que conformen aquest
fresc.Com a resultat, aconsegueix una composici de gran unitat,
equilibrada i harmnica. 111. Rafaello Sanzio Expulsi dHeliodoro del
temple (1511-12) Fresc (base de 750 metres) Stanza di Eliodoro,
Palau Pontifici, Vatic 112. Rafaello Sanzio Lincendi del Borgo
(1514) Fresc (base de 670 metres) Stanza dell'Incendio di Borgo,
Palau Pontifici, Vatic 113. Rafaello Sanzio La Batalla dOstia
(1514-15) Fresc (base de 770 metres) Stanza dell'Incendio di Borgo,
Palau Pontifici, Vatic 114. Rafaello Sanzio La Batalla del Pont
Milvi (detall, 1520-24)Fresc Stanza di Constantino, Palau
Pontifici, Vatic 115. Michelangelo Buonarrotti (1475-1564)
- Escultor, pintor, arquitecte i poeta itali, nascut a
- Caprese, prop de Florncia, en 1575.
- Als tretze anys va entrar com aprenent en el taller del
- pintor Domenico Ghirlandaio, qui el recomanaria a
- El 1489 es va traslladar a lAcadmia que Lloren de
- Mdici havia installat al Casino Mediceo, on va
- estudiar les esttues antigues i es va veure influt pels
- humanistes i erudits neoplatnics. Demostrant una gran
- mestria amb el marbre i bronze.
- Sent admiraci per Giotto, Masaccio i Donatello, i s evident la
influncia de lescultura grega (troballa del Laocoont en 1506). Gran
inters perlanatomia en les seves composicions.
- La seva obra pictrica es caracteritza per un perfecte dibuix
anatmic, que destaca fortament el volum i deixa indefinit el fons,
i lexpressivitat compositiva dels escoros.
- La primer etapa de al seva obra pictrica, a la qual pertanyLa
Sagrada Famlia (o Tondo Doni)de 1504-1506, mostra la bellesa
idealitzada mitjanant rotundes i volumtriques composicions.
- Amb ell es va iniciar el MANIERISME, en la seva etapa ms
creativa.
116. Pintura
-
- Tondo Doni: Sagrada Famlia
117. Miquel ngel , La batalla de Cascina (1504-1506) (cpia per
Aristtil da Sangallo, 1542)
- Es va formar al taller de Domnico Ghirlandaio (ms atret per
lescultura). Durant els primers anys a Florncia va fer
estudis-projectes que havia dhaver pintat al Palazzo della
Signoria, fent parella amb la Batalla dAnghiari de Leonardo.
118. Leonardo da Vinci La Batalla dAnghiari(1503-05) Oli sobre
taula(85 x 115 cm) Formerly private collection, Munich
- Leonardo da Vinci en 1499 fuig de Mil i torna a Florncia.
- Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que
no va arribar mai a realitzar, per li don loportunitat destudiar
lanatomia i el moviment dels cavalls i dels genets, i comen a
influir sobre els pintors ms joves.
119. Leonardo da Vinci El episodio del estandarte de la batalla
de Anghiari (1503-05)(cpia de Rubens, 1600) Leonardo da Vinci La
Batalla dAnghiari(1503-05) Oli sobre taula(85 x 115 cm) Formerly
private collection, Munich 120. Miquel ngel Tondo Doni: Sagrada
Famlia 121.
- Va ser un encrrec d'Agnolo Doni, un ric teixidor, per
commemorar el seu matrimoni i t forma de tondo, s a dir,
rodona.
- A primer pla est la Verge amb el Nen i darrere, sant Josep, de
grandioses proporcions i dinmicament articulat.
- Darrere aquestes figures principals, separats per una
balustrada, es distingeix sant Joan i un grup de figures nues
masculines. Aix s objecte de debat, perqu no n'hi ha cap relaci
bvia, ni precedents bblics que ho relacionin amb l'escena que
transcorre al primer pla. Malgrat tot, la inclusi d'aquestes
figures nues no s inusual a l'obra de Miquel ngel. Es creu que
poden ser ngels pters, s a dir, sense ales.
- INGUDI Allotsnus de clara influncia escultrica
Miquel ngel Buonarroti La Sagrada Famlia amb sant Joan Baptista
(Tondo Doni, 1506) Pintura al tremp i pintura a loli (dimetre 120m)
Galleria degli Uffizi, Florncia 122. Pintura
-
- Frescs de la Capella Sixtina( FITXA 83 )
123. CAPILLA SIXTINA
- La CAPELLA SIXTINAla va manar construir, en 1477, el PapaSIXT
IV(1471-1484), del qui rep el nom.
- Religiosa: com a Capella Palatina, per a la celebraci de
litrgies (pel Papa, cardenals i ambaixadors a la cort papal), i per
a la celebraci de conclaves per lelecci del Pontfex.
- I defensiva: com a lloc avanat del conjunt dedificis collocats
al voltant del pati de Papagayo, que constitua el nucli ms antic
del palau apostlic.
124.
- Originriament, les seves parets laterals havien estat decorades
pels millors artistes de la generaci precedent.
- En la dcada de 1480 PERUGINO va decorar la paret de laltar,
frescs avui perduts per la ubicaci del Judici Final.
- Ms tard arribaren BOTTICELLI, GHIRLANDAIO, SIGNORELLI i COSINO
ROSSELLI amb els respectius tallers, per executar els frescs
dedicats a Crist i Moiss.
- La volta estava coberta per un cel blau estrellat, obra de
PIERO MATTEO dAMELIA.
- El seu deteriorament va fer necessries vries
restauracions.
INTERIORDE LA CAPELLA SIXTINA (1475-83) / (1508-12) / (1535-41)
125. INTERIORDE LA CAPELLA SIXTINA (1475-83) / (1508-12) /
(1535-41)
- Quan el PapaJULI II , acced al tron papal, en 1503, va decidir
enriquir la decoraci de la volta, encarregant el treball a Miquel
ngel, en 1508, obra que es va convertir en la seva realitzaci ms
sublim com a pintor.
- Miquel ngel empraria 3 anys, i va elaborar els seus frescos en
3 perodes; primer entre gener i setembre de 1509; segon entre
setembre de 1509 i setembre de 1510; i tercer, i darrer, entre
gener i agost de 1511.
- La realitzaci dels frescos era una empresa grandiosa, digna dun
gran taller, per Miquel ngel la va emprendre sol, sense cap
collaboraci dajudants, damunt duna bastida, dissenyada per ell
mateix, i sense permetre que sacceds a la Capella durant la
tasca.
126. Llarg 4094 alt 2070 Ample 1341
- La Capella (de planta rectangular i sense absis), t 4094 de
longitud; 1341 damplada; i 2070 daltura.
- Est coberta per una volta de can truncada o molt rebaixada amb
llunetes, que es corresponen amb les finestres que illuminen
lestncia.
- 80.-LLUNETA .Entrant que es fa en un volta de can, per obrir
una obertura que doni claror. Obertura quadriltera en una volta o
arc, espai que en ser corbat t forma de mitja lluna.
Miquel ngel Buonarrotti Volta Capella Sixtina (1508-1512),Vatic
(general)Escenes de la Gnesides de la Creaci fins el Diluvi
Universal 127.
- A la volta va simular 10 arcs faixons, que li varen permetre
dividir la volta en 9 trams successius travessats per 2 falses
cornises, que separen la volta en 3 registres.
- Sembla que Juli II havia pensat, com a tema de la volta, en una
srie de 12 apstols, per es va canviar la temtica per representar
temes de lAntic Testament, i una srie de sibilles i profetes que
varen dur la bona nova de larribada de Crist.
128.
- ElPROGRAMAICONOGRFIC (que es va complicar) narra el principi i
el fi de la humanitat, presenta les escenes del Gnesi, que van des
dela Creaci, passant pel Diluvi Universal i embriaguesa de No, fins
al Judici Final, on la s eparaci de la Llum i les tenebres est
sobre laltar; programa desenvolupat al llarg de la volta i en el
mur central de la capella; encara que les va pintar en sentit
invers, donat que va comenar sobre la porta dentrada.
- Per a evitar la sensaci de monotonia va alternar els rectangles
centrals en dues mides i a distintes escales.
- Rectangles flanquejats pels sedentsIGNUDI (similars o
emparentats amb els esclaus inacabats esculpits, temps desprs, per
a la tomba de Juli II, amb Moiss).
129.
- ElsIGNUDI(nus joves) sostenen 10 gegantescos medallons de
bronze oTONDOS , amb escenes de lAntic Testament que complementen
la narraci dels panells principals o centrals.
- En lesLLUNETES , sobre les finestres, situa les figures, a
major escala, dels 7 Profetes bblics i les 5 sibilles, que varen
anticipar la vinguda de Crist, i fan de nexe amb els avantpassats
de Crist, que inclou a linterior delsTIMPANS .
- Joves nus (IGNUDI), sibilles, profetes i altres personatges
bblics avantpassats, tot ells amb una clara exaltaci del cos
hum.
- Les 4 petxines triangulars dels racons narren 4 histries de la
salvaci del poble dIsrael.
130. Capella Sixtina
- Lartista, com ja havia fet Mantegna a Mntua, va disposar les
diverses composicions en una arquitectura de pilastres i
entaulaments fingits, s a dir, va organitzar lespai fent que els
personatges sadaptessin a la distribuci arquitectnica.
- Uns elements arquitectnics pintats amb lefecte deTROMPE-LOEIL ,
jugant a lequvoc.
- 143.-TROMPE-lOEIL .Paraula francesa que sempra per a designar
una illusi ptica espacial en pintura, de tal manera que sembli real
all que nicament est pintat.
131. Decoraci arquitectnica : els papes en les forncules 132.
Detall de la decoraci dels murs 133. Volta de la Capella Sixtina
(1508-1512) Esquema general: Escenes de la Gnesi: 1 a 9.Profetes:
14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set).Sibilles: 16, 17, 20, 21 i 24
(cinc). Escenes bbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre).Figures de
l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit). 134.
CAPELLA SIXTINA 135. JUDICI FINAL VOLTA 136.
- Fent una EXPOSICI CRONOLGICA de la narraci:
- 1) Du separa la llum de les tenebres.
- 2) La creaci del Sol, dels Astres i de les plantes.
- 3) La separaci de la terra i de les aiges.
- 6) El pecat original i lexpulsi del Parads.
137. 1) Du separa la llum de les tenebres. 2) La creaci dels
Astres i les plantes. 138. 1) Du separa la llum de les tenebres. 2)
La creaci dels Astres i les plantes. 139. 1) Du separa la llum de
les tenebres. 140. 2) La creaci dels astres i les plantes. 141. 2)
La creaci delsastres i les plantes. 142. 2) La creaci dels astres i
les plantes. 143. 3) Du separa la terra de les aiges. 4) La creaci
dAdam . 144. 3) Du separa la terra de les aiges. 145. 4) La creaci
dAdam.
- La creaci dAdam ha marcat la mirada de lhome, des del moment
que va ser pintat fins els nostres dies. Aquesta imatge ha estat
determinant en la formaci de lart tal i com sentn en lactualitat, i
s considerada lallegoria ms suggerent i potica de lorigen de lsser
hum, com un ser que participa de la divinitat.
146. 4) La creaci dAdam. 147.
- La creaci dAdam segueix el mateix mtode de representaci que la
Creaci dEva, fingint dos plnols de la realitat, un dels quals s la
mateixa realitat de lespectador. Du, desprs dhaver creat la llum,
aigua, foc i terra, a tots els animals i ssers vius, decideix crear
un ser a la seva imatge i semblana, es crea, de nou, a ell
mateix.
- Du arriba a la terra amb un nvol, un mantell envoltat
dngels.
148. 149.
- A la Terra, la figura dAdam ja est modelada, es troba totalment
aferrat al terra, com emergint della.
- La seva m sala suaument, sense fora prpia, sense objectiu.
- I en aquest moment el dit de Du concentra tota la fora de la
Creaci per a transmetre-la a la seva criatura i convertir-la en el
que s, lhome.
- El detall allat de les dues mans resumeix, tot sol, el misteri
de la Creaci, de la vida humana.
- Una imatge commovedora del geni de Miquel ngel, avui convertida
en Patrimoni de la Humanitat.
150. 4) Detall de La creaci dAdam. 151. 152.
- En la Creaci Du es representat com un ho me madur amb barba
blanca, que dirigeix tota la seva energia cap a Adam amb la seva m
dreta.
- Unes figures vigoroses que no arriben a tocar-se, per que estan
unides per lal de vida que Du, mitjanant el seu dit ndex, transmet
al primer lhome.
153. 154. 155.
- Fent una EXPOSICI CRONOLGICA de la narraci:
- 1) Du separa la llum de les tenebres.
- 2) La creaci del Sol i dels Astres.
- 3) La separaci de la terra i de les aiges.
- 6) El pecat original i lexpulsi del Parads.
156. 7) El sacrifici de No. 5) La creaci dEva. 6) El pecat
original ilexpulsi del Parads. 157. 5) La creaci dEva. 6) El pecat
original i lexpulsi del Parads. 158. 5) La creaci dEva i IGNUDI.
159. 5) La creaci dEva i IGNUDI. 160. 6) El pecat original i
lexpulsi del Parads. 161. 162. 163. 164.
- Fent una EXPOSICI CRONOLGICA de la narraci:
- 1) Du separa la llum de les tenebres.
- 2) La creaci del Sol i dels Astres.
- 3) La separaci de la terra i de les aiges.
- 6) El pecat original i lexpulsi del Parads.
165. 8) El diluvi universal. 7) El sacrifici de No. 166. 8) El
diluvi universal. 9) La embriaguesa de No. 167. 7) El sacrifici de
No. 168. 8) El diluvi universal. 169. 9) La embriaguesa de No. 170.
9) La embriaguesa de No. Profeta Zacaries Sibilla Dlfica Profeta
Joel 171. Profeta Zacaries(nmero 25 de l'esquema) Sibilla
Dlfica(nmero 24 de l'esquema) 172. Profeta Joel (nmero 23
desquema)Sibilla Cumana 173. Volta de la Capella Sixtina
(1508-1512) Esquema general: Escenes de la Gnesi: 1 a 9.Profetes:
14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set).Sibilles: 16, 17, 20, 21 i 24
(cinc). Escenes bbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre).Figures de
l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit). 174.
- Les Sibilles eren personatges de les religions paganes prvies
al cristianisme.
- Tingueren un paper molt important en els governs de les polis
gregues, influint en les guerres.
- La ms famosa fou la Sibilla de Delfos o Dlfica, situada en el
melic del mn (Delfos).
La sibilla Lbia 175.
- Tenien un paper similar als profetes de lAntic Testament i es
considerava que tenien poders de predir el futur.
- Entre elles sestengu la creena de qu arribaria la fi del mn i
vindria un salvador, idea que els cristians varen adoptar com la
dels seu Messies, argumentat que els anunci de la seva vinguda
provenien ja de lantiguitat grega.
La Sibilla Dlfica 176. 177. 178. 8) El diluvi universal. 7) El
sacrifici de No. El profeta Isaes La Sibilla Eritrea 179.
- Isaes, profeta de la Passi, interromp la lectura del llibre,
que mant obert amb la m dreta, en sollicitar-li latenci un angelot,
situat al seu darrera, que illuminar el seu futur. Aquest gest (el
gir) provoca un accentuat ESCOR en el profeta, encara que els seus
ulls no es dirigeixen cap a lobjectiu.
- Contrasta la tensi del seu cos amb la relaxaci interior.
- Com la resta de profetes, apareix segut en un tron de marbre,
desafiant la llei de la gravetat, en haver dotat Miquel ngel a
totes les seves figures duna enorme volumetria (en qualsevol moment
pot descendir).
- T una potent estructura anatmica, que es cobreix amb una tnica,
amb plecs que cauen pesats i que, cenyint-se al mxim, intenta
deixar constncia de la massa ossuda i musculatura de la figura,
cosa que podem observar en lentrecreuament de les cames i
peus.
El profeta Isaes 180.
- Lartista shavia format en la Florncia neoplatnica, que pretenia
reunir els conceptes de la filosofia grega de Plat amb les creences
cristianes, en un intent de fer racional i comprensible a
lenteniment, la religi.
- Miquel ngel tenia dificultats per pintar figures femenines,
solia dibuixar el cos musculs dun atleta i adossar-li dos pits
femenins.
La Sibilla Eritrea 181. 5) La creaci dEva. 6) El pecat original
i lexpulsi del Parads. IGNUDI 182.
- Els IGNUDI, asseguts a pedestals actuen com elements que
enllacen les escenes amb el TROMPE-LOEIL, de larquitectura.
- Els especialistes creuen que, en concret aquesta figura nua,
situada sobre la Sibilla Prsica, dins lespai dedicat a la Creaci
del Mn, s la figura ms dinmica del conjunt, en reforar lESCOR amb
les postures obertes dels seus membres.
- Es creu que la font utilitzada per Miquel ngel va ser el grup
escultric hellenstic del Laocoont, de lescola de Rodes i el Tors de
Bervedere,
- Cal fer esment, tamb, als seus estudis anatmics sobre cadvers
en el monestir de San Lorenzo de Florncia, encara que estava penat
per lesglsia i era una prctica prohibida.
IGNUDI 183. 184. 185. LES PINTURES DE LES PETXINES Judit amb el
cap dHolofernes (570 x 970 cm) 186. LES PINTURES DE LES PETXINES
Judit amb el cap dHolofernes(570 x 970 cm) 187. Cstig dAman 188. La
serp de bronze 189. David i Goliat 190. Llunetes amb els ancestres
de Crist 191. 192.
- Lartista, que no es considerava un gran pintor i que no
dominava la tcnica del fresc, va acceptar a contracor lencrrec,
convenut que era una treta de Bramante per tal de
ridiculitzar-lo.
- Sespecula amb la possibilitat que els artfexs indirectes de qu
pints la Capella Sixtina, foren Bramante i Rafael, gelosos de lxit
que estava tenint Miquel ngel li recomanarien al Papa que fos ell
qui decors la Sixtina, pensant que no sen desfaria i seria un
fracs. El repte no els va sortir b, perqu Miquel ngel va tenir molt
dxit amb la decoraci de la Capella i va incrementar la seva fama en
la cort papal.
193.
- El PROGRAMA ICONOGRFIC de la decoraci no va sorgir del pintor,
el va haver de consensuar amb el Pontfex, que es va assessorar per
alguna autoritat teolgica i va ser sotms, de nou, a laprovaci
definitiva per part del Papa.
- El RESULTAT: Una de les obres mestres de la pintura, restaurada
recentment ens mostra la meravellosa fora del color en Miquel ngel,
sense oblidar la seva admiraci per el nu, perqu la figura humana s
la protagonista en tot el projecte.
- La tensi i la fora dels personatges caracteritza la seva
pintura, la definici de formes i volums recorda a MASACCIO i, tamb,
a les seves allegories escultriques de la Capella dels Mdici.
Michelanchelo, un artista que es considerava escultor i que es va
haver de dedicar a la pintura per caprici del Papa Juli II.
194. 195. Pintura
196. Judici Final ( 1536-1541) 197.
- Entre 1536 i 1541 (20 anys desprs de decorar la volta) va
pintar (al fresc i en la capalera de laltar de la mateixa capella),
la representaci del Judici Final, amb una gran capacitat
expressiva.
- Obra encomanada pel papa Clement VII i ratificada per Paulo
III, que va tapar un parell de finestres del fons i unes pintures
de Perugino.
- Roma ja no era la ciutat orgullosa de Juli II (saco de Roma,
reforma luterana) i Michelanchelo patia la crisi dels darrers
anys.
El Judici Final (1537- 41) Fresc (1370 x 1220 cm) Capella
Sixtina, Vatic 198. 25 anys separen aquestes dues obres 199. Miquel
ngel Buonarrotti Capella Sixtina. Judici Final (1536-1541)
Vatic
- Va disposar lescena del Judici Universal com un remol de cossos
entrellaats, que es mouen dinmicament al voltant de la figura
autoritria de Crist Jutge (amb el seu bra aixecat), en un espai
misteris i obscur.
- Els personatges de lobra semblen estar envoltats per un ambient
apocalptic, tots estan immersos en un gran dramatisme entre la vida
i la mort, en el moment del Judici.
200.
- s una pintura que sallunya de lequilibri: les figures
disposades en un sol pla, apareixen tenses i angoixades; el fons
monocrom ajuda a crear un ambient de desesperaci.
- Amb un llenguatge dramtic presenta una composici tensa i
bigarrada, dun gran dinamisme en sentit ascendent cap al cel i
descendent cap a linfern (els comdemnats).
- Experimenta totes les possibilitats del moviment, actituds,
escoros i agrupaci de les figures, alterant la perspectiva en funci
de la jerarquia.
El Judici Final (1537- 41) Fresc (1370 x 1220 cm) Capella
Sixtina, Vatic 201. 1: Mn celestial 2: Jutjats que ascendeixen al
cel 3: Jutjats arrossegats als inferns 4: L infern 5: Resurrecci
dels morts 6: ngels amb les tubes i llibres de laVida i la Mort
(del B i del Mal) 202. EL CEL LA TERRA 203. DETALLS Mn celestial:
Crist jutge, la Mare de Du i sants
- Du jove i poders domina lescena, terrible i justicier.
- La Verge, al seu costat, atemorida pel posat amenaador de
Crist, rodejat per una espiral de cossos que es dirigeixen cap a la
glria o linfern.
204. Miquel ngel Buonarrotti Capella Sixtina Judici Final
(1536-1541) Vatic (detall) 205. 206. ngels toquen les tubes per
despertar els morts, dos dells sostenen el petit llibre de la Vida
i el gran llibre de la Mort, segons descriu lApocalipsi (20, 12).
207. 208. El Judici Final Miquel ngel
- A la part inferior es troben les tombes entreobertes, que fan
brollar els cossos reencarnats i, al costat, la lacuna dEstgia amb
la barca de Caronte.
- Alguns comdemnats lluiten senses poder-sen escapar dels
diables.
- Just a sota de leix de la composici, marcat per Crist, es troba
la boca de linfern.
209. Miquel ngel Essent salvat en el Judici Final(autoretrat en
la pell de Sant Bartomeu) 210. Miquel ngel Essent salvat en el
Judici Final(autoretrat en la pell de Sant Bartomeu)
- Terrible autoretrat de Miquel ngel dins la pell de Sant
Bartomeu, que va ser martiritzat i fou espellat.
- Rostre deformat amb les faccions de lautor.
211. 212. 213. ngels amb les tubes iel llibre de la Vida o del b
Resurrecci dels morts ijutjats que ascendixen al cel 214. 215. 216.
217. Detalls del costat esquerre del Judici Final (lascensi al cel)
218. Detalls del costat dret del Judici Final (el descens cap a
linfiern) 219. 220. Un condemnat arrossegat cap a l'infern
- La Restauraci de les pintures de la Capella Sixtina, a finals
del segle XX, ha desmentit la idea de qu Miquel ngel era ms
interessant per les formes, que no pas pel color, com sha pogut
observar en la volta.
- Les figures representades escandalitzaren en la seva poca i
algunes van haver de ser vestides.
- Representacions humanes que van dur a Georgio Vasari a
calificar la terribilit dels seus personatges, carregats dunagran
expressivitat, que s un clar exponent del Manierisme, i que savan
en ms de mig segle el Barroc.
221. 222. El dimoni en la barca de Caronte 223. 224. El dimonien
la barcade Caronte 225. MANIERISME 226. MANIERISME
- Estil artstic del segle XVI, caracteritzat per laparici dunart
variat i divers ,hereude les inquietuds deLeonardo i de Miquel ngel
.
- s una continuaci lgica del procs de recerca i dexperimentaci de
noves solucions que caracteritz el Renaixement des del seus
inicis.
- Lexageraci, les deformacions, la raresa, lafectaci, els
excessos, la paradoxa i langoixa es combinen amb el gust per
lerotisme i, fins i tot, allmorbs. Una gran llibertat (llicncia) en
les composicions, colors i formes i un rebuig a les normes, el
caracteritzen.
227. Jacopo Pontormo (1494-1556) La deposici oTrasllat del cos
de Crist (1526-1528) Capella Caponi a Santa Felicit, Florncia
FLORNCIA 228. JACOPO PONTORMO 229. Jacopo Pontormo (1494-1556) La
vida de Josep 230. PARMIGIANINO 231. La Madonna del collo lungo
Parmigianino (1503-1540)
- s un dels exponents ms clars del Manierisme.
- Estilitzaci corporal exagerada, lnia serpentinata, sensualitat,
desequilibri en les composicions, caracteritzen les seves
obres.
ROMA 232. Noli me tangere Oli sobre taula (130 x 103cm)
Manierista Museu del Prado, Madrid Il CorreggioAntonio Allegri da
Correggio (1489-1534)
- Pintor itali del Renaixement, dins lescola de Parma, durant
lauge del Manierisme en Itali.
- Presenta influncies dAndrea Mantegna, Leonardo, Rafael i Miquel
ngel.
233. Jupiter e Io.Correggio Diana.Correggio 234. Pintura: Escola
de Vencia
- Vencia fou lnic centre artstic capa de rivalitzar amb
Roma.
- En el segle XV es van establir les bases de lEscola Veneciana,
caracteritzada per:
-
- Predomini del color en el dibuix.
-
- Acompanyament de les pintures amb un paisatge de fons que
illumina les escenes.
-
- Giorgio da Castelfranco (Giorgione, 1477-1510)
-
- Tici Vecellio (1488-1576)
-
- Jacopo Robusti il Tintoretto (1518-1594)
-
- Paolo Caliari il Veronese (1528-1588)
235. ESCOLA VENECIANA
- Iniciada per Giorgione i Tici i continuada per Tintoretto i
Veronese.
- Aquests dos darrers sn grans retratistes i pintors dallegories
mitolgiques, aix com de temes religiosos.
- Les seves composicions sn dinmiques (prximes al gust barroc),
les perspectives sovint forades i espectaculars, els colors vius i
sensuals, les arquitectures monumentals.
236. GIORGIONE
237. GIORGIONE
- La seva gran aportaci va consistir a crear la composici
directament amb els pinzells sobre la taula o tela, i abandonar
lesbs.
- En les seves obresLa tempesta ,Venus adormidaoConcert
campestre(actualment se li atribueix a Tici), realitzades entre els
anys 1508 i 1510, va aplicar una pinzellada lliure i solta, en qu
el color i les sensacions atmosfriques adquireixen una gran
importncia.
238.
- Es tendeix a creure que ms que representar un tema concret, el
pintor va reflectir lestat dnim dels personatges representats.
- El paisatge de fons deixa de ser un simple decorat i passa a
illuminar el quadre.
239.
- Galeria de lAcadmia, Vencia
Detall de La Tempesta 240. GIORGIONE:VENUS ADORMIDA 241.
- Inaugura el tipus de nu veneci, reclinat i sensual, exposat en
primer pla sobre un paisatge real del Vneto de cel colorista (sn
tpics les claraboies venecianes, amb nvols i variats tons).
- La pintura veneciana no s'aparta de la realitat; el seu desig
de reflectir la vida material (la brillantor de les teles, les
festes, el vidre, un nu femen sensual) sorgeix de l'esplendor
econmica de Vencia.
242.
- CONCERT CAMPESTRE ( TICI O GIORGIONE )
243. CONCERT CAMPESTRE ( GIORGIONE, FITXA 84 ) 244. Pintura:
Escola de Vencia
-
- Carles V desprs de la batalla de M h lberg( FITXA 85 )
245. TICI
- Pintor cortes de fama internacional, va desenvolupar tant la
temtica pagana com la religiosa.
- Pel que fa a la primera, destaca la gran sensualitat dels seus
nus, perfectament recreats en les seves famoses allegories,
comLamor sagrat i lamor prof ,La bacanal(vers el 1518), laVenus
dUrbino( FITXA 86 ) , Dnae rebent la pluja doroEl rapte
d'Europa
246. Tici Carles V a Mlhberg (1548) Museu del Prado, Madrid
Propaganda poltica 247.
- RETRATS : elegncia compositiva y estudi psicolgic del
personatge
- CARLES V A CAVALL EN MLHBERG (1548)
- Sobre un paisatge crepuscular, aquest retrat eqestre revela la
importncia que Vencia dna a l'ambient.
- A l'emperador se li compara amb un heroi per, en aquesta
pintura,no s a travs d'allegories directes sin de claus ocultes en
el paisatge: el riu que s'albira s el Rubic de Csar i el to rogenc
del cel alludeix al cam del sol de Josu.
248. TICI 249. Pintura: Escola de Vencia
-
- Venus dUrbino( FITXA 86 )
250. Tici La bacanal(1518-1519) Museu del Prado Madrid 251. B A
C A N A L 252.
- Manifesta loptimisme de la societat veneciana, plasmat no tan
sols en el tema, la celebraci dun banquet, sin tamb en les formes
dinmiques i sensuals i en la forta illuminaci.
253. Tici Dnae i la pluja dor Amor sagrat i amor prof Flora 254.
Tici . Dnae rebent la pluja dor. 255.
- Representa el mite de Dnae, inspirada en Les Metamorfosis
d'Ovidi, qui havia estat tancada pel seu pare, el rei d'Argos, on
es representa el moment en qu Zeus o Jpiter, sota la forma d'una
pluja d'or, entra a la seva cambra.
- La figura central est sobre el llit, amb les cames doblegades.
A la seva dreta hi ha un gos petit, que es un atribut de la
cortesana. A la part dreta hi ha una minyona, l'esquena fosca de la
qual contrasta amb la blancor de Dnae.
- Aquesta serventa est recollint amb un davantal les monedes d'or
que cauen, des dels nvols tempestuosos en forma de pluja
daurada.
256. Tici Amor sagrat i amor prof 257.
- TICI : LAMOR SAGRAT I LAMOR PROF
- Tamb conegut comVenus i la donzella .
- Llen a l'oli (vers 1515).
- La tela arreplega una escena amb tres figures: dues dones i un
nin, al voltant d'una font de pedra, ricament decorada, situats en
un paisatge illuminat per una posta de sol.
- Les dones, de bellesa renaixentista, sn de semblants
caracterstiques, sha pensat que es tracta de la mateixa
persona.
258. Tici Flora 259. Tici Venus i Adonis 260. Tici . Venus
dUrbino ( FITXA 86 ) 261.
- Tamb coneguda com la Venus del gosset.
- Inspirada en la Venus adormida de Giorgione, que a diferncia
d'aquesta, la de Tici no est recolzada en la natura, sin en un
elegant interior.
- En el fons s'observa una gran finestra per on entren reflexos
de la llacuna; al costat de la finestra es troben dues criades
d'esquena, acomodant robes en un bagul. El bagul pareix evocar el
mite de la caixa de Pandora.
- Als peus de la jove nua dorm un gosset; la presncia del gos s
signe que la representada no s una deessa, sin una dona real,
encara que no se sap, exactament, qui s. Des de 1963, es mant la
hiptesi que podria ser un retrat de la duquessa Eleonora Gonzaga
(Galeria Uffizi).
- El gos, tpica allegoria de la fidelitat, apareix en el quadre,
suggeridorament, dormit.
262. EL RAPTE D'EUROPA 263.
- Europa, segons la mitologia grega, fou una formosa princesa de
Fencia.
- Un dia, mentre collia flors, Zeus vei Europa i se n'enamor
perdudament. Aleshores el du es transform en un brau blanc i s'hi
acost. La princesa encuriosida per aquell magnfic brau de pell
extraordinriament blanca s'atans per acariciar-lo. Aleshores el
brau la fu muntar al seu damunt i fug al mar. Finalment, la retorn
a la platja per, en compte de les costes fencies, Zeus se l'havia
endut a Creta. Un cop all, el du li revel la seva identitat i feren
l'amor i li va pessigar els pits.
- De la seva uni nasqueren Minos, Radamant i Sarped. Zeus la ced
a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es cas i per la qual cosa
obtingu la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de deessa
amb el nom de Hellotis o Hellotia.
- El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspir el nom del
continent europeu.
264.
- Les seves obres religioses sn duna gran sensibilitat cromtica i
solemnitat en tots els assumptes tractats, com el seuSant
Enterrament ,la Pala Pesarool Assumpci de la Mare de Du ,
realitzades entre 1520 i 1526.
- Els seus retrats cortesans, considerats entre els ms
interessants de lestil renaixentista, emanen una gran elegncia
compositiva i denoten un estudi psicolgic del personatge
representat.
265.
- La cantonada del sepulcre ens introdueix violentament en
l'escena, agitada pel cos inclinat de Crist i pels moviments trgics
dels protagonistes.
- En aquesta pintura el paisatge ha desaparegut i els colors
s'han tornat ms agres.
266.
- Baslica de Santa Maria Gloriosa dei Frari, de Vencia,
Itlia.
- En el quadre es veu Jacopo Pesaro (en el cant inferior dreta),
qui va encarregar-lo, i a alguns membres de la seva famlia, sent
presentats a la Mare de Du, que es troba asseguda en un tron amb
Jess.
- La disposici de les figures i de les seves mirades fa que no hi
hagi equilibri ni simetria.
- L's del color ens mostra clarament la teoria del color i de
perspectiva; al front, colors foscos, molt de detall i personatges
principals. Al fons, colors ms clars i figures sense tant de
detall. L's de llum i ombra (clarobscur), tamb dna una sensaci de
profunditat.
267.
- LASSUMPCI DE LA MARE DE DU
- LAssumpci de Maria s la creena, d'acord a la tradici i teologia
de l'Esglsia Catlica, que el cos i nima de la Mare de Du van ser
duts al cel, desprs d'acabar els seus dies a la terra.
268. Autoretrat (vers 1562) L'home del guant (1523) 269. Retrat
de Felip II(1551-1553) El Papa Paulo III(1543) 270. Pintura: Escola
de Vencia
271. VERONS :
- Conegut com Il Veronese per la seva poblaci natal.
- Autor de grans composicions pictriques en qu es representen la
riquesa i el luxe de la societat veneciana.
- Amplis escenaris amb arquitectures inspirades en Palladio.
- Abundncia de personatges. El motiu religis queda aix dilut i
noms s'aprecia la representaci d'un esdeveniment qualsevol de la
vida veneciana.
- Es suma, el gust per lancdota i lerotisme, tal com mostra la
seva obraNoces de Can , de 1562.
272. VERONS Les noces de Can 273. Pintura: Escola de Vencia
-
- El Lavatoride peus ( FITXA 87 )
274. TINTORETTO
- Va introduir trets que reflecteixenla influncia de Miquel ngel
com:
-
- La perfecta representaci anatmica dels personatges.
-
- Els expressius efectes lluminosos.
-
- Retrobament del cos de sant Marc(1562-1566).
-
- El Sant Sopar(1592-1566).
- A banda sn destacables els seus llenos, comel
Lavatori(1547).
275.
- La forma de Tintoretto es fallida i es disloca als colps de la
llum i de l'ombra. L'exigncia del clarobscur, bsica de la seva
dinmica, s'av amb la seva forma pictrica rpida i el seu toc
vertigins que, sobretot en els ltims termes, creen aparences
mgiques i fabuloses.
- PALLUCHINI, Rodolfo: El Cinquecento en Venecia,
- en HUYGHE, Ren:El arte y el hombre .
- Barcelona, Planeta, 1972.
276. Il Tintoretto El Sant Sopar 277. Robatori i trasllatdel cos
de Sant Marc(1562-1566) Il Tintoretto 278.
- L'espai arquitectnic no desapareix, per s irreal, propi d'una
visi mstica, dramatitzada, a ms, per la llum contrastada i les
actituds dels personatges.
- Els contorns desdibuixats ajuden a crear una imatge d'espai
irracional.
Il Tintoretto: Retrobament del cos de Sant Marc 279. Il
Tintoretto . Les noces de Can 280. TINTORETTO Tintoretto El
lavatori de peus (1550,FITXA 87 ) Museu del Prado, Madrid 281.
Tintoretto El lavatori de peus (1550) Museu del Prado, Madrid 282.
Pintura: Escolaalemanya
283. Autoretrat Albert Drer 284. Adam i Eva Albert Drer 285.
Malenconia o melangia Albert Drer 286. Drer Adoraci dels Mags 287.
RENAIXEMENTESPANYOL comena
