287
Art del Art del Renaixement Renaixement PINTURA PINTURA CINQUECENTO CINQUECENTO

Pintura Cinquecento

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Pintura Cinquecento

Art delArt del Renaixement Renaixement

PINTURAPINTURACINQUECENTOCINQUECENTO

Page 2: Pintura Cinquecento

PinturaPinturaCinquecentoCinquecento

Page 3: Pintura Cinquecento

LA MADURESA DEL LA MADURESA DEL CINQUECENTO (S. XVI)CINQUECENTO (S. XVI)

Page 4: Pintura Cinquecento

Gran innovació en els efectes de la llum i l’ombra, utilitzats amb més Gran innovació en els efectes de la llum i l’ombra, utilitzats amb més llibertat; el color esdevé un element autònom, en detriment del dibuix; llibertat; el color esdevé un element autònom, en detriment del dibuix; tendència a esfumar els contorns i suavitzar el modelat de les figures.tendència a esfumar els contorns i suavitzar el modelat de les figures.

Composicions clares i amb simplicitat: destaca una sola escena principal.Composicions clares i amb simplicitat: destaca una sola escena principal. Continua l’escorç, però amb figures en moviment (no en repòs com Continua l’escorç, però amb figures en moviment (no en repòs com

Mantegna).Mantegna). Després 1525 (crisi Renaixement: Manierisme), els valors de bellesa Després 1525 (crisi Renaixement: Manierisme), els valors de bellesa

pictòrica, la unitat compositiva i l’equilibri deixen pas a composicions pictòrica, la unitat compositiva i l’equilibri deixen pas a composicions desequilibrades i asimètriques, amb un excés de decorativisme que desequilibrades i asimètriques, amb un excés de decorativisme que amagava, sovint, l’estructura compositiva de l’obra. amagava, sovint, l’estructura compositiva de l’obra.

3 moments: A) Els genis de Milà, Florència i Roma); B) El nord venecià; C) 3 moments: A) Els genis de Milà, Florència i Roma); B) El nord venecià; C) Nou sentit estètic (2ª ½ segle XVI): Manierisme. Representants més Nou sentit estètic (2ª ½ segle XVI): Manierisme. Representants més destacats:destacats: Leonardo da Vinci (1452-1519). Introductor d’una nova tècnica: Leonardo da Vinci (1452-1519). Introductor d’una nova tècnica:

l’sfumato.l’sfumato. Escola Romana:Escola Romana:

Rafael Sanzio (1483-1520). La seva obra culmina amb la bellesa. Rafael Sanzio (1483-1520). La seva obra culmina amb la bellesa. idealitzada i la simetria de les composicions clàssiques.idealitzada i la simetria de les composicions clàssiques.

Miquel Àngel (1475-1564). Introductor d’una gran expressivitat en Miquel Àngel (1475-1564). Introductor d’una gran expressivitat en les seves escenes dinàmiques.les seves escenes dinàmiques.

Escola Veneciana:Escola Veneciana: Giorgio da Castelfranco, Giorgione (1478-1510).Giorgio da Castelfranco, Giorgione (1478-1510). Ticià Vecellio (1488-1576).Ticià Vecellio (1488-1576). Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-1594).Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-1594). Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588).Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588).

Característiques Pintura CinquecentoCaracterístiques Pintura Cinquecento

Page 5: Pintura Cinquecento

Cinquecento: Segle XVICinquecento: Segle XVI ArquitecturaArquitectura BramanteBramante Miquel ÀngelMiquel Àngel PalladioPalladio

EsculturaEscultura Miquel ÀngelMiquel Àngel Giambologna:Giambologna:

PinturaPintura Florència-RomaFlorència-Roma

Leonardo da VinciLeonardo da Vinci: Monna Lisa i Sant Sopar (: Monna Lisa i Sant Sopar (Fitxes 79Fitxes 79 i 80i 80) ) Rafael Sanzio: Esposoris Mare de Déu i Escola Atenes (Rafael Sanzio: Esposoris Mare de Déu i Escola Atenes (FitxesFitxes 81, 81,

8282)) Miquel ÀngelMiquel Àngel: Capella Sixtina (: Capella Sixtina (Fitxa 83Fitxa 83))

VenèciaVenècia GiorgioneGiorgione: Concert Campestre (: Concert Campestre (Fitxa 84Fitxa 84)) TiciàTicià: Retrat de Carles V i Venus d’Urbino (: Retrat de Carles V i Venus d’Urbino (Fitxes 85 i 86Fitxes 85 i 86)) TintorettoTintoretto: El lavatori de peus (: El lavatori de peus (Fitxa 87Fitxa 87)) VeronèsVeronès

AlemanyaAlemanya Dürer: Autoretrat, Adam i Eva (Dürer: Autoretrat, Adam i Eva (Fitxes 88 i 89Fitxes 88 i 89))

ManierismeManierisme ParmigianinoParmigianino PontormoPontormo

Page 6: Pintura Cinquecento
Page 7: Pintura Cinquecento

PINTURAPINTURA: ELS PINTORS : ELS PINTORS FLORENTINS – ROMANSFLORENTINS – ROMANS

((Escola romanaEscola romana))

Page 8: Pintura Cinquecento

LEONARDO DA LEONARDO DA VINCIVINCI (Vinci 1452- castelo de Cloux, Amboise, (Vinci 1452- castelo de Cloux, Amboise,

1519)1519) • Pintor, escultor, arquitecte, enginyer i savi Pintor, escultor, arquitecte, enginyer i savi

italià, amb la seva passió per descobrir va abastar italià, amb la seva passió per descobrir va abastar les més diverses formes del saber, el gran les més diverses formes del saber, el gran arquetipus de geni renaixentistaarquetipus de geni renaixentista. .

•Els seus manuscrits, dibuixos i obres ens Els seus manuscrits, dibuixos i obres ens informen de la seva dimensió científica, denoten la informen de la seva dimensió científica, denoten la seva cultura clàssica, els seu afany investigador, seva cultura clàssica, els seu afany investigador, l’esperit inquiet i la vida agitada. l’esperit inquiet i la vida agitada.

• Format a Florència al taller de Verrocchio (entra Format a Florència al taller de Verrocchio (entra als 14 anys) junt a Boticelli i Perugino. A Milà als 14 anys) junt a Boticelli i Perugino. A Milà desenvolupà una gran tasca d’investigació. desenvolupà una gran tasca d’investigació. D’aquesta època daten algunes de les seves obres D’aquesta època daten algunes de les seves obres més famoses. Retorna a Florència en 1499, fugint més famoses. Retorna a Florència en 1499, fugint dels francesos, després Roma, i acaba a França dels francesos, després Roma, i acaba a França (cort de Francesc I). (cort de Francesc I).

SFUMATO:SFUMATO: inventa tècnica de barrejar inventa tècnica de barrejar progressivament les tonalitats, sense una transició progressivament les tonalitats, sense una transició perceptible de la llum a l’ombra, sense definir els perceptible de la llum a l’ombra, sense definir els contorns, que accentua el relleu i endolceix contorns, que accentua el relleu i endolceix l’expressió.l’expressió.

Escriu “Tratatto de la Escriu “Tratatto de la pintura”pintura”: Gran : Gran

interès pel cos humà.interès pel cos humà.

Galleria degli Uffizi Galleria degli Uffizi (exterior)(exterior)

Page 9: Pintura Cinquecento

LEONARDOLEONARDOdada

VINCIVINCI

Autoretrat (1512)Autoretrat (1512)(333 x 213 mm)(333 x 213 mm)

Biblioteca Reale, TurínBiblioteca Reale, Turín

Home de Vitrubi (1492) (343 x 245 mm)

Gallerie dell'Accademia, Venice

Page 10: Pintura Cinquecento

LEONARDO I LEONARDO I LA CIÈNCIALA CIÈNCIA

Estudi de l’embrió humà (1510-1513) Estudi de l’embrió humà (1510-1513)

Page 11: Pintura Cinquecento

LEONARDO I LA LEONARDO I LA ENGINYERIAENGINYERIA

Ballestes. Biblioteca Ambrosiana, Milà

Page 12: Pintura Cinquecento

PinturaPinturaLeonardo da VinciLeonardo da Vinci

L’AnunciacióL’Anunciació Verge de les RoquesVerge de les Roques Sant Anna, la Verge i el ninSant Anna, la Verge i el nin Sant Sopar (Sant Sopar (FITXA 80FITXA 80))

Page 13: Pintura Cinquecento

Leonardo da VinciLeonardo da VinciL’Anunciació (1472-1475)L’Anunciació (1472-1475)

Oli sobre taula (100 x 221 cm)Oli sobre taula (100 x 221 cm)Galeria degli Uffizi. FlorènciaGaleria degli Uffizi. Florència

N'hi ha molt poca informació certa respecte a l'origen N'hi ha molt poca informació certa respecte a l'origen d'aquesta obra; se sap que és un dels primers d'aquesta obra; se sap que és un dels primers

encàrrecs que Leonardo va aconseguir, mentre era al encàrrecs que Leonardo va aconseguir, mentre era al taller de Verrocchio. taller de Verrocchio.

Page 14: Pintura Cinquecento

Composició semblant a la de Composició semblant a la de Fra Angelico sobre el mateix Fra Angelico sobre el mateix tema, amb la Verge Maria tema, amb la Verge Maria

asseguda o agenollada a la asseguda o agenollada a la dreta.dreta.

L’àngel s’acosta per L’àngel s’acosta per l’esquerre, de perfil,l’esquerre, de perfil, amb rica vestidura, amb rica vestidura, que flota, i ales que flota, i ales aixecades.aixecades.

Page 15: Pintura Cinquecento

Leonardo da VinciLeonardo da VinciVerge de les Roques (1483-1486)Verge de les Roques (1483-1486)

Oli sobre taula (199 x 122 cm)Oli sobre taula (199 x 122 cm)Museu del Louvre, ParísMuseu del Louvre, París

INTERPEL·LANTINTERPEL·LANT

Page 16: Pintura Cinquecento

Leonardo da VinciLeonardo da VinciVerge de les Roques (1495-1508)Verge de les Roques (1495-1508)Oli sobre taula (189’5 x 120 cm)Oli sobre taula (189’5 x 120 cm)

National Gallery, LondresNational Gallery, Londres

EXTASIADA o EXTASIADA o CONTEMPLATIVACONTEMPLATIVA

Page 17: Pintura Cinquecento

Leonardo da VinciVerge de les Roques (1483-1486)

Oli sobre taula (199 x 122 cm)Museu del Louvre, París

• Va emprar l’Va emprar l’sfumatosfumato. Les figures i el . Les figures i el paisatge presenten un aire misteriós en paisatge presenten un aire misteriós en difuminar els contorns: personatges difuminar els contorns: personatges sense perfil nítid i llum misteriosa que sense perfil nítid i llum misteriosa que ve de la gruta (símbol geològic de la ve de la gruta (símbol geològic de la Terra Mare). Graciós detall dels lliris de Terra Mare). Graciós detall dels lliris de primer pla.primer pla.

• La Verge, els nins (Jesús i Sant Joan) La Verge, els nins (Jesús i Sant Joan) i l’àngel s'emmarquen en una i l’àngel s'emmarquen en una composició tancada piramidal, quasi un composició tancada piramidal, quasi un triangle equilàter.triangle equilàter.

• Es relacionen amb mirades i gestos Es relacionen amb mirades i gestos dolços.dolços.

• La Mare de Déu anticipa l'incipient La Mare de Déu anticipa l'incipient somriure característic de Leonardo. somriure característic de Leonardo.

Page 18: Pintura Cinquecento

Leonardo da VinciLeonardo da VinciSanta Anna, la Verge i el Nin (1508)Santa Anna, la Verge i el Nin (1508)

Oli sobre taulaOli sobre taula((168 x 130 cm)168 x 130 cm)

Musée du Louvre, ParísMusée du Louvre, París

Anys després Anys després torna sobre el torna sobre el mateix tema.mateix tema.

Page 19: Pintura Cinquecento

• Visió bifocal.Visió bifocal.

• Existència de l’aire entre els Existència de l’aire entre els objectes i l’espectador.objectes i l’espectador.

• Contorns difuminats (Contorns difuminats (sfumatosfumato).).

• Acumulació de blaus en el fons.Acumulació de blaus en el fons.

• Difuminació dels colors.Difuminació dels colors.

• Variació del traç i dels tons Variació del traç i dels tons segons els plans.segons els plans.

• Llum teba o crepuscular.Llum teba o crepuscular.

La perspectiva aèria

Page 20: Pintura Cinquecento

Leonardo da Vinci Leonardo da Vinci El Sant Sopar (1495-97, El Sant Sopar (1495-97, FITXA 80FITXA 80))

tècnica mixta (460 x 880 cm)tècnica mixta (460 x 880 cm)Convent de Santa Maria delle Grazie, MilàConvent de Santa Maria delle Grazie, Milà

Page 21: Pintura Cinquecento

• Encàrrec del duc Ludovic Sforza de Milà per qui treballava Leonardo.Encàrrec del duc Ludovic Sforza de Milà per qui treballava Leonardo.

• Representa l’escena del Sant Sopar en els darrers dies de la vida de Representa l’escena del Sant Sopar en els darrers dies de la vida de Jesús, segons narra la Bíblia: “En veritat us dic que un de vosaltres em Jesús, segons narra la Bíblia: “En veritat us dic que un de vosaltres em trairà”… “Soc jo, tal vegada”?...trairà”… “Soc jo, tal vegada”?...

• És un dels quadres més conegut del món. Mai ha estat propietat És un dels quadres més conegut del món. Mai ha estat propietat privada, ni ha estat taxat.privada, ni ha estat taxat.

Leonardo da VinciLeonardo da Vinci Sant Sopar (1495-97) Sant Sopar (1495-97)

Page 22: Pintura Cinquecento

El Sant sopar (1495-97)El Sant sopar (1495-97)

• Pintura mural al refetor del convent de Santa Maria delle Grazie, Milà.

• La seva ubicació i l’experimentació d’emprar oli sobre guix sec han fet que es deteriorés ràpida i enormement, ja cap el 1500. S’ha perdut la major part de la superfície original, malgrat els intents de restauració.

• És un estudi fisonòmic i psicològic dels personatges, que traspua la seva edat, caràcter, temor, estupor davant l’anunci, en contrast amb el blanc del mantell i la policromia de les seves vestimentes.

• La serenitat de Crist contrasta amb l’agitació i dinamisme dels deixebles que l’interroguen.

Page 23: Pintura Cinquecento

Abans de la Abans de la restauraciórestauració

Després de la Després de la restauraciórestauració

Page 24: Pintura Cinquecento

El Sant Sopar (còpia del de Leonardo da Vinci)El Sant Sopar (còpia del de Leonardo da Vinci)Oli sobre llenç (418 x 794 cm)Oli sobre llenç (418 x 794 cm)

Museu da Vinci, TongerloMuseu da Vinci, Tongerlo

Page 25: Pintura Cinquecento

ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPARESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPAR

• Hi combina l’ordre simètric (tots seguts sobre l’horitzontalitat d’una gran Hi combina l’ordre simètric (tots seguts sobre l’horitzontalitat d’una gran taula rectangular), i la perspectiva espacial (l’arquitectura aporta una visió taula rectangular), i la perspectiva espacial (l’arquitectura aporta una visió de llunyania) amb un ric estudi psicològic dels diversos apòstols, que de llunyania) amb un ric estudi psicològic dels diversos apòstols, que mostren tota la seva expressivitat per mitjà dels rostres i el moviment de les mostren tota la seva expressivitat per mitjà dels rostres i el moviment de les mans. Els apòstols, distribuïts en grups de tres, són tot un tractat d'emocions mans. Els apòstols, distribuïts en grups de tres, són tot un tractat d'emocions i reaccions humanes.i reaccions humanes.

• Jesús és l’eix de simetria (majestuós com un triangle equilàter) i, a Jesús és l’eix de simetria (majestuós com un triangle equilàter) i, a darrere, una gran sala amb finestres, per on es divisa un paisatge darrere, una gran sala amb finestres, per on es divisa un paisatge muntanyós. Tota l’escena sota un sostre de bigues de fusta.muntanyós. Tota l’escena sota un sostre de bigues de fusta.

Page 26: Pintura Cinquecento

ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPARESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPAR

•Composició elaborada a base de quadrats: finestres, caiguda del mantell, Composició elaborada a base de quadrats: finestres, caiguda del mantell, els sostre...els sostre...

• Il·luminació artificial. Leonardo prescindeix de la llum natural de les fileres Il·luminació artificial. Leonardo prescindeix de la llum natural de les fileres de finestres de la sala, i tan sols utilitza la llum de la finestra de darrere per de finestres de la sala, i tan sols utilitza la llum de la finestra de darrere per crear una aureola difusa sobre el cap de Jesús, just en el moment que crear una aureola difusa sobre el cap de Jesús, just en el moment que anuncia la traïció de Judes, per oferir-nos aquest moment amb contrallums. anuncia la traïció de Judes, per oferir-nos aquest moment amb contrallums.

Page 27: Pintura Cinquecento

Representada amb el Representada amb el rostre girat a l’esquerra, rostre girat a l’esquerra, amb un ermini (armiño) amb un ermini (armiño) blanc (símbol del ducat i blanc (símbol del ducat i de la puresa) en els seus de la puresa) en els seus braços.braços.

Els colors resalten sobre el Els colors resalten sobre el fons obscur. Joc subtil de fons obscur. Joc subtil de lllum i ombres del rostre, lllum i ombres del rostre, intentant evitar els intentant evitar els contrasts de la llum contrasts de la llum natural.natural.

Els dits prims i amb ossos, Els dits prims i amb ossos,

de la dóna, repetiran de la dóna, repetiran postura en la Gioconda. postura en la Gioconda.

Leonardo da VinciLeonardo da VinciRetrat de Cecilia GalleraniRetrat de Cecilia Gallerani

La dama de l’ermini (armiño, 1483-90) La dama de l’ermini (armiño, 1483-90)Oli sobre taula (54’8 x 40’3 cm)Oli sobre taula (54’8 x 40’3 cm)Czartorysk i Museum, Cracòvia Czartorysk i Museum, Cracòvia

(Polònia)(Polònia)

Page 28: Pintura Cinquecento

Leonardo da VinciLeonardo da VinciLa Batalla d’Anghiari La Batalla d’Anghiari

(1503-05)(1503-05)Oli sobre taula Oli sobre taula (85 x 115 cm)(85 x 115 cm)

Formerly private Formerly private collection, Munichcollection, Munich

• En 1499 fuig de Milà i torna a Florència.En 1499 fuig de Milà i torna a Florència.

• Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que no va Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que no va arribar mai a realitzar, però li donà l’oportunitat d’estudiar l’anatomia i el arribar mai a realitzar, però li donà l’oportunitat d’estudiar l’anatomia i el moviment dels cavalls i dels genets, i començà a influir sobre els pintors més moviment dels cavalls i dels genets, i començà a influir sobre els pintors més joves. joves.

Page 29: Pintura Cinquecento

PinturaPinturaLeonardo da VinciLeonardo da Vinci

AutoretratAutoretrat La GiocondaLa Gioconda ( (FITXA 79FITXA 79))

Page 30: Pintura Cinquecento

Leonardo da Vinci Leonardo da Vinci Monna Lisa (La Gioconda, Monna Lisa (La Gioconda, 1503-1506,1503-1506, FITXA 79FITXA 79))

Oli sobre taula (77 x 53 cm)Oli sobre taula (77 x 53 cm)Musée du Louvre, ParísMusée du Louvre, París

•Massa respostes per una sola Massa respostes per una sola pregunta. És la presentació d’un pregunta. És la presentació d’un personatge desconegut del qual destaca personatge desconegut del qual destaca l’expressió misteriosa.l’expressió misteriosa.

• Un dels retrats més famosos del món i Un dels retrats més famosos del món i també un dels quadres més comentats també un dels quadres més comentats de la història de la pintura. Part de la de la història de la pintura. Part de la fama li prové dels misteris no aclarits.fama li prové dels misteris no aclarits.

• Vasari va reconèixer-hi l’esposa del Vasari va reconèixer-hi l’esposa del florentí marquès Francesco di florentí marquès Francesco di Bartolommeo di ZanobiBartolommeo di Zanobi ( (Giocondo), així, Giocondo), així, la model podria ser Mona (apòcope de la model podria ser Mona (apòcope de Madonna, és a dir, senyora) Elisa Madonna, és a dir, senyora) Elisa Gherardini als 24 anys.Gherardini als 24 anys.

• Altres teories: dama florentina amant Altres teories: dama florentina amant de Giuliano de Mèdici II, Isabel I d’Aragò, de Giuliano de Mèdici II, Isabel I d’Aragò, amant del propi Leonardo, un adolescent amant del propi Leonardo, un adolescent vestit de dona, autoretrat de l’autor en vestit de dona, autoretrat de l’autor en versió femenina, o una dona imaginària?versió femenina, o una dona imaginària?

QUI ÈS MONNA LISA?QUI ÈS MONNA LISA?

Page 31: Pintura Cinquecento

•Leonardo introdueix l’estudi psicològic i Leonardo introdueix l’estudi psicològic i elabora una tipologia de retrat de mig cos elabora una tipologia de retrat de mig cos en què les mans juguen un paper molt en què les mans juguen un paper molt important en l’expressivitat.important en l’expressivitat.

• El personatge apareix lleugerament El personatge apareix lleugerament inclinat, asseguda, els braços recolzats i inclinat, asseguda, els braços recolzats i amb les mans creuades, presenta un amb les mans creuades, presenta un somriure enigmàtic i/o irònic, molt propi de somriure enigmàtic i/o irònic, molt propi de les figures de Leonardo. Al fons es deixa les figures de Leonardo. Al fons es deixa entreveure un paisatge humit, que entreveure un paisatge humit, que aconsegueix un aspecte boirós gràcies a la aconsegueix un aspecte boirós gràcies a la sàvia aplicació de l’SFUMATO. sàvia aplicació de l’SFUMATO.

• Realitzat amb una gran minuciositat, que Realitzat amb una gran minuciositat, que no deixa distingir les pinzellades, les mans i no deixa distingir les pinzellades, les mans i la cara presenten un modelat d’una gran la cara presenten un modelat d’una gran delicadesa. La suavitat dels seus contorns i delicadesa. La suavitat dels seus contorns i la serenitat del seu rostre i postura la serenitat del seu rostre i postura transmeten harmonia senzilla i natural, a la transmeten harmonia senzilla i natural, a la par que bellesa.par que bellesa.

• Obra d’un gran realisme. La retratada du Obra d’un gran realisme. La retratada du una senzilla vestimenta, gens ostentosa, una senzilla vestimenta, gens ostentosa, d’un sol color obscur i un vel transparent d’un sol color obscur i un vel transparent sobre el cap, que li cobreix tímidament els sobre el cap, que li cobreix tímidament els cabells ondulats i negres. cabells ondulats i negres.

COM ÈS MONNA LISA?COM ÈS MONNA LISA?

Page 32: Pintura Cinquecento

• L’observació dels fenòmens físics L’observació dels fenòmens físics du a Leonardo a descobrir la tècnica: du a Leonardo a descobrir la tècnica: degrada els colors per indicar degrada els colors per indicar llunyania, suavitza el dibuix i difumina llunyania, suavitza el dibuix i difumina els contorns perquè l’atmosfera envolti els contorns perquè l’atmosfera envolti la figura i la natura, i aquestes es la figura i la natura, i aquestes es puguin fondre en harmonia.puguin fondre en harmonia.

• Pinta la figura i objectes de primer Pinta la figura i objectes de primer pla amb major precisió, i suavitza el pla amb major precisió, i suavitza el traç a mesura que s’allunyen, fins traç a mesura que s’allunyen, fins difuminar-los en l’atmosfera de l’aire, difuminar-los en l’atmosfera de l’aire, donant sensació d’autèntica llunyania.donant sensació d’autèntica llunyania.

• Es creu que Leonardo no es va Es creu que Leonardo no es va separar de l’obra i va treballar tan separar de l’obra i va treballar tan minuciosa i reiteradament, que és minuciosa i reiteradament, que és difícil distingir la individualitat de les difícil distingir la individualitat de les pinzellades.pinzellades.

• L’enigmàtic somriure, el diàfan L’enigmàtic somriure, el diàfan modelat de les mans i el verisme de modelat de les mans i el verisme de l’efecte de la llum sobre les teles, l’efecte de la llum sobre les teles, denota un procediment de captar la denota un procediment de captar la realitat, científicament molt estudiat. realitat, científicament molt estudiat.

TÈCNICA: PERSPECTIVA AÈRIATÈCNICA: PERSPECTIVA AÈRIA

Page 33: Pintura Cinquecento

• PAISATGEPAISATGE: La Gioconda apareix asseguda a una galeria, es veu la base de : La Gioconda apareix asseguda a una galeria, es veu la base de la columna sobre un mur baix. El paisatge del fons, els Alps, que va observar la columna sobre un mur baix. El paisatge del fons, els Alps, que va observar en el seu viatge a Milà. Però no s’ha pogut identificar, donada l’asimetria que en el seu viatge a Milà. Però no s’ha pogut identificar, donada l’asimetria que presenta.presenta.

• El costat esquerre del paisatge és més alt que el dret. Això dóna un efecte El costat esquerre del paisatge és més alt que el dret. Això dóna un efecte de discordança, fent que pel costat dret la dama paregui més alta, tampoc el de discordança, fent que pel costat dret la dama paregui més alta, tampoc el seu rostre es correspon amb exactitud (segons Gombrich).seu rostre es correspon amb exactitud (segons Gombrich).• Paisatge de colors freds Paisatge de colors freds

i una mica obscurs, de i una mica obscurs, de tons transparents, tons transparents, blavosos i verdosos, però blavosos i verdosos, però bonic i realista.bonic i realista.

• Es troba una mica Es troba una mica difuminat i poc definit, per difuminat i poc definit, per indicar llunyania. indicar llunyania.

• S’utilitza una S’utilitza una primerenca perspectiva primerenca perspectiva atmosfèrica (AÈRIA) atmosfèrica (AÈRIA) submergint la submergint la protagonista amb protagonista amb l’atmosfera i el paisatge l’atmosfera i el paisatge que la rodeja. que la rodeja.

Page 34: Pintura Cinquecento

• En el paisatge podem En el paisatge podem observar un pont com a observar un pont com a element de civilització, que element de civilització, que remarca la importància de remarca la importància de l’enginyeria i l’arquitectura.l’enginyeria i l’arquitectura.

• S’ha establert un S’ha establert un paral·lelisme entre la dona paral·lelisme entre la dona mare i el paisatge format mare i el paisatge format per roques i aigua (forces per roques i aigua (forces generadores de la natura). generadores de la natura).

Page 35: Pintura Cinquecento

• L’expressió del rostre ve donada per dos L’expressió del rostre ve donada per dos trets: les comissures dels llavis i les puntes trets: les comissures dels llavis i les puntes dels ulls.dels ulls.

• Són aquestes dues parts que Leonardo va Són aquestes dues parts que Leonardo va presentar indefinides, deliberadament, deixant presentar indefinides, deliberadament, deixant que les formes suaus es barregen, cosa per la que les formes suaus es barregen, cosa per la qual mai arribarem a saber de quina manera qual mai arribarem a saber de quina manera ens mira Monna Lisa. La seva expressió sembla ens mira Monna Lisa. La seva expressió sembla que se’ns escapi. És impossible i misteriós que se’ns escapi. És impossible i misteriós endevinar el sentiment real d’aquest endevinar el sentiment real d’aquest personatge tan viu i pensant.personatge tan viu i pensant.

•Aplicació magistral de l’sfumato: celles, nas i Aplicació magistral de l’sfumato: celles, nas i boca (els elements que configuren l’expressió boca (els elements que configuren l’expressió del rostre) queden unides per la matisada del rostre) queden unides per la matisada gradació de llum i d’ombra que defineix i, gradació de llum i d’ombra que defineix i, alhora, indefineix els trets facials. Mentre que alhora, indefineix els trets facials. Mentre que front, pòmuls i barbeta es destaquen per una front, pòmuls i barbeta es destaquen per una llum brillant, les transicions de les comissures llum brillant, les transicions de les comissures dels llavis, les aletes nasals i el contorn dels dels llavis, les aletes nasals i el contorn dels ulls es difuminen, donant lloc a una expressió ulls es difuminen, donant lloc a una expressió ambiguaambigua

ENS MIRA? I COM HO FA?ENS MIRA? I COM HO FA?

Page 36: Pintura Cinquecento

COLOR, LLUM I COMPOSICIÓCOLOR, LLUM I COMPOSICIÓ

• Els ulls de la dama tenen una gran lluminositat, i Els ulls de la dama tenen una gran lluminositat, i contrasten amb els colors pàl·lids, freds i harmònics contrasten amb els colors pàl·lids, freds i harmònics de l’obra. El quadre demostra que Leonardo ha de l’obra. El quadre demostra que Leonardo ha adquirit un gran domini de la tècnica en l’ús del adquirit un gran domini de la tècnica en l’ús del color i la llum.color i la llum.

• Tot i la dificultat de la tècnica emprada. La Tot i la dificultat de la tècnica emprada. La COMPOSICIÓ COMPOSICIÓ és equilibrada: el rostre és el vèrtex és equilibrada: el rostre és el vèrtex del triangle, i l’eix està format per la claredat que del triangle, i l’eix està format per la claredat que il·lumina el front, el pit i les mans. il·lumina el front, el pit i les mans.

Page 37: Pintura Cinquecento

SOMRIU?SOMRIU?

• Ulls grossos i no té ni celles, ni pestanyes.Ulls grossos i no té ni celles, ni pestanyes.

• Somriure d’expressió confusa entre Somriure d’expressió confusa entre l’amargura i l’alegria. Mirada i expressió l’amargura i l’alegria. Mirada i expressió calmades, serenes i harmòniques, seguint els calmades, serenes i harmòniques, seguint els ideals humanistes de l’època. ideals humanistes de l’època.

• És una obra realitzada amb un gran estudi És una obra realitzada amb un gran estudi previ.previ.

• La dama dirigeix la seva mirada La dama dirigeix la seva mirada lleugerament cap a l’esquerra.lleugerament cap a l’esquerra.

Page 38: Pintura Cinquecento
Page 39: Pintura Cinquecento

• Si la mirem amb la mirada Si la mirem amb la mirada perduda o relaxada, sense fixar-la perduda o relaxada, sense fixar-la en cap punt concret, o si mirem en cap punt concret, o si mirem qualsevol altra part del quadre, de qualsevol altra part del quadre, de reüll ens sembla veure un ampli i reüll ens sembla veure un ampli i expressiu somriure en la dama. expressiu somriure en la dama.

• Però, quan mirem fixament el Però, quan mirem fixament el somriure ens sembla forçat, neutre, somriure ens sembla forçat, neutre, tímid o fins i tot amarg. tímid o fins i tot amarg.

• Això és un afecte intencionat, Això és un afecte intencionat, que li va donar l’autor a l’obra a que li va donar l’autor a l’obra a través de les ombres. través de les ombres.

• N’hi ha, també, certa polèmica N’hi ha, també, certa polèmica sobre si la model estava sobre si la model estava embarassada o no, ja que el vel embarassada o no, ja que el vel sobre el cap i les mans sobre el sobre el cap i les mans sobre el ventre en són símbols.ventre en són símbols.

EMBARASSADA?EMBARASSADA?

Page 40: Pintura Cinquecento

• Els meravellós modelat de les mans o de les Els meravellós modelat de les mans o de les diminutes arrugues de les mànegues són una diminutes arrugues de les mànegues són una mostra de la vida que Leonardo ha estat capaç de mostra de la vida que Leonardo ha estat capaç de reflectir en el seu quadre, mitjançant la seva reflectir en el seu quadre, mitjançant la seva difuminada pinzellada.difuminada pinzellada.

Page 41: Pintura Cinquecento

• Vestimenta i, sobretot, mànegues, amb els plecs i ombres pertinent, estan Vestimenta i, sobretot, mànegues, amb els plecs i ombres pertinent, estan perfectament representades. Les mans són clares i casi transparents.perfectament representades. Les mans són clares i casi transparents.

Page 42: Pintura Cinquecento

Pas de la llum a les ombres en passos contigus, amb una transició imperceptible

Crea l’sfumato (idea de difuminar-se, transpariència)

L’element d’aquesta obra que causa admiració: el somriure

Al fons apareix un paisatge

Gioconda, Leonardo da Vinci

Page 43: Pintura Cinquecento

La Gioconda: HistòriaLa Gioconda: Història

Page 44: Pintura Cinquecento

La Gioconda: HistòriaLa Gioconda: Història

• Leonardo la va retocar durant molt de temps, i mai es va separar de Leonardo la va retocar durant molt de temps, i mai es va separar de l’obra. La va dur a França amb ell, quan va morir va passar a mans del rei l’obra. La va dur a França amb ell, quan va morir va passar a mans del rei Francesc I.Francesc I.

• En morir el rei, l’obra va anar a Fontainebleau i després a Versalles.En morir el rei, l’obra va anar a Fontainebleau i després a Versalles.

• La Revolució Francesa la va ubicar al Museu del Louvre. Napoleó la va dur La Revolució Francesa la va ubicar al Museu del Louvre. Napoleó la va dur al Palau de les Tulleries i a la seva residència, on la tenia exposada a la seva al Palau de les Tulleries i a la seva residència, on la tenia exposada a la seva cambra de bany. cambra de bany. • Finalment va tornar al Finalment va tornar al

Louvre, on es troba en Louvre, on es troba en l’actualitat.l’actualitat.

• Durant la segona guerra Durant la segona guerra mundial va ser amagada.mundial va ser amagada.

• Va ser robada del Museu Va ser robada del Museu del Louvre en 1911. Un italià, del Louvre en 1911. Un italià, ex treballador del museu, i un ex treballador del museu, i un comerciant argenti varen comerciant argenti varen vendre cinc còpies, vendre cinc còpies, realitzades per Yves realitzades per Yves Chaudron, a cinc milionaris Chaudron, a cinc milionaris dels Estats Units i Brasil per dels Estats Units i Brasil per més de 300.000 dòlars. més de 300.000 dòlars.

Page 45: Pintura Cinquecento

• Als 2 anys i 4 mesos es va Als 2 anys i 4 mesos es va retrobar.retrobar.

• En tornar a tenir el quadre En tornar a tenir el quadre es va exposar durant una es va exposar durant una temporada a Florència, Roma temporada a Florència, Roma i Milà.i Milà.

• Ara es troba de nou al Ara es troba de nou al Louvre, protegida per uns Louvre, protegida per uns vidres. vidres.

• Al llarg dels temps, se Al llarg dels temps, se n’han fet moltes còpies.n’han fet moltes còpies.

• Artísticament, ha sofert Artísticament, ha sofert moltes imitacions i paròdies, moltes imitacions i paròdies, i durant el segle XX se l’ha i durant el segle XX se l’ha convertit en una imatge convertit en una imatge fetitxe. fetitxe.

La Gioconda: HistòriaLa Gioconda: Història

Page 46: Pintura Cinquecento

• Marcel DuchampMarcel Duchamp (1919) la dibuixa (1919) la dibuixa amb amb bigoti i barbeta, juga bigoti i barbeta, juga amb la indefinició amb la indefinició del sexe.del sexe.

• Freud fa una Freud fa una interpretació de la interpretació de la relació materno filial relació materno filial entre l’artista i la entre l’artista i la model. model.

Page 47: Pintura Cinquecento

• Jan Voss la va convertit en contingut d’una llauna de conserves.Jan Voss la va convertit en contingut d’una llauna de conserves.

• Salvador Dalí s’autoretratà com la Monna Lisa.Salvador Dalí s’autoretratà com la Monna Lisa.

• Fernando Botero, la fa excessivament obesaFernando Botero, la fa excessivament obesa

• El mercat l’ha convertir en un reclam publicitari.El mercat l’ha convertir en un reclam publicitari.

Page 48: Pintura Cinquecento

Leonardo da Vinci Leonardo da Vinci Autoretrat (1512, 333 x 213 Autoretrat (1512, 333 x 213

mm)mm)Biblioteca Reale, TurínBiblioteca Reale, Turín

• Finalment, mitjançant la Finalment, mitjançant la manipulació informàtica, s’ha manipulació informàtica, s’ha convertit el rostre de Monna Lisa en convertit el rostre de Monna Lisa en un autoretrat de Leonardo.un autoretrat de Leonardo.

• Com a curiositat, la taula d’àlber Com a curiositat, la taula d’àlber és extremadament fràgil i l’obra té és extremadament fràgil i l’obra té una esquerda de 12 cm., a la part una esquerda de 12 cm., a la part superior del quadre.superior del quadre.

Page 49: Pintura Cinquecento

Leonardo VinciLeonardo VinciLeda (1508-15)Leda (1508-15)Oli sobre taula,Oli sobre taula,

(130 x 77’5 cm) (130 x 77’5 cm)Galleria degli Uffizi, FlorènciaGalleria degli Uffizi, Florència

Leonardo da VinciLeonardo da VinciSantJoan BaptistaSantJoan Baptista

(1513-16)(1513-16)Oli sobre taula Oli sobre taula (69 x 57 cm)(69 x 57 cm)

Musée du Louvre, ParísMusée du Louvre, París

• Un artista Un artista genial: síntesi de genial: síntesi de científic i creador.científic i creador.

• En la seva En la seva pintura culmina el pintura culmina el classicisme i el classicisme i el naturalisme.naturalisme.

• Un deixeble seu, Un deixeble seu, Salai, va ser el Salai, va ser el model per pintar model per pintar Sant Joan Baptista.Sant Joan Baptista.

Page 50: Pintura Cinquecento

RAFAEL SANZIO (Urbino, ducat de RAFAEL SANZIO (Urbino, ducat de Montefeltro 1483-Roma, 1520, Escola Montefeltro 1483-Roma, 1520, Escola

romana)romana) Considerat, amb Miquel Àngel i Leonardo, un dels principals Considerat, amb Miquel Àngel i Leonardo, un dels principals

mestres del Renaixement italià. mestres del Renaixement italià. Fou fill d’un pintor i escriptor, Fou fill d’un pintor i escriptor, de qui heretà els ideals humanistes, i es va convertir en de qui heretà els ideals humanistes, i es va convertir en l’arquetip del classicisme. No fou un geni solitari i adust com l’arquetip del classicisme. No fou un geni solitari i adust com Leonardo i Miquel Àngel, sinó un jove de temperament suau i Leonardo i Miquel Àngel, sinó un jove de temperament suau i tracte fàcil que es guanya la simpatia general.tracte fàcil que es guanya la simpatia general.

Les seves composicions es caracteritzen per:Les seves composicions es caracteritzen per: Un perfecte equilibri.Un perfecte equilibri. La consecució d’una bellesa idealitzada.La consecució d’una bellesa idealitzada. Una estudiada composició simètrica desenvolupada en Una estudiada composició simètrica desenvolupada en

amplis espais.amplis espais.

Etapa inicial a Perugia amb pintures com L’Esposori de la Etapa inicial a Perugia amb pintures com L’Esposori de la Mare de Déu (1504), clara influència de Pietro Perugino. Mare de Déu (1504), clara influència de Pietro Perugino.

Page 51: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello Sanzio L’Anunciació (1502-03)L’Anunciació (1502-03)

Oli sobre llenç (27 x 50 cm)Oli sobre llenç (27 x 50 cm)Pinacoteca VaticanaPinacoteca Vaticana

• Composició tancada, equilibrada, triangular i amb simetria axial.Composició tancada, equilibrada, triangular i amb simetria axial.

Page 52: Pintura Cinquecento

PinturaPintura Rafael SanzioRafael Sanzio (1ª etapa)(1ª etapa) L’EsL’Esposori de la Mare de Déu (1504, posori de la Mare de Déu (1504,

FITXA 81FITXA 81))

Pinacoteca di Brera, MilàPinacoteca di Brera, Milà

Page 53: Pintura Cinquecento

• En primer pla es veu la Verge En primer pla es veu la Verge Maria, el sacerdot i Josep, tots ben Maria, el sacerdot i Josep, tots ben centrats.centrats.

• Maria rep als pretendents, els Maria rep als pretendents, els quals porten una vara.quals porten una vara.

• La selecció consisteix en La selecció consisteix en escollir el pretendent, la vara del escollir el pretendent, la vara del qual floreixi.qual floreixi.

• Josep du a l'espatlla una vara Josep du a l'espatlla una vara florida i, per això, es compromet florida i, per això, es compromet amb Maria i li dóna la seva aliança.amb Maria i li dóna la seva aliança.

• A part dels personatges centrals A part dels personatges centrals hi són presents: els pretendents hi són presents: els pretendents rebutjats (d’entre els quals en rebutjats (d’entre els quals en destaca un de furiós, que trenca la destaca un de furiós, que trenca la vara), diverses noies i el temple vara), diverses noies i el temple rodó (que mostra l’interès de rodó (que mostra l’interès de Rafael per l'arquitectura).Rafael per l'arquitectura).

Rafaello SanzioRafaello Sanzio Esposori de la Mare de Déu (1504)Esposori de la Mare de Déu (1504)

Oli sobre taula (117 x 170 cm) Oli sobre taula (117 x 170 cm) Pinacoteca di Brera, Milà Pinacoteca di Brera, Milà

Page 54: Pintura Cinquecento

Els personatges van ben vestits amb túniques i capes típiques de Els personatges van ben vestits amb túniques i capes típiques de l'època. El sacerdot porta un vestit molt esplendorós. Destaca que San l'època. El sacerdot porta un vestit molt esplendorós. Destaca que San Josep no dugui sabates, cosa que reflecteix la humilitat del pretendent.Josep no dugui sabates, cosa que reflecteix la humilitat del pretendent.

L'expressió del rostres és serena, no expressen cap sentiment, són els L'expressió del rostres és serena, no expressen cap sentiment, són els seus gestos, que fan comprendre la situació dels personatges.seus gestos, que fan comprendre la situació dels personatges.

Page 55: Pintura Cinquecento

El templet es típicament El templet es típicament Renaixentista: la planta Renaixentista: la planta central esglaonada, arcs de central esglaonada, arcs de mig punt, proporcions mig punt, proporcions basades en el cos humà, basades en el cos humà, accessibilitat i il·luminació accessibilitat i il·luminació natural, la cúpula... natural, la cúpula...

S’assembla al Templet de S’assembla al Templet de San Pietro in Montorio.San Pietro in Montorio.

Rafaello Sanzio Esposori de la Mare de Déu (1504)

Oli sobre taula (117 x 170 cm) Pinacoteca di Brera, Milà

Page 56: Pintura Cinquecento

• Rafael és va formar al taller de Pietro Perugino i això s'observa Rafael és va formar al taller de Pietro Perugino i això s'observa clarament, en aquest obra, ja que reflecteix la clara influència de l'Entrega de clarament, en aquest obra, ja que reflecteix la clara influència de l'Entrega de les claus a Sant Pere del seu mestre.les claus a Sant Pere del seu mestre.

Page 57: Pintura Cinquecento

PinturaPintura (2ª etapa)(2ª etapa) Rafael SanzioRafael Sanzio (anys d’estada a (anys d’estada a

Florència amb Miquel Àngel i Florència amb Miquel Àngel i Leonardo)Leonardo) Madonna deMadonna dell Gran Gran D Ducuc (1504-08) (1504-08)

• Gran gràcia i encant poètic en les Gran gràcia i encant poètic en les obres de joventut, va saber obres de joventut, va saber interpretar la bellesa femenina en interpretar la bellesa femenina en les seves Madonnes.les seves Madonnes.

Page 58: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello Sanzio

Madonna del Gran Duc (1504-1508)Madonna del Gran Duc (1504-1508)Oli sobre taula (84 x 55 cm)Oli sobre taula (84 x 55 cm)

Galleria Palatina (Palazzo Pitti), FlorènciaGalleria Palatina (Palazzo Pitti), Florència

Page 59: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioLa Bella Jardinera (1507)La Bella Jardinera (1507)

Museu del Louvre Museu del Louvre

• Entre 1504 i 1508 va tindre Entre 1504 i 1508 va tindre lloc la seva lloc la seva etapa florentinaetapa florentina..

• S’allunya de l’estètica S’allunya de l’estètica quattrocentista.quattrocentista.

•Allí va rebre la influència de Allí va rebre la influència de Leonardo i Miquel Àngel, com Leonardo i Miquel Àngel, com mostren les composicions mostren les composicions triangulars tancades i els fons triangulars tancades i els fons de paisatges i l’SFUMATO. de paisatges i l’SFUMATO.

Page 60: Pintura Cinquecento

Sagrada FamíliaSagrada Família

Rafaello SanzioRafaello SanzioVerge o Madonna amb el nin (1504-05)Verge o Madonna amb el nin (1504-05)

Oli sobre taula (58 x 43 cm)Oli sobre taula (58 x 43 cm)National Gallery of Art, WashingtonNational Gallery of Art, Washington

Page 61: Pintura Cinquecento

Dama amb unicorn (1505)Dama amb unicorn (1505)

Rafaello SanzioRafaello SanzioMadonna de BelvedereMadonna de Belvedere

(Madonna de la Prada, 1505)(Madonna de la Prada, 1505)Oli sobre taula (113 x 88 cm)Oli sobre taula (113 x 88 cm)

Kunsthistorisches Museum, VienaKunsthistorisches Museum, Viena

• Utilitza la llum i el color amb mesura, Utilitza la llum i el color amb mesura, cercant complementar els colors càlids i cercant complementar els colors càlids i freds.freds.

Page 62: Pintura Cinquecento

• Destaca també el record de La Gioconda en els retrats.Destaca també el record de La Gioconda en els retrats.

Dama amb unicorn (1505)Dama amb unicorn (1505)Retrat de Maddalena Doni (1506)Retrat de Maddalena Doni (1506)

Page 63: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioMadonna de la cadernera (del jilguero) o Madonna de la cadernera (del jilguero) o

de l’ocellet (1506)de l’ocellet (1506) Galeria dels Uffizi, Florència.Galeria dels Uffizi, Florència.

Page 64: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello Sanzio Retrat de Perugino (1504)Retrat de Perugino (1504)

Tremp sobre fusta (57 x 42 cm)Tremp sobre fusta (57 x 42 cm)Galleria degli Uffizi, FlorènciaGalleria degli Uffizi, Florència

• Etapa florentina Etapa florentina (1504-1508).(1504-1508).

Page 65: Pintura Cinquecento

PinturaPinturaRafaelRafaellolo Sanzio Sanzio (3ª etapa:(3ª etapa:

Romana: 1408-1512)Romana: 1408-1512) L’Escola d’AtenesL’Escola d’Atenes ( (FITXA 82FITXA 82)) Madonna de la cadiraMadonna de la cadira

Escola d’Atenes (1509) Escola d’Atenes (1509) Fresc (7’70 metres)Fresc (7’70 metres)

Stanza della SegnaturaStanza della SegnaturaPalau Pontifici, VaticàPalau Pontifici, Vaticà

Page 66: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioRetrat de Juli II (1511-12)Retrat de Juli II (1511-12)

Oli sobre taula (108 x 80’7 cm)Oli sobre taula (108 x 80’7 cm)National Gallery, LondresNational Gallery, Londres

• La tardor de l’any 1508 La tardor de l’any 1508 gràcies, probablement, a la gràcies, probablement, a la intervenció del seu amic intervenció del seu amic Bramante, és cridat a Roma pel Bramante, és cridat a Roma pel Papa Juli II amb l’objectiu de Papa Juli II amb l’objectiu de participar en la decoració al fresc participar en la decoració al fresc de les seves dependències de les seves dependències privades en el Vaticà (cambres privades en el Vaticà (cambres papals denominades “Estances papals denominades “Estances de Rafael”).de Rafael”).

• El Papa prescindí dels altres El Papa prescindí dels altres pintors i, a partir de 1508, Rafael pintors i, a partir de 1508, Rafael dirigí la decoració de les 4 dirigí la decoració de les 4 estances, la més important per estances, la més important per les pintures murals, és la les pintures murals, és la Stanza Stanza della Segnaturadella Segnatura, on hi havia la , on hi havia la biblioteca privada del papa i on biblioteca privada del papa i on signava els documents oficials.signava els documents oficials.

Page 67: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioRetrat de Baldassare de Retrat de Baldassare de

CastiglioneCastiglione(1514-15)(1514-15)

Oli sobre lllenç (82 x 67 cm)Oli sobre lllenç (82 x 67 cm)Musée du Louvre, ParísMusée du Louvre, París

• A Roma queda impactat A Roma queda impactat per:per:

• L’empenta cultural de L’empenta cultural de la cort papal.la cort papal.

• La influència de la La influència de la nova arquitectura nova arquitectura bramantina.bramantina.

• L’impacte dels frescos L’impacte dels frescos michelangescos a la michelangescos a la capella Sixtina.capella Sixtina.

• Són factors determinants Són factors determinants del seu procés de maduresa del seu procés de maduresa artística.artística.

Page 68: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioLa Donna Velata (1516)La Donna Velata (1516)

Oli sobre llenç (82 x 60’5 Oli sobre llenç (82 x 60’5 cm)cm)

Galleria Palatina (Palazzo Galleria Palatina (Palazzo Pitti), FlorènciaPitti), Florència

• Es queda a Roma fins morir Es queda a Roma fins morir als 37 anys (6 d’abril 1520, als 37 anys (6 d’abril 1520, el 2010 fa 490 anys).el 2010 fa 490 anys).

• Mentre treballava al Mentre treballava al Vaticà, decorant les Vaticà, decorant les dependències papals va dependències papals va pintar altres obres (Verges i pintar altres obres (Verges i retrats, entre d’altres).retrats, entre d’altres).

• En els retrats parteix del En els retrats parteix del tipus elaborat per Leonardo tipus elaborat per Leonardo amb la Gioconda i arrriba a amb la Gioconda i arrriba a una extraordinària una extraordinària maduresa.maduresa.

Page 69: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioMadonna de Madonna de

la cadira (1514)la cadira (1514)

Page 70: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioRetrat de dona joveRetrat de dona jove

(La Fornarina) (1518-19) (La Fornarina) (1518-19)Oli sobre taula (85 x 60 cm)Oli sobre taula (85 x 60 cm)

Galleria Nazionale d'Arte Antica, RomaGalleria Nazionale d'Arte Antica, Roma

Page 71: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioPapa Lleó X (1518-19)Papa Lleó X (1518-19)

Oli sobre taula Oli sobre taula Galleria degli Uffizi, FlorènciaGalleria degli Uffizi, Florència

Page 72: Pintura Cinquecento

Entre 1508 i 1512 (Entre 1508 i 1512 (etapa etapa romanaromana) va realitzar els frescos ) va realitzar els frescos de l’de l’STANZA DE LA STANZA DE LA SEGNATURASEGNATURA del Vaticà, en què del Vaticà, en què va elaborar composicions d’una va elaborar composicions d’una monumentalitat classicista com:monumentalitat classicista com:

L’Escola d’Atenes: món de la L’Escola d’Atenes: món de la Filosofia (a la Veritat s’arriba Filosofia (a la Veritat s’arriba mitjançant el pensament).mitjançant el pensament).

La disputa del Sagrament: La disputa del Sagrament: món de la religió (també món de la religió (també mitjançant la Revelació mitjançant la Revelació Divina interpretada per la Divina interpretada per la Teologia). Teologia).

El Parnàs: món de la Poesia El Parnàs: món de la Poesia (a la Bellesa s’arriba (a la Bellesa s’arriba mitjançant l’Art).mitjançant l’Art).

El Bé és representat per la El Bé és representat per la Justícia (lleis canòniques i Justícia (lleis canòniques i civils i les Virtuts).civils i les Virtuts).

PROGRAMA ICONOGRÀFIC DE LA VOLTA I PROGRAMA ICONOGRÀFIC DE LA VOLTA I LES PARETS LATERALSLES PARETS LATERALS

(preten visualitzar els 3 atributs (preten visualitzar els 3 atributs principals de Déu: Veritat, Bé i Bellesa)principals de Déu: Veritat, Bé i Bellesa)

Page 73: Pintura Cinquecento

• Decoració de la Decoració de la voltavolta

Page 74: Pintura Cinquecento

• Vista parcial amb Vista parcial amb l'Escola d'Atenes en la l'Escola d'Atenes en la

paret dretaparet dreta

Page 75: Pintura Cinquecento

• Sobre les portes Les Virtuts i Sobre les portes Les Virtuts i enfront El Parnàs enfront El Parnàs

Page 76: Pintura Cinquecento

• Les Virtuts (1511): Les Virtuts (1511): la Fortalesa, la Prudència i la Temprança la Fortalesa, la Prudència i la Temprança

Page 77: Pintura Cinquecento

• El Parnàs (1510-1511)El Parnàs (1510-1511)

Page 78: Pintura Cinquecento

• La Disputa del Sagrament de l’Eucarístia (1509)La Disputa del Sagrament de l’Eucarístia (1509)

Page 79: Pintura Cinquecento

• Rafaello Sanzio Rafaello Sanzio (1483 - 1520)(1483 - 1520)

• L’Escola d’Atenes (L’Escola d’Atenes (1510-1511)1510-1511)

• Estances de la Signatura, VaticàEstances de la Signatura, Vaticà

Representa l’escola de la Filosofia grega i les Ciències Representa l’escola de la Filosofia grega i les Ciències

(a la Veritat mitjançant el pensament).(a la Veritat mitjançant el pensament).

Page 80: Pintura Cinquecento

• En aquesta època ja En aquesta època ja s'havien consolidat les tècniques s'havien consolidat les tècniques pictòriques del Quattrocentopictòriques del Quattrocento, d'aquesta manera les , d'aquesta manera les obres obres demostren una gran perfecció i qualitatdemostren una gran perfecció i qualitat, mitjançant la noblesa i , mitjançant la noblesa i harmonia de les formes.harmonia de les formes.

• També es comencen a introduir També es comencen a introduir temes no religiosostemes no religiosos, com queda , com queda plasmat en les plasmat en les dues obres filosòfiquesdues obres filosòfiques de Rafael: de Rafael: l' l'Escola d'AtenesEscola d'Atenes, , que representa els grans filòsofs de l'antiguitat i que representa els grans filòsofs de l'antiguitat i La disputa del La disputa del SagramentSagrament, que representa els teòlegs terrenals., que representa els teòlegs terrenals.

• En el cas de l‘Escola En el cas de l‘Escola d'Atenes, encara que d'Atenes, encara que formi part de les formi part de les estances pontifícies, el estances pontifícies, el seu tema no és seu tema no és estrictament religiós, estrictament religiós, sinó filosòfic (representa sinó filosòfic (representa la raó en l'ideari de Juli II, la raó en l'ideari de Juli II, en què en què raó i fe són raó i fe són capaços de conviurecapaços de conviure) i ) i expressa els ideals expressa els ideals artístics del artístics del RenaixementRenaixement..

Page 81: Pintura Cinquecento

FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA

TítolTítol L'Escola d'AtenesL'Escola d'Atenes

AutorAutor Rafael Sanzio (1483 - 1520)Rafael Sanzio (1483 - 1520)

CronologiaCronologia 1510-15111510-1511

EstilEstil Renaixement (Cinquecento)Renaixement (Cinquecento)

TipologiaTipologia Pintura al fresc sobre murPintura al fresc sobre mur

MaterialMaterial Morter de sorra i calç, pigments en aigua, murMorter de sorra i calç, pigments en aigua, mur

DimensionsDimensions 500 × 770 cm 500 × 770 cm

TemaTema Actualització del coneixement clàssicActualització del coneixement clàssic

LocalitzacióLocalització Sala de la Signatura, al Vaticà, RomaSala de la Signatura, al Vaticà, Roma

Page 82: Pintura Cinquecento

• És considerada com la culminació de l’art renaixentista, una obra en la que És considerada com la culminació de l’art renaixentista, una obra en la que Rafael, que tenia 26 anys, planteja una ordenació ideal de la cultura Rafael, que tenia 26 anys, planteja una ordenació ideal de la cultura humanista en clau cristiano-platònica: el saber humà com complementari de humanista en clau cristiano-platònica: el saber humà com complementari de la revelació. la revelació.

• En la Disputa En la Disputa del Sagrament del Sagrament de l’Eucarístia és de l’Eucarístia és la Veritat la Veritat revelada per la revelada per la religió cristiana religió cristiana la que és la que és exalçada.exalçada.

• En l’Escola En l’Escola d’Atenes d’Atenes s’exalça la s’exalça la Veritat racional Veritat racional de l’especulació de l’especulació filosòfica.filosòfica.

Page 83: Pintura Cinquecento

•El que destaca, al primer cop d'ull, és l'El que destaca, al primer cop d'ull, és l'abundància de personatgesabundància de personatges i i l'efecte de l'efecte de dinamismedinamisme que presenten les figures. que presenten les figures.

• No responen, doncs, a una composició arbitrària, sinó que aquesta fou No responen, doncs, a una composició arbitrària, sinó que aquesta fou estudiada minuciosament per Rafael; els moviments, les estudiada minuciosament per Rafael; els moviments, les formes, les formes, les postures i la perspectivapostures i la perspectiva han estat han estat tractats amb màxima curatractats amb màxima cura..

• Tota l'escena Tota l'escena ve emmarcada ve emmarcada per una per una enorme enorme estançaestança que que comunica gran comunica gran amplitud i amplitud i grandiositat. grandiositat.

• Els dibuixos, Els dibuixos, perfectament perfectament delimitats i delimitats i aconseguits, aconseguits, contenen els contenen els colorscolors,, tal tal vegada massa vegada massa plansplans, però , però lluminosos i lluminosos i viusvius, , transmetent transmetent aquesta sensació aquesta sensació de cossos en de cossos en subtil moviment.subtil moviment.

L'Escola d'Atenes (1509-1510)L'Escola d'Atenes (1509-1510)

Page 84: Pintura Cinquecento

• Escena subordinada a un marc Escena subordinada a un marc arquitectònic monumental de arquitectònic monumental de reminiscències clàssiques romanes, del reminiscències clàssiques romanes, del tipus de Bramante o Alberti. tipus de Bramante o Alberti.

Els arcs de mig punt, les voltes de canó Els arcs de mig punt, les voltes de canó amb cassetons, etc., pertanyen a aquest amb cassetons, etc., pertanyen a aquest segle, inspirat en l'art romà. segle, inspirat en l'art romà.

Les Les figures plenes de vidafigures plenes de vida (que pareix (que pareix que es troben a la recerca constant de que es troben a la recerca constant de nous coneixements i inspiracions) nous coneixements i inspiracions) contrasten amb la mola que presenta contrasten amb la mola que presenta la composició arquitectònicala composició arquitectònica del del quadre, que és una revisió personal de quadre, que és una revisió personal de l'arquitectura clàssica (proposada per l'arquitectura clàssica (proposada per Bramante), on es plasmen la Bramante), on es plasmen la profunditat i profunditat i l'amplitudl'amplitud, mitjançant la , mitjançant la perspectiva perspectiva lineallineal (el (el punt de fugapunt de fuga de la qual suposa de la qual suposa el final de la volta de canóel final de la volta de canó).).

HeràclitHeràclit DiògenesDiògenes

Page 85: Pintura Cinquecento

• Els experts no es posen d'acord amb la identificació dels personatges, però la més comuna és la Els experts no es posen d'acord amb la identificació dels personatges, però la més comuna és la següent (d'esquerra a dreta):següent (d'esquerra a dreta):

Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs.Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs.

1.1. Zenó de Cítion o Zenó d'Elea Zenó de Cítion o Zenó d'Elea 12.12. Sòcrates Sòcrates

2.2. Epicur Epicur 13.13. Heràclit (Miquel Àngel) Heràclit (Miquel Àngel)

3.3. Desconegut (potser Frederic II de Màntua) Desconegut (potser Frederic II de Màntua) 14.14. Plató (Leonardo da Vinci) Plató (Leonardo da Vinci)

4.4. Boeci, Anaximandre o Empèdocles Boeci, Anaximandre o Empèdocles 15.15. Aristòtil Aristòtil

5.5. Averrois Averrois 16.16. Diògenes Diògenes

6.6. Pitàgores Pitàgores 17. 17. Plotí (segons altres Protàgores) Plotí (segons altres Protàgores)

7.7. Alcibíades o Alexandre el Gran Alcibíades o Alexandre el Gran 18.18. Euclides o Arquímedes amb estudiants Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante)(Bramante)

8.8. Antístenes o Xenofont Antístenes o Xenofont 19.19. Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo) Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo)

9.9. Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida) Margarida)

20.20. Ptolomeu Ptolomeu

10. 10. Èsquines o Xenofont Èsquines o Xenofont 21.21. Protògenes (Perugino) Protògenes (Perugino)

11.11. Parmènides (segons altres Arquímedes) Parmènides (segons altres Arquímedes) R:R: Apel·les (Rafael) Apel·les (Rafael)

Page 86: Pintura Cinquecento
Page 87: Pintura Cinquecento

• Rafael conceb l’obra Rafael conceb l’obra artística com un discurs artística com un discurs mental, no tan sols en mental, no tan sols en el seu aspecte visible, el seu aspecte visible, sinó que transmet “la sinó que transmet “la idea”.idea”.

• Hom ha interpretat la Hom ha interpretat la pintura com una pintura com una representació de les 7 representació de les 7 arts liberals: arts liberals: Gramàtica, Gramàtica, Aritmètica i MúsicaAritmètica i Música (esquerra); (esquerra); Geometria Geometria i Astronomiai Astronomia (a la (a la dreta); i dalt de dreta); i dalt de l’escalinata la l’escalinata la Retòrica Retòrica i Dialècticai Dialèctica..

• En definitiva, una En definitiva, una continuïtat entre el continuïtat entre el conjunt del saber antic conjunt del saber antic i modern, tenint com a i modern, tenint com a protagonista i fil protagonista i fil conductor l’home.conductor l’home.

QUINA IDEA?QUINA IDEA?

Page 88: Pintura Cinquecento

Zenó de Cítion /Zenó d'EleaZenó de Cítion /Zenó d'Elea

• En primer termeEn primer terme, d'esquerra a dreta , d'esquerra a dreta trobem un ancià que, possiblement, trobem un ancià que, possiblement, podia ser podia ser Zenó de CítionZenó de Cítion o o Zenó Zenó d'Elead'Elea, seguit d', seguit d'EpicurEpicur, que porta al cap , que porta al cap les branques de parra que simbolitzen la les branques de parra que simbolitzen la seva filosofia dedicada als plaers de la seva filosofia dedicada als plaers de la vida. Darrera Epicur apareix un nen de vida. Darrera Epicur apareix un nen de cabells arrissats que podria ser cabells arrissats que podria ser Frederic Frederic de Màntuade Màntua, que en aquell temps es , que en aquell temps es trobava a la cort del Papa.trobava a la cort del Papa.

EpicurEpicur

Page 89: Pintura Cinquecento

• Els experts no es posen d'acord amb la identificació dels personatges, però la més comuna és la Els experts no es posen d'acord amb la identificació dels personatges, però la més comuna és la següent (d'esquerra a dreta):següent (d'esquerra a dreta):

Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs.Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs.

1.1. Zenó de Cítion o Zenó d'Elea Zenó de Cítion o Zenó d'Elea 12.12. Sòcrates Sòcrates

2.2. Epicur Epicur 13.13. Heràclit (Miquel Àngel) Heràclit (Miquel Àngel)

3.3. Desconegut (potser Frederic II de Màntua) Desconegut (potser Frederic II de Màntua) 14.14. Plató (Leonardo da Vinci) Plató (Leonardo da Vinci)

4.4. Boeci, Anaximandre o Empèdocles Boeci, Anaximandre o Empèdocles 15.15. Aristòtil Aristòtil

5.5. Averrois Averrois 16.16. Diògenes Diògenes

6.6. Pitàgores Pitàgores 17. 17. Plotí (segons altres Protàgores) Plotí (segons altres Protàgores)

7.7. Alcibíades o Alexandre el Gran Alcibíades o Alexandre el Gran 18.18. Euclides o Arquímedes amb estudiants Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante)(Bramante)

8.8. Antístenes o Xenofont Antístenes o Xenofont 19.19. Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo) Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo)

9.9. Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida) Margarida)

20.20. Ptolomeu Ptolomeu

10. 10. Èsquines o Xenofont Èsquines o Xenofont 21.21. Protògenes (Perugino) Protògenes (Perugino)

11.11. Parmènides (segons altres Arquímedes) Parmènides (segons altres Arquímedes) R:R: Apel·les (Rafael) Apel·les (Rafael)

Page 90: Pintura Cinquecento

• PitàgoresPitàgores, que es , que es troba en primer pla i troba en primer pla i abocat a l'estudi, està abocat a l'estudi, està prenent notes de les prenent notes de les relacions relacions GEOMÈTRIQUESGEOMÈTRIQUES, que , que apareixen a la pissarra apareixen a la pissarra que té enfront (és que té enfront (és l'epogdoon, la teoria l'epogdoon, la teoria sobre les relacions entre sobre les relacions entre l'harmonia de la l'harmonia de la MÚSICAMÚSICA i les i les MATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUES).).

PitàgoresPitàgores

AverroisAverrois

Detall primer pla esquerraDetall primer pla esquerra

Page 91: Pintura Cinquecento

• Al voltant dePitàgores podria ser Boeci, Anaximandre o Empèdocles, i l'inconfusiblefilòsof d'Al-Àndalus, Averrois, pel seu turbant.

• Tots pareixen encuriosits per allò que està fent Pitàgores. Averrois té un paper important com a símbol en l'obra: feu redescobrir els clàssics en termes de filosofia.

• Parmènides també posa atenció en allò que fa Pitàgores, mentre sosté una mena de tauleta per fer anotacions.

PitàgoresPitàgores

AverroisAverrois

Detall primer pla esquerraDetall primer pla esquerra

ParmènidesParmènides

ParmènidesParmènides

Boeci, Boeci, AnaximandrAnaximandr

e oe o EmpèdoclesEmpèdocles

Page 92: Pintura Cinquecento

• La part esquerra conté La part esquerra conté el grup dels el grup dels filòsofs filòsofs teòricsteòrics. .

• Darrere ells, Darrere ells, Hipàtia Hipàtia d'Alexandriad'Alexandria, l'única , l'única dona de tot el quadre; es dona de tot el quadre; es diu que el Papa no diu que el Papa no acceptà la seva acceptà la seva presència i Rafael presència i Rafael l'amagà sota l'aparença l'amagà sota l'aparença de de Francesco Maria Francesco Maria della Roveredella Rovere, duc , duc d'Urbino, també hoste d'Urbino, també hoste del Papa, a qui Rafael ja del Papa, a qui Rafael ja havia retratat havia retratat anteriorment i que anteriorment i que guarda similituds amb el guarda similituds amb el rostre efeminat que rostre efeminat que presenta. presenta.

PitàgoresPitàgores

AverroisAverrois

Detall primer pla esquerraDetall primer pla esquerra

Hipàtia Hipàtia d'Alexandriad'Alexandria

ParmènidesParmènides

Boeci, Boeci, AnaximandrAnaximandr

e oe o EmpèdoclesEmpèdocles

Hipàtia Hipàtia d'Alexandriad'Alexandria

Page 93: Pintura Cinquecento

Escola d’Atenes Escola d’Atenes Estances de la Signatura, VaticàEstances de la Signatura, Vaticà

• Alguns dels personatges s’identifiquen amb artistes del període, com Alguns dels personatges s’identifiquen amb artistes del període, com Bramante (Euclides) o Miquel Àngel (Heràclit).Bramante (Euclides) o Miquel Àngel (Heràclit).

Page 94: Pintura Cinquecento

• HeràclitHeràclit era reconegut pel seu era reconegut pel seu caràcter pessimista i amb mal geni, caràcter pessimista i amb mal geni, és per això que presenta l'aparença és per això que presenta l'aparença física de física de Miquel Àngel BuonarrotiMiquel Àngel Buonarroti que, en aquella època, es trobava que, en aquella època, es trobava pintant la Capella Sixtina, ja que pintant la Capella Sixtina, ja que aquest últim també tenia mal geni. aquest últim també tenia mal geni. EEs troba en primer pla, recolzat s troba en primer pla, recolzat sobre un bloc de marbre, abstret i sobre un bloc de marbre, abstret i escrivint en un full de paper.escrivint en un full de paper.

• Destaquen les botes que, Destaquen les botes que, òbviament, no pertanyen a la òbviament, no pertanyen a la indumentària clàssica grega i que, indumentària clàssica grega i que, es diu, Miquel Àngel solia portar. es diu, Miquel Àngel solia portar. Heràclit (Miquel Àngel). Detall central, davantHeràclit (Miquel Àngel). Detall central, davant

Page 95: Pintura Cinquecento

• Parmènides i Heràclit presenten posicions contraposades com a Parmènides i Heràclit presenten posicions contraposades com a símbol dels seus pensaments filosòfics oposats. símbol dels seus pensaments filosòfics oposats.

HeràclitHeràclit

ParmènidesParmènides

Page 96: Pintura Cinquecento

• Just després, al centre, Just després, al centre, recolzat en els esglaons i recolzat en els esglaons i estès en les escales, hi ha estès en les escales, hi ha un ancià també tot sol, és un ancià també tot sol, és Diògenes el cínicDiògenes el cínic, de , de personalitat enigmàtica, personalitat enigmàtica, també, rebutjava les també, rebutjava les possessions materials, els possessions materials, els honors i els homenatges; es honors i els homenatges; es diu d'ell que vivia amb allò diu d'ell que vivia amb allò necessari dins una bota i al necessari dins una bota i al carrer, i el seu únic objecte carrer, i el seu únic objecte material era un bol de fusta material era un bol de fusta amb el que bevia aigua amb el que bevia aigua (devora ell, en un escaló (devora ell, en un escaló sobre les robes que sobre les robes que l'envolten), fins que va l'envolten), fins que va veure un nen bevent aigua veure un nen bevent aigua d'una font amb les mans i d'una font amb les mans i també es desféu del bol.també es desféu del bol.

• Cap a l'esquerra de Cap a l'esquerra de Diògenes i a la dreta del Diògenes i a la dreta del quadre, comença el grup quadre, comença el grup delsdels filòsofs empírics filòsofs empírics..

Diògenes el cínicDiògenes el cínic

Page 97: Pintura Cinquecento

Arquimedes / Arquimedes / Euclides (Bramante)Euclides (Bramante)

• Els filòsofs empírics: Euclides fa una demostració d'un teorema emprant un compàs, és a dir, ensenya GEOMETRIA als seus alumnes.

• 4 deixebles l’envolten i observen. La seva aparença física es correspon amb el mentor de Rafael, Bramante, qui l'havia recomanat al Papa, i qui havia fet distints projectes arquitectònics, com les pròpies sales que ara Rafael pintava.

ZoroastreZoroastre

PtolomeuPtolomeu

Detall del grup d'Euclides Detall del grup d'Euclides (possible retrat de Bramante)(possible retrat de Bramante)

Page 98: Pintura Cinquecento

Arquimedes / Arquimedes / Euclides (Bramante)Euclides (Bramante)

• ElsEls filòsofs empírics filòsofs empírics. .

• Al costat d’Euclides, Al costat d’Euclides, PtolomeuPtolomeu, d’esquena i , d’esquena i amb el globus terraqui amb el globus terraqui (GEOGRAFIA), conversa (GEOGRAFIA), conversa amb amb EstrabóEstrabó o o Zoroastre Zoroastre (possiblement amb la (possiblement amb la cara de cara de Pietro BemboPietro Bembo, , codificador de la llengua codificador de la llengua italiana com a llengua italiana com a llengua culta), qui representa culta), qui representa l‘ASTRONOMIA amb una l‘ASTRONOMIA amb una esfera celestial. esfera celestial.

ZoroastreZoroastre

PtolomeuPtolomeu

Detall del grup d'Euclides Detall del grup d'Euclides (possible retrat de Bramante)(possible retrat de Bramante)

EstrabóEstrabó/ Zoroastre / Zoroastre

Page 99: Pintura Cinquecento

• Rafael s’autoretrata, a Rafael s’autoretrata, a la dreta, formant part del la dreta, formant part del quadre i mira cap a quadre i mira cap a l’espectador.l’espectador.

Cal destacar que la Cal destacar que la corona de Ptolomeu va corona de Ptolomeu va ser copiada per Rafael ser copiada per Rafael d'unes monedes de la d'unes monedes de la dinastia Ptolemaica dinastia Ptolemaica (governadora d'Egipte, (governadora d'Egipte, fundada per Ptolomeu I fundada per Ptolomeu I Sóter, general Sóter, general d'Alexandre el Gran). d'Alexandre el Gran).

Page 100: Pintura Cinquecento

Detall de la dreta amb l'autoretrat del mateix Rafael amb Detall de la dreta amb l'autoretrat del mateix Rafael amb gorro negregorro negre

EstrabóEstrabó/ Zoroastre/ Zoroastre

PtolomeuPtolomeu

Apel·les Apel·les (Rafael) (Rafael)

Protògenes Protògenes (Perugino)(Perugino)

Page 101: Pintura Cinquecento

Rafael SanzioRafael Sanzio

Escola d’Atenes (1509-151O)Escola d’Atenes (1509-151O)

VaticàVaticà

• En el centre, ideal de la perspectiva de tota composició (enquadrats en el En el centre, ideal de la perspectiva de tota composició (enquadrats en el cel del fons, i dins el darrer arc de mig punt), els dos personatges centrals cel del fons, i dins el darrer arc de mig punt), els dos personatges centrals representen Aristòtil, assenyalant cap al terra, i Plató, que assenyala cap al representen Aristòtil, assenyalant cap al terra, i Plató, que assenyala cap al cel, el rostre del qual s’ha identificat amb el de Leonardo (Rafael facel, el rostre del qual s’ha identificat amb el de Leonardo (Rafael fa

una emulació de Leonardo, que havia visitat, feia poc,una emulació de Leonardo, que havia visitat, feia poc,

el Vaticà).el Vaticà).

• En segon terme, els personatges menys identificats.En segon terme, els personatges menys identificats.

AristòtilAristòtilPlatóPlató

Page 102: Pintura Cinquecento

• GGrandiós escenari, inspirat randiós escenari, inspirat en el projecte de Bramante per en el projecte de Bramante per a la nova Basílica, on es a la nova Basílica, on es mouen els filòsofs més mouen els filòsofs més cèlebres grecs, en actitud de cèlebres grecs, en actitud de discussió, mentre caminen discussió, mentre caminen tranquil·lament, vestits amb tranquil·lament, vestits amb toga romana.toga romana.

• Els colors, símbols dels seus Els colors, símbols dels seus pensament: pensament: vermellvermell i i grisgris de de Plató Plató són el foc i l'aire són el foc i l'aire (elements eteris, identificables (elements eteris, identificables amb allò llunya al món amb allò llunya al món terrenal, el terrenal, el món de les món de les idees)idees); i ; i blaublau i i marrómarró d'd'AristòtilAristòtil són l'aigua i la terra són l'aigua i la terra (són mundans, relacionats (són mundans, relacionats amb el amb el món físicmón físic).).

Page 103: Pintura Cinquecento

• Detall de Plató i AristòtilDetall de Plató i Aristòtil

• Sostenen amb la mà les seves obres més importants (Plató, Sostenen amb la mà les seves obres més importants (Plató, el el Timeu, Timeu, que parla sobre l'origen del món, i Aristòtil, l'que parla sobre l'origen del món, i Aristòtil, l'Ètica a Ètica a NicòmacNicòmac, que parla del comportament humà, respectivament), , que parla del comportament humà, respectivament), mentre que amb l'altra assenyalen els seus objectes d'estudi mentre que amb l'altra assenyalen els seus objectes d'estudi principals (Plató, el cel i Aristòtil, la Terra), es fa patent el principals (Plató, el cel i Aristòtil, la Terra), es fa patent el pensament oposat que sostingueren els filòsofs més pensament oposat que sostingueren els filòsofs més importants de l'Antiguitat (racionalisme i empirisme). importants de l'Antiguitat (racionalisme i empirisme).

Page 104: Pintura Cinquecento

• A l’esquerra de Plató, Sòcrates (mestre de Plató), presenta el seu posat habitual de conversa i interrogació amb el que encoratjava els seus deixebles a discernir sobre diferents qüestions (RETÒRICA i DIALÈCTICA); els seus interlocutors podrien ser el cap atenenc Alcibíades o Alexandre el Gran (armat i amb casc i amb un perfil de cabdill militar) i Xenofont o Èsquines. • A l'esquerra del tot, entra un jove exaltat a l'habitació, a qui criden l'atenció, tot manifestant la necessitat de tranquil·litat per a la meditació a les zones d'estudi.

Alcibíades /Alcibíades /Alexandre el GranAlexandre el Gran

Page 105: Pintura Cinquecento

• A la dreta (túnica color terra), A la dreta (túnica color terra), PlotíPlotí, fundador del neoplatonisme. A causa , fundador del neoplatonisme. A causa de la seva estranya personalitat, potser també es trobi aïllat per aquest de la seva estranya personalitat, potser també es trobi aïllat per aquest motiu. motiu.

• La configuració de l’arquitectura del temple de la Saviesa, amb les La configuració de l’arquitectura del temple de la Saviesa, amb les fornícules d’Apol·lo i Pal·las Atena, com un espai renaixentista, i la fornícules d’Apol·lo i Pal·las Atena, com un espai renaixentista, i la representació dels savis de l’Antiguitat, identificats amb homes representació dels savis de l’Antiguitat, identificats amb homes contemporanis a Rafael, remarca la idea de continuïtat entre el present i el contemporanis a Rafael, remarca la idea de continuïtat entre el present i el món antic.món antic.

Plotí / Plotí / segons altres Protàgorassegons altres Protàgoras

Page 106: Pintura Cinquecento

• A la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb A la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforismel'aforisme “ “Causarum cognitio” Causarum cognitio” (el coneixement de les causes).(el coneixement de les causes).

Page 107: Pintura Cinquecento

• A la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb A la part superior de la cúpula hi ha un medalló amb l'aforisme “l'aforisme “Causarum cognitio” Causarum cognitio” (el coneixement de les (el coneixement de les causes).causes).

Page 108: Pintura Cinquecento

La línia central i els La línia central i els grups dels costats grups dels costats avançats, augmenten avançats, augmenten la sensació de la sensació de perspectiva. perspectiva.

Hi ha moviment en ells, Hi ha moviment en ells, encara que pausat. encara que pausat.

Les postures, que Les postures, que adquireixen els adquireixen els personatges, poden ser personatges, poden ser complexes i denoten un complexes i denoten un important estudi de important estudi de l'anatomia.l'anatomia.

Esquemes de línies de perspectiva i Esquemes de línies de perspectiva i d'organització circulard'organització circular

COMPOSICIÓCOMPOSICIÓ

Page 109: Pintura Cinquecento

• MODELS I INFLUÈNCIES:MODELS I INFLUÈNCIES:

• Antecedents : Antecedents : harmonia i bellesa clàssiques harmonia i bellesa clàssiques antigues;antigues; mestre Perugino; obres de Leonardo i mestre Perugino; obres de Leonardo i Miquel Àngel.Miquel Àngel.

• Influirà: pintura Influirà: pintura Germandat PrerafaelitaGermandat Prerafaelita, que , que volgué recuperar aquesta volgué recuperar aquesta senzillesa i profunditat senzillesa i profunditat marcada per l'harmonia, al darrer terç del segle marcada per l'harmonia, al darrer terç del segle XIXXIX, rebutjant tota la pintura acadèmica posterior , rebutjant tota la pintura acadèmica posterior (com el seu nom indica). (com el seu nom indica). I més a prop temporalment, en la producció d'un dels I més a prop temporalment, en la producció d'un dels deixebles de Rafael, deixebles de Rafael, Giulio Romano Giulio Romano (de(de solucions solucions manieristes, manieristes, Palau del Te a Màntua).Palau del Te a Màntua).

Page 110: Pintura Cinquecento

COMENTARI:COMENTARI:

És un encàrrec del papa Juli II. Representa la saviesa clàssica en un És un encàrrec del papa Juli II. Representa la saviesa clàssica en un ampli escenari, sota el qual i amb la fesonomia de diferents ampli escenari, sota el qual i amb la fesonomia de diferents personatges renaixentistes, Rafael representa els filòsofs de personatges renaixentistes, Rafael representa els filòsofs de

l’Antiguitat en variades i actives actituds.l’Antiguitat en variades i actives actituds.

En el punt de fuga, i al centre de l’escena, Leonardo representa a En el punt de fuga, i al centre de l’escena, Leonardo representa a Plató, que assenyala, cap a dalt, el món de les idees. Al seu costat, Plató, que assenyala, cap a dalt, el món de les idees. Al seu costat,

Aristòtil ens indica, amb la seva mà, el món de la matèria, fent Aristòtil ens indica, amb la seva mà, el món de la matèria, fent referència al valor de l’experiència.referència al valor de l’experiència.

Entre la resta de personatges es pot reconèixer a Miquel Àngel com Entre la resta de personatges es pot reconèixer a Miquel Àngel com Heràclit, a Bramante como Euclides i al mateix Rafael. Cosa que ens Heràclit, a Bramante como Euclides i al mateix Rafael. Cosa que ens indica que l’autor vol mostrar que la categoria dels artistes moderns indica que l’autor vol mostrar que la categoria dels artistes moderns

és comparable a la dels savis de l’antiguitat. és comparable a la dels savis de l’antiguitat.

El marc arquitectònic és immens i d’una gran profunditat. Rafael crea El marc arquitectònic és immens i d’una gran profunditat. Rafael crea un espai a mode d’escenari, amb escalinata, arcs de triomf i voltes de un espai a mode d’escenari, amb escalinata, arcs de triomf i voltes de

canó, on queden perfectament emmarcats i centralitzats tots els canó, on queden perfectament emmarcats i centralitzats tots els personatges que conformen aquest fresc. personatges que conformen aquest fresc.

Com a resultat, aconsegueix una composició de gran unitat, Com a resultat, aconsegueix una composició de gran unitat, equilibrada i harmònica.equilibrada i harmònica.

Page 111: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioExpulsió d’Heliodoro del temple (1511-12)Expulsió d’Heliodoro del temple (1511-12)

Fresc (base de 7’50 metres)Fresc (base de 7’50 metres)Stanza di Eliodoro, Palau Pontifici, Vaticà Stanza di Eliodoro, Palau Pontifici, Vaticà

Page 112: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioL’incendi del Borgo (1514)L’incendi del Borgo (1514)

Fresc (base de 6’70 metres)Fresc (base de 6’70 metres)Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, VaticàStanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà

Page 113: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioRafaello SanzioLa Batalla d’Ostia (1514-15)La Batalla d’Ostia (1514-15)Fresc (base de 7’70 metres)Fresc (base de 7’70 metres)

Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, VaticàStanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà

Page 114: Pintura Cinquecento

Rafaello SanzioLa Batalla del Pont Milvi (detall, 1520-24)

FrescStanza di Constantino, Palau Pontifici, Vaticà

Page 115: Pintura Cinquecento

Michelangelo Buonarrotti (1475-Michelangelo Buonarrotti (1475-1564)1564) Escultor, pintor, arquitecte i poeta italià, nascut a Escultor, pintor, arquitecte i poeta italià, nascut a

Caprese, prop de Florència, en 1575.Caprese, prop de Florència, en 1575.

Als tretze anys va entrar com aprenent en el taller del Als tretze anys va entrar com aprenent en el taller del pintor Domenico Ghirlandaio, qui el recomanaria a pintor Domenico Ghirlandaio, qui el recomanaria a Llorenç el Magnífic.Llorenç el Magnífic.

El 1489 es va traslladar a l’Acadèmia que Llorenç deEl 1489 es va traslladar a l’Acadèmia que Llorenç deMèdici havia instal·lat al “Casino Mediceo”, on va Mèdici havia instal·lat al “Casino Mediceo”, on va estudiar les estàtues antigues i es va veure influït pels estudiar les estàtues antigues i es va veure influït pels humanistes i erudits neoplatònics. Demostrant una gran humanistes i erudits neoplatònics. Demostrant una gran mestria amb el marbre i bronze. mestria amb el marbre i bronze.

Sent admiració per Giotto, Masaccio i Donatello, i és evident la influència Sent admiració per Giotto, Masaccio i Donatello, i és evident la influència de l’escultura grega (troballa del Laocoont en 1506). Gran interès per de l’escultura grega (troballa del Laocoont en 1506). Gran interès per l’anatomia en les seves composicions. l’anatomia en les seves composicions.

La seva obra pictòrica es caracteritza per un perfecte dibuix anatòmic, La seva obra pictòrica es caracteritza per un perfecte dibuix anatòmic, que destaca fortament el volum i deixa indefinit el fons, i l’expressivitat que destaca fortament el volum i deixa indefinit el fons, i l’expressivitat compositiva dels escorços.compositiva dels escorços.

La primer etapa de al seva obra pictòrica, a la qual pertany La primer etapa de al seva obra pictòrica, a la qual pertany La Sagrada La Sagrada Família (o Tondo Doni) Família (o Tondo Doni) de 1504-1506, mostra la bellesa idealitzada de 1504-1506, mostra la bellesa idealitzada mitjançant rotundes i volumètriques composicions.mitjançant rotundes i volumètriques composicions.

Amb ell es va iniciar el “MANIERISME”, en la seva etapa més creativa.Amb ell es va iniciar el “MANIERISME”, en la seva etapa més creativa.

Page 116: Pintura Cinquecento

PinturaPinturaMiquel ÀngelMiquel Àngel

Tondo Doni: Tondo Doni: Sagrada FamíliaSagrada Família

Baptisme de CristBaptisme de Crist

Page 117: Pintura Cinquecento

Miquel ÀngelMiquel Àngel, La batalla de Cascina (1504-1506), La batalla de Cascina (1504-1506)(còpia per Aristòtil da Sangallo, 1542)(còpia per Aristòtil da Sangallo, 1542)

• Es va formar al taller de Domènico Ghirlandaio (més atret per l’escultura). Es va formar al taller de Domènico Ghirlandaio (més atret per l’escultura). Durant els primers anys a Florència va fer estudis-projectes que havia Durant els primers anys a Florència va fer estudis-projectes que havia d’haver pintat al Palazzo della Signoria, fent parella amb la Batalla d’haver pintat al Palazzo della Signoria, fent parella amb la Batalla d’Anghiari de Leonardo.d’Anghiari de Leonardo.

Page 118: Pintura Cinquecento

Leonardo da VinciLeonardo da VinciLa Batalla d’Anghiari La Batalla d’Anghiari

(1503-05)(1503-05)Oli sobre taula Oli sobre taula (85 x 115 cm)(85 x 115 cm)

Formerly private Formerly private collection, Munichcollection, Munich

• Leonardo da Vinci en 1499 fuig de Milà i torna a Florència.Leonardo da Vinci en 1499 fuig de Milà i torna a Florència.

• Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que no va Pinta aquest projecte de fresc per al Palau de la Signoria, que no va arribar mai a realitzar, però li donà l’oportunitat d’estudiar l’anatomia i el arribar mai a realitzar, però li donà l’oportunitat d’estudiar l’anatomia i el moviment dels cavalls i dels genets, i començà a influir sobre els pintors més moviment dels cavalls i dels genets, i començà a influir sobre els pintors més joves. joves.

Page 119: Pintura Cinquecento

Leonardo da VinciLeonardo da Vinci

El episodio del estandarte de la batalla de El episodio del estandarte de la batalla de Anghiari (1503-05) Anghiari (1503-05)

(còpia de Rubens, 1600)(còpia de Rubens, 1600)

Leonardo da VinciLeonardo da VinciLa Batalla d’Anghiari La Batalla d’Anghiari

(1503-05)(1503-05)Oli sobre taula Oli sobre taula (85 x 115 cm)(85 x 115 cm)

Formerly private collection, MunichFormerly private collection, Munich

Page 120: Pintura Cinquecento

Miquel ÀngelMiquel ÀngelTondo Doni: Tondo Doni:

Sagrada FamíliaSagrada Família

Page 121: Pintura Cinquecento

• Va ser un encàrrec d'Agnolo Va ser un encàrrec d'Agnolo Doni, un ric teixidor, per Doni, un ric teixidor, per commemorar el seu matrimoni i té commemorar el seu matrimoni i té forma de tondo, és a dir, rodona.forma de tondo, és a dir, rodona.

• A primer pla està la Verge amb A primer pla està la Verge amb el Nen i darrere, sant Josep, de el Nen i darrere, sant Josep, de grandioses proporcions i grandioses proporcions i dinàmicament articulat.dinàmicament articulat.

• Darrere aquestes figures Darrere aquestes figures principals, separats per una principals, separats per una balustrada, es distingeix sant Joan balustrada, es distingeix sant Joan i un grup de figures nues i un grup de figures nues masculines. Això és objecte de masculines. Això és objecte de debat, perquè no n'hi ha cap debat, perquè no n'hi ha cap relació òbvia, ni precedents bíblics relació òbvia, ni precedents bíblics que ho relacionin amb l'escena que ho relacionin amb l'escena que transcorre al primer pla. que transcorre al primer pla. Malgrat tot, la inclusió d'aquestes Malgrat tot, la inclusió d'aquestes figures nues no és inusual a l'obra figures nues no és inusual a l'obra de Miquel Àngel. Es creu que de Miquel Àngel. Es creu que poden ser àngels àpters, és a dir, poden ser àngels àpters, és a dir, sense ales. sense ales. INGUDIINGUDI Al·lots Al·lots nus de clara nus de clara influència escultòricainfluència escultòrica

Miquel Àngel BuonarrotiMiquel Àngel Buonarroti

La Sagrada Família amb sant Joan La Sagrada Família amb sant Joan Baptista (Tondo Doni, 1506)Baptista (Tondo Doni, 1506)

Pintura al tremp i pintura a l’oli Pintura al tremp i pintura a l’oli (diàmetre 1’20m)(diàmetre 1’20m)

Galleria degli Uffizi, FlorènciaGalleria degli Uffizi, Florència

Page 122: Pintura Cinquecento

PinturaPinturaMiquel ÀngelMiquel Àngel

Frescs de la Frescs de la Capella SixtinaCapella Sixtina ((FITXA 83FITXA 83))

Page 123: Pintura Cinquecento

CAPILLASIXTINA

• La CAPELLA SIXTINALa CAPELLA SIXTINA la la va manar construir, en va manar construir, en 1477, el Papa 1477, el Papa SIXT IVSIXT IV (1471-1484), del qui rep (1471-1484), del qui rep el nom. el nom.

• Tenia dos Tenia dos funcionsfuncions::

• Religiosa: com a Religiosa: com a Capella Palatina, per a la Capella Palatina, per a la celebració de litúrgies celebració de litúrgies (pel Papa, cardenals i (pel Papa, cardenals i ambaixadors a la cort ambaixadors a la cort papal), i per a la papal), i per a la celebració de conclaves celebració de conclaves per l’elecció del Pontífex.per l’elecció del Pontífex.

• I defensiva: com a lloc I defensiva: com a lloc avançat del conjunt avançat del conjunt d’edificis col·locats al d’edificis col·locats al voltant del pati de voltant del pati de “Papagayo”, que “Papagayo”, que constituïa el nucli més constituïa el nucli més antic del palau apostòlic.antic del palau apostòlic.

Page 124: Pintura Cinquecento

• Originàriament, les seves Originàriament, les seves parets laterals havien estat parets laterals havien estat decorades pels millors artistes decorades pels millors artistes de la generació precedent.de la generació precedent.

• En la dècada de 1480 En la dècada de 1480 PERUGINO va decorar la paret PERUGINO va decorar la paret de l’altar, frescs avui perduts de l’altar, frescs avui perduts per la ubicació del Judici Final.per la ubicació del Judici Final.

• Més tard arribaren Més tard arribaren BOTTICELLI, GHIRLANDAIO, BOTTICELLI, GHIRLANDAIO, SIGNORELLI i COSINO SIGNORELLI i COSINO ROSSELLI amb els respectius ROSSELLI amb els respectius tallers, per executar els frescs tallers, per executar els frescs dedicats a Crist i Moisès. dedicats a Crist i Moisès.

• La volta estava coberta per La volta estava coberta per un cel blau estrellat, obra de un cel blau estrellat, obra de PIERO MATTEO d’AMELIA.PIERO MATTEO d’AMELIA.

• El seu deteriorament va fer El seu deteriorament va fer necessàries vàries necessàries vàries restauracions. restauracions.

INTERIOR DE LA CAPELLA SIXTINAINTERIOR DE LA CAPELLA SIXTINA(1475-83) / (1508-12) / (1535-41)(1475-83) / (1508-12) / (1535-41)

Page 125: Pintura Cinquecento

INTERIOR DE LA CAPELLA SIXTINAINTERIOR DE LA CAPELLA SIXTINA(1475-83) / (1508-12) / (1535-41)(1475-83) / (1508-12) / (1535-41)

• Quan el Papa Quan el Papa JULI IIJULI II, accedí al , accedí al tron papal, en 1503, va decidir tron papal, en 1503, va decidir enriquir la decoració de la volta, enriquir la decoració de la volta, encarregant el treball a Miquel encarregant el treball a Miquel Àngel, en 1508, obra que es va Àngel, en 1508, obra que es va convertir en la seva realització convertir en la seva realització més sublim com a pintor. més sublim com a pintor.

• Miquel Àngel empraria 3 anys, Miquel Àngel empraria 3 anys, i va elaborar els seus frescos en i va elaborar els seus frescos en 3 períodes; primer entre gener i 3 períodes; primer entre gener i setembre de 1509; segon entre setembre de 1509; segon entre setembre de 1509 i setembre de setembre de 1509 i setembre de 1510; i tercer, i darrer, entre 1510; i tercer, i darrer, entre gener i agost de 1511.gener i agost de 1511.

• La realització dels frescos era La realització dels frescos era una empresa grandiosa, digna una empresa grandiosa, digna d’un gran taller, però Miquel d’un gran taller, però Miquel Àngel la va emprendre sol, sense Àngel la va emprendre sol, sense cap col·laboració d’ajudants, cap col·laboració d’ajudants, damunt d’una bastida, damunt d’una bastida, dissenyada per ell mateix, i dissenyada per ell mateix, i sense permetre que s’accedís a sense permetre que s’accedís a la Capella durant la tasca.la Capella durant la tasca.

Page 126: Pintura Cinquecento

LlargLlarg40’9440’94

altalt20’7020’70

AmpleAmple13’4113’41

• La Capella (de planta La Capella (de planta rectangular i sense absis), té rectangular i sense absis), té 40’94 de longitud; 13’41 40’94 de longitud; 13’41 d’amplada; i 20’70 d’altura.d’amplada; i 20’70 d’altura.

• Està coberta per una volta de Està coberta per una volta de canó truncada o molt rebaixada canó truncada o molt rebaixada amb llunetes, que es amb llunetes, que es corresponen amb les finestres corresponen amb les finestres que il·luminen l’estància. que il·luminen l’estància.

• 80.- 80.- LLUNETALLUNETA. . Entrant que es Entrant que es fa en un volta de canó, per obrir fa en un volta de canó, per obrir una obertura que doni claror. una obertura que doni claror. Obertura quadrilàtera en una Obertura quadrilàtera en una volta o arc, espai que en ser volta o arc, espai que en ser corbat té forma de mitja lluna.corbat té forma de mitja lluna.

Miquel Àngel BuonarrottiMiquel Àngel BuonarrottiVolta Capella Sixtina (1508-1512), Volta Capella Sixtina (1508-1512),

Vaticà (general) Vaticà (general) Escenes de la Gènesi Escenes de la Gènesi

des de la Creació fins el Diluvi des de la Creació fins el Diluvi Universal Universal

Page 127: Pintura Cinquecento

• A la volta va simular A la volta va simular 10 arcs faixons, que li 10 arcs faixons, que li varen permetre dividir varen permetre dividir la volta en 9 trams la volta en 9 trams successius travessats successius travessats per 2 falses cornises, per 2 falses cornises, que separen la volta que separen la volta en 3 registres.en 3 registres.

• Sembla que Juli II havia Sembla que Juli II havia pensat, com a tema de la pensat, com a tema de la volta, en una sèrie de 12 volta, en una sèrie de 12 apòstols, però es va apòstols, però es va canviar la temàtica per canviar la temàtica per representar temes de representar temes de l’Antic Testament, i una l’Antic Testament, i una sèrie de sibil·les i sèrie de sibil·les i profetes que varen dur la profetes que varen dur la bona nova de l’arribada bona nova de l’arribada de Crist. de Crist.

Page 128: Pintura Cinquecento

• El PROGRAMA ICONOGRÀFIC (que es va complicar) narra el principi i el fi El PROGRAMA ICONOGRÀFIC (que es va complicar) narra el principi i el fi de la humanitat, presenta les escenes del Gènesi, que van des de de la humanitat, presenta les escenes del Gènesi, que van des de la Creació, la Creació, passant pel Diluvi Universal i embriaguesa de Noé, fins al Judici Final, on la passant pel Diluvi Universal i embriaguesa de Noé, fins al Judici Final, on la sseparació de la Llum i les tenebres està sobre l’altar; programa desenvolupat eparació de la Llum i les tenebres està sobre l’altar; programa desenvolupat al llarg de la volta i en el mur central de la capella; encara que les va pintar al llarg de la volta i en el mur central de la capella; encara que les va pintar en sentit invers, donat que va començar sobre la porta d’entrada.en sentit invers, donat que va començar sobre la porta d’entrada.

• Per a evitar la sensació de monotonia va alternar els rectangles centrals en Per a evitar la sensació de monotonia va alternar els rectangles centrals en dues mides i a distintes escales.dues mides i a distintes escales.

• Rectangles flanquejats pels sedents Rectangles flanquejats pels sedents IGNUDIIGNUDI (similars o emparentats amb (similars o emparentats amb els esclaus inacabats esculpits, temps després, per a la tomba de Juli II, amb els esclaus inacabats esculpits, temps després, per a la tomba de Juli II, amb Moisès).Moisès).

Page 129: Pintura Cinquecento

•Els Els IGNUDIIGNUDI (nus joves) sostenen 10 gegantescos medallons de bronze o (nus joves) sostenen 10 gegantescos medallons de bronze o TONDOSTONDOS, amb escenes de l’Antic Testament que complementen la narració , amb escenes de l’Antic Testament que complementen la narració dels panells principals o centrals.dels panells principals o centrals.

•En les En les LLUNETESLLUNETES, sobre les finestres, situa les figures, a major escala, dels , sobre les finestres, situa les figures, a major escala, dels 7 Profetes bíblics i les 5 sibil·les, que varen anticipar la vinguda de Crist, i fan 7 Profetes bíblics i les 5 sibil·les, que varen anticipar la vinguda de Crist, i fan de nexe amb els avantpassats de Crist, que inclou a l’interior dels de nexe amb els avantpassats de Crist, que inclou a l’interior dels TIMPANSTIMPANS. .

• Joves nus (IGNUDI), sibil·les, profetes i altres personatges bíblics Joves nus (IGNUDI), sibil·les, profetes i altres personatges bíblics avantpassats, tot ells amb una clara exaltació del cos humà.avantpassats, tot ells amb una clara exaltació del cos humà.

• Les 4 petxines triangulars dels racons narren 4 històries de la salvació del Les 4 petxines triangulars dels racons narren 4 històries de la salvació del poble d’Israel.poble d’Israel.

Page 130: Pintura Cinquecento

Capella SixtinaCapella Sixtina

• L’artista, com ja havia fet L’artista, com ja havia fet Mantegna a Màntua, va Mantegna a Màntua, va disposar les diverses disposar les diverses composicions en una composicions en una arquitectura de pilastres i arquitectura de pilastres i entaulaments fingits, és a entaulaments fingits, és a dir, va organitzar l’espai dir, va organitzar l’espai fent que els personatges fent que els personatges s’adaptessin a la distribució s’adaptessin a la distribució arquitectònica.arquitectònica.

• Uns elements Uns elements arquitectònics pintats amb arquitectònics pintats amb l’efecte de l’efecte de TROMPE-L’OEILTROMPE-L’OEIL, , jugant a l’equívoc. jugant a l’equívoc.

• 143.- 143.- TROMPE-l’OEILTROMPE-l’OEIL. . Paraula francesa que Paraula francesa que s’empra per a designar una s’empra per a designar una il·lusió òptica espacial en il·lusió òptica espacial en pintura, de tal manera que pintura, de tal manera que sembli real allò que sembli real allò que únicament està pintat.únicament està pintat.

Page 131: Pintura Cinquecento

Decoració Decoració arquitectònica : els arquitectònica : els

papes en les fornículespapes en les fornícules

Page 132: Pintura Cinquecento

Detall de la Detall de la decoració dels decoració dels

mursmurs

Page 133: Pintura Cinquecento

Volta de la Capella Sixtina (1508-1512)Volta de la Capella Sixtina (1508-1512)

Esquema general:Esquema general:

Escenes de la Gènesi: 1 a 9. Escenes de la Gènesi: 1 a 9. Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set). Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set). Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc).Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc).Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre). Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre). Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).

Page 134: Pintura Cinquecento

CAPELLA CAPELLA SIXTINASIXTINA

Page 135: Pintura Cinquecento

JUDICI FINALJUDICI FINAL

VOLTAVOLTA

Page 136: Pintura Cinquecento

• Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració: Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració:

• 1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.• 2) La creació del Sol, dels Astres i de les plantes.2) La creació del Sol, dels Astres i de les plantes.• 3) La separació de la terra i de les aigües.3) La separació de la terra i de les aigües.• 4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.• 5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.• 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.• 7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.• 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.• 9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

Page 137: Pintura Cinquecento

1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.

2) La creació dels Astres i les plantes.2) La creació dels Astres i les plantes.

Page 138: Pintura Cinquecento

1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.

2) La creació dels Astres i les plantes.2) La creació dels Astres i les plantes.

Page 139: Pintura Cinquecento

1) Déu separa la 1) Déu separa la llum de les llum de les tenebres.tenebres.

Page 140: Pintura Cinquecento

2) La creació dels astres i les plantes.2) La creació dels astres i les plantes.

Page 141: Pintura Cinquecento

2) La creació dels 2) La creació dels astres i les plantes.astres i les plantes.

Page 142: Pintura Cinquecento

2) La creació dels astres i les plantes.2) La creació dels astres i les plantes.

Page 143: Pintura Cinquecento

3) Déu separa la terra de les aigües.3) Déu separa la terra de les aigües.

4) La creació 4) La creació d’Adamd’Adam..

Page 144: Pintura Cinquecento

3) Déu separa la terra de les aigües.3) Déu separa la terra de les aigües.

Page 145: Pintura Cinquecento

4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.

• La creació d’Adam ha marcat la mirada de l’home, des del moment que La creació d’Adam ha marcat la mirada de l’home, des del moment que va ser pintat fins els nostres dies. Aquesta imatge ha estat determinant en va ser pintat fins els nostres dies. Aquesta imatge ha estat determinant en la formació de l’art tal i com s’entén en l’actualitat, i és considerada la formació de l’art tal i com s’entén en l’actualitat, i és considerada l’al·legoria més suggerent i poètica de l’origen de l’ésser humà, com un ser l’al·legoria més suggerent i poètica de l’origen de l’ésser humà, com un ser que participa de la divinitat.que participa de la divinitat.

Page 146: Pintura Cinquecento

4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.

Page 147: Pintura Cinquecento

• La creació d’Adam segueix el mateix mètode de representació que la La creació d’Adam segueix el mateix mètode de representació que la Creació d’Eva, fingint dos plànols de la realitat, un dels quals és la Creació d’Eva, fingint dos plànols de la realitat, un dels quals és la mateixa realitat de l’espectador. Déu, desprès d’haver creat la llum, mateixa realitat de l’espectador. Déu, desprès d’haver creat la llum, aigua, foc i terra, a tots els animals i éssers vius, decideix crear un ser a aigua, foc i terra, a tots els animals i éssers vius, decideix crear un ser a la seva imatge i semblança, es crea, de nou, a ell mateix.la seva imatge i semblança, es crea, de nou, a ell mateix.

• Déu arriba a la terra amb un núvol, un mantell envoltat d’àngels.Déu arriba a la terra amb un núvol, un mantell envoltat d’àngels.

Page 148: Pintura Cinquecento
Page 149: Pintura Cinquecento

• A la Terra, la figura d’Adam ja A la Terra, la figura d’Adam ja està modelada, es troba està modelada, es troba totalment aferrat al terra, com totalment aferrat al terra, com emergint d’ella.emergint d’ella.

• La seva mà s’alça suaument, La seva mà s’alça suaument, sense força pròpia, sense sense força pròpia, sense objectiu.objectiu.

• I en aquest moment el dit de I en aquest moment el dit de Déu concentra tota la força de Déu concentra tota la força de la Creació per a transmetre-la a la Creació per a transmetre-la a la seva criatura i convertir-la en la seva criatura i convertir-la en el que és, l’home.el que és, l’home.

• El detall aïllat de les dues El detall aïllat de les dues mans resumeix, tot sol, el mans resumeix, tot sol, el misteri de la Creació, de la vida misteri de la Creació, de la vida humana.humana.

• Una imatge commovedora Una imatge commovedora del geni de Miquel Àngel, avui del geni de Miquel Àngel, avui convertida en Patrimoni de la convertida en Patrimoni de la Humanitat.Humanitat.

Page 150: Pintura Cinquecento

4) Detall de La creació d’Adam.4) Detall de La creació d’Adam.

Page 151: Pintura Cinquecento
Page 152: Pintura Cinquecento

• En la Creació Déu es En la Creació Déu es representat com un ho representat com un ho me madur amb barba me madur amb barba blanca, que dirigeix blanca, que dirigeix tota la seva energia tota la seva energia cap a Adam amb la cap a Adam amb la seva mà dreta.seva mà dreta.

• Unes figures Unes figures vigoroses que no vigoroses que no arriben a tocar-se, arriben a tocar-se, però que estan però que estan unides per l’alè de unides per l’alè de vida que Déu, vida que Déu, mitjançant el seu dit mitjançant el seu dit índex, transmet al índex, transmet al primer l’home. primer l’home.

Page 153: Pintura Cinquecento
Page 154: Pintura Cinquecento
Page 155: Pintura Cinquecento

• Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració: Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració:

• 1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.• 2) La creació del Sol i dels Astres.2) La creació del Sol i dels Astres.• 3) La separació de la terra i de les aigües.3) La separació de la terra i de les aigües.• 4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.• 5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.• 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.• 7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.• 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.• 9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

Page 156: Pintura Cinquecento

7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.

5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.

6) El pecat original i 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.l’expulsió del Paradís.

Page 157: Pintura Cinquecento

5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.

6) El pecat original i l’expulsió del 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.Paradís.

Page 158: Pintura Cinquecento

5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.

Page 159: Pintura Cinquecento

5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.

Page 160: Pintura Cinquecento

6) El pecat original i l’expulsió del 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.Paradís.

Page 161: Pintura Cinquecento
Page 162: Pintura Cinquecento
Page 163: Pintura Cinquecento
Page 164: Pintura Cinquecento

• Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració: Fent una EXPOSICIÓ CRONOLÒGICA de la narració:

• 1) Déu separa la llum de les tenebres.1) Déu separa la llum de les tenebres.• 2) La creació del Sol i dels Astres.2) La creació del Sol i dels Astres.• 3) La separació de la terra i de les aigües.3) La separació de la terra i de les aigües.• 4) La creació d’Adam.4) La creació d’Adam.• 5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.• 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.• 7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.• 8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.• 9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

Page 165: Pintura Cinquecento

8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.

7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.

Page 166: Pintura Cinquecento

8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.

9) La embriaguesa de 9) La embriaguesa de Noé.Noé.

Page 167: Pintura Cinquecento

7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè.

Page 168: Pintura Cinquecento

8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.

Page 169: Pintura Cinquecento

9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

Page 170: Pintura Cinquecento

9) La embriaguesa de Noé.9) La embriaguesa de Noé.

Profeta ZacariesProfeta Zacaries

Sibil·la DèlficaSibil·la Dèlfica Profeta JoelProfeta Joel

Page 171: Pintura Cinquecento

Profeta Zacaries Profeta Zacaries (número 25 de l'esquema)(número 25 de l'esquema)

Sibil·la Dèlfica Sibil·la Dèlfica (número 24 de l'esquema)(número 24 de l'esquema)

Page 172: Pintura Cinquecento

Profeta Joel (número 23 d’esquema) Sibil·la Cumana Profeta Joel (número 23 d’esquema) Sibil·la Cumana

Page 173: Pintura Cinquecento

Volta de la Capella Sixtina (1508-1512)Volta de la Capella Sixtina (1508-1512)

Esquema general:Esquema general:

Escenes de la Gènesi: 1 a 9. Escenes de la Gènesi: 1 a 9. Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set). Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set). Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc).Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc).Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre). Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre). Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).

Page 174: Pintura Cinquecento

• Les Sibil·les eren Les Sibil·les eren personatges de personatges de les religions les religions paganes prèvies paganes prèvies al cristianisme.al cristianisme.

• Tingueren un Tingueren un paper molt paper molt important en els important en els governs de les governs de les “polis gregues”, “polis gregues”, influint en les influint en les guerres.guerres.

• La més famosa La més famosa fou la Sibil·la de fou la Sibil·la de Delfos o Dèlfica, Delfos o Dèlfica, situada en el situada en el melic del món melic del món (Delfos).(Delfos).

La sibil·la LíbiaLa sibil·la Líbia

Page 175: Pintura Cinquecento

• Tenien un paper Tenien un paper similar als profetes similar als profetes de l’Antic Testament de l’Antic Testament i es considerava que i es considerava que tenien poders de tenien poders de predir el futur.predir el futur.

• Entre elles Entre elles s’estengué la s’estengué la creença de què creença de què arribaria la fi del arribaria la fi del món i vindria un món i vindria un salvador, idea que salvador, idea que els cristians varen els cristians varen adoptar com la dels adoptar com la dels seu Messies, seu Messies, argumentat que els argumentat que els anunci de la seva anunci de la seva vinguda provenien vinguda provenien ja de l’antiguitat ja de l’antiguitat grega.grega.

La Sibil·la DèlficaLa Sibil·la Dèlfica

Page 176: Pintura Cinquecento
Page 177: Pintura Cinquecento
Page 178: Pintura Cinquecento

8) El diluvi universal.8) El diluvi universal.

7) El sacrifici de Noè.7) El sacrifici de Noè. El profeta IsaïesEl profeta IsaïesLa Sibil·la EritreaLa Sibil·la Eritrea

Page 179: Pintura Cinquecento

• Isaïes, profeta de la Passió, Isaïes, profeta de la Passió, interromp la lectura del llibre, que interromp la lectura del llibre, que manté obert amb la mà dreta, en manté obert amb la mà dreta, en sol·licitar-li l’atenció un angelot, sol·licitar-li l’atenció un angelot, situat al seu darrera, que il·luminarà situat al seu darrera, que il·luminarà el seu futur. Aquest gest (el gir) el seu futur. Aquest gest (el gir) provoca un accentuat ESCORÇ en el provoca un accentuat ESCORÇ en el profeta, encara que els seus ulls no profeta, encara que els seus ulls no es dirigeixen cap a l’objectiu.es dirigeixen cap a l’objectiu.

• Contrasta la tensió del seu cos amb Contrasta la tensió del seu cos amb la relaxació interior.la relaxació interior.

• Com la resta de profetes, apareix Com la resta de profetes, apareix segut en un tron de marbre, desafiant segut en un tron de marbre, desafiant la llei de la gravetat, en haver dotat la llei de la gravetat, en haver dotat Miquel Àngel a totes les seves figures Miquel Àngel a totes les seves figures d’una enorme volumetria (en d’una enorme volumetria (en qualsevol moment pot descendir). qualsevol moment pot descendir).

• Té una potent estructura Té una potent estructura anatòmica, que es cobreix amb una anatòmica, que es cobreix amb una túnica, amb plecs que cauen pesats i túnica, amb plecs que cauen pesats i que, cenyint-se al màxim, intenta que, cenyint-se al màxim, intenta deixar constància de la massa ossuda deixar constància de la massa ossuda i musculatura de la figura, cosa que i musculatura de la figura, cosa que podem observar en l’entrecreuament podem observar en l’entrecreuament de les cames i peus.de les cames i peus.

El profeta IsaïesEl profeta Isaïes

Page 180: Pintura Cinquecento

• L’artista s’havia L’artista s’havia format en la format en la Florència Florència neoplatònica, que neoplatònica, que pretenia reunir pretenia reunir els conceptes de els conceptes de la filosofia grega la filosofia grega de Plató amb les de Plató amb les creences creences cristianes, en un cristianes, en un intent de fer intent de fer racional i racional i comprensible a comprensible a l’enteniment, la l’enteniment, la religió.religió.

• Miquel Àngel Miquel Àngel tenia dificultats tenia dificultats per pintar figures per pintar figures femenines, solia femenines, solia dibuixar el cos dibuixar el cos musculós d’un musculós d’un atleta i adossar-li atleta i adossar-li dos pits dos pits femenins.femenins.

La Sibil·la EritreaLa Sibil·la Eritrea

Page 181: Pintura Cinquecento

5) La creació d’Eva.5) La creació d’Eva.

6) El pecat original i l’expulsió del 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.Paradís.

IGNUDIIGNUDI

Page 182: Pintura Cinquecento

• Els IGNUDI, asseguts a pedestals Els IGNUDI, asseguts a pedestals actuen com elements que enllacen actuen com elements que enllacen les escenes amb el TROMPE-L’OEIL, les escenes amb el TROMPE-L’OEIL, de l’arquitectura.de l’arquitectura.

• Els especialistes creuen que, en Els especialistes creuen que, en concret aquesta figura nua, situada concret aquesta figura nua, situada sobre la Sibil·la Pèrsica, dins l’espai sobre la Sibil·la Pèrsica, dins l’espai dedicat a la Creació del Món, és la dedicat a la Creació del Món, és la figura més dinàmica del conjunt, figura més dinàmica del conjunt, en reforçar l’ESCORÇ amb les en reforçar l’ESCORÇ amb les postures obertes dels seus postures obertes dels seus membres.membres.

• Es creu que la font utilitzada per Es creu que la font utilitzada per Miquel Àngel va ser el grup Miquel Àngel va ser el grup escultòric hel·lenístic del Laocoont, escultòric hel·lenístic del Laocoont, de l’escola de Rodes i el Tors de de l’escola de Rodes i el Tors de Bervedere,Bervedere,

• Cal fer esment, també, als seus Cal fer esment, també, als seus estudis anatòmics sobre cadàvers estudis anatòmics sobre cadàvers en el monestir de San Lorenzo de en el monestir de San Lorenzo de Florència, encara que estava penat Florència, encara que estava penat per l’església i era una pràctica per l’església i era una pràctica prohibida.prohibida.

IGNUDIIGNUDI

Page 183: Pintura Cinquecento
Page 184: Pintura Cinquecento
Page 185: Pintura Cinquecento

LES PINTURES DE LES PETXINESLES PINTURES DE LES PETXINESJudit amb el cap d’Holofernes (570 x 970 cm)Judit amb el cap d’Holofernes (570 x 970 cm)

Page 186: Pintura Cinquecento

LES PINTURES DE LES PETXINESLES PINTURES DE LES PETXINESJudit amb el cap d’Holofernes Judit amb el cap d’Holofernes

(570 x 970 cm)(570 x 970 cm)

Page 187: Pintura Cinquecento

Càstig d’AmanCàstig d’Aman

Page 188: Pintura Cinquecento

La serp de bronzeLa serp de bronze

Page 189: Pintura Cinquecento

David i GoliatDavid i Goliat

Page 190: Pintura Cinquecento

Llunetes amb els ancestres de CristLlunetes amb els ancestres de Crist

Page 191: Pintura Cinquecento
Page 192: Pintura Cinquecento

• L’artista, que no es considerava un gran pintor i que no dominava la tècnica L’artista, que no es considerava un gran pintor i que no dominava la tècnica del fresc, va acceptar a contracor l’encàrrec, convençut que era una treta de del fresc, va acceptar a contracor l’encàrrec, convençut que era una treta de Bramante per tal de ridiculitzar-lo.Bramante per tal de ridiculitzar-lo.

• S’especula amb la possibilitat que els artífexs indirectes de què pintés la S’especula amb la possibilitat que els artífexs indirectes de què pintés la Capella Sixtina, foren Bramante i Rafael, gelosos de l’èxit que estava tenint Capella Sixtina, foren Bramante i Rafael, gelosos de l’èxit que estava tenint Miquel Àngel li recomanarien al Papa que fos ell qui decorés la Sixtina, Miquel Àngel li recomanarien al Papa que fos ell qui decorés la Sixtina, pensant que no se’n desfaria i seria un fracàs. El repte no els va sortir bé, pensant que no se’n desfaria i seria un fracàs. El repte no els va sortir bé, perquè Miquel Àngel va tenir molt d’èxit amb la decoració de la Capella i va perquè Miquel Àngel va tenir molt d’èxit amb la decoració de la Capella i va incrementar la seva fama en la cort papal. incrementar la seva fama en la cort papal.

Page 193: Pintura Cinquecento

• El PROGRAMA ICONOGRÀFIC de la decoració no va sorgir del pintor, el va El PROGRAMA ICONOGRÀFIC de la decoració no va sorgir del pintor, el va haver de consensuar amb el Pontífex, que es va assessorar per alguna haver de consensuar amb el Pontífex, que es va assessorar per alguna autoritat teològica i va ser sotmès, de nou, a l’aprovació definitiva per part autoritat teològica i va ser sotmès, de nou, a l’aprovació definitiva per part del Papa.del Papa.• El RESULTAT: Una de les obres mestres de la pintura, restaurada El RESULTAT: Una de les obres mestres de la pintura, restaurada recentment ens mostra la meravellosa força del color en Miquel Àngel, sense recentment ens mostra la meravellosa força del color en Miquel Àngel, sense oblidar la seva admiració per el nu, perquè la figura humana és la oblidar la seva admiració per el nu, perquè la figura humana és la protagonista en tot el projecte.protagonista en tot el projecte.• La tensió i la força dels personatges caracteritza la seva pintura, la La tensió i la força dels personatges caracteritza la seva pintura, la definició de formes i volums recorda a MASACCIO i, també, a les seves definició de formes i volums recorda a MASACCIO i, també, a les seves al·legories escultòriques de la Capella dels Mèdici. Michelanchelo, un artista al·legories escultòriques de la Capella dels Mèdici. Michelanchelo, un artista que es considerava escultor i que es va haver de dedicar a la pintura per que es considerava escultor i que es va haver de dedicar a la pintura per caprici del Papa Juli II.caprici del Papa Juli II.

Page 194: Pintura Cinquecento
Page 195: Pintura Cinquecento

PinturaPintura

Miquel ÀngelMiquel Àngel Creació d’AdamCreació d’Adam Judici FinalJudici Final

Page 196: Pintura Cinquecento

Judici FinalJudici Final

((1536-1541)1536-1541)

Page 197: Pintura Cinquecento

• Entre 1536 i 1541 Entre 1536 i 1541 (20 anys després de (20 anys després de decorar la volta) va decorar la volta) va pintar (al fresc i en la pintar (al fresc i en la capçalera de l’altar de capçalera de l’altar de la mateixa capella), la la mateixa capella), la representació del representació del Judici Final, amb una Judici Final, amb una gran capacitat gran capacitat expressiva.expressiva.

• Obra encomanada Obra encomanada pel papa Clement VII i pel papa Clement VII i ratificada per Paulo III, ratificada per Paulo III, que va tapar un parell que va tapar un parell de finestres del fons i de finestres del fons i unes pintures de unes pintures de Perugino.Perugino.

• Roma ja no era la Roma ja no era la ciutat orgullosa de Juli ciutat orgullosa de Juli II (saco de Roma, II (saco de Roma, reforma luterana) i reforma luterana) i Michelanchelo patia la Michelanchelo patia la crisi dels darrers anys.crisi dels darrers anys.

El Judici Final (1537- 41)El Judici Final (1537- 41)Fresc (1370 x 1220 cm)Fresc (1370 x 1220 cm)Capella Sixtina, VaticàCapella Sixtina, Vaticà

Page 198: Pintura Cinquecento

25 anys separen aquestes dues obres25 anys separen aquestes dues obres

Page 199: Pintura Cinquecento

Miquel Àngel BuonarrottiMiquel Àngel Buonarrotti

Capella Sixtina. Judici Final Capella Sixtina. Judici Final (1536-1541)(1536-1541)

Vaticà Vaticà

• Va disposar l’escena Va disposar l’escena del Judici Universal com del Judici Universal com un remolí de cossos un remolí de cossos entrellaçats, que es entrellaçats, que es mouen dinàmicament al mouen dinàmicament al voltant de la figura voltant de la figura autoritària de Crist Jutge autoritària de Crist Jutge (amb el seu braç (amb el seu braç aixecat), en un espai aixecat), en un espai misteriós i obscur.misteriós i obscur.

•Els personatges de Els personatges de l’obra semblen estar l’obra semblen estar envoltats per un ambient envoltats per un ambient apocalíptic, tots estan apocalíptic, tots estan immersos en un gran immersos en un gran dramatisme entre la vida dramatisme entre la vida i la mort, en el moment i la mort, en el moment del Judici. del Judici.

Page 200: Pintura Cinquecento

• Ès una pintura que Ès una pintura que s’allunya de l’equilibri: s’allunya de l’equilibri: les figures disposades les figures disposades en un sol pla, en un sol pla, apareixen tenses i apareixen tenses i angoixades; el fons angoixades; el fons monocrom ajuda a monocrom ajuda a crear un ambient de crear un ambient de desesperació.desesperació.

• Amb un llenguatge Amb un llenguatge dramàtic presenta una dramàtic presenta una composició tensa i composició tensa i bigarrada, d’un gran bigarrada, d’un gran dinamisme en sentit dinamisme en sentit ascendent cap al cel i ascendent cap al cel i descendent cap a descendent cap a l’infern (els l’infern (els comdemnats).comdemnats).

• Experimenta totes Experimenta totes les possibilitats del les possibilitats del moviment, actituds, moviment, actituds, escorços i agrupació escorços i agrupació de les figures, alterant de les figures, alterant la perspectiva en la perspectiva en funció de la jerarquia.funció de la jerarquia.

El Judici Final (1537- 41)El Judici Final (1537- 41)Fresc (1370 x 1220 cm)Fresc (1370 x 1220 cm)Capella Sixtina, VaticàCapella Sixtina, Vaticà

Page 201: Pintura Cinquecento

1: Món celestial1: Món celestial2: Jutjats que 2: Jutjats que ascendeixen al celascendeixen al cel3: Jutjats 3: Jutjats arrossegats als arrossegats als infernsinferns4: L‘ infern4: L‘ infern5: Resurrecció dels 5: Resurrecció dels mortsmorts6: Ángels amb les 6: Ángels amb les tubes i llibres de la tubes i llibres de la

Vida i la Mort (del Vida i la Mort (del Bé i del Mal)Bé i del Mal)

Page 202: Pintura Cinquecento

EL CEL

LA TERRA

Page 203: Pintura Cinquecento

DETALLSDETALLS

Món celestial: Crist Món celestial: Crist jutge, la Mare de jutge, la Mare de

Déu i santsDéu i sants

• Déu jove i Déu jove i poderós domina poderós domina l’escena, terrible i l’escena, terrible i justicier.justicier.

• La Verge, al La Verge, al seu costat, seu costat, atemorida pel atemorida pel posat posat amenaçador de amenaçador de Crist, rodejat per Crist, rodejat per una espiral de una espiral de cossos que es cossos que es dirigeixen cap a dirigeixen cap a la glòria o la glòria o l’infern.l’infern.

Page 204: Pintura Cinquecento

Miquel Àngel BuonarrottiMiquel Àngel Buonarrotti

Capella SixtinaCapella Sixtina

Judici Final (1536-1541)Judici Final (1536-1541)

Vaticà (detall)Vaticà (detall)

Page 205: Pintura Cinquecento
Page 206: Pintura Cinquecento

Àngels toquen les tubes per despertar els morts, Àngels toquen les tubes per despertar els morts, dos d’ells sostenen el petit llibre de la Vida i el dos d’ells sostenen el petit llibre de la Vida i el gran llibre de la Mort, segons descriu l’Apocalipsi gran llibre de la Mort, segons descriu l’Apocalipsi (20, 12).(20, 12).

Page 207: Pintura Cinquecento
Page 208: Pintura Cinquecento

El Judici FinalEl Judici Final

Miquel ÀngelMiquel Àngel

• A la part inferior es A la part inferior es troben les tombes troben les tombes entreobertes, que fan entreobertes, que fan brollar els cossos brollar els cossos reencarnats i, al reencarnats i, al costat, la lacuna costat, la lacuna d’Estígia amb la d’Estígia amb la barca de Caronte.barca de Caronte.

•Alguns comdemnats Alguns comdemnats lluiten senses poder-lluiten senses poder-se’n escapar dels se’n escapar dels diables.diables.

• Just a sota de l’eix Just a sota de l’eix de la composició, de la composició, marcat per Crist, es marcat per Crist, es troba la boca de troba la boca de l’infern.l’infern.

Page 209: Pintura Cinquecento

Miquel ÀngelMiquel ÀngelEssent salvatEssent salvat

en el Judici Final en el Judici Final (autoretrat en la pell de Sant Bartomeu)(autoretrat en la pell de Sant Bartomeu)

Page 210: Pintura Cinquecento

Miquel ÀngelMiquel ÀngelEssent salvatEssent salvat

en el Judici Final en el Judici Final (autoretrat en la pell(autoretrat en la pellde Sant Bartomeu)de Sant Bartomeu)

• Terrible autoretrat Terrible autoretrat de Miquel Àngel dins de Miquel Àngel dins la pell de Sant la pell de Sant Bartomeu, que va Bartomeu, que va ser martiritzat i fou ser martiritzat i fou espellat.espellat.

• Rostre deformat Rostre deformat amb les faccions de amb les faccions de l’autor.l’autor.

Page 211: Pintura Cinquecento
Page 212: Pintura Cinquecento
Page 213: Pintura Cinquecento

Àngels amb les tubes i Àngels amb les tubes i el llibre de la Vida o del béel llibre de la Vida o del bé

Resurrecció dels morts i Resurrecció dels morts i jutjats que ascendixen al celjutjats que ascendixen al cel

Page 214: Pintura Cinquecento
Page 215: Pintura Cinquecento
Page 216: Pintura Cinquecento
Page 217: Pintura Cinquecento

Detalls del costat esquerre del Judici Final (l’ascensió al cel)Detalls del costat esquerre del Judici Final (l’ascensió al cel)

Page 218: Pintura Cinquecento

Detalls del costat dret del Judici Final (el descens cap a l’infiern)Detalls del costat dret del Judici Final (el descens cap a l’infiern)

Page 219: Pintura Cinquecento
Page 220: Pintura Cinquecento

Un condemnat Un condemnat arrossegat cap a l'infernarrossegat cap a l'infern

• La Restauració de les pintures de la La Restauració de les pintures de la Capella Sixtina, a finals del segle XX, Capella Sixtina, a finals del segle XX, ha desmentit la idea de què Miquel ha desmentit la idea de què Miquel Àngel era mès interessant per les Àngel era mès interessant per les formes, que no pas pel color, com s’ha formes, que no pas pel color, com s’ha pogut observar en la volta.pogut observar en la volta.

• Les figures representades Les figures representades escandalitzaren en la seva època i escandalitzaren en la seva època i algunes van haver de ser vestides. algunes van haver de ser vestides.

• Representacions humanes que van Representacions humanes que van dur a Georgio Vasari a calificar la dur a Georgio Vasari a calificar la “terribilità” dels seus personatges, “terribilità” dels seus personatges, carregats d’una gran expressivitat, carregats d’una gran expressivitat, que és un clar exponent del que és un clar exponent del Manierisme, i que s’avançà en més de Manierisme, i que s’avançà en més de mig segle el Barroc.mig segle el Barroc.

Page 221: Pintura Cinquecento
Page 222: Pintura Cinquecento

El dimoni en la barca de CaronteEl dimoni en la barca de Caronte

Page 223: Pintura Cinquecento
Page 224: Pintura Cinquecento

El dimoni El dimoni en la barca en la barca de Carontede Caronte

Page 225: Pintura Cinquecento

MANIERISME MANIERISME

Page 226: Pintura Cinquecento

MANIERISME MANIERISME

Estil artístic del segle XVI, Estil artístic del segle XVI, caracteritzat per l’aparició d’un caracteritzat per l’aparició d’un art art variat i diversvariat i divers, , hereuhereu de les de les inquietuds de inquietuds de Leonardo i de Leonardo i de Miquel ÀngelMiquel Àngel..

És una continuació lògica del procés És una continuació lògica del procés de recerca i d’experimentació de de recerca i d’experimentació de noves solucions que caracteritzà el noves solucions que caracteritzà el Renaixement des del seus inicis.Renaixement des del seus inicis.

L’exageració, les deformacions, la L’exageració, les deformacions, la raresa, l’afectació, els excessos, la raresa, l’afectació, els excessos, la paradoxa i l’angoixa es combinen paradoxa i l’angoixa es combinen amb el gust per l’erotisme i, fins i amb el gust per l’erotisme i, fins i tot, allò morbós. Una gran llibertat tot, allò morbós. Una gran llibertat (“llicència”) en les composicions, (“llicència”) en les composicions, colors i formes i un rebuig a les colors i formes i un rebuig a les normes, el caracteritzen.normes, el caracteritzen.

Page 227: Pintura Cinquecento

Jacopo Pontormo (1494-1556)Jacopo Pontormo (1494-1556)

La deposició o La deposició o

Trasllat del cos de CristTrasllat del cos de Crist

(1526-1528)(1526-1528)

Capella Caponi a Santa Felicitá, Capella Caponi a Santa Felicitá, FlorènciaFlorència

FLORÈNCIAFLORÈNCIA

Page 228: Pintura Cinquecento

JACOPO JACOPO PONTORMOPONTORMO

Page 229: Pintura Cinquecento

Jacopo Jacopo PontormoPontormo

(1494-1556)(1494-1556)La vidaLa vidade Josepde Josep

Page 230: Pintura Cinquecento

PARMIGIANINOPARMIGIANINO

Page 231: Pintura Cinquecento

La Madonna del collo lungoLa Madonna del collo lungo

Parmigianino (1503-1540)Parmigianino (1503-1540)

• És un dels exponents més clars És un dels exponents més clars del Manierisme.del Manierisme.

• Estilització corporal Estilització corporal exagerada, línia serpentinata, exagerada, línia serpentinata, sensualitat, desequilibri en les sensualitat, desequilibri en les composicions, caracteritzen les composicions, caracteritzen les seves obres.seves obres.

ROMAROMA

Page 232: Pintura Cinquecento

““Noli me tangere”Noli me tangere”

Oli sobre taula (130 x Oli sobre taula (130 x 103cm)103cm)

ManieristaManierista

Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid

Il Correggio Il Correggio

Antonio Allegri da Antonio Allegri da CorreggioCorreggio

(1489-1534)(1489-1534)

• Pintor italià del Pintor italià del Renaixement, dins l’escola de Renaixement, dins l’escola de Parma, durant l’auge del Parma, durant l’auge del Manierisme en Italià.Manierisme en Italià.

• Presenta influències Presenta influències d’Andrea Mantegna, Leonardo, d’Andrea Mantegna, Leonardo, Rafael i Miquel Àngel.Rafael i Miquel Àngel.

Page 233: Pintura Cinquecento

Jupiter e Io. Correggio

Diana. Correggio

Page 234: Pintura Cinquecento

Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de VenèciaGiorgioneGiorgione

La TempestaLa Tempesta• Venècia fou l’únic centre artístic capaç de Venècia fou l’únic centre artístic capaç de rivalitzar amb Roma.rivalitzar amb Roma.

• En el segle XV es van establir les bases En el segle XV es van establir les bases de l’Escola Veneciana, caracteritzada per:de l’Escola Veneciana, caracteritzada per:

• Predomini del color en el dibuix.Predomini del color en el dibuix.• Acompanyament de les pintures amb Acompanyament de les pintures amb un paisatge de fons que il·lumina les un paisatge de fons que il·lumina les escenes.escenes.

• Principals exponents:Principals exponents:

• Giorgio da Castelfranco (Giorgione, Giorgio da Castelfranco (Giorgione, 1477-1510)1477-1510)• Ticià Vecellio (1488-1576)Ticià Vecellio (1488-1576)• Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-Jacopo Robusti “il Tintoretto” (1518-1594)1594)• Paolo Caliari “il Veronese” (1528-Paolo Caliari “il Veronese” (1528-1588)1588)

Page 235: Pintura Cinquecento

ESCOLA ESCOLA VENECIANAVENECIANA

• Iniciada per Giorgione i Iniciada per Giorgione i Ticià i continuada per Ticià i continuada per Tintoretto i Veronese.Tintoretto i Veronese.

• Aquests dos darrers són Aquests dos darrers són grans retratistes i pintors grans retratistes i pintors d’al·legories mitològiques, d’al·legories mitològiques, així com de temes religiosos.així com de temes religiosos.

• Les seves composicions Les seves composicions són dinàmiques (pròximes al són dinàmiques (pròximes al gust barroc), les gust barroc), les perspectives sovint forçades perspectives sovint forçades i espectaculars, els colors i espectaculars, els colors vius i sensuals, les vius i sensuals, les arquitectures monumentals.arquitectures monumentals.

Page 236: Pintura Cinquecento

GIORGIONEGIORGIONE La TempestaLa Tempesta Venus adormidaVenus adormida

Page 237: Pintura Cinquecento

GIORGIONEGIORGIONELa seva gran aportació va consistir a La seva gran aportació va consistir a

crear la composició directament amb els crear la composició directament amb els pinzells sobre la taula o tela, i abandonar pinzells sobre la taula o tela, i abandonar l’esbós.l’esbós.

En les seves obres En les seves obres La tempestaLa tempesta, , Venus Venus adormidaadormida o o Concert campestreConcert campestre (actualment se li atribueix a Ticià), (actualment se li atribueix a Ticià), realitzades entre els anys 1508 i 1510, va realitzades entre els anys 1508 i 1510, va aplicar una pinzellada lliure i solta, en què aplicar una pinzellada lliure i solta, en què el color i les sensacions atmosfèriques el color i les sensacions atmosfèriques adquireixen una gran importància.adquireixen una gran importància.

Page 238: Pintura Cinquecento

GIORGIONEGIORGIONELATEMPESTALATEMPESTA

Es tendeix a Es tendeix a creure que creure que més que més que representar un representar un tema concret, tema concret, el pintor va el pintor va reflectir l’estat reflectir l’estat d’ànim dels d’ànim dels personatges personatges representats.representats.

El paisatge de El paisatge de fons deixa de fons deixa de ser un simple ser un simple decorat i passa decorat i passa a il·luminar el a il·luminar el quadre.quadre.

Page 239: Pintura Cinquecento

GiorgioneGiorgione

La tempesta (1508)La tempesta (1508)

Galeria de l’Acadèmia, Galeria de l’Acadèmia, VenèciaVenècia

Detall de La TempestaDetall de La Tempesta

Page 240: Pintura Cinquecento

GIORGIONE: GIORGIONE: VENUS ADORMIDAVENUS ADORMIDA

Page 241: Pintura Cinquecento

GIORGIONE: GIORGIONE: VENUS ADORMIDAVENUS ADORMIDA

Museu de Dresden.Museu de Dresden.

Inaugura el tipus de nu venecià, reclinat i Inaugura el tipus de nu venecià, reclinat i sensual, exposat en primer pla sobre un sensual, exposat en primer pla sobre un paisatge real del Vèneto de cel colorista (són paisatge real del Vèneto de cel colorista (són típics les claraboies venecianes, amb núvols típics les claraboies venecianes, amb núvols i variats tons).i variats tons).

La pintura veneciana no s'aparta de la La pintura veneciana no s'aparta de la realitat; el seu desig de reflectir la vida realitat; el seu desig de reflectir la vida material (la brillantor de les teles, les festes, material (la brillantor de les teles, les festes, el vidre, un nu femení sensual) sorgeix de el vidre, un nu femení sensual) sorgeix de l'esplendor econòmica de Venècia.l'esplendor econòmica de Venècia.

Page 242: Pintura Cinquecento

CONCERT CAMPESTRE (CONCERT CAMPESTRE (TICIÀ O GIORGIONETICIÀ O GIORGIONE))

Page 243: Pintura Cinquecento

CONCERT CAMPESTRE (CONCERT CAMPESTRE (GIORGIONE, FITXA 84GIORGIONE, FITXA 84))

Page 244: Pintura Cinquecento

Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de VenèciaTiciàTicià

Carles V després de Carles V després de la batalla de la batalla de MüMühhlberglberg ( (FITXA 85FITXA 85))

AutoretratAutoretrat

Page 245: Pintura Cinquecento

TICIÀTICIÀ Pintor cortesà de fama internacional, va Pintor cortesà de fama internacional, va

desenvolupar tant la temàtica pagana desenvolupar tant la temàtica pagana com la religiosa. com la religiosa.

Pel que fa a la primera, destaca la gran Pel que fa a la primera, destaca la gran sensualitat dels seus nus, perfectament sensualitat dels seus nus, perfectament recreats en les seves famoses recreats en les seves famoses al·legories, com al·legories, com L’amor sagrat iL’amor sagrat i l’amor l’amor profàprofà, , La bacanal La bacanal (vers el 1518), la (vers el 1518), la Venus d’UrbinoVenus d’Urbino ( (FITXA 86FITXA 86)), Dánae , Dánae rebent la pluja d’orrebent la pluja d’or o o El rapte d'EuropaEl rapte d'Europa

Page 246: Pintura Cinquecento

TiciàTicià

Carles V a Mülhberg Carles V a Mülhberg (1548)(1548)

Museu del Prado, Museu del Prado, MadridMadrid

Propaganda políticaPropaganda política

Page 247: Pintura Cinquecento

• RETRATSRETRATS: elegància : elegància compositiva y estudi compositiva y estudi psicològic del personatge psicològic del personatge

CARLES V A CAVALL EN CARLES V A CAVALL EN MÜLHBERG (1548)MÜLHBERG (1548)

Oli sobre llenç Oli sobre llenç (332 x 279 cm)(332 x 279 cm)

Madrid, Museu del PradoMadrid, Museu del Prado

• Sobre un paisatge Sobre un paisatge crepuscular, aquest retrat crepuscular, aquest retrat eqüestre revela la eqüestre revela la importància que Venècia importància que Venècia dóna a l'ambient. dóna a l'ambient. A l'emperador se li compara A l'emperador se li compara amb un heroi però, en amb un heroi però, en aquesta pintura, no és a aquesta pintura, no és a través d'al·legories directes través d'al·legories directes sinó de claus ocultes en el sinó de claus ocultes en el paisatge: el riu que s'albira paisatge: el riu que s'albira és el Rubicó de Cèsar i el to és el Rubicó de Cèsar i el to rogenc del cel al·ludeix al rogenc del cel al·ludeix al camí del sol de Josué.camí del sol de Josué.

Page 248: Pintura Cinquecento

TICIÀTICIÀ

Page 249: Pintura Cinquecento

Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de VenèciaTiciàTicià

La BacanalLa Bacanal Venus d’UrbinoVenus d’Urbino

((FITXA 86FITXA 86)) Felip IIFelip II

Page 250: Pintura Cinquecento

TiciàTicià

La bacanal La bacanal

(1518-1519)(1518-1519)

Museu del Museu del PradoPrado

Madrid Madrid

Page 251: Pintura Cinquecento

BBAACCAANNAALL

Page 252: Pintura Cinquecento

TICIÀ TICIÀ LA BACANALLA BACANAL

Museu del Museu del Prado, Madrid.Prado, Madrid.

Manifesta Manifesta l’optimisme de l’optimisme de la societat la societat veneciana, veneciana, plasmat no tan plasmat no tan sols en el sols en el tema, la tema, la celebració d’un celebració d’un banquet, sinó banquet, sinó també en les també en les formes formes dinàmiques i dinàmiques i sensuals i en la sensuals i en la forta forta il·luminació.il·luminació.

Page 253: Pintura Cinquecento

TiciàTiciàDànae i la pluja d’orDànae i la pluja d’or

Amor sagrat i amor Amor sagrat i amor profàprofà

FloraFlora

Page 254: Pintura Cinquecento

TiciàTicià. Dànae rebent la pluja d’or.. Dànae rebent la pluja d’or.

Page 255: Pintura Cinquecento

Museu del Prado.Museu del Prado.

Representa el mite de Dànae, inspirada en Les Representa el mite de Dànae, inspirada en Les Metamorfosis d'Ovidi, qui havia estat tancada pel Metamorfosis d'Ovidi, qui havia estat tancada pel seu pare, el rei d'Argos, on es representa el seu pare, el rei d'Argos, on es representa el moment en què Zeus o Júpiter, sota la forma moment en què Zeus o Júpiter, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seva cambra.d'una pluja d'or, entra a la seva cambra.

La figura central està sobre el llit, amb les cames La figura central està sobre el llit, amb les cames

doblegades. A la seva dreta hi ha un gos petit, doblegades. A la seva dreta hi ha un gos petit, que es un atribut de la cortesana. A la part dreta que es un atribut de la cortesana. A la part dreta hi ha una minyona, l'esquena fosca de la qual hi ha una minyona, l'esquena fosca de la qual contrasta amb la blancor de Dànae.contrasta amb la blancor de Dànae.

Aquesta serventa està recollint amb un davantal Aquesta serventa està recollint amb un davantal les monedes d'or que cauen, des dels núvols les monedes d'or que cauen, des dels núvols tempestuosos en forma de pluja daurada.tempestuosos en forma de pluja daurada.

Page 256: Pintura Cinquecento

TiciàTiciàAmor sagrat i amor profàAmor sagrat i amor profà

Page 257: Pintura Cinquecento

TICIÀTICIÀ: L’AMOR SAGRAT I L’AMOR PROFÀ: L’AMOR SAGRAT I L’AMOR PROFÀ

• També conegut com També conegut com Venus i la donzellaVenus i la donzella. . • Llenç a l'oli (vers 1515).Llenç a l'oli (vers 1515).

• La tela arreplega una escena amb tres figures: dues dones i un La tela arreplega una escena amb tres figures: dues dones i un nin, al voltant d'una font de pedra, ricament decorada, situats en nin, al voltant d'una font de pedra, ricament decorada, situats en un paisatge il·luminat per una posta de sol.un paisatge il·luminat per una posta de sol.• Les dones, de bellesa renaixentista, són de semblants Les dones, de bellesa renaixentista, són de semblants característiques, s’ha pensat que es tracta de la mateixa persona.característiques, s’ha pensat que es tracta de la mateixa persona.

Page 258: Pintura Cinquecento

TiciàTiciàFloraFlora

Page 259: Pintura Cinquecento

TiciàTiciàVenus i Venus i AdonisAdonis

Page 260: Pintura Cinquecento

TiciàTicià. Venus d’Urbino (. Venus d’Urbino (FITXA 86FITXA 86))

Page 261: Pintura Cinquecento

També coneguda com la Venus del gosset.També coneguda com la Venus del gosset.

Inspirada en la Venus adormida de Giorgione, que Inspirada en la Venus adormida de Giorgione, que a diferència d'aquesta, la de Ticià no està a diferència d'aquesta, la de Ticià no està recolzada en la natura, sinó en un elegant interior. recolzada en la natura, sinó en un elegant interior.

En el fons s'observa una gran finestra per on En el fons s'observa una gran finestra per on entren reflexos de la llacuna; al costat de la entren reflexos de la llacuna; al costat de la finestra es troben dues criades d'esquena, finestra es troben dues criades d'esquena, acomodant robes en un bagul. El bagul pareix acomodant robes en un bagul. El bagul pareix evocar el mite de la caixa de Pandora. evocar el mite de la caixa de Pandora.

Als peus de la jove nua dorm un gosset; la Als peus de la jove nua dorm un gosset; la presència del gos és signe que la representada no presència del gos és signe que la representada no és una deessa, sinó una dona real, encara que no és una deessa, sinó una dona real, encara que no se sap, exactament, qui és. Des de 1963, es se sap, exactament, qui és. Des de 1963, es manté la hipòtesi que podria ser un retrat de la manté la hipòtesi que podria ser un retrat de la duquessa Eleonora Gonzaga (Galeria Uffizi).duquessa Eleonora Gonzaga (Galeria Uffizi).

El gos, típica al·legoria de la fidelitat, apareix en el El gos, típica al·legoria de la fidelitat, apareix en el quadre, suggeridorament, dormit.quadre, suggeridorament, dormit.

Page 262: Pintura Cinquecento

EL RAPTE D'EUROPAEL RAPTE D'EUROPA

Page 263: Pintura Cinquecento

Europa, segons la mitologia grega, fou una formosa Europa, segons la mitologia grega, fou una formosa princesa de Fenícia.princesa de Fenícia.

Un dia, mentre collia flors, Zeus veié Europa i se Un dia, mentre collia flors, Zeus veié Europa i se n'enamorà perdudament. Aleshores el déu es n'enamorà perdudament. Aleshores el déu es transformà en un brau blanc i s'hi acostà. La princesa transformà en un brau blanc i s'hi acostà. La princesa encuriosida per aquell magnífic brau de pell encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca s'atansà per acariciar-lo. extraordinàriament blanca s'atansà per acariciar-lo. Aleshores el brau la féu muntar al seu damunt i fugí al Aleshores el brau la féu muntar al seu damunt i fugí al mar. Finalment, la retornà a la platja però, en compte mar. Finalment, la retornà a la platja però, en compte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta. Un de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta. Un cop allà, el déu li revelà la seva identitat i feren l'amor i cop allà, el déu li revelà la seva identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits.li va pessigar els pits.

De la seva unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó. De la seva unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó.

Zeus la cedí a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es casà Zeus la cedí a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o Hellotia.Hellotia.

El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu. del continent europeu.

Page 264: Pintura Cinquecento

TICIÀTICIÀ::

Les seves obres religioses són d’una gran Les seves obres religioses són d’una gran sensibilitat cromàtica i solemnitat en tots els sensibilitat cromàtica i solemnitat en tots els assumptes tractats, com el seu assumptes tractats, com el seu Sant Sant EnterramentEnterrament, , la Pala Pesaro la Pala Pesaro o o l’l’Assumpció de Assumpció de la Mare de Déula Mare de Déu, realitzades entre 1520 i 1526., realitzades entre 1520 i 1526.

Els seus retrats cortesans, considerats entre Els seus retrats cortesans, considerats entre els més interessants de l’estil renaixentista, els més interessants de l’estil renaixentista, emanen una gran elegància compositiva i emanen una gran elegància compositiva i denoten un estudi psicològic del personatge denoten un estudi psicològic del personatge representat.representat.

Page 265: Pintura Cinquecento

TICIÀTICIÀ: SANT ENTERRAMENT: SANT ENTERRAMENT

• 1566 (Museu del 1566 (Museu del Prado).Prado).

• La cantonada del La cantonada del sepulcre ens sepulcre ens introdueix introdueix violentament en violentament en l'escena, agitada pel l'escena, agitada pel cos inclinat de Crist cos inclinat de Crist i pels moviments i pels moviments tràgics dels tràgics dels protagonistes.protagonistes.

• En aquesta pintura En aquesta pintura el paisatge ha el paisatge ha desaparegut i els desaparegut i els colors s'han tornat colors s'han tornat més agres.més agres.

Page 266: Pintura Cinquecento

TICIÀTICIÀ::PALA PESAROPALA PESARO

Basílica de Santa Maria Gloriosa dei Basílica de Santa Maria Gloriosa dei Frari, de Venècia, Itàlia.Frari, de Venècia, Itàlia.

En el quadre es veu Jacopo Pesaro En el quadre es veu Jacopo Pesaro (en el cantó inferior dreta), qui va (en el cantó inferior dreta), qui va encarregar-lo, i a alguns membres encarregar-lo, i a alguns membres de la seva família, sent presentats a de la seva família, sent presentats a la Mare de Déu, que es troba la Mare de Déu, que es troba asseguda en un tron amb Jesús.asseguda en un tron amb Jesús.

La disposició de les figures i de les La disposició de les figures i de les seves mirades fa que no hi hagi seves mirades fa que no hi hagi equilibri ni simetria.equilibri ni simetria.

L'ús del color ens mostra clarament L'ús del color ens mostra clarament la teoria del color i de perspectiva; la teoria del color i de perspectiva; al front, colors foscos, molt de detall al front, colors foscos, molt de detall i personatges principals. Al fons, i personatges principals. Al fons, colors més clars i figures sense tant colors més clars i figures sense tant de detall. L'ús de llum i ombra de detall. L'ús de llum i ombra (clarobscur), també dóna una (clarobscur), també dóna una sensació de profunditat.sensació de profunditat.

Page 267: Pintura Cinquecento

TICIÀTICIÀ::

L’ASSUMPCIÓ DE LA L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉUMARE DE DÉU

L’Assumpció de L’Assumpció de Maria és la creença, Maria és la creença, d'acord a la tradició i d'acord a la tradició i teologia de l'Església teologia de l'Església Catòlica, que el cos i Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de ànima de la Mare de Déu van ser duts al Déu van ser duts al cel, després d'acabar cel, després d'acabar els seus dies a la els seus dies a la terra. terra.

Page 268: Pintura Cinquecento

Autoretrat (vers 1562)Autoretrat (vers 1562) L'home del guant (1523)L'home del guant (1523)

Page 269: Pintura Cinquecento

Retrat de Felip II Retrat de Felip II (1551-1553)(1551-1553)

El Papa Paulo III El Papa Paulo III (1543)(1543)

Page 270: Pintura Cinquecento

Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de Venècia

IIl Veronl Veroneessee Crist entre els doctorsCrist entre els doctors Les noces de CanàLes noces de Canà

Page 271: Pintura Cinquecento

VERONÈSVERONÈS:: Conegut com “Il Veronese” per la seva població Conegut com “Il Veronese” per la seva població

natal.natal.

Autor de grans composicions pictòriques en què es Autor de grans composicions pictòriques en què es representen la riquesa i el luxe de la societat representen la riquesa i el luxe de la societat veneciana.veneciana.

Amplis escenaris amb arquitectures inspirades en Amplis escenaris amb arquitectures inspirades en Palladio.Palladio.

Abundància de personatges. El motiu religiós queda Abundància de personatges. El motiu religiós queda així diluït i només s'aprecia la representació d'un així diluït i només s'aprecia la representació d'un esdeveniment qualsevol de la vida veneciana.esdeveniment qualsevol de la vida veneciana.

Es suma, el gust per l’anècdota i l’erotisme, tal com Es suma, el gust per l’anècdota i l’erotisme, tal com mostra la seva obra mostra la seva obra Noces de CanàNoces de Canà, de 1562., de 1562.

Page 272: Pintura Cinquecento

VERONÈSVERONÈSLes noces de CanàLes noces de Canà

Page 273: Pintura Cinquecento

Pintura: Escola de VenèciaPintura: Escola de Venècia

TintorettoTintoretto El LavatoriEl Lavatori de peus ( de peus (FITXA FITXA

8787))

Page 274: Pintura Cinquecento

TINTORETTOTINTORETTO Va introduir trets que reflecteixen la influència de Va introduir trets que reflecteixen la influència de

Miquel Àngel com:Miquel Àngel com:

La perfecta representació anatòmica dels La perfecta representació anatòmica dels personatges.personatges.

Les actituds violentes.Les actituds violentes. Els expressius efectes lluminosos.Els expressius efectes lluminosos.

Exemples:Exemples: Retrobament del cos de sant Marc Retrobament del cos de sant Marc (1562-1566).(1562-1566). El Sant Sopar El Sant Sopar (1592-1566).(1592-1566).

A banda són destacables els seus llenços, com A banda són destacables els seus llenços, com el el Lavatori Lavatori (1547).(1547).

Page 275: Pintura Cinquecento

““La forma de Tintoretto es fallida i es La forma de Tintoretto es fallida i es disloca als colps de la llum i de l'ombra. disloca als colps de la llum i de l'ombra. L'exigència del clarobscur, bàsica de la L'exigència del clarobscur, bàsica de la seva dinàmica, s'avé amb la seva forma seva dinàmica, s'avé amb la seva forma pictòrica ràpida i el seu toc vertiginós pictòrica ràpida i el seu toc vertiginós que, sobretot en els últims termes, que, sobretot en els últims termes, creen aparences màgiques i fabuloses”.creen aparences màgiques i fabuloses”.

PALLUCHINI, Rodolfo: “El Cinquecento en Venecia”, PALLUCHINI, Rodolfo: “El Cinquecento en Venecia”,

en HUYGHE, René: en HUYGHE, René: El arte y el hombreEl arte y el hombre. .

Barcelona, Planeta, 1972.Barcelona, Planeta, 1972.

Page 276: Pintura Cinquecento

Il TintorettoIl TintorettoEl Sant SoparEl Sant Sopar

Page 277: Pintura Cinquecento

Robatori i trasllat Robatori i trasllat del cos de Sant Marc del cos de Sant Marc

(1562-1566)(1562-1566)Il TintorettoIl Tintoretto

Page 278: Pintura Cinquecento

• Milà, Pinacoteca de Milà, Pinacoteca de BreraBrera

• L'espai L'espai arquitectònic no arquitectònic no desapareix, però és desapareix, però és irreal, propi d'una irreal, propi d'una visió mística, visió mística, dramatitzada, a més, dramatitzada, a més, per la llum per la llum contrastada i les contrastada i les actituds dels actituds dels personatges.personatges.

• Els contorns Els contorns desdibuixats ajuden desdibuixats ajuden a crear una imatge a crear una imatge d'espai irracional.d'espai irracional.

Il Tintoretto:Il Tintoretto: Retrobament del cos de Sant MarcRetrobament del cos de Sant Marc

Page 279: Pintura Cinquecento

Il TintorettoIl Tintoretto. Les noces de Canà. Les noces de Canà

Page 280: Pintura Cinquecento

TINTORETTOTINTORETTO

TintorettoTintorettoEl lavatori de peus (1550, El lavatori de peus (1550, FITXA 87FITXA 87))

Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid

Page 281: Pintura Cinquecento

TintorettoTintoretto

El lavatori de peus (1550)El lavatori de peus (1550)

Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid

Page 282: Pintura Cinquecento

Pintura: Escola Pintura: Escola alemanyaalemanyaAlbert DürerAlbert Dürer

Autoretrat (Autoretrat (FITXA 88FITXA 88)) Adam i Eva (Adam i Eva (FITXA 89FITXA 89))

Page 283: Pintura Cinquecento

AutoretratAutoretrat

Albert DürerAlbert Dürer

Page 284: Pintura Cinquecento

Adam i EvaAdam i Eva

Albert DürerAlbert Dürer

Page 285: Pintura Cinquecento

Malenconia o melangiaMalenconia o melangia

Albert DürerAlbert Dürer

Page 286: Pintura Cinquecento

DürerDürerAdoracióAdoraciódels Magsdels Mags

Page 287: Pintura Cinquecento

RENAIXEMENT RENAIXEMENT ESPANYOLESPANYOL

comença …comença …