Click here to load reader

Plató (427 347)

  • View
    9.535

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Plató (427 347)

  • PLAT (427-347)

  • 1. BIOGRAFIANeix a Atenes en el si duna famlia aritocrtica.Avantpassats seus i tamb parents es dedicaven a la poltica. Dos oncles seus eren del govern dels trenta tirans.Plat, de jove tenia la intenci de dedicar-se tamb a la poltica, per en conixer Scrates als 18 anys el va inclinar cap a la filosofia.La injusta mort de Scrates fa que la filosofia de Plat tengui un fort component poltic.Va intentar dur a la prctica la seva teoria poltica a Siracusa, la primera vegada amb el tir Dions el vell. Aquest el va empresonar i desprs el va voler vendre com a esclau. Un amic el va reconixer i el va comprar per donar-li la llibertat.

  • 1. BiografiaEn tornar a Atenes funda lAcadmia, nom que agafa dels jardins dedicats a lheroi Academos on es va edificar. Al frontispici sembla que hi figurava la inscripci Que ning entri aqu si no sap geometria.Fa un segon viatge a Siracusa on torna a fracassar en lintent de plasmar el seu ideal poltic.Encara far un tercer intent, fracassat tamb, al final del qual sestableix definitivament a Atenes dedicant-se a escriure i ensenyar a lAcademia.Mor a Atenes el 346 aC.

  • OBRES DESTACADES

  • 2. Influncies sobre PlatScrates. Ambds foren antisofistes a la recerca de la veritat universal. El dileg platnic tamb prov de la influncia socrtica.Els pitagrics. Es diu que la mare de Plat era pitagrica i Plat mateix va fer amistat amb un pitagric anomenat Arquites que va influir sobre ell. Tant la importncia de les matemtiques com la teoria de la transmigraci de lnima seran presents a Plat.Els presocrtics Herclit i Parmnides. Lsser de Parmnides es convertir en el mn de les idees, i el canvi dHerclit pertanyer al mn sensible.

  • ESTRUCTURA DE LA FILOSOFIA DE PLAT TEORIA DE LESIDEESTEORIA DELNIMATEORIA DELCONEIXEMENTTEORIACOSMOLGICATEORIAPOLTICA

  • LA TEORIA DE LES IDEES (1)Idea (eidos)per Plat no significa una representaci mental com per a nosaltres, equival ms b al nostre terme essncia, all que fa que una cosa sigui el que s.Tamb li diu forma (morph) i se li pot dir teoria de les formes.Partim dels problemes dels universals de Scrates i la seva polmica amb el relativisme dels sofistes.Hem de tenir en compte la dualitat de fonts del coneixement: la ra i els sentits.Tractem dimaginar: podem saber qu s la justcia i que no hi hagi cap acci justa al mn?Per Plat s i ,per tant, la justcia s una idea o una forma existent en s mateixa.Les idees per Plat sn models, arquetips, paradigmes, conceptes perfectes que existeixen independentment de les coses, que sn cpies, imitacions de les idees.

  • LA TEORIA DE LES IDEES (2)Els conceptes universals de justcia, veritat, b, etc. que sn indispensables per conixer quines coses sn justes, vertaderes, bones, on SN? Perqu direm que sn, si no fossin, com podrem utilitzar-los? Si sn, a quin tipus de coses pertanyen? A les materials no, a l'opini no. Per sn, i si sn i no pertanyen al mn de les coses sensibles, aleshores pertanyen a una regi que noms podem pensar: la regi intel.ligible, el mn de les idees.A aquests conceptes universals que sn/existeixen els anomenar FORMES o IDEES.

  • LA TEORIA DE LES IDEES (3)B EN SIJUSTCIA EN SIBELLESA EN SIAMISTAT EN SIMN DE LES IDEES O FORMESMN SENSIBLEaccions boneso dolentesactes justoso injustoscoses belleso lletgesamicso enemicsTRIANGLE

  • LA TEORIA DE LES IDEES (4)

  • LA TEORIA DE LES IDEES. El mite de la caverna (5)

  • Evoluci de la teoria de les idees (6)Primeres idees: justcia, virtut, b, bellesa, amistat. (Conceptes morals)Segones idees: aigua, foc, cavall, etc. (Objectes)Primer problema: existeixen idees de les parts de les coses? Per exemple, la idea de ploma dala de gallina?Segon problema: existeixen les idees de fang, cabell o brutor?Si Plat accepta les idees de parts de les coses i dels contraris daltres idees o de coses negatives, el mn de les idees perfecte que ell volia sen va a norris. Per aix, al final dna una altra versi de la teoria de les idees:Reducci del mn de les idees als Grans Gneres: sser, identitat, diferncia, moviment i reps.

  • Relaci de les coses amb les idees (7)Participaci: les coses participen de les idees. Per exemple, una cadira s una cadira perqu participa de la idea de cadira juntament amb totes les altres cadires; i una taula no s una cadira perqu no participa de la idea de cadira.Imitaci: les coses imiten a les idees. Per exemple, un cavall imita al cavall ideal i arquetpic del mn de les idees, del qual noms ns una cpia imperfecte.Relacions matemtiques: entre les coses i les idees hi ha proporcions o entitats matemtiques. Per exemple, un triangle qualsevol t una relaci geomtrica amb la idea de triangle.

  • LA TEORIA DE LNIMA (1)Plat s dualista: lnima s duna naturalesa completament diferent a la del cos.Lnima consta de tres funcions o parts que es corresponen amb el cos.Noms la part racional de lnima s immortal.

  • LA TEORIA DE LNIMA (2)Lnima, en un principi, viu al mn de les idees; per una falta moral s condemnada a unir-se a un cos. El cos s un cstig per a lnima: durant la vida de la persona lnima sha danar purificant amb bones accions i coneixement. Si ho fa, en morir el cos, lnima tornar al mn de les idees, si no, tornar a unir-se a un altre cos.La part racional de lnima s quelcom div, duna naturalesa ms semblant a la divina que a la humana.s el principi del coneixement racional, sense nima, no hi ha intellecte, ra, pensament. Els animals no tenen nima i per aix no pensen.

  • LA T. DE LNIMA. El mite del carro alat (3)

  • LA TEORIA DEL CONEIXEMENT (1)La reminiscncia: lnima en viure en el mn de les idees les coneixia; en arribar al cos les oblida. Aprendre coses al mn sensible consisteix en que lnima va recordant all que havia oblidat. Conixer s recordar.La dialctica: s un procs intellectual per arribar a les idees.Vessant ascendent: de les coses a les ideesVessant descendent: de les idees a les coses sense lexperincia. s un mtode dascens del sensible a l'intelligible. Fa servir operacions com la divisi i la composici. Aix permet passar de la multiplicitat a la unitat i mostrar aquesta com el fonament daquella. Primer es demana qu s cada cosa. Fa pujar cap a dalt, cap els principis, les idees, sense utilitzar material empric. Intenta definir un terme general (com justcia) sense fer s del que ens diuen els sentits. Noms sha de pensar per arribar a all intelligible.

  • T. DEL CONEIXEMENT. Smil de la lnia (2)A D C E B

  • T. DEL CONEIXEMENT. Exemple (3)

  • LA TEORIA POLTICA (1)A La Repblica Plat descriu la seva polis, el seu Estat, ideal.Lorganitzaci de la polis s idntica a lorganitzaci de lsser hum: les parts de lnima determinaran les classes socials.

  • LA TEORIA POLTICA (2)Leducaci s el sistema que serveix per decidir qui pertany a cada classe.Tots els ciutadans i ciutadanes lliures sn educats junts, primer amb Gimnstica i Msica, desprs amb Matemtiques simples i ms difcils ms tard. Els qui passen arriben a entrar a lexrcit i segueixen amb assumptes destratgia i Matemtiques. Finalment, la Dialctica per saber si arriben a les Idees.

  • LA TEORIA POLTICA (3)La JUSTICIA a lEstat consisteix en que cada ciutad socupi de la feina que li correspon, sense interferir en la dels altres.Noms els artesans tenen propietat privada i famlia. Les altres classes no. Per als guardians els matrimonis sn concertats; encara que ells no ho han de saber (creuen que s a sort per un concurs per aquest est manipulat, Timeu). Tendran relacions sexuals i fills quan sigui prescrit.LEstat aristocrtic s el millor dels estats.

  • LA TEORIA COSMOLGICAEn un principi noms existia:una massa material catica, formada per la totalitat dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc.el Mn de les ideesel Demirglespai buit.Explicaci teleolgica: el Demirg fa el cosmos a partir de la massa material tot contemplant el model de les idees. El temps es crea amb el cosmos, no existia abans.El cosmos s esfric: la terra al centre, els planetes i les estrelles fixes. Es mou sobre harmonies musicals i proporcions numriques.

Search related