3. LITERATURA. PRINCIAPLS GÈNERS I AUTORS LLATINS

3.1. POESIA DRAMÀTICA: PLAUTE I TERENCI

Plaute i Terenci van ser els dos poetes còmics més importants de la literatura llatina. Tots dos conreaven un tipus de peça teatral que podríem anomenar comèdia a la grega, ja que van imitar els models del teatre hel·lènic, tant pel que fa a l’acció com als personatges. A Roma convivien la fabula palliata, la comèdia a la grega, ja que la seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs ja que vestien el pallium (vestit grec), però adaptada a l’ambient romà, i la fabula togata o comèdia d’ambient romà en què els actors vestien la toga (vestit romà).

PLAUTE: comediògraf, va dedicar-se exclusivament a la comèdia pal·liata. La tradició li atribueix 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques: Amphitruo (Amfitrió), Aulularia (la comèdia de l’olla), Captivi (els captius), Menaechmi (els germans Menecmes), Miles Gloriosus (el soldat fanfarró). Totes aquestes comèdies segueixen un fil argumental semblant: els membres d’una família es veuen obligats a una separació forçosa, que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Aquestes situacions giren entorn d’un embolic que se sol resoldre feliçment gràcies a la intervenció de l’esclau protagonista. Podem fer una classificació dels personatges en dues categories: els protagonistes (el pare:senex, la matrona, el jove (adulescens), la jove (virgo), l’esclau (servus) i els secundaris (el soldat: miles, el paràsit).

L’objectiu principal de Plaute era provocar les rialles de l’espectador. Per això, sovint no es preocupava de donar coherència a l’acció la qual es resolia sobtadament. Això ha provocat que les seves obres s’anomenin fabulae motoriae, comèdies d’embolic, el mèrit de les quals és la força còmica que tenen. Aprofita que l’acció es situa a Grècia per criticar el món hel·lènic com a sinònim de vici i comoditat enfront de l’austeritat del món romà. La poesia és mot rica en ritmes variats que l’autor domina perfectament en combinar les parts declamades amb les cantades. La base dels seus textos és el sermo uulgaris: la llengua parlada a la Roma de la seva època, amb una gran rapidesa i vivacitat: juga amb les paraules, inventa mots, fa frases curtes, explica acudits grollers, etc. Fa parlar els seus personatges d’acord amb l’estatus social al qual pertanyen. Quant a la estructura, comença alguna de les seves comèdies amb un pròleg, en què algun personatge de l’obra o divinitat explica breument la trama principal, intentant despertar la curiositat i l’interès del públic. L’entrada en escena dels personatges i la seva sortida marquen les diverses escenes. Molta uis comica.

TERENCI: comediògraf posterior a Plaute va entrar a formar part en els cercle dels Escipions. Se n’han conservat sis obres: La noia d’Andros, La sogra, El botxí de si mateix, L’eunuc, Formió i Els germans. Les seves obres no tenen la força còmica de les de Plaute, però en canvi estan més ben estructurades, són reflexives i no deixen via a l’espontaneïtat: fabulae statariae. La seva estructura rítmica és molt menys rica que les obres plautines i les parts cantades cedeixen lloc a les parts declamades. L’acció es desenvolupa a Grècia, sinònim d’amabilitat i d’honestedat, no pas de vici com Plaute. Els personatges esdevenen el nucli de l’acció. Per això és el comediògraf de la humanitas. Terenci treu protagonisme a la figura de l’esclau per atorgar-los als joves, així subratlla els valors de la bona educació, que és el tema principal de les seves obres. Llavors estem davant d’obres psicològiques amb una forta càrrega moral, enfront de la burla i l’engany de les obres de Plaute. El seu llenguatge és més depurat que el de Plaute, on intenta reflectir un registre culte i evita el col·loquialisme groller que només té com a objectiu provocar les rialles. El públic acostumat al teatre fàcil de Plaute, no va saber valorar el canvi que proposava Terenci i per això no va ser tan ben acollit. Poca uis comica i molta diverbia: part dialogades de transició (- en Plaute).