Upload
hanszimmermann
View
511
Download
3
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Esquema dels temes 5 i 6 de l'assignatura Geografia d'Espanya
Citation preview
La població espanyola i l’espai urbà (Resum)
L’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
La població espanyola
La distribució de la població
1. Característiques i factors de la distribució
Desequilibris espacials:
• Àrees de concentració
• Àrees de despoblament
Desequilibris espacials:
• Àrees de concentració
• Àrees de despoblament
s’expressa amb
Densitat de població
(hab / km2)
Densitat de població
(hab / km2)amb
enMadrid, perifèria peninsular i illesenInterior peninsular i àrees de muntanya
Evolució històricaEvolució històrica
amb
Crisi del segle XVII
Concentració demogràfica en la
perifèria
Reducció diferències des de 1975
peròConsolidació Madrid, eix de l’Ebre i Mediterrani
• Industrialització (s. XIX)
• Desenvolupisme
• Industrialització (s. XIX)
• Desenvolupisme
consoliden
• Àrees industrials en declivi
• Desindustrialització i desocupació
• Àrees industrials en declivi
• Desindustrialització i desocupació
Crisi econòmica
El moviment natural de la població
El creixement o decreixement de la població d’un lloc per causes naturals (naixements i
defuncions).
El creixement o decreixement de la població d’un lloc per causes naturals (naixements i
defuncions).
és
• Règims demogràfics
• Desequilibris territorials en el moviment natural de la població
• Règims demogràfics
• Desequilibris territorials en el moviment natural de la població
inclou
Creixement natural o vegetatiu
Creixement natural o vegetatiu
Indicadors demogràfics
1.1. El règim demogràfic antic
• Fins a principis del s. XX
• Taxa de natalitat elevada
• Taxa de mortalitat alta i oscil·lant
• Creixement natural baix i irregular
• Fins a principis del s. XX
• Taxa de natalitat elevada
• Taxa de mortalitat alta i oscil·lant
• Creixement natural baix i irregular
1. Els règims demogràfics
• Economia i societat rurals
• Escassetat de mitjans anticonceptius
• Baix nivell de vida
• Condicions higienicosanitàries
• Mortalitat catastròfica
• Mortalitat infantil
• Baixa esperança de vida
Dieta escassa i desequilibrada
Malalties infeccioses
1.2. La transició demogràfica: 1900-1975
• Més tardana, més curta i més intensa que en altres països europeus
• Disminució suau de la natalitat, amb diverses fases
• Descens important i constant de la mortalitat
• Creixement natural alt
• Més tardana, més curta i més intensa que en altres països europeus
• Disminució suau de la natalitat, amb diverses fases
• Descens important i constant de la mortalitat
• Creixement natural alt
Explosió Demogràfica
(Baby boom)
• Avanços mèdics
• Augment del nivell de vida
• Augment del nivell educatiu i cultural
• Disminució de la mortalitat infantil
Augment de
l’esperança de vida
1.3. El règim demogràfic actual: desde 1975
• Taxa de natalitat molt baixa (10,98 ‰ en 2007), amb un brusc descens entre 1975 i 1998 i una lleugera recuperació des de 1998
• Taxa de mortalitat baixa i de nou en descens (8,59 ‰ en 2007)
• Creixement natural molt baix (2,39 ‰ en 2007), amb important descens fins a 1998
• Taxa de natalitat molt baixa (10,98 ‰ en 2007), amb un brusc descens entre 1975 i 1998 i una lleugera recuperació des de 1998
• Taxa de mortalitat baixa i de nou en descens (8,59 ‰ en 2007)
• Creixement natural molt baix (2,39 ‰ en 2007), amb important descens fins a 1998
• Crisi econòmica
• Precarietat i inestabilitat laboral
• Descens del poder adquisitiu
• Falta de facilitats per a la conciliació de la vida familiar i laboral
• Canvis socials i de mentalitat
però
Augment per la immigració
• Noves causes: malalties cardiovasculars i degeneratives
• Envelliment de la població
• Mortalitat infantil baixa i en descens
Esperanza de vida elevada
Augment per la major taxa de natalitat de la població estrangera
amb
Nupcialitat
amb
Diferències per sexe, edat i
classe social
1. Els règims demogràfics
Diferències entre CCAA
• Causes heretades: Diferent comportament tradicional de la
natalitat Diferències de Desenvolupament
econòmic
• Causes actuals: Nous factors de Desenvolupament
econòmic Immigració estrangera
• Causes heretades: Diferent comportament tradicional de la
natalitat Diferències de Desenvolupament
econòmic
• Causes actuals: Nous factors de Desenvolupament
econòmic Immigració estrangera
2. Els desequilibris territorials en el moviment natural de la població
en Estructura de població per edats
Grau de joventut o envelliment de la població
ésper
Migracions
• CCAA demogràficament dinàmiques:
• CCAA en declivi demogràfic
• CCAA demogràficament dinàmiques:
• CCAA en declivi demogràfic
amb
• Natalitat més elevada
• Mortalitat baixa
• Major creixement natural
• Estructura demogràfica més jove
amb
• Natalitat més baixa
• Mortalitat més alta
• Creixement natural reduït o negatiu
• Estructura demogràfica molt envellida
1.1. Les migracions interiors tradicionals
• Migracions estacionals i temporals (fins a la dècada de 1960)
• Èxode rural (1900-1975)
• Migracions estacionals i temporals (fins a la dècada de 1960)
• Èxode rural (1900-1975)
eren
3. Els moviments migratoris
3.1. Les migracions interiors
• Galícia
• Interior peninsular
• Andalusia oriental
• Galícia
• Interior peninsular
• Andalusia oriental
des de
• Catalunya
• País Basc
• Madrid
• Mediterrani
• Vall de l’Ebre
• Zones turístiques
• Catalunya
• País Basc
• Madrid
• Mediterrani
• Vall de l’Ebre
• Zones turístiques
a
amb etapes
• Moderat en el primer terç del segle XX. En cascada
• Estancat durant la Guerra i la postguerra
• Molt intens entre 1950 i 1975
• Decau des de 1975
• Molt davall en l’actualitat
• Moderat en el primer terç del segle XX. En cascada
• Estancat durant la Guerra i la postguerra
• Molt intens entre 1950 i 1975
• Decau des de 1975
• Molt davall en l’actualitat
• Motivacions laborals
• Fluxos unidireccionals
• Joves sense qualificació
• Motivacions laborals
• Fluxos unidireccionals
• Joves sense qualificació
conseqüències
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
• Mediambientals
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
• Mediambientals
• Distribució de la població
• Estructura per sexe i edat (masculinitat i envelliment)
• Distribució de la població
• Estructura per sexe i edat (masculinitat i envelliment)
• Deseconomies de subpoblació (camp)
• Deseconomies de congestió (ciutat)
• Deseconomies de subpoblació (camp)
• Deseconomies de congestió (ciutat)
Problemes d’assimilació
Deteriorament d’ecosistemes tradicionals
1.2. Les migracions interiors actuals
• Migracions laborals
• Migracions residencials
• Migracions de retorn
• Moviments habituals
• Migracions laborals
• Migracions residencials
• Migracions de retorn
• Moviments habituals
• Motivacions diverses: laborals, residencials, retorn
• Fluxos pluridireccionales (origen urbà)
• Perfil divers
• Motivacions diverses: laborals, residencials, retorn
• Fluxos pluridireccionales (origen urbà)
• Perfil divers
• Adults jóvens
• Les migracions entre CCAA s’han ralentitzat.
• Importància de les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma
• Atracció dels nuclis mitjans i xicotets
• Paper creixent dels estrangers
• Adults jóvens
• Les migracions entre CCAA s’han ralentitzat.
• Importància de les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma
• Atracció dels nuclis mitjans i xicotets
• Paper creixent dels estrangers
Diferències en els saldos migratoris i migracions
estacionals
• Competències autonòmiques
• Desenvolupament endogen
• Competències autonòmiques
• Desenvolupament endogen
• Intraurbanes
• Interprovincials en certs casos
• Intraurbanes
• Interprovincials en certs casos
• Per treball: moviments pendulars
• Per oci
• Per treball: moviments pendulars
• Per oci
conseqüències
• Migracions laborals: desequilibris demogràfics i econòmics
• Migracions residencials: sobreenvelliment / increment de la població
• Migracions de retorn: sobreenvelliment / reactivació econòmica
• Moviments pendulars: problemes de circulació
• Migracions laborals: desequilibris demogràfics i econòmics
• Migracions residencials: sobreenvelliment / increment de la població
• Migracions de retorn: sobreenvelliment / reactivació econòmica
• Moviments pendulars: problemes de circulació
3. Els moviments migratoris3.1. Les migracions interiors
2.1. Emigración transoceánica
• Amèrica Llatina, EUA, Canadà, Austràlia
Etapes:
• Auge entre mitjan del XIX i 1914
• Interrupció període entreguerres (1914-1945)
• Auge entre 1945 i 1960
• Descens des de 1960
• Amèrica Llatina, EUA, Canadà, Austràlia
Etapes:
• Auge entre mitjan del XIX i 1914
• Interrupció període entreguerres (1914-1945)
• Auge entre 1945 i 1960
• Descens des de 1960
Els moviments de població fora de les fronteres del propi país
són
• Demanda de mà d’obra
• Retard espanyol
• Demanda de mà d’obra
• Retard espanyol
aArgentina, Cuba, Brasil Gallecs, asturians, canaris
• Crisi internacional (1929)
• Guerra i postguerra a Espanya
• Crisi internacional (1929)
• Guerra i postguerra a Espanya
Nova situació internacionalNova situació internacional
a
Veneçuela, Argentina, Brasil Gallecs, canaris
• Emigració a Europa
• Crisi economies llatinoamericanes
• Emigració a Europa
• Crisi economies llatinoamericanes
3. Els moviments migratoris3.2. Les migracions exteriors
2.2. Emigració a Europa
• Fins mitjan segle XX
• Auge entre 1950 i 1973
• Caiguda des de 1973
• Fins mitjan segle XX
• Auge entre 1950 i 1973
• Caiguda des de 1973
amb etapes
• Escassa i estacional
• A França
• Escassa i estacional
• A França
• Permanent
• Origen: d’Andalusia i Galícia, principalment
• Destins principals: França, RFA, Suïssa
• Adults jóvens poc qualificats
• Permanent
• Origen: d’Andalusia i Galícia, principalment
• Destins principals: França, RFA, Suïssa
• Adults jóvens poc qualificats
• Reconstrucció europea
• Creixement demogràfic espanyol
• Mecanització del camp
• Desocupació (Pla d’Estabilització)
• Cessament de l’emigració ultramarina
• Salaris europeus
• Reconstrucció europea
• Creixement demogràfic espanyol
• Mecanització del camp
• Desocupació (Pla d’Estabilització)
• Cessament de l’emigració ultramarina
• Salaris europeus
Crisi econòmica
Emigració de temporada i temporal
2.3. Conseqüències de les migracions exteriors
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
Agreujament dels desequilibris territorials
• Vàlvula de fuga
• Afluència de divises
• Vàlvula de fuga
• Afluència de divises
3. Els moviments migratoris3.2. Les migracions exteriors
3.1. Característiques
Població (> 5,7 milions)…
• Nacionalitzada
• En situació legal (> 4 milions)
• En situació il·legal o irregular
Població (> 5,7 milions)…
• Nacionalitzada
• En situació legal (> 4 milions)
• En situació il·legal o irregular
FACTORS
Per part espanyola:
• Necessitat de mà d’obra
• Regularitzacions
• Reagrupament familiar
• Característiques geogràfiques
• Relacions històriques
Per part dels immigrants:
• Motius econòmics
• Motius polítics
FACTORS
Per part espanyola:
• Necessitat de mà d’obra
• Regularitzacions
• Reagrupament familiar
• Característiques geogràfiques
• Relacions històriques
Per part dels immigrants:
• Motius econòmics
• Motius polítics
destinacions
Catalunya, Madrid, Andalusia, País Valencià, Canàries i Balears
perfils
• Comunitaris (UE-15)
• Comunitaris d’altres països de la UE-27
• Immigrants extracomunitaris
• Comunitaris (UE-15)
• Comunitaris d’altres països de la UE-27
• Immigrants extracomunitaris
són
amb
• Jubilats
• Adults en busca d’inversions
• Motivacions econòmiques
• Motivacions econòmiques
• Asil polític
amb
3. Els moviments migratoris3.3. La inmigració estrangera
3.2. Consecuencias de la inmigración
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
Estructura demogràfica més jove
• Major natalitat
• Creixement demogràfic
amb • Població activa
• Creixement del PIB
• Impostos
• Cotitzacions a la Seguretat Social
• Sorgixen posicions xenòfobes i racistes
• Dures condicions laborals i de vida
• Dificultats d’integració3.3. Política inmigratoria
• Política de la UE sobre asil i immigració (1999)
• Llei d’Estrangeria
• Política de la UE sobre asil i immigració (1999)
• Llei d’Estrangeria
regulaEntrada, presència, drets, expulsió…
• Augment de la taxa d’activitat de les dones espanyoles
• Abaratiment de la mà d’obra
• Augment del dèficit exterior (remeses)
• “Col·laboració” amb els països emissors i control de la immigració clandestina
• Regulació dels fluxos migratoris
• Impuls de la integració dels immigrants
• “Col·laboració” amb els països emissors i control de la immigració clandestina
• Regulació dels fluxos migratoris
• Impuls de la integració dels immigrants
3. Els moviments migratoris3.3. La inmigració estrangera
Estructura de la població espanyola1. Estructura per sexe i edat
1.1. Estructura per sexe
La relació entre el nombre d'homes i de dones que componen una població
La relació entre el nombre d'homes i de dones que componen una població
és
• Taxa de masculinitat
• Taxa de feminitat
• Taxa de masculinitat
• Taxa de feminitat
• Naixen més xics que xiques
• Major esperança de vida femenina
• Migracions
• Naixen més xics que xiques
• Major esperança de vida femenina
• Migracions1.2. La estructura per edat
és
La composició de la població per grups d’edat
La composició de la població per grups d’edat
• Índex de joventut
• Índex d’envelliment
• Índex de joventut
• Índex d’envelliment
• Natalitat
• Esperança de vida
• Migracions
• Natalitat
• Esperança de vida
• Migracions
Estructura envellida
• Fort descens de la natalitat
• Augment de l’esperança de vida
• Emigració històrica
• Fort descens de la natalitat
• Augment de l’esperança de vida
• Emigració històrica
amb diferències territorials
és
• CCAA amb estructura més jove
• CCAA més envellides
• CCAA amb estructura més jove
• CCAA més envellides
• Taxa de natalitat alta
• Immigració
• Taxa de natalitat alta
• Immigració
• Taxa de natalitat baixa
• Emigració / Retorns
• Crisi de 1975
• Taxa de natalitat baixa
• Emigració / Retorns
• Crisi de 1975
• Desacceleració econòmica
• Despesa social i sanitaria
• Desacceleració econòmica
• Despesa social i sanitaria
2.1. La población activa
El conjunt de persones de 16 anys i més que subministren mà d’obra per a la producció de béns i servicis, o que estan disponibles i fan gestions per a incorporar-se a esta producció.
El conjunt de persones de 16 anys i més que subministren mà d’obra per a la producció de béns i servicis, o que estan disponibles i fan gestions per a incorporar-se a esta producció.
és
• Població activa ocupada
• Població activa desocupada
• Població inactiva
• Població activa ocupada
• Població activa desocupada
• Població inactiva
• Taxa d’activitat
• Taxa de dependència
• Taxa de desocupació
• Taxa d’activitat
• Taxa de dependència
• Taxa de desocupació
amb etapes
Diferències per sexe, edat i territorisDiferències per sexe, edat i territoris
Factors demogràfics, econòmics i socioculturalsFactors demogràfics, econòmics i socioculturals
• Descens entre principis del XX i la dècada de 1990
• Fort creixement des de 1991
• Descens entre principis del XX i la dècada de 1990
• Fort creixement des de 1991
• Emigració
• Augment de la taxa de dependència
• Emigració
• Augment de la taxa de dependència
• Dones
• Desenvolupament econòmic
• Immigració
• Dones
• Desenvolupament econòmic
• Immigració
amb
• Lleu fins a 1973
• Gran augment en 1973-1975
• Descens i augment en 1985-1995
• Descens en 1995-2008
• Augment des de 2008 (crisi)
• Lleu fins a 1973
• Gran augment en 1973-1975
• Descens i augment en 1985-1995
• Descens en 1995-2008
• Augment des de 2008 (crisi)
amb etapes
amb
Estructura de la població espanyola2. Estructura econòmica
2.2. Sectors econòmics
• Sector primari (4% població activa)
• Sector secundari (27,9% població activa)
• Sector terciari (68,1%)
• Sector primari (4% població activa)
• Sector secundari (27,9% població activa)
• Sector terciari (68,1%)
• Descens en el primer terç del s. XX (èxode rural)
• Recuperació durant la Guerra i la postguerra
• Es va accelerar l’èxode rural en 1950-1975
• Es va desaccelerar el seu descens des de 1975
• Descens en el primer terç del s. XX (èxode rural)
• Recuperació durant la Guerra i la postguerra
• Es va accelerar l’èxode rural en 1950-1975
• Es va desaccelerar el seu descens des de 1975
• Creixement en el primer terç del s. XX
• Estancament durant la Guerra i la postguerra
• Auge en 1960-1975 (desenvolupisme)
• Descens des de 1975
• Creixement en el primer terç del s. XX
• Estancament durant la Guerra i la postguerra
• Auge en 1960-1975 (desenvolupisme)
• Descens des de 1975
• Desenvolupament econòmic i augment del nivell de vida
• Mecanització del sector primari
• Terciarització de la indústria
• Increment dels servicis públics
• Incorporació de la dona al mercat laboral
• Desenvolupament econòmic i augment del nivell de vida
• Mecanització del sector primari
• Terciarització de la indústria
• Increment dels servicis públics
• Incorporació de la dona al mercat laboral
Diferències territorialsDiferències territorials
amb
Estructura de la població espanyola2. Estructura econòmica
El futur de la població espanyolaEl futur del moviment natural
• Taxa de natalitat
• Fecunditat
• Mortalitat
• Creixement natural
• Taxa de natalitat
• Fecunditat
• Mortalitat
• Creixement natural
Recuperació conjuntural
Nou decreixement
Recuperació conjuntural
Nou decreixement
AugmentAugment Canvis demogràfics, econòmics i socials
Canvis demogràfics, econòmics i socials
AugmentAugment
NegatiuNegatiu
El futur dels moviments migratoris
• Predomini de les migracions interiors entre la població espanyola
• Diferents escenaris per a la immigració estrangera
• Predomini de les migracions interiors entre la població espanyola
• Diferents escenaris per a la immigració estrangera
El futur del creixement i l’estructura de la població
• Creixement fins 2050
• Estructura per sexes semblant, amb tendència a la igualació
• Envelliment
• Disminució de la taxa d’activitat des de 2020
• Creixement fins 2050
• Estructura per sexes semblant, amb tendència a la igualació
• Envelliment
• Disminució de la taxa d’activitat des de 2020Necessitat de mà d’obra estrangera
Necessitat de mà d’obra estrangera
L’espai urbà
Definició
Taxa d’urbanització
Menys 10% població Dimensions mitjanes (5.000- 10.000 hab.)
Militars i estratègicsPolítico-administratiuEconòmicsReligiós Culturals
Factors
II. El procés d’urbanització
El Procés d’Urbanització
en Espanya
UrbanitzacióPreindustrial
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
El Procés d’Urbanització
en Espanya
UrbanitzacióPreindustrial
Factories comercials gregues i fenícies (ss. IX i VIII a. C.)
Empúries, Cadis, Màlaga, Cartagena
(Tartessos)
Roma
Antiguitat
Assentaments protourbans indígenes
Fundacions urbanes amb funcions militars, administratives, polítiques, econòmiques...Creació xarxa urbana (calçades)
Edat Mitjana
Ciutat Islàmica
Aprofitament xarxa urbana existent (Saraqusta, Balansiyya)
Ciutats noves (Madrid)
Reconquesta: barris musulmans (moreries)
Ciutat Cristiana
s. X- XII: Expansió urbana expansió regnes nord i repoblació
Baixa edat mitjana: procés urbanització per reactivació del comerç
EdatModerna
s. XVI – Creixement urbà per expansió econòmica
s. XVII – Estancament per crisi econòmica i demogràfica
s. XVIII – Reinici urbanització per enfortiment poder reial, recuperació demogràfica i econòmica
II. El procés d’urbanització: la ciutat preindustrial
Valentia, Legio VII, Caesar Augusta, Emerita Augusta
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
FinsGuerra
Civil
Taxa d'urbanització: creixement fins
40% - Auge mineria del carbó- Augment inversió nacional (x
repatriació capital colònies i x PGM)- Impuls obres públiques Dictadura- Política proteccionista industrial
Inici expansió industrial començaments s. XX
1936- 1959Guerra Civili postguerra
Alentiment creixement
Taxa d'urbanització
- deteriorament i desabastiment urbà- Política contraria a la urbanització- Política favorable a la ruralització
Creixement urbàen grans capitals
Política autàrquica i afavoriment estratègic indústries bàsiques: Cantàbric, Barcelona i Madrid.
1960- 1975desenvolupism
e
màxim creixement
urbà
Desenvolupamentindustrial
Política Pols Desenvolupament (cap. de província)
Consolidació aglomeracions urbano- industrials del nord-est d'Espanya
Èxode rural
Sols grans ciutatsDesenvolupament sector terciari
Expansió turística Centres litorals
II. El procés d’urbanització: la ciutat industrial
El Procés d’Urbanització
en Espanya
UrbanitzacióIndustrial
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
DesacceleracióCreixement Urbà
- Crisi energètica i industrial- reducció creixement natural- reducció migracions
Canvi Factors Urbanització
- Pèrdua importància indústria: Desindustrialització
- Declivi model urbanització industrial- Tendència dispersió industrial- Canvis estructura industrial: - Alta tecnologia = menys mà d'obra
Tendència Dispersió Urbana
(Ciutat difusa)
- Millora comunicacions- Tendència descentralització economia- Dispersió urbana àrees descongestionades
- Activitats terciàries motor grans metròpolis
- Ascens centres turístics - Creixement capitals amb activitats
terciàries de baixa qualificació
II. El procés d’urbanització: la ciutat postindustrial
El Procés d’Urbanització
en Espanya
UrbanitzacióPostindustrial
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
MORFOLOGIAURBANA
DEFINICIÓ
ELEMENTS
EMPLAÇAMENT
Espai i forma urbana
Posició respecte a l'entorn
PLA
Qualificació urbanística
SITUACIÓ
USOS SÒL
- Rústics- Industrials- Comercials- Residencials, urbanitzable- Serveis urbans, equipaments
Trama urbana: Tipus Edificació: col·lectiva/individual, alçària...CONSTRUCCIÓ
EDIFICACIO
Creixement lent (1 edificis, 2n carrers)Domini cantons rodons, carrers tancats i estretsAbsència placesAdaptació a l'emplaçament (rius i relleu) i climaInadaptació a circulació actual de trànsit rodat
Creixement ràpid i planificat Construit en època de gran creixement Carrers amplis de traçat rectilini Jerarquització eixos principals i secundaris Presència de places, parcs i equipaments Avantatges: adaptació al trànsit rodat actual Inconvenients: inadaptació al relleu i clima
Irregular
Ortogonal
Radiocèntric
Carrers radials amb anells concèntrics
III. La morfologia urbana
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Muralles: vestigis defensius i fiscals Pla irregular: (origen medieval, musulmà) Pla regular (Renaixement i Barroc) Trama tancada Edificació unifamiliars, baixes, corrals i horts Edificis simbòlics. Socialment: centre, poder i elits urbanes; perifèria: treballadors
ÈpocaIndustrial
Destruccions del plànolObjectiu: rendibilitzar el sòl
Construcció grans viesInstal·lació funcions terciàries (banca, comerç…)Correcció traçats tortuosos a rectilinis
Desamortitzacions: Eixamplament carrers i placesCorrecció traçats tortuosos a rectilinis
CASCANTIC
Reformes Plànol
Edificació
Substitució edificis x major alçàriaDeteriorament resta
Densificació per a aprofitar l'espaiReutilització edificis després desamortitzacióVerticalització edificació (3 a 5 plantes)Estil arquitectònic: historicistaConstrucció: nous materials (ferro, vidre)
Usos sòl
Terciarització (activitats alta rendibilitat) Conversió nucli antic en CBD Desplaçament usos Residencials perifèriaNous problemes: tràfic, deteriorament barris, marginalitat, contaminació
SocialmentAbandonament centre burgesiaReocupació per grups socials baixos ingressos
Època Preindustrial
s. XIX
1 ⅓ s XX
Anys 60
s. XIX
s. XX
IV. L’estructura urbana
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Casc antic II.ACTUALITAT(des de 1975)
Recuperació morfologia tradicionalRentabilització alts preus
Peatonalitzacions i enjardinament placesAjudes rehabilitació i reutilització immobles
Usos tradicionals (residencials)Usos turístics, comercials i administratius
Alt preu sòl: difícil rentabilització particularMenys residents i més empleats i consumidorsSaturació trànsit: Peatonalitzacions i restriccions trànsit, impuls transport públic...Envelliment població
inici polítiquesde rehabilitació
objectius
mesures
Usos sòl
problemes
IV. L’estructura urbana
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
L'eixample
millora de transportscreixement demogràfic desenvolupament noves classes socialsSituació precària centre històric: insalubritat, densificació…
Origen
Tipus
Causes
IV. L’estructura urbana
L'eixample burguésBarris obrers i industrialsBarris ajardinats
2ª ½ s. XIX– s. XX
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
L'eixample
Ideals burgesia
Pla: regular en quadrícula, carrers amples, espais verdsTrama: baixa densitat (espais oberts i parcs)Edificació: historicista (palauets i viles) i de mitjana alturaUsos: residencial burgés amb alt preu solars
I. L'eixampleBurgés
Evolució
Segle XIX
Segle XX
Trama: densificacióEdificació: major verticalització (blocs de pisos)Usos: residencials i terciaris (oficines i comerços)
Ordre (pla regular) i higiene (pavimentació i clavegueram)Fàcil control policial ciutatFe en el progrés i rebuig passat (destrucció muralles i edificis simbòlics) Bulevard: concepció espai burgesiaConcepció economicista ciutat (especulació)
IV. L’estructura urbana
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
II. Barris Obrers
Barris marginals de població obreraHabitatges de baixa altura i dimensions
Establiment perifèria Instal·lacions industrials i infraestructures Zones insalubres
Vies d'accés a la ciutatEstacions de ferrocarril Indústries (escorxadors, mercats, fàbriques…)
Escàs valor i preuÚs del Sòl
Localització
Origen
Característiques
Evolución
Pla divers per falta de control del sòlTrama tancada i densaHabitatges d'escassa dimensió i qualitatNo depenen del ferrocarril ni carreteraAbandonament progressiu per buidament industrial i consegüent deterioramentIncorporació a la ciutat i consegüent revaloritzacióRequalificacions per a altres usos
Creació
Actualitat
IV. L’estructura urbana
L'eixampleProp
o junt
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
III. BARRISAJARDINATS
Finals segle XIX – 1 ⅓ s. XXCreació
Origen Difusió idees naturalistes i higienistes
Característiques
Models
Barris-habitatge unifamiliars amb jardí Ocupació per classes mitjanes o proletariatHabitatges subvencionatsCases barates i monòtones
Ciutat lineal d'arturo sòria (interrelació camp- ciutat)Ciutat jardí
IV. L’estructura urbana
L'eixample
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
LA PERIFERIAACTUAL
(des de 1940)
Evolució
1940- 1955 (postguerra)escassa activitat constructiva urbanització marginal
1955- 1975 (desenvolupisme): Creació espontània extenses perifèries via d'accés i àrees perifèriquesEradicació xabolisme: promocions VPO
Des de 1975: (ciutat difusa)Mescla usos sòlPerifèries més allunyadesLímits imprecisos àrees periurbanes
Tipologia
Barris residencials
BarrisInfrahabitatge
Àrees industrials iequipament
- Barris infrahabitatge- Barris habitatges protegits- Polígons habitatge- Ciutats dormitori
Polígons industrials- Àrees d'equipament
Xaboles, barraques, Chozas…
Característiques
Sòl rústic de propietat il·legalSense organització urbanísticaHabitatges autoconstruïtsDeficiències i sense serveis elementalsPerfil: immigrants, minories marginades...Localització en perifèria de grans ciutats
Màxim apogeu anys 60 i 70 (120.000 uds.)Anys 70: substitució per blocs de pisos en alçàriaActualitat: campanyes d'eradicació i reallotjament (integració)
Evolució
IV. L’estructura urbana
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
A Partir de 1960, amb màxima expressió anys 70Finalitat: reubicar població xabolista i marginalBlocs o torres en forma de HPaisatge urbà monòton: "colmenas"Desaparició concepte tradicional de carrerPromocions municipals
Barris VPO
Polígons habitatges
- Localització en la franja periurbana - sòl residencial - Classe mitjana i alta- Habitatges exemptes, adossades, urbanitzacions...- causes: ideologia naturalista i difusió de l'automòbil
Característiques
Màxim Desenvolupament: anys 50 Habitatges amb ajuda estatal i limitació de preuConstrucció: blocs de 4- 6 plantes sense Ascensor, monòtones,Baixa qualitat constructiva i formalFalta de serveis i equipaments (jardins, comerços)
Ciutats dormitori
EvolucióPolígons i
parcsIndustrials
- A partir de nuclis rurals pròxims- gran varietat de formes i grandàries
Activitats industrials i tecnològiquesProp principals vies de transport
Superfícies comercials: hipermercats, factoriesÀrees d'equipament
Anys 60: sense control i impacte mediambientalActualitat: parcs empresarials i tecnològics amb elevada qualitat mediambiental
Superfícies d'equipament: hospitals, universitats
IV. L’estructura urbana
LA PERIFERIAACTUAL
(des de 1940)
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
AglomeracionsUrbanes Àrea metropolitana
Regió urbana
Conurbació
Megalòpolis
IV. L’estructura urbana
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
AglomeracionsUrbanes
Unió ciutat principal i nuclis urbans perifèrics Independència administrativa, econòmica i funcional
ÀreaMetropolitana
Centre: ciutat central Influència àrea central sobre nuclis urbans de l'àrea Especialització funcional:
• Ciutat central: ocupació i servicis• Àrea metropolitana: activitats econòmiques i
habitatges treballadors Xarxa de comunicacions directa Moviments pendulars de població Estil de vida urbà Perfil: joves i varietat social Estructura espacial en corones concèntriques
Origen: 1r 1/3 segle XX (principals capitals: Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Sevilla…)
Auge: 1960 i 1975 Actualitat en transformació:
• Expansió territorial• Descentralització població i activitats
econòmiques• Creixent dotació infraestructures i servicis• Especialització d'activitats.
Necessitat ordenació de l'espai metropolità Densificació demogràfica i constructiva Solució: dispersar activitats a ciutats mitjanes Garantir connexions transports dins l'àrea i xarxes nacionals Evitar la pressió urbana conservant espais verds
Definició
Característiques
Evolució
Problemes
IV. L’estructura urbana
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
AglomeracionsUrbanes
Conurbació
IV. L’estructura urbana
Unió ciutats semblant importànciaDefinició
Característiques
Evolució
Problemes
Creixement paral·lel Fusió física Independència administrativa, econòmica i
funcional
Conseqüència procés industrialització
Extensió àrea intermèdia ocupada per instal·lacions, infraestructures, polígons industrials, no separades per espais rurals.
Influència turisme
Similars àrees metropolitanes
Exemples Màlaga-Marbella Alacant-Elx-Santa Pola Potenvedra-Martín
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
AglomeracionsUrbanes
IV. L’estructura urbana
AglomeracionsUrbanes
Regió Urbana
àrea urbana discontínua, integrada per ciutats dispersesDefinició
Característiques
Origen
Problemes
Densitat elevada difusió sobre l’espai de les característiques
urbanes Independència administrativa, econòmica i
funcional
Orígens: creixement paral·lel diverses ciutats.
Similars àrees metropolitanes
Exemples Centre Astúries
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
AglomeracionsUrbanes
Megalòpolis
IV. L’estructura urbana
Unió successives conurbacions o àrees metropolitanes.Definició
Característiques
Tendències
• Elevada densitat de població en grans extensions
• Xarxa transport densa i eficient• Concentració riquesa, coneixement i poder
polític• Elevada especialització funcional• Inexistència Espanya actualitat
Segovia, Guadalajara, Toledo, Madrid
Mega-región València-Barcelona-Marsella-Lyon
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
ElementsSistema
Urbà
Rang 1: Madrid i Barcelona (+ 3 mill.)Rang 2. València i sevilla ( 0,5 a 1,5 mill.)Rang 3: 14 ciutats (0,25 a 0,5 mill.)Rang 4: 20 ciutats (0,1 a 250.000 habs.)
Anomalia: bicefàlia Madrid-Barcelona
V. La Xarxa Urbana Espanyola
Rank-Size
FuncionsCiutats primàriesCiutats secundàriesCiutats primàries
El SISTEMAURBÀ
Àrea d’influència
Jerarquia
Metròpolis
Ciutats Mitjanes
Ciutats petites
Nacionals
Regionals
Subregionals
Madrid i BarcelonaCiutats milionàriesEspecialització funcionalInfluència nacionalIntegració sistema urbà global
500-750.000 habitants: València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i SaragossaFuncions diversificadesServeis especialitzatsInfluència nacional-regional
200.000-500.000 habitantsFuncions diversificadesServeis especialitzatsInfluència regional
Llocs centras i àrea d’influència
50.000-250.000 habitants Funcions menys diversificades
10.000-50.000 habitants Funcions escasses i poc especialitzades
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Relacions Urbanes
Fluxos: econòmics, demogràfics...Direcció:
Unidireccionals: domini-subordinacióBidireccionals: integració-competència
V. La Xarxa Urbana Espanyola
Definició
Madrid Relacions intenses amb altres metròpolis (Barcelona)
El SISTEMAURBÀ
Barcelona
Quadrant Nord
Àrea major integracióIntensa relació metròpolis
Relacions menors i incompletesPredomini relacions comarcalsFrontera Portugal: major desconnexióZones mal connectades: Meseta meridional, Cantàbric occidental i Andalusia oriental
Menor influènciaÀrea influència intensa: orient i Balears
Resta Sistema
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Sistema Urbà
V. La Xarxa Urbana Espanyola
Eix perifèric septentrional i Ebre
Eix perifèria mediterrània
El SISTEMAURBÀ
Subsistema de l'interior
Subsistema insular
Eix més dinàmic: indústria, serveis i turisme• Català: Barcelona• Valencià: influència de valència sobre Albacete, Múrcia i
Alacant• Andalús: influència de Sevilla sobre Badajoz, Màlaga i
Granada• Eix Guadalquivir (de Cadis a Jaén) • Eix litoral andalús (d'Almeria a Huelva)
Eixos molt discontinus: • Eix gallec (la Corunya i Vigo)• Eix cantàbric (triangle asturià- lleonés i basc- perifèria,
centrat a Bilbao, inclou navarresa, La Rioja, Burgos i Santander)
• Eix aragonés: Saragossa, amb connexions amb la Rioja,
• Navarra i Catalunya
Espai poc articulat desequilibrat per Madrid:• Sistema val·lisoletà: Valladolid, Salamanca, triangle
Asturià i Bilbao• Subsistema madrileny: Madrid.
Fragmentació territorial i predomini ciutats especialitzades• Subsistema balear: vinculat amb Barcelona, palma de
Mallorca sobre la resta• Subsistema canari: dos metròpolis equilibrades i
relacionades, tot i que molt aïllades (debilitades)
Disposició semianular perifèria Espai interior poc urbanitzatExcepció interior: madrid
Trets
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Canvis recents Sistema Urbà
V. La Xarxa Urbana Espanyola
Integració UE
El SISTEMAURBÀ
Globalització econòmica
Monocèntrics primats
Comunitats Autònomes
• Ciutat principals• Nivells intermedis
Constitució sistemes urbans regionals
Monocèntrics jerarquitzats
Policèntrics• Primacia diverses ciutats• Distribució funcions• Fluxos bidireccionals
• Predomini aglomeració urbana principal
• Inexistència nivells intermedis• Relacions unidireccionals
Jerarquia europea
• Dorsa Europa (Sud UK-Nord Itàlia)• Eix Mediterrani• Eix atlàntic (Finisterres)• Interior i sud
Sistema de ciutats europeu
Connexió amb Europa
• Eix Lisboa-Barcelona• Arc Mediterrani• Dorsal Europea
• Metròpolis globals (London i París)• Centres europeus (Madrid i
Barcelona…)• Metròpolis potencials (Bilbao,
València, Palma de Mallorca)• Metròpolis dèbils (Sevilla)
• Declivi algunes ciutats• Canvis interior sistema urbà global• Competència internacional• Relatiu aïllament urbà Espanyol (ex.
Madrid, Barcelona i zones turístiques)
Transformació sistema ciutats
global
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
AgentsSocials
VI. L’Ordenació de l’espai urbà
La producció de l’espai
urbà
Època Postindustrial
Propietaris
Època Industrial
Promotors i immobiliàries
Empresaris industrials
Ciutadania
2 ½ s. XIX - 1 ⅓ s. XX
• Reconstrucció (Gernika, Oviedo...)• Legislació habitatge• Organització creixement urbà
- Llei del sòl i ordenació urbana (1956)- Plans generals d’ordenació urbana
Autarquia(1939-1959)
Desenvolupament1960-1975)
• Edificació destructiva• Excessiva alçària, densitat i poca
qualitat• Problemes ambientals i trànsit
• Regularització plànol• Plans de sanejament• Millora serveis i equipament
Planificació Urbana
Poder polític
Estat autonòmic
Democratització
Globalització• Plans estratègics revitalització• Màrketing urbanístic (València...)• Endeutament i corrupció
• Competència ordenació urbanística municipal i autonòmica
• PGOU: plans parcials i especials
• Participació social planificació
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
PROBLEMÀTICAURBANA
Aglomeració i difusió
urbanització
Problemes econòmics
Problemes socials
Problemes ambientals
VII. Problemàtiques Urbanes
• Excessiva terciarització
• Microclima urbà (efecte hivernacle)
• Contaminació (atmosfera, aigua...)• Generació residus• Desaparició espais verds
• Actuacions polítiques • Intervenció serveis socials• campanyes prevenció• Inversions en educació• Polítiques integració...
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Problemàtica Causes Solucions
• Especulació• Falta d'inversions• Elevat consum i ús
recursos i serveis• Intens ús automòvil
• Descentralització població, activitats i equipaments
• Habitatges protegides i subvenció rehabilitacions
• Inversions en equipaments i instal·lacions
• Limitació trànsit, pàrkings i impuls transport alternatiu
• Densificació i pressió urbana• Elevat preu sòl i difícil accés
habitatge• Escassetat espais verds,
recreatius, culturals i sanitaris• Necessitat d’abastiments i
equipaments• Ordenació trànsit i transport
• Deslocalització activitats econòmiques tradicionals
• Trasllat activitats polígons industrials
• Difusió activitats terciàries parcs tecnològics perifèria
• Pobresa i desocupació econòmica
• Baix nivell de formació• Ritme de vida urbà, • Aïllament i desarrelament • Fragilitat social
• Delinqüència i marginació social (drogadicció, violència, delinqüència, mendicitat…)
• Contrastos econòmics• Problemes integració• Difícil convivència veïnatge
• Transport públic i ecològic, zones verdes,
• Limitació emissions i trànsit• depuradores, neteja,
reciclatge…
• Reflexió asfalt, edificis... • Emissions trànsit,
calefacció, indústria...• Residus hàbitats indústria• Consum béns i energia• Extensió instal·lacions,
equipaments i habitatges