Els Ports

Alguns dels llocs més bonics són els següents:Racó de CorretjaItinerari per gaudir de l'olor del bosc i la natura salvatge. I entre els pins, els roures i l'alzinar, el rastre de l'home, un forn de calç i masos en ruïnes. Fins als anys seixanta del segle XX aquesta zona va ser un pas de ramats transhumants entre el Baix Aragó i les terres catalanes.

Penya Gall

Tu ró d 'u n s 6 8 0 m s itu a t a l d av an t d e le s R o q u es d e B en e t. H i p o d em tro b a r u n p o b la t ib e r d e l q u a l en ca ra só n v is ib le s a lg u n es re s te s . E ls seu s h ab itan t h av ien d isp o sa t e l p o b lam en t en te rra sses i u n cam í d 'ac cés en fo rm a d e z ig a -z a g a q u e a rr ib av a fin s la m u ra lla - d e la q u a l en c a ra q u ed en u n s p o cs m e tre s . P e r le s re s te s tro b ad es e s p o t a firm ar q u e e l seu p o b lam en t a rrib à a l 'èp o c a b a ix im p eria l.

Roques De Benet

P o ss ib lem en t la m u n tan y a m és em b lem à tica d e ls P o rts . L’ In s titu t C a rto g rà fic i G eo lò g ic re co n e ix le s R o q u es d e B en e t co m u n d e ls 1 0 0 c im s m és e lev a ts d e C a ta lu n ya am b u n a a lç ad a d e 1 0 1 7 m e tre s . É s u n p u n t g eo d è s ic . E s tà fo rm ad a d e co n g lo m era ts i té u n es p a re ts q u e su p e ren e ls 2 5 0 m etre s en v e rtica l

Cova De Les Piletes

P e tita co v a am b u n d esn iv e ll d 'u n s 3 m e tre s q u e fo rm a d ife ren ts b ass io ls . E l seu n o m li v e p e r la fo rm a q u e ten en aq u es ts . S h i acced e ix p e r la p is ta q u e v a a l m as d e Q u iq u e t, llo c d 'in sp ira c ió d e P ica sso en la seu a p rim era e s tad a a H o rta ( e s tiu d e 1 8 9 8 a feb re r d e 1 8 9 9 ), a l C o ll d e l L lo p .

Carrer Ample

És un dels barrancs més feréstecs i espectaculars del Massís del Port. A la base del Carrer Ample i formant les seues parets trobem la marbrera. L'extracció del material (a cel obert) es remunta al 1966. Gràcies a les accions de protesta de la gent del territori, l'explotació d'aquesta marbrera mai es va completar. A parir de la marbrera continuem per la llera pedregosa del riu Sec i encetem el Barranc del Carrer Ample flanquejat d'altes parets rocalloses amb algunes agulles, balmes i formacions capricioses producte de l'erosió, característiques i comunes dels terrenys calcaris. Llevat d'èpoques plujoses o de tempesta el barranc baixa sec, amb algunes surgències i tolls esporàdics de poca importància.

Lo Ventador

El riu Canaletes s'obre camí erosionant les moles calcàries, salvant un fort desnivell, transcorrent encaixonat entre la roca i produint un gran salt d'aigua.

Tossal D'en Grilló

Cim del Montsagre que es troba a 1.073 m d'alçada. Hi ha un piló que assenyala la partició dels termes municipals d'Alfara de Carles, Paüls i Horta de Sant Joan. És un vèrtex geodèsic.

Salt De Sotorres

El Salt de Sotorres es troba a la part on el riu Canaletes travessa i busca la sortida als Ports. En aquest tram el riu ha erosionat les roques i s'han format salts d'aigua, el Ventador i el Salt de Sotorres. Antigament hi havia un molí de farina que es movia gràcies al salt de l'aigua i estava situat al mateix costat del Salt .

Salt de FerrassóEl Salt de Ferrassó té una alçada de 70 metres. Recull l'aigua de

la Pineda i l'aboca al riu Canaletes. Podem veure aigua després de la pluja o quan es desfà la neu.

L'aigua és de mineralització dèbil i molt adequada pels que pateixen problemes de ronyó.

Conten que era un lloc on es desfeien dels animals vells i els que no eren útils per a treballar.

Estrets de Lliberós

Formació geològica que el riu Estrets ha anat formant al seu pas entre Les Moles del Don i La Gronsa. Compta amb bonics tolls per banyar-se, com el Toll Blau, i parets on poder practicar l'escalada.

Escenari de la pel·lícula " El Bruc " (2010) del director Daniel Benmayor.

La font de la Pineda

Bosc amb predomini de pi negre situat entre les Roques de Benet, Punta de Gall i els Cucons.

Les seues fonts van subministrar aigua al poble d'Horta de Sant Joan fins la dècada dels 60.

Actualment les seues aigües arriben a la font artificial de la Pineda.

Les MuntanyolesDestaquen els boscos de pi negre que coexisteixen amb

alzines, aurons, boix, arç blanc, manxiulot , viola de roureda, peònia de muntanya,..

Destaca per la anomenada, no per les dimensions, la cova de Panxampla. S'explica que el famós bandoler s'hi amagava dels seus perseguidors.

Los Bassis /Los Bàcins

Aquestes basses són abastides per una font. Abans es feien servir per donar aigua als ramats i actualment per tenir subministrament d'aigua en cas d'incendi.

Una de les basses data de la dècada dels 70 i la més actual dels anys 1990-1991.