2.
- PROCEDIMENTS IDENTIFICACI
3.
- 1869 - el celluloide 1897 - la casena 1909 - la baquelita 1922
- els polmers 1927 - cautx sinttic 1929 - acetat de cel lulosa 1930
- plexigls 1933 - polietil 1.935 nil.
- La paraula mmia deriva del terme "mummiya", que significa betum
que s una resina natural.
- El plstic va ser el primer material sinttic creat per
l'home.
- 1938 politetrafluoretil (tefl) 1941 - Polisters 1942 -
Silicones 1943 - PVC 1953 - millora de la polimeritzaci (Premi
Nobel) 1953 - 1999 - perode d'expansi
4.
- Els plstics sn compostos orgnics polimricsa on els seus
principals toms sn els de C,O i H.
5. Qumicament sn macromolcules (compostos de cadena molt llarga,
molcules gegants) anomenadespolmers .
- Sobtenen principalment per sntesi qumica i en menor mesura es
poden trobar directament a la natura.
6.
- Els plstics s'obtenen mitjanant polimeritzacide compostos
derivats del petroli i del gas natural.
7. La polimeritzaci s una reacci qumica mitjanant la qual un
conjunt de molcules de baix pes molecularmonmerss'uneixen
qumicament per formar una molcula de gran pespolmersdesprs de
laplicaci de temperatura, pressi o catalitzadors.
8.
9.
- POLIADDICI:els monmers es van unint consecutivament formant
llargues cadenes. Homopolmers i copolmers.
- POLICONDENSACI:suneixen els monmers normalment polifuncionals i
salliberen petites molcules ( aigua, ClH...). Exemple els plstics
termoestables.
10.
12. Sinttics
13.
- Cautx que sobt darbres tropicals.
- POLMERS ARTIFICIALS:per transformaci dels polmers naturals.
Exemples: ebonita per vulcanitzaci del cautx, galatita de la
casena.
14. POLMERS SINTTICS:es sintetitzen a partir de derivats del
petroli i gas natural, sn la majoria dels plstics. 15.
16. Estabilitzants : mantenen invariables les propietats dels
plstics devant per exemple de la radiaci ultravioleta de la llum.
17. Lubrificants : faciliten la fabricaci. 18. Plastificants :
augmenten la plasticitat. 19. Extensors : augmenten el volum. 20.
Antiesttics : augmenten la conductivitat elctrica evitant que es
carreguin estticament. 21.
- CLASSIFICACI DELS PLSTICS
- Tenint en compte el procs de polimeritzaci:
23. Enllaos dentrecruament
-
- Amorfs: no tenen una ordenaci intramolecular i sn
transparents.
- 24. Cristallins: ordre molecular, ms densos i sn opacs.
- En funci de la disposici de les molcules.
25.
- CLASSIFICACI DELS PLSTICS
- Segons la disposici de les molcules que formen el polmers es
distingeixen tres grups de plstics:
- Les macromolcules estan disposades lliurement sense entrellaar.
Tenen la propietat d'estovar-se amb la calor, adquirint una forma
que conserva al refredar-se.
- Les seves macromolcules s'entrecreuen formant una xarxa. A
causa d'aquesta disposici noms se'ls pot donar forma un cop. Un
segon escalfament produiria la seva degradaci.
- Les macromolcules estan ordenades formant una xarxa de pocs
enllaos. Recuperen la seva forma i dimensions quan la fora que
actua sobre ells cedeix.
26.
-
- Moldejables per calor sense modificaci qumica.
- 27. Reciclables.
28. Cadenes moleculars lineals o molt poc ramificades. Ex: PVC,
Polietil, Poliestir.
-
- Moldejables per calor amb modificaci qumica irreversible.
- 29. NO reciclables Ex: Baquelita, resines fenliques,
silicones.
-
- Emmotllables amb tcniques de la indstria del cautx.
- 30. Cadenes formen xarxes d'estructura mplia i pocs enllaos
transversals, bona elasticitat. Ex Polisopr, cautx nitrlic, cautx
fluorat, ...
31.
32.
-
- Estructura tridimensional: gran rigidesa, estabilitat fsica i
mecnica.
-
- En escalfar-se no fonen i s'endureixen.
- 33. No es poden reciclar.
34. Cremen malament i sn relativament frgils. 35. Exemples:
Resines fenliques - PF (baquelita) Resines d'urea - UF Resines de
melamina - MF Resines de polister - UPResines epoxi - EP Poliuret -
PUR 36.
- Resina de polister (UP):Es comercialitza en dos envasos
separats, un per a la resina i un altre per el catalitzador, que es
barregen en el moment d'emprar. Aplicant capes successives sobre un
motlle es fan piscines, carrosseries per a cotxes, etc.
37. Resina epoxi (EP) : T gran duresa tant com el polister.
S'utilitza com a adhesiu en construcci, com fonamentaci per a les
bancades de mquines i per a la fabricaci de pintures que
repelleixen la pols. 38.
- Baquelita:s dur i molt resistent als cids. Bon allant de la
calor i de l'electricitat.
- Melamina:s ms resistent als cops que la baquelita, es
comercialitza en forma de xapes amb les que es fabriquen taulers
per a taules i mobiliari de cuina.
39.
- Els ms utilitzats (4 de cada 5 plstics).
- Gran varietat de propietats:
-
- 40. Es sintetitzen principalment per poliaddici.
41. Inconvenient: poca resistncia mecnica al T. 42. Exemples:
Policlorur de vinil - PVC: rgid o flexible Polietil - PE: baixa
(tou) o alta densitat (dur) Poliestir - PS: dur o expandit
Polimetacrilat - PMMA Poliamides - PA Fluorats - PTFE /Polipropil
PP/ Polister-PET 43.
- Poliestir (PS): La forma rgida s'utilitza per fabricar estris
de la llar, joguines, regles cole, pilots d'autombil ... s
transparent, amorf, rgid i dur. La forma escumada s'empra per la
fabricaci d'allants trmics i com a element de protecci per a
embalatges. s l'anomenat suro blanc o porexpan. s aillant trmic i
acstic.
44. Polivinil (PVC):
- s molt resistent als agents atmosfrics, demanera que s'utilitza
per fabricar tubs i canalons
- de desgus, portes, finestres, fils conductors,impermeables
ipaviments. s transparent, amorf, dur i rgid.
45.
- Poliamida (PA) o Nil:s un material molt dur, resistent a la
torsio i tracci i gran resistncia al trencament. S'utilitza per
fabricar fil de pescar i com que ofereix molta resistncia al
desgast i poca al fregament s'utilitza per fabricar peces de
mquines com lleves i engranatges. En la indstria txtil es fa servir
per a la fabricaci de tot tipus de teixits.
- Polipropil (PP):s el termoplstic que poseeix major resistncia a
l'impacte, s ms dur que el polietil per menys que el poliestir. s
el ms lleuger i pot suportar temperatures de 175 C. s un bon
dielctric. S'utilitza per fabricar para-xocs d'autombils, joguines,
tubs, ampolles ...
46.
-
- Dalta densitat (HDPE)s dur, frgil, rgid i t ms resistncia al
trencament i pot resistir temperatures properes als 100 C. s un
plstic molt resistent a l'atac d'cids pel que s'empra per a
fabricar dipsits, canonades i envasos de qualsevol tipus. Tamb
joguines.
-
- El debaixa densitat (LDPE)s ms tou, flexible, menys rgid i
admet temperatures properes als 70 C.
- Es fabriquen bosses, cablejat elctric, envasos i embalatge
.
47.
- Politerftalat detil o polister (PET):molt rgid i resistent al
trencament. Aplicacions: ampolles de begudes gasoses, fibres
txtils, components electrnics, cinturons de seguretat...
48.
- Politetrafluoretil o tefl (PTFE):resisteix T altes 300C i molt
baixes -75C, repelleix laigua, antiadherent, resistncia al
trencament petita, densitat molt elevada, no s rgid, molt elstic i
resisteix productes qumics i dissolvents. Aplicaci: protecci de
peces, aillament de motors, coixinets, paelles.
49.
- Polimetacrilat de metil (PMMA):s el termoplstic ms rgid
juntament al nil, s tena, transparent. Es fon a T molt baixa 60C i
pot ser dur o semidur. Aplicacions: substituci al vidre, fars,
rtols.
50.
- - Transparent (amb o sense color) -Flexible i resistent
-Brillant i adherent
- -Aplicacions: embalatge, envasat, empaquetat.
51.
- .Segons la proporci dels seus components polister + benzol..
Rgid i dur com el nil. . Tou, elstic i flexible. Escumaper farcits,
matalassos. . Escuma rgida com allant trmic i acstic: habitatges,
vaixells . Tous: pintures.. Antiadherent: aplicaci enterres.
52.
- El cautx natural (latex) no es massa plstic, soxida i es
sensible als agents externs.El cautx vulcanitzat s ms volumins, ms
rgid i ms resistent a labrasi. El cautx artificial s'utilitza per
fabricar pneumtics de cotxes, mitjanant un procs de vulcanitzaci
(3-20%S) . Si la quantitat de S s molt elevada sobt l ebonitaque es
massa rgida.
53. El cautx sinttic s ms resistent a l'atac d'agents qumics i s
millor allant trmic i elctric. S'empra per a fabricar soles de
sabates, mnegues de reg, corretges de transmissi ... 54.
- Neopr:a causa de la seva impermeabilitat s'utilitza per
fabricar vestits d'immersi. Absorbeix molt b les vibracions per la
qual cosa s'utilitza en fonamentacions d'edificis, suport per a
grans bigues ...
55.
- Silicona (SI):s molt resistent a l'atac d'agents qumics i
atmosfrics, resisteix fins a 600C, insoluble en dissolvents, t una
gran elasticitat i repelleix laigua. A causa de les seves mltiples
propietats t usos tan diversos com el segellat de juntes, adhesius,
allant elctric o en prtesis mamries.
56.
- Les propietats dels plstics varien segons:
-
- Grau de polimeritzaci:a mesura que s ms gran tamb ho s el pes
molecular i es milloren les propietats mecniques.
-
- Compostos qumics (monmers i additius):la propietat dun mateix
plstic varia segons ladditiu que safegeix.
-
- Grau de cristallitzaci:quan ms alt ms densitat i ms gran s la
resistncia a latac a productes qumics i a la calor i ms resistncia
mecnica.
-
- Estructura molecular:la xarxa tridimensional dels termoestables
ofereix molta rigidesa. Lestructura reticulada dels eltomers dna un
gran elasticitat.
57.
- Resistncia mecnica elevada: Els permet suportar tensions i
pressions sense trencar ni desgastar.
- Baixa densitat:El plstic s un material molt lleuger.
58. Qumicament inert:La majoria dels plstics resisteixen l'atac
dels cids, lcalis i pels agents atmosfrics. A causa d'aquesta
propietat es fan servir per les canonades que transporten l'aigua,
per els dipsits que contenen cids ... 59.
- Conductivitat trmica: Sn molt dolents conductors de la calor,
per la qual cosa es fan servir com a allants trmics.
- Facilitat de coloraci:Permeten variar el color l'acabat. Alguns
plstics sn transparents pel que poden utilitzar com a substituts
del vidre.
60. Elasticitat:Recuperen la seva forma original amb facilitat.
Sobre tot el grup de elastmers. A causa d'aquesta propietat es fan
servir per soles de sabates, vestits de bus, gomes ... 61.
- Conductivitat elctrica:No sn conductors elctrics. A causa d'aix
s'utilitzen per a recobrir els cables que transporten l'energia
elctrica, per fabricar endolls, interruptors ...
- Baixa temperatura de fusi:Els plstics passen d'estat slid a
lquid a una temperatura molt baixa, de manera que abarateixen els
processos de fabricaci. Per no poden usar-se per fabricar objectes
que necessitin una alta resistncia a la calor.
62.
- Facilitat de transformaci i conformaci:productes ms econmics i
es poden obtenir formes molt variades.
- Sn combustibles:excepte el tefl.
- Coeficient de dilataci elevat .
63.
64. La majoria dels plstics tenen una vida til molt curta (dun
sol s). 65. Es generen grans quantitats de residus slids que desprs
dels residus orgnics i el paper sn els ms importants si tenim en
compte el volum. 66. Malversaci denergia i de recursos naturals
limitats. 67. A vegades contenen productes perillosos com el metall
cadmi que sutilitza com a colorant. 68. Quan sincineren produeixen
contaminaci atmosfrica i el PVC allibera dioxines (HCl). 69.
- Les restes de material plstic s'han de separar dels altres
residus ja que s possible el seu tractament i reciclatge. En els
objectes plstics solen tenir dos smbols:
- Ens permeten identificarIndica que l' el tipus de plstic amb el
qualempresa ha estat fabricat.ECOEMBES s'encarregar del
seutractamenti reciclatge
- 2 PEADPolietil dalta densitat
- 4 PEBDPolietil de baixa densitat
70.
- COM DISMINUIR ELS RESIDUS
- Reduccidel seu s: menys comoditat i evitar envasos
individuals.
- Recuperaci i reciclatge :
-
- R. mecnic : termoplstics.
- 71. R. qumic : recuperaci dels constituents qumics dels plstics
termoestables mitjanant pirlisi, hidrogenaci, gasificaci o
tractament amb dissolvents per poguer utilitzar-los de nou com a
materia primera.
72. R. denergia per encineraci : contaminaci datmosfera. 73.
- Qu fer amb els residus plstics?
- ENVASSOS DE PLSTIC LLAUNES TETRA-BRICKS
74.
- http:// www.estrucplan.com.ar /Producciones/
entrega.asp?IDEntrega =1065
75. http:// waste.ideal.es / plastico.htm
-
http://www.interempresas.net/plastico/Articulos/Reciclado_y_medio_ambiente/
76. 77.
- PROCEDIMENTS IDENTIFICACI
- Assaig de densitat : dissolucions del NaCl (0,9 fins 2
g/cm3).
78. Assaig de solubilitat : els plstics ms polars seran solubles
en dissolvents polars. La solubilitat est relacionada inversament
amb el pes molecular. 79. Assaig de fusi per calor 80. Assaig de
combustibilitat : sanalitza la flama i lolor. 81.
- PROCEDIMENTS IDENTIFICACI
82. Assaig de fractura 83. Assaig de tracci:amb provetes. 84.
Assaig de resilincia 85. 86.
- 1 .-Conformaci per extrusi: El plstic en grans s'aboca sobre la
tremuja i es fa passar per un eix giratori que s'escalfa fins a 250
C, obtenint una pasta uniforme. El plstic surt en forma de fil per
la boca. Se sol utilitzar aquest mtode amb termoplstics.
87.
88.
- El plstic que surt de la boca de l'extrusi s'introdueix en
l'interior d'un motlle i se li injecta aire a pressi. El plstic
s'expandeix adaptant-se a la forma del motlle. Amb aquest mtode es
fabriquen ampolles i altres recipients. Aquest mtode s'aplica amb
termoplstics.
89.
90.
- S'escalfa el plstic en forma de grans fins que adquireixi una
densitat pastosa. A continuaci es fa passar la pasta obtinguda a
travs de parells de corrons la separaci s cada vegada menor. S'obt
una lmina de plstic que s refredada fent-la passar per un bany
lquid o un corrent d'aire. Aquest mtode es pot aplicar tant a
termoestables com a termoplstics.
91.
92.
- S'introdueix en la tremuja el plstic granulat, el cargol gira i
empeny el material a l'interior d'un motlle refrigerat amb aigua
per que el plstic es solidifiqui. El motlle s'obre i expulsa la
pea. Aquest mtode sol aplicar-se amb termoplstics, per fabricar
sries de peces de formes senzilles. Tamb es pot aplicar a
termoestables sempre que es controlin els valors de pressi i
T.
93.
94.
- s un mtode idoni per fabricar, amb termoestables, grans sries
de peces amb formes senzilles. El plstic s introdut a l'interior
d'un motlle calent, amb l'ajuda d'un sistema pneumtic o hidrulic el
plstic omple per complet el motlle. La pea s desemmotlla un cop
freda.
95.
- s un mtode similar al de compressi, per en aquest cas el plstic
s emps per un mbol a l'interior d'un motlle. Per fabricar grans
sries de peces s'utilitzen motlles iguals disposats en forma de
ram. Un canal de distribuci s l'encarregat de fer fluir la pasta a
tots els motlles . Aquest mtode se sol utilitzar amb
termoplstics.
96.
- Es posa una lmina de plstic amb les mesures desitjades sobre el
motlle, amb un llum d'infrarojos sestova el plstic i per l'altra
cara de la lmina es succiona l'aire creant un buit. D'aquesta
manera el material es desplaa adoptant la forma del motlle. s un
mtode adequat per a termoplstics.
97.
- Es passa lobjecte que es vol plastificar per un bany de soluci
plstica.
98. Aplicacions: plastificar teixits, papers, botes, guants...
99.
- Sobtenen productes 95% gas + 5% volum de plstic.
100. Es pot realitzar amb diferents tcniques:
-
- Introduir aire en el plstic per agitaci.
- 101. Insuflaci.
102. Afegir un agent escumant dins dun motlle i per efecte de la
calor es dna una reacci qumica i sallibera gas.
- Aplicacions: productes de baixa densitat i conductivitat trmica
molt baixa. Embalatges, allaments trmics i acstics,esponges...
103.
104.
- 10 .- Emmotllament centrfug
- El plstic granulat es posa en linterior dun motlle de dues
parts, es tanca, sescalfa i a lhora es fa girar, amb lefecte de la
fora centrfuga el material fos es distribueix per les parets del
motlle.
105. Aplicacions: canonades de gran tamany, objectes slids
buits. 106.
107.
- Digas quin tipus de plstic es fa servir en cada cas:
108.
- 2.-Quin mtode de conformaci de plstics utilitzaries per
fabricar els segents objetes? a.- Bosses b.- Ampolla daigua c.-
Vaixellad.- Tub e.- Mniga 3.- Busca a casa teva cinc objectes de
plstic i identifica el plstic amb el qual sha fabricat llegint el
smbol de reciclatge.4.- Qu hem de fer amb els residus de
plstic?.
109.
- 1.Per quin tipus de molcules es formen els plstics?:
111. Micromolcules.
- 2. Com emmagatzemen les matries plstiques en les grans
empreses?
-
- En grans blocs amb forma de pirmide.
- 112. Dins de caixes tamb de plstic.
113. En forma de boletes i en petits quadrats. 114.
- 4. Quines d'aquestes es consideren propietats fsiques dels
plstics?
-
- 115. Absorci de l'energia, resistncia als cids.
116. Absorci de l'energia, resistncia a l'impacte.
- 5. Amb quin problema ens hi trobarem si llencem el plstic als
abocadors sense control?
-
- 117. Aquest s un lloc correcte ja que el plstic pot fer de
compost per a la terra.
118. Triga molts anys en desaparixer i es poden filtrar additius
a les aiges subterrnies. 119.
120. www.monografas.com 121. www.librosvivos.net 122.
www.aniq.org.mx 123. www.cep-inform.es 124. www.about.org 125.
www.sogama.es 126. www.ecoembes.com 127. www.wikipedia.org 128.
www.museo.canon.com 129. www.revistaplasticosmodernos.com