Art Bizantí

• Arquitectura i decoració interior en mosaic i pintura.

Basílica de Sant Francesc de Ravenna. S. VI. Època de Justinià.

Basílíca de Sant Apolinar del Port. Ravenna (Itàlia). S. VI. Època de Justinià.

Decoració en mosaic de la volta de forn (de quart d’esfera) de l’àbsis de Sant Apolinar. S. V. El sant titular i les ovelles (el

poble cristià). Una creu emmarcada per un cel estrelat dins un cercle aguantat per dos àngels.

Baptisteri dels Arrians. S. V-VI. Planta central octogonal. Realitzat en temps del rei ostrogot

Teodoric, però seguint models bizantins.

Interior del Baptisteri dels

Ortodoxes. Època de

Justinià. Planta central

octogonal.

Església bizantina de Santa Irene (Bizanci - Estambul-) S. VI. Gran cúpula central sobre

cos cilíndric. Època de Justinià. Planta centralitzada.

Església dels sants Sergi i

Bacus. Bizanci - Estambul. S.

VI. Planta centralitzada amb cúpula.

Època de Justinià.

Església de Sant Vital de Ravenna (Itàlia). Planta central octogonal. S. VI. Període de

Justinià.

Planta de Sant Vital de Ravenna.

Característic capitell doble bizantí

troncopiramidal, decorat el d’abaix amb la filigrana del niu de vespa i el de dalt amb dos cavalls enfrontats separats per la creu

cristiana. Sant Vital de Ràvenna (Itàlia).

Capitell troncocònic decorat amb fulla de figuera de l’antiga basílica bizantina de Palma

(Museu de Mallorca).

Mosaic de Crist envoltat de l’aureola de l’Arc de Sant Martí. Església de Sant Vital de Ravenna.

Mosaic de l’Anyell Místic (Crist ) en el centre de la cúpula

de Sant Vital de Ravenna. S. VI.

Mosaic de Justinià i els tres poders: l’exèrcit, la burocràcia de funcionaris i l’Eglésia (El bisbe

Maximià i tres presbíters). Sant Vital de Ravenna.

Mosaic de l’emperadriu Teodora i el seu seguici. Sant Vital de Ravenna (Itàlia.). S. VI.

Crist Pantocrator. Capella Palatina de Palerm (Sicilia).

Crist Pantocrator. Mosaic de la Capella Palatina de Palerm (Sicilia).

Planta basilical i planta de creu grega amb cúpules. Totes dues utilitzades a l’arquitectura

bizantina.

Evolució de la cúpula sobre base quadrada. La lletra D marca les petxines.

Dibuix de petxina. Triangle de costats semiesfèrics que aguanta la cúpula.

Cúpules i cimboris sobre petxines i trompes.

Seccions de grans esglésies

bizantines d’Istambul

amb cúpules sobre espais quadrats de

plantes centralitzades.

Secció longitudinal, trasversal i planta d’Ayasofia (Santa Sofia) d’Istambul.

Planta i interior de Santa Sofia (Istambul)

Esquema de la planta de

Santa Sofia amb la cúpula i les forces cap

a les semicúpules i

contraforts exteriors,

Cúpula de Santa Sofia sobre quatre petxines.

Interior de Santa Sofia. Es pot veure l’anella de la gran cúpula, les semicúpules, la tribuna,…