Metodologia d’ensenyament de la Llengua, PAC 2.

Com mantenir la motivació durant tot l'aprenentatge.

Fèlix Clemente Cavero Ismael Fernàndez i Tolós

La importància de mantenir un alumne motivat a l’aula i com fer-ho.

Què podem fer per mantenir motivats als alumnes durant el procés d’aprenentatge?

Què fa que l’estudiant s'enganxi?

Què el motiva per la feina?

Grup o classe prototípic d’adults que assisteixen voluntàriament (aplicable a adolescents en l’ensenyament reglat).

Adults, a diferència dels adolescents, estan motivats.

Sovint els alumnes no se senten atrets per la matèria, tenen altres coses al cap o problemes personals.

Atenció personalitzada: fer que durant l’estona que l’estudiant està a classe deixi fora de l’aula els elements negatius.

A l’ensenyament de segones llengüesEncenem la flama de la motivació

La motivació és una flama que es renova cada instant:

Si no li donem aire, s’esllangueix.

Si li’n donem massa s’apaga de cop.

Però si l’atiem de manera adient

es converteix en flamarada i

resisteix les ventades.

Zoltan Dörnyei

Estratègies de motivació a l’aula de llengües

La motivació és la clau de volta de l’èxit de l’aprenentatge de llengües L2.

“La motivació en si no existeix”. Però permet referir-nos a:

Allò que “volem o desitgem”. Allò que “pensem racionalment”. Allò que “sentim”.

La motivació té un paper central en el procés d'aprenentatge segons Dörnyei.

Tres moments clau del procés de motivació:

L’estadi preaccional.

L’estadi accional.

L’estadi postaccional.

Definir la motivació no és una empresa fàcil.

S’acostuma a prendre la definició que va donar R.C. Gardner (2001):

“La motivació es pot definir com la combinació d’esforç, desig d’obtenir un objectiu i actituds positives”.

L’arrel de la motivació la trobem en les actituds lingüístiques.

Joan Mallart: “el comportament motivacional comprèn l’atenció, la intensitat i la persistència, tres elements clarament volitius i actius”.

Fem un repàs:

- “Esforç”.- “Objectius”.- “Actituds positives”.

- “Atenció”.- “Intensitat”.- “Persistència”.

Dörney i la “docència motivadora”Donar una docència de qualitat.

Aplicar totes les paraules clau no només a l’alumne, sinó també al docent.

Un ensenyament que: S'esforci. Marqui objectius. Tingui actituds positives. Mostri atenció als alumnes. Intensitat en les classes. Persistència en la tasca i en l’acompliment d’objectius.

Necessitat que la institució proporcioni un paraigües apropiat als docents.

El docent ha de poder estar concentrat per a avançar fermament en la seva tasca.

La planificació de la tasca prèvia i de les classes és fonamental:

És necessari tenir assegurats els mitjans de què disposa el docent per tal de no condicionar el pla de treball.

Motivació de l’alumne:

Esforç.

Objectius.

Actituds positives.

Atenció.

Intensitat.

Persistència.

Les actituds positives.

Segons Mallart una actitud és “una tendència o predisposició interna a comportar-se d’una manera estable davant d’una determinada situació, objecte, fet o persona”.

Per David Lasagabaster les actituds són alhora una predisposició i un resultat:

Com més predisposició més competència, i com més competència una actitud més positiva vers la llengua que s’aprèn.

Les actituds lingüístiques són la suma d’unes idees i uns sentiments:

Mallart: “Una actitud és un conjunt de respostes cognitives (idees), afectives (sentiments) i conatives (accions).

Detectar i destriar les actituds lingüístiques és una tasca principal dels docents de llengües.

Mallart: “Les actituds repetides en molts individus poden reforçar o modificar els usos”.

Cal treballar sobre les creences dels alumnes perquè desenvolupin una actitud positiva i generin una imatge el més positiva possible de la llengua i de la cultura que estudien.

L’esforç.

L’èxit de l’enfocament comunicatiu de vegades ha derivat en un auge desmesurat de les tasques “lúdiques”.

No s’ha de perdre de vista que assolir determinades competències no es pot fer sense esforçar-se.

El joc pot amagar l’esforç i és responsabilitat del docent que els alumnes s’esforcin per aprendre.

Mallart: “és necessari que l’alumnat s’hi esforci encara que no li vingui de gust algun dia”.

Propostes motivacionals.

“Per mantenir la motivació dels alumnes durant tot l’aprenentatge el que cal fer és...”

Desconfiïn d’aquells que els diguin què cal fer per motivar una aula de manera taxativa.

Cada docent ha d’avaluar quines són les necessitats del seu grup i valorar quines són les estratègies més adients

segons els casos concrets.

A banda de les necessitats de grup hi ha necessitats individuals i el bagatge de cada alumne.

S’ha de trobar un equilibri entre les necessitats. Cal donar satisfacció a les demandes

personalitzades. Correspon al docent marcar

les línies concretes i fer-les seguir als seus alumnes.

Decàleg de bones pràctiquesEls “deu manaments per a motivar els aprenents de llengües” de

Dörnyei i Csizér (1998):

1) Sigues un exemple personal amb la teva pròpia conducta.

2) Crea una atmosfera agradable i relaxada a l’aula.

3) Presenta la tasca adequadament.

4) Desenvolupa una bona relació amb els aprenents .

5) Incrementa la confiança lingüística de l’aprenent.

6) Fes la classe interessant.

7) Promou l’autonomia de l’aprenent.

8) Personalitza el procés d’autoaprenentatge.

9) Incrementa l’orientació cap a objectius dels aprenents.

10)Familiaritza els aprenents amb la cultura de la llengua que aprenen.

Repassem:

El punt 10 ens parla sobre les actituds lingüístiques.

El punt 9 ens parla sobre els objectius.

L’esforç el trobem integrat a tots els punts.

El punt 3 i el punt 6 ens ho confirmen: Només la tasca rigorosa, meditada i planificada

ens menarà a l’assoliment dels objectius.

Preguntes que ens ajuden a planificar accions concretes:

Què faig jo per promoure l’autonomia de l’aprenent? Presento i explico les tasques adequadament, tothom

m’entén? Com puc incrementar la confiança lingüística de l’aprenent? Quin grau de confiança té cadascun d’ells? Algun estudiant té necessitats específiques? Què puc explicar de la cultura meta que generi actituds

positives? Quines creences puc combatre? L’ambient a l'aula és agradable des del punt de vista de

l’estudiant?

Propostes de Dörnyei per tal de “conservar i protegir la motivació”:

1) Convertir l’aprenentatge en estimulant i agradable.

2) Presentar les tasques de manera motivadora.

3) Fixar objectius específics per a l’alumnat.

4) Protegir l’autoestima dels alumnes i que confiïn en ells mateixos.

5) Permetre’ls conservar una imatge social positiva.

6) Generar l’autonomia de l’alumne.

7) Fomentar estratègies d’automotivació.

8) Fomentar la cooperació entre alumnes.

Característiques d’aquests punts per potenciar la flama de la motivació:

Que els alumnes puguin compartir el seu procés d’aprenentatge amb altres alumnes.

Donar oportunitats reals de poder practicar la llengua que s’està aprenent.

Fer que els aprenents perdin la por a l’error o al ridícul i que ho vegin com una evolució necessària de l’aprenentatge.

Conclusió: La importància d’una docència de qualitat de cara

a obtenir una docència motivadora. Cal implementar bones pràctiques docents,

seguint el decàleg. L’alumne, que és el centre del procés, és una

persona i, per tant, hem de tenir en compte el fet que treballem amb persones.

Cal tenir una visió integradora. Cal perseguir el creixement personal dels

alumnes. Cal donar suport a la confecció de la seva identitat

lingüística.