ACTIVITAT 1

Antònia Font és un grup mallorquí nascut el 1997 i que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu de les lletres d'Antònia Font destaca especialment l'espai, l'astronomia i tot el relacionat amb l'astronàutica, però també l'entorn més quotidià i proper, establint un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món en què estem immersos.

Wa yeah! Jo cant sa lluna i s'estrella,

sa jungla i es bosc animat,es tren, es vaixell, s'avionetai es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant es cafè i sa galleta,quan dius tu podries ser meu,què sexy, que dolça i que freda,wa yeah!

Sa zebra que passa un semàfori com se desmonta un bidet,cosmètics i Margaret Astorja sé com s'escriu Juliette.

Jo cant sa rosa i es cactusi moltes més coses també,un llapis d'Ikea, un pistatxo,wa yeah!

Què divertit lo que escricquan estic avorrit,per exemple es teu cos,es jersei destenyit,es carrer blanc de sol,es meu cos a damunt,per exemple, es teu llitde penombra i llençolsamb es termo espenyat,per exemple dormits ...

Jo cant sa lluna i s'estrella,sa jungla i es bosc animat,es tren, es vaixell, s'avionetai es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant sa fruita vermellai quan acabi riuré,calàpets, nenúfars, princeses,wa yeah!

Què divertit lo que escricquan estic avorrit,per exemple es teu cos,es jersei destenyit,es carrer blanc de sol,es meu cos a damunt,per exemple, es teu llitde penombra i llençolsamb es termo espenyat,per exemple dormits ...

Què divertit lo que escricquan estic avorrit,per exemple es teu cos,es jersei destenyit,es carrer blanc de sol,es meu cos a damunt,per exemple, es teu llitde penombra i llençolsamb es termo espenyat,per exemple dormits ...

Sa llimona És tan difícil xerrar de certes coses.És es procés normal d'un traumaen decadència naturalque no se pot resoldre.

I és s'equilibri permanent des meu desordreque no me deixa pensar,i és vera que no sé rectificar,joder, no ho faig aposta.

Es teu vestit estampat de flors.Sa totsolesa és sa meva pormés senzilla i miserable,més planera i més transitable.

Vull sa llimona que pren es sol,sa primavera d'un dia que plou,Vull sa pintura de s'albercocsi tu te dibuixes damunt un llençol.

Vull sa llimona que pren es sol,sa primavera d'un dia que plou,Vull sa pintura de s'albercocsi tu te dibuixes damunt un llençol.

És tan difícil xerrar de certes coses.És es procés normal d'un traumaen decadència naturalque no se pot resoldre.

Són tan negres es teus cabells.Tentes esses no arreglen resque no sigui adulterableni bilingüe ni molt criticable.

Vull sa llimona que pren es sol,sa primavera d'un dia que plou,Vull sa pintura de s'albercocsi tu te dibuixes damunt un llençol.

Vull sa llimona que pren es sol,sa primavera d'un dia que plou,Vull sa pintura de s'albercocsi tu te dibuixes damunt un llençol.

Vull sa llimona que pren es sol,sa primavera d'un dia que plou,Vull sa pintura de s'albercocsi tu te dibuixes damunt un llençol.

Vull sa llimona que pren es sol ...Vull sa pintura de s'albercoc ...

 

ExtraterrestresQue guai! que guai!,quins extraterrestres més originals,van amb motos d'aigua dins s'hiperespaii una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,tenen ses antenes parabòliques,i tarifa plana telefònicaperquè sempre han de sintonitzar.

Que guai! que guai!,i berenen de pa bimbo amb tulipan,monten una orgia piromusicali s'exploten tots es genitals.

I hola què tal,som es vostres amics de sa Terra,un planeta de pols i de merdad'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,jo he vengut a muntar es meu negoci:un complexe de luxe de l'hòstiper jugar a minigolf i a petanc.

Que guai! que guai!,quins extraterrestres més originals,van amb motos d'aigua dins s'hiperespaii una espasa làser en sa mà.

Que guai! que guai!,toquen flautes, toquen flaut,el seu biorritme és samba-disco-dancei una aspiradora és el seu nas.

I hola què tal,som es vostres amics de sa Terra,un planeta de pols i de merdad'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,jo he vengut a muntar es meu negoci:un complexe de luxe de l'hòstiper jugar a minigolf i a petanc.

I hola què tal,som es vostres amics de sa Terra,un planeta de pols i de merdad'un inhòspit sistema solar.

I hola què tal,jo he vengut a muntar es meu negoci:un complexe de luxe de l'hòstiper jugar a minigolf i a petanc.

Biografia:En Joan Miquel, el compositor, prové del grup La Fosca, on feia de guitarrista; hi prengué experiència i maduresa musical com a compositor. La Fosca era un grup musicalment original, que barrejava instruments del món clàssic amb el pop i el rock i que donava importància a les lletres.

En Pau Debon tocava en un grup amb uns amics, feien rock i punk. A partir d'aquí, en Joan Miquel i el bateria Debon (germà d'en Pau) van decidir de crear el grup, van escoltar cançons del grup d'en Pau, els va agradar la veu i li ho van proposar. El primer disc va tenir problemes de distribució. Es corejaven les cançons i es va esgotar, edició rere edició. No hi havia prou exemplars. La gent se l'havia de gravar i piratejar, funcionava el boca-orella...

L'any 1999, van aparèixer al mercat com una alenada d'aire fresc, tocaven a tots els petits locals i festes majors dels pobles de Mallorca. D'ençà de l'aparició de Fora des Sembrat i Ocults, no s'havia fet res diferent a Mallorca fins l'arribada d'Antònia Font, un grup que malgrat el nom és format per 5 homes. La seva música és caracteritzada com una fusió entre el pop i el folk.

En paraules del vocalista Pau Debon, fan "música dolça i cançonetes que entren bé, intentam que entrin lo millor possible, amb ritmes fàcils; intentam posar ritmes mediterranis, càlids perquè sa gent balli i s'ho passi més o manco bé".

El 2001 va sortir el disc A Rússia, que segueix la mateixa clau musical, tot i que amb un equip més ampli i amb més dies d'estudis i més temps de producció. L'estiu del 2001 el van presentar pels escenaris d'arreu de les nostres comarques. La portada del disc és un quadre de l'avi del lletrista, una mena de retrat d'un marrec que representa, segons com, la filosofia del grup. Segons el vocalista Pau Debon, "és un poc com a rar. Mos va agradar sa idea que fos un altre quadre; sa tonalitat de colors també mos va agradar, mos va fer gràcia".

El 2002 van fitxar per la discogràfica Drac/Virgin i amb ella van el seu tercer disc "Alegria", que els va obrir moltes portes arreu dels Països Catalans. Actuen a bona part dels festivals que es realitzen durant l'estiu. Ara bé, cal destacar sobretot les seves actuacions al Festimad de Madrid i també al Primavera Sound de Barcelona.

ACTIVITAT 2

• Cançons:

Amor: AMOR QUE M’ETS AMIC Segueixo viatge pel mar de l’afany, buscant l’amor amic perdut quan tempestes de corbs esquinçaren la llum.

Avui llanço la meva àncora al sorral dels estels, la veig fendir l’enllà del cel que, com un vell oracle, espurneja el teu nom. Dormiré al seu recer, bon amic, amor meu.

Allende... Allende... Allende!

D’Iquique a Coquimbo ets dempeus, de Talca fins Guanguali sou dempeus, dempeus!

Dels jardins de Tabarka et portem llessamí i l’or de l’olivar que a Delfos és dels déus, d’Altea la flor del taronger adolescent.

Allende... Allende... Allende!

D’Arica fins Temuco ets dempeus, de Chanco fins Taitao sou dempeus, dempeus!

Ets escrit arreu: en el cor del destí i en el ventre les dones et porten, amic. Tornaran a infantar una antiga esperança entre els vells volcans i el mar de pau, quan la història executi als qui et foren botxins, quan els teus t’alliberin fent-se lliures per fi.

Allende... Allende... Allende!

Amor que m’ets amic d’aquell ahir, amic que m’ets amor pel devenir, dempeus!

Amistat: LA CASA DE L'AMIC I avui ets lluny d'aquí i et sé tant lluny de mi que cada nota que dic jo l'imagín un camí, camí que em porta fins a tu.

S'enyora tant com jo la casa de l'amic; sempre seré dintre seu, la guard al fons del meu pit, ben amagada: aquí.

La vas deixar i tota és plena de tu, plena dels teus oblits, del teu desordre, sí, moments a soles amb mi, amb mi. La casa de l'amic.

Quan ella i jo parlam no em diu mentides mai, m'explica el teu nou amor, tremol dins els llençols que em parlen del teu un.

Política: PALESTINAEl teu nom una rosa, el teu nom Palestina. El teu nom un bell estel a l’Orient. El teu nom esperança. el teu nom una espina, el teu nom mirall precís que ens reflecteix.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna et cantem el pervindre, el teu nom el coratge, el teu nom Palestina.

Dels teus camps del pell bruna t’arrabassen els arbres com si així et desarrelessin el demà. Els teus fills els soterren quan encara somriuen esperant que així el teu ventre es torni un erm.

Naixeran oliveres de destí mil·lenari perquè els ocells hi cantin el teu nom que és coratge, el teu nom Palestina.

Quan et nafren els braços, l’odi esdevé feixisme colpejats pels qui escarneixen llur passat. Seran les teves ales, d’un vol que veuràs lliure si s’allunya la venjança del teu cor.

Més enllà de les ones d’un mar que ens aveïna et cantem l’esperança, el teu nom és pervindre, el teu nom Palestina.

Records: QUE FELIÇ ERA, MARE Quan estava tot sol amb la mare, a l'hivern, a la vora del foc d'una antiga casa catalana, en un poble petit i polsós, que feliç era, mare, que feliç era jo.

I sentia bramar la tempesta, i els pagesos fugir esverats, botzinant perquè la tramuntana els espolsa la closa i el blat, que feliç era, mare, que feliç era jo.

Quan a casa faltava una cosa, posant-me bufanda i abric, me n'anava corrents a buscar-la i tornava content i arraulit, que feliç era, mare, que feliç era jo.

Quan estava tot sol a la cambra i sentia els arbres cruixir i la gent que passava esverada, m'agafava fort al coixí, que feliç era, mare, que feliç era jo.

I els ocells dormien a les branques i ja es veia el cel clarejant, m'amagava darrera d'un arbre i ho mirava tot, somniant, que feliç era, mare, que feliç era jo.

VIDA: VIDA Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba, que a la força ha d’arribar-me, potser tingui temps encara de robar-li a la vida i així omplir el meu bagatge. Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades, de vegades veig encara els meus ulls d’infant que busquen, més enllà del glaç del vidre, un color a la tramuntana. M’han dit les veus assenyades que era inútil cansar-me; però a mi un somni mai no em cansa, i malgrat la meva barba sóc infant en la mirada. A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules, si em faig vell en les paraules per favor tanqueu la porta i fugiu de l’enyorança d’una veu que ja s’apaga. Que a mi no m’ha de fer pena, que a mi no em farà cap pena i aniré de branca en branca per sentir allò que canten nous ocells del meu paisatge. Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me, si la mort ve a buscar-me té permís per entrar a casa, però que sàpiga des d’ara que mai no podré estimar-la. I si amb ella he d’anar-me’n, i si amb ella he d’anar-me’n, tot allò que de mi quedi, siguin cucs o sigui cendra o un acord del meu viatge, vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba... vida, vida! Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

 Mort: PENYORATot era a punt per poder oblidar-se quan de puntetes passés el temps mentre vestíem prudents els adéus d'un matí...

Cap déu no feia preveure res, res, que anés enllà d'un moment bonic, però el mag que inventa el destí va creuar els camins.

I ara anem de costat fins al mai, fins al mai, obrint ales als déus com el vent, com el vent que m'empeny...

No t'esperava ni era el temps pels sentiments que enxarxen els cors, jo anava cap a un ponent on els déus m'hi fan lloc.

Avui ets mar on el meu llagut omple la vela només amb tu, alè que no eres en mi ,ni previst, ni volgut...

Anem junts, poc a poc més que mai, més que mai i ens sabem pel demà sempre a prop, sempre a prop.

Anem... encara tinc en algun cel velles joguines d'altres temps, ombres de lluna i foc d'estels, anem, junts ...

Anem... si el cos em dóna encara un gest serà per tu i teu només, per tornar a aprendre l'art d'un bes, anem... junts... anem

 

 

 

Poemes:Amor:

Je t'ai parlé d'amourJe t'ai parlé de moiJe ne veux plus d'ennuiJe ne veux plus de cri

J'ai plus envieJe suis comme ta chansonOn s'invente une vieOn reve d'avenirJe déteste les dimanchesJe suis seul dans mon coeurJ'ai meme plus de rancoeur

Ai je touché le fond?Je suis seul avec moiJe suis tout seul sans toi

J'ai bien envie parfoisD'aller vers d'autres brasPourtant je pense à toiEst ce question de temps?

Tout s'efface au-dedansIls me l'ont dit pourtantCombien d'elles ont cruesCombien d'envies j'ai euesJe le sais meme plus

Es tu dans d'autres bras?Pense tu des fois à moiJe pense toujours à toiOn a beau me le dire

Je leur fais des souriresJ'apprécie leurs regardsJ'attend un autre hasardJe me mets au placard

On s'invente une vieOn croit ce qu'on se ditOn reve d'autres litsOn apprend le mépris

Pourtant je t'ai aiméEt tu m'as tout donnéT'as eu peur de ma viePas cru au paradis

Ils font comment les gens?Pour etre heureux dedansT'es ou en ce moment

De tout c' que j'ai écrisPour d'autres avant toiPour d'autres après toiT'es toujours là au fond

J'y ai cru d'autres foisQue ça finirait pasQu'il y avait d'autres brasUne de plus ma foi

Pourtant t'es toujours làEst ce une obsessionest ce de l'abandonJ'te demande pardon

ça c'est de l'émotionDe la mélancolieD'avoir perdu ta vieD'etre seul aujourd'hui

De pas etre dans ta vieMeme si c'était pas vraimeme si ça a pas duréJ'les aimais tes souriresJ'ai pas su te faire rire

Je voulais te le direQue je t'aimais encore

Amistat:Moltes persones van i vénen en la seva vida però només veritables amics deixen empremtes en la seva cor.

Per fer front a tu mateix, fa servir el teu cap, per fer front als altres, utilitzar el cor, la ira és l'única paraula de perill.

Si algú et traeix una vegada, culpa a ell; Si algú et traeix dues vegades, és la teva culpa.

Qui perd diners, perd molt, Que perd un amic, perd molt més. Qui perd la fe, perd tot.

Política:Pátria

El país no només és Un cos de balladors. No hi ha dues mans són bonics Ni tan sols un petó d'amor Més dels llibres que llegim, Més dels amics que tenim, Més a la joventut, La Nació, en una realitat, Viu a nosaltres, perquè ens toca viure.

 

 

Records:

No sé recordar el meu passat

No sé de ningú recordi el meu passat Quina altra cosa va ser quan jo era, no sé Com aquesta sensació amb la meva ànima Alma recordar aquest sentiment. Del dia a un altre en el desemparament. Res del que és real per a nosaltres en un Som qui som i que ens Cosa per l'interior.

Vida:

No estic. Mai res. Vull ser res. A banda d'això, tinc en mi com el món.

Adquirit tot el món que tenim davant nostre de la cama; Però està d'acord i és opaca, Levantámo nosaltres i ell és aliè, Sortim de casa i és tota la terra, Més del sistema solar i la Via Làctia i la indefinida.

Menjar xocolata, els petits; Menjar xocolata! No busque més metafísica en el món sinó xocolates.

Morte:Temps final

mor no és gens quan arribi el moment només un cop el camí des d'on ja no

mor és tot quan és el moment adequat i mai no es aleshores

ACTIVITAT 3

Aquest poema visual significa que les vocals tenen major importancia i se escriuen mes que les consonants

Aquest poema significa : que tenim una A desordenada.

Aquest poema significa : que la A minúscula té mes importància

que la A majúscula.

Aquest poema significa : que sherlock holmes que simbolitza la

lupa, està buscant la A

Aquest poema significa: que pot haver-hi dos us o pot haver-hi un dos.

ACTIVITAT 5

• lletres de cançons :Barca

 

Quan jo tenia 15 anys

el pare em duia a la barca

i em deia quan siguis gran

no et fies mai de la calma

 

Bufa venteta Garbí

aire bo i bonança

anirem cap endavant.

fins a la ratlla de França.

 

La vacaFa podor a merda Ens dona llet i menja herbaEs tira un petI contamina el mon sencer

Fa mumumumumuLa vaca fa mumu mumu mumu

Tè tacas de colors El mascle és el toro Li fa fer cries I a elles li fa fumar porros

Poemes: El peix

Peix que navega sense direccióAl fons del mar t ‘emporta l’onada

Sense pensar ni repirar A la barbacoa tu aniras.

Desfila per l’esòfag Baixa tot corrent

Arriba fins l’estomacProdueix un rot pudent

MoncuGran,gran i gegant

El seu cafè sempre perduraFins la fi dels temps

Agafa un catarro i no ve

Si ve per casualitat Compte, amagat!

Puja el canó i preparat per la diversió

El solBrilla sense que li

demanemPuja el cel cada dia Ens dona aliment i e

energia Brilla sense que li

demanem tota la nostra vida.

Els arbresFulles que creixen Fulles que cauen

Pluja i solaguantan les ventades

  

Els arbres pensenSense cap discusióCreixen i moren

Sense raó.

La mortCamino amb soletat Per un passadis fosc

Sense cap sortidaAnimes sense perdó

 Em trobu amb un amic

Diu que segueixi endevant Camino per la foscor

Diu que em persegueix la mort.