1. FEMINISME POLTIC Marc Llabres Isaac Pons Marta Blecua Matas Sanandrs 2. Qu entenem per feminisme? El concepte es refereix als moviments d'alliberament de la dona, que histricament han anat adquirint diverses projeccions. Igual que altres moviments, ha generat pensament i acci, teoria i prctica. 3. Breu histria La lluita de la dona comena a tenir finalitats precises a partir de la Revoluci Francesa, lligada a la ideologia igualitria i racionalista de l'Iluminisme, i a les noves condicions de treball sorgides a partir de la Revoluci Industrial. Olimpia de Gouges, en el seu "Declaraci dels Drets de la Dona i la Ciutadana", al 1791, afirma que els "drets naturals de la dona estan limitats per la tirania de l'home, situaci que ha de ser reformada segons les lleis de la naturalesa i la ra ". 4. Els principis de l'Iluminisme proclamaven la igualtat, per la seva prctica va demostrar que aquesta no era possible per a les dones. La Revoluci Francesa no va complir amb les seves demandes, i elles van aprendre que havien de lluitar en forma autnoma per aconseguir les seves reivindicacions. La principal demanda va ser el dret al sufragi, a partir del qual esperaven aconseguir les altres conquestes. En finalitzar la Segona Guerra Mundial, les dones van aconseguir el dret al vot en gaireb tots els pasos europeus, per parallelament es va produir un reflux de les lluites feministes. 5. Feminisme a l'actualitat Avui en dia el feminisme t una gran importncia dins els moviments socials. Les dones apellen per l'igualtat de gnere, denunciant aix la seva exclusi. Tamb es reivindica la reversi de la condici d'opressi i subordinaci de les dones, fomentant la seva concincia pblica i social respecte a la violncia de gnere, l'abort, la marginaci d'ascens poltic, etc. 6. El feminisme poltic i l'illustraci A dins del context del Segle de les llums, el feminisme troba diverses autores que afavoreixen el seu desenvolupament. Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft conformen rellevants aportacions per gestar el feminisme poltic. Mary Wollstonecraft Olyme de Gouges 7. Per una banda, de Gouges va conformar les bases del moviment amb els seus escrits, els quals descrivien com shavia darribar a la igualtat de gnere en tots els mbits que comprenia la vida tant pblica com privada. Per altra banda, Mary es va conformar com escriptora professional (cosa poc usual en una dona de la seva poca) i va establir les bases del feminisme modern. Les seves obres afirmaven que la dona s un ser tan racional com lhome i nega la inferioritat de la naturalesa de la dona. 8. Declaraci dels drets de la dona i la ciutadana. Article n 1: La dona neix lliure i est en igualtat de drets que lhome. Les distincions socials tan sols poden ser fundades d'utilitat comuna. Article n 3: El principi de tota sobirania resideix en la naci; la qual no s ms que la uni de lhome i la dona: cap cos, cap individu pot exercir cap poder que no provingui daquestos. Article n 7: Cap dona es pot lliurar de ser acusada, detinguda i empresonada en els casos especificats per la llei. Les dones obeeixen com els homes a la rigorosa llei. Article n 12: La garantia dels drets de la dona i la ciutadana implica una major utilitat : aquesta garantia t que ser instituda per la avantatge de tots i no per la utilitat particular daquelles a qui s confiada. 9. Dones a la poltica Benazir Bhutto: Va ser una pltica pakistanesa del segle XX. Nascuda l'any 1957 va arribar a ser primera ministra de Pakistan en dos cops des de 1988 a 1990 i entre 1993 i 1996.Va ser la primera dona en arribar a ostentar aquest crrec i la ms jove en un pas de majoria musulmana. 10. L'any 1999 s va veure obligada a exiliar-se a Dubai, desprs del cop d'estat de Pervez Musharraf. Vuit anys desprs va retornar a Pakistan, on va ser assassinada tres mesos desprs per els radicals islamistes. No va completar cap de les dues legislatures en les quals va governar perqu va ser destituda del seu crrec desprs de ser acusada de corrupci. 11. Indira Gandhi: Va ser una poltica ndia del segle XX. Va lluitar per la independncia de la ndia i va estar vinculada al partit del congrs, fins que l'any 1966 s va convertir en primera ministra de la ndia .s va mantenir al crrec fins l'any 1977,any en el que va perdre les eleccions . 12. Per l'any 1980 va tornar a ser elegida i va governar fins l'any 1984 , a mans dels seus guardaespatlles .Va exercir una forta repressi contra les minories independentistes i va governar amb m d'acer la ndia. 13. Dolores Ibrruri (La Pasionaria): Nascuda el 9 de desembre de 1895 al Pas Basc. Va ser una poltica espanyola que va tenir una gran importncia durant la Guerra Civil i la II Repblica. Va ser diputada per part d'Astries i secretaria general del PCE entre el 1942 i el 1960. 14. Desprs de la Guerra Civil es va exiliar a la URSS i all va formar part de la III internacional. Quan va acabar la dictadura franquista va tornar a Espanya i va seguir la seva activitat poltica. Va morir a Madrid l'any 1989. 15. Federica Montseny: Nascuda a Madrid el 12 de febrer de 1905. Va ser una lder sindicalista espanyola, ministra de sanitat i assistncia social durant la II Repblica i va ser la primera dona en ocupar un crrec ministerial a l'europa occidental. Va deixar el seu crrec pels fets de Maig (enfrontaments interns a la repblica) de 1937. 16. L'any 1939 es va exiliar a Frana on va ser empresonada per la policia nazi. Al 1944 va ser alliberada i va installar-se a Toulouse. L'any 1977 va tornar a Espanya i va continuar amb el seu activisme a favor de la CNT. Va morir l'any 1994 a Toulouse. 17. Sophie Scholl: Activista del moviment Resistncia Rosa Blanca. La Rosa Blanca era una organitzaci que redactava de manera secreta fulletons que demanaven el final de la guerra i denunciaven emfticament els actes de barbrie dels nazis. 18. Va nixer el 9 de maig de 1921, i va ser una estudiant de biologa i filosofia a l'universitat de Mnich. El 1942, quan va comenar la deportaci en massa de jueus, Sophie I alguns membres de La Rosa Blanca van fer alguns manifests que parlaven sobre la lluita contra tots aquells fets que no hi havia que deixar que el feixisme guanys. Als 22 anys d'edat, el 1943, Sophie mor executada per disposici de la Cort Popular Alemana per haber-s'hi involucrat en La Rosa Blanca. 19. Causes de locultaci - Misogina predominant a la societat Occidental. - Perill i por de prdula de poders per part de les autoritats masculines. - Forta inflncia de liglesia sobre la societat.