AutorLluís Domènech i

Muntaner

1905-1908. Va ser remodelat per Òscar Tusquet (1982-

1989)

BarcelonaModernisme

Catalunya va viure l’últim terç del segle XIX una gran renovació cultural,

reflectida sobretot en la literatura, música, arts plàstiques i arquitectura. Formava part de la Renaixença de la

qual va fer ressorgir els valors catalans i el creixement de Barcelona. Al 1888 Barcelona va organitzar la primera

exposició universal

Context històric

a.Materials: Ferro, vidre, ceràmica i maons.

b.Suport: Entremet metàl·lic i columnes de ferro que formen una estructura amb forma de Caixa de vidre. També hi han murs corti na que no sostenen res i fan la funció de vitralls.

c.Coberta: Volta de revoltons (Hi han més ti pus de voltes)

a.Decoració:A la primera planta: Semi

voltes que simulen palmeres

obertes i llampares amb forma d ’aranya,

claraboia multicolor amb

forma de flor amb els pètals oberts, a més, hi ha una

cúpula invertida i als extrems del sostre hi ha 40

rostres femenins. A la segon

planta: pegassos, claravoies al sostre, pedra

vidre i ceràmica creen mon fantàstic.

Estructura La planta

baixa és d ’arcs gòtics i grans pilars de maó.

Al primer i segon pis hi

ha una estructura de

peus drets, bigues de

ferro i volta de revoltons, però també hi han diferents tipus de volta. Els murs són murs cortina,

és a dir, no sostenen res i

una bona part, son vitralls.

i.Accessos: En el vest íbul hi trobem una gran escala imperial que porta al primer pis, l ’escala d ’accés a l ’amfiteatre, el bar, sala de cambra, sala foyer i sala Llu ís Millet.ii.Escenari: A la part esquerra hi trobem “Les flors de maig” , al ·lusió a la cançó Anselm Clavé . Més a baix hi trobem el seu bust. La part esquerra fa representaci ó a la música catalana.

A la dreta hi ha “La cavalcada de les walkiries ” de Wagner. Més a baix hi trobem el bust de

Beethoven.La part central de a baix està formada per les fades

de la música. Són 18 dones que toquen diferents instruments, les muses de la música. Estan fetes en mosaic petit i tenen tons variats. Predomina el color vermell.

i. Auditori: Els murs laterals de vidre permeten la il ·luminació natural. Al sostre hi ha una claraboia central. Aquesta claraboia té vidres multicolors formant una gran flor amb els pètals oberts. El sostre està fet per bigues de ferro i revoltons. Al primer pis (Capacitat de 2200 espectadors) i al segon hi han amfiteatres (El amfiteatre del segon pis és més gran). En el primer i el segon pis també hi ha llotges per als espectadors que tenen unes balustrades que donen la sensació que els seus diversos pisos formen un sol bloc de públic. A la part inferior hi trobem la llotja de platea i la platea

Hi ha un medal ló amb l ’escut del palau de la música catalana. Les columnes son robustes. Té una

balconada que envolta tot l ’edifi ci . A sota de l ’escut es

troba una estàtua de Sant Jordi que representa un grup al · legòric

esculpit per Miquel Blai que representa la “Cançó popular ”.

En aquest grup hi ha fi gures femenines i infants en

representació de la l lar. També trobem un pagès, un operari i un

pescador, en representació del món del trebal l .

Perpendicularment a Sant Jordi hi ha la musa de la cançó.

Façana principal (Carrer Sant Pere més alt): A dalt de tot hi ha un mosaic de Lluís Bru que forma

una mena de frontó on hi ha i l · lustrat els cantaires de l ’orfeó

català amb la seva senyera i davant, les muntanyes de

Montserrat Ens trobem tres arcs ogivals. En cada arc hi ha un bust

diferent. El primer bust és de Palesti na, el segon de J.S.Bach i

el tercer de Beethoven. Més a baix hi ha tres parel ls de

columnes recobertes de ceràmica i hi ha una balconada que

envolta a tot l ’edifi ci . Aquets elements són vis ibles en tota la façana: rajola, ceràmica, pedra,

c iment, vidre i ferro.

Va trencar amb l’academicisme cercant una major llibertat creati va. Realitat catalana del començament del segle XX . Estèti ca medieval, exaltació policromia i l'exoti sme. ornamentació basada en moti us fl orals, us del ferro forjat i un simbolisme poèti c

• Café-restaurant del parc de la Ciutadella “El castell dels tres dragons” que avui dia és el museu zoològic

• Fundació Antoni Tàpies que és troba a l’editorial Muntaner i Simó

• Hospital de Sant Pau• Casa lleó morera

CASA LLEÓ MORERA

PALAU MONTANER

HOSPITAL SANT PAU

Té una doble funció:Seu del orfeó catalàSala de concert

Va ser una exaltació al modernisme perquè estaven incloses totes les arts. Responia a les demandes de la burgesia industrial, però a la vegada culte y nacionalista.

Tenia una forta càrrega simbòlica perquè quan es va posar la primera pedra en una capsa metàl·l ica s’hi van disposar unes medalles de la unió catalanista .

Judit

López

Ander Unanue

Gemma Balm

es