PRIMER DIA

Avui és el primer dia d’escola de l’Anjali. Està nerviosa . Es mira la seva mare buscant algun gest, alguna expressió de tranquil·litat. Li han comprat una motxilla molt bonica amb un osset dibuixat que menja cireres. Com a tots els objectes que van a parar a les seves mans, ella s’hi arrapa fort. A dins hi porta unes galetes. Se les menjarà per esmorzar, però ella encara no ho sap.Li han volgut explicar que l’escola és un lloc on hi ha molts nens i nenes per jugar. Les paraules nen i nena ja les entén i en sentir-les li han produït uns segons de calma. La mare l’ha portada amb cotxe fins a l’entrada d’un edifici. Després han creuat a peu un pati ple de sorra. A l’Anjali gairebé se li enfonsaven els peus i ha pensat que caminar amb sabates és una cosa molt difícil, però són noves i les troba tan boniques!Han entrat a l’edifici i de cop l’instint de supervivència l’ha alarmat i frenant en sec s’ha mirat la seva mare tot dient: -No! Aquí no!La mare ha utilitzat els pocs recursos lèxics dels que disposa i li ha intentat explicar que en aquest lloc no s’hi quedarà a viure, només hi romandrà una estona per jugar amb nens i nenes com ella i que després tornarà a casa a dinar. Tot i que el discurs li ha semblat poc entenedor, el to l’ha assossegat i, no sense recança, ha seguit la seva mare passadís avall on han trobat una porta blanca tancada. A dins s’hi sentien veus infantils. Han trucat i ha obert la porta una senyora amb una bata de coloraines i una expressió amable i riallera. Aquella dona les ha convidades a entrar. Dins d’aquella habitació hi ha vist munts de joguines, papers penjats, caixes,...i enmig d’aquell garbuix uns quants nens i nenes de la seva edat que se la miraven amb expressió encuriosida.La mare, i aquella senyora que volia ser tan amable, han estat uns instants enraonant, després se l’han mirat, li han tret l’abric i la motxilla de les mans i l’han acompanyat fins a una taula on hi havia una cadira buida.

Després la mare li ha fet un petó i a pas lent s’ha dirigit cap a la porta per on finalment ha desaparegut.L’Anjali no ha pogut evitar que unes llàgrimes li baixessin cara avall.L’última vegada que algú la va acompanyar fins un lloc on hi havia altres nens, s’hi va quedar durant molt de temps. Serà així aquesta vegada?

El temps se li ha fet llarg durant el matí. Li han ofert llapis de colors per dibuixar, però ella no ha pogut fer res més que mirar al seu voltant.Finalment ha vist que en un racó hi havia capses de coloraines i en demostrar interès pel que hi havia dins, la senyora n’hi ha apropat una. L’ha obert i n’ha sortit un munt de peces que juntes formaven un dibuix. Això ho ha sabut una mica

més tard, quan la senyora de la bata les ha anat col·locant una enganxada amb l’altra. Després ho ha provat ella sola i se n’ha sortit.En veure l’expressió de satisfacció d’aquella dona, ha vist que arribarien a ser amigues.

Nuri Font Parés