LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

Introducció

• Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà es va fragmentar la unitat cultural del Mediterrani. A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparèixer com a conseqüència de les invasions bàrbares i hi van sorgir nombrosos regnes germànics. L’Imperi Romà d’Orient (Bizantí) es va mantenir durant gairebé mil anys més. El cristianisme i l’Església van ser l’únic element de continuïtat i de cohesió cultural entre el món antic i el nou món medieval.

Els regnes germànics

Els regnes germànics• Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, diversos pobles

bàrbars van ocupar l’espai de l’Imperi i van formar regnes independents. Quan van ocupar les terres de l’Imperi Romà, els pobles germànics no van imposar la seva forma de vida a les poblacions conquistades. El llatí va continuar essent la llengua oficial i de mica en mica van anar assimilant les lleis romanes més complexes. També el cristianisme va acabar imposant-se com a religió oficial.

Els regnes germànics

La ruralització d’Occident• La desaparició de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat a

Occident. La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la desaparició de l’activitat comercial; la població va abandonar les ciutats i va buscar refugi a les grans explotacions agràries. Aquest empobriment general va paralitzar les obres públiques. La producció de cultura, la lectura i l’escriptura van quedar reduïdes a grups de clergues i monjos.

Vivenda rural germànica

Noble got agenollat davant Sant Benet (Manuscrit, segle VI)

L’Imperi Bizantí (476-1453)

L’època de Justinià• Quan l’Imperi Romà d’Occident va deixar d’existir (476), l’herència

romana va perviure a l’Orient amb l’Imperi Bizantí. Al segle VI, l’emperador Justinià es va proposar de restaurar el vell Imperi Romà. Va començar un seguit de campanyes militars que van arribar fins al sud d'Hispania; va fer una recopilació de lleis romanes (Codi de Justinià) i va embellir Constantinoble (basílica de Santa Sofia). El regne bizantí va gaudir d’una etapa de prosperitat econòmica, gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç.

Mosaic que representa l’emperador Justinià i la seva cort (segle VI)

Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble

L’Imperi Bizantí (476-1453)

Un Imperi cristià i oriental• Entre els segles VII i IX, Bizanci va perdre una bona part de les

conquistes de Justinià i es va replegar sobre la seva zona oriental, on el grec es va mantenir com a llengua oficial. Després de segles de tensions religioses, la situació va desembocar en la separació de l’església romana i la bizantina ortodoxa (Cisma d’Orient, 1054). A partir del segle XI, l’Imperi va començar a descompondre’s com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs. La capital, Constantinoble, va caure l’any 1453 (Istanbul) i l’Imperi Bizantí va desaparèixer.

Europa després del Cisma d’Orient

La Hispania visigòtica

L’arribada dels visigots• L’any 409, una sèrie de pobles bàrbars va penetrar a Hispania i

únicament la Tarraconense i una part de la Cartaginense van restar sota control romà. Paral·lelament, els visigots saquejaren Roma (410) i van instal·lar el sud de la Gàl·lia. El cap visigot, Ataülf va instal·lar-se a Barcelona.

• Progressivament, els visigots van anar ampliant els seus dominis i a mitjan segle V van consolidar un regne visigòtic, amb capital a Tolosa.

Gal·la Placídia, filla de Teodosi, ostatge dels visigots i esposa d’ Ataülf que va residir a Barcelona

La Hispania visigòtica

Barcelona, capital dels visigots• L’any 507 els francs van derrotar

els visigots i els van expulsar del regne de Tolosa. Aleshores els visigots van expandir-se per Hispania i el rei Gesaleic es va establir a Barcelona, que va ser la cort dels reis visigòtics fins que, mitjan segle VII, el rei Teodoric va traslladar la capitalitat a Toledo.

La Hispania visigòtica

la consolidació d’un regne hispànic • Els reis visigots de Toledo van aconseguir controlar tot el territori

peninsular. Consolidat el domini territorial, van establir una monarquia forta que va esdevenir hereditària i van unificar legalment la població visigòtica i la hispanoromana.

• El rei Leovigild va derogar la llei que prohibia els matrimonis mixtos. Recared va fer la unificació religiosa convertint-se al catolicisme el 589 i l’any 654 el rei Recesvint va establir la unificació jurídica → Liber iudiciorum.

• A finals del segle VII s’inicia la invasió musulmana de la Península. L’any 711 el rei Roderic és derrotat pels musulmans a la batalla de Gauadalete que serà la fi de la monarquia visigòtica de Toledo.

La Hispania visigòtica

La societat visigòtica• L’economia del regne dels visigots va continuar sent bàsicament

agrícola i de subsistència, amb molt pocs intercanvis comercials. La noblesa visigòtica es va repartir les dues terceres parts de les terres peninsulars, aconseguint ser el grup social més privilegiat.

• A causa de la inseguretat, molts pagesos van encomenar-se a un senyor que es comprometia a defensar-los amb els seus exèrcits privats, i van esdevenir colons lligats a la terra. Aquest va ser l’origen de la servitud.

Vas litúrgic i ponderal d'època visigòtica

Carlemany

Carlemany, rei dels francs• L’Imperi creat per Carlemany va ser el darrer intent de reconstruir

l’antiga unitat de l’Imperi Romà d’Occident. Al començament del segle VIII un noble franc, Carles Martell, va adreçar l’exèrcit contra els musulmans que avançaven per França, i els va derrotar a Poitiers (732). El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va fundar una nova dinastia, la carolíngia. El fill i successor de Pipí el Breu, Carlemany, va passar de ser rei dels francs a ser el reconstructor de l’Imperi Romà d’Occident i durant el domini musulmà de la península els comtes catalans foren els seus vassalls.

Batalla de Poitiers (732) Carlemany

Carlemany

Carlemany, emperador• Carlemany va conquistar una gran part de les terres de l’Europa

occidental, va frenar l’avanç de l’Islam i va establir unes fronteres més segures en tot aquest territori tan gran. L’emperador va convertir al cristianisme tots els pobles sota el seu domini i va reforçar la unió entre el poder polític (l’emperador) i el religiós (el papa). L’any 800, Carlemany va ser coronat emperador dels romans pel papa Lleó III, que el va reconèixer com a nou emperador de les terres d’Occident. Sota el seu govern es va garantir la pau i la cultura va renàixer, amb l’establiment d’escoles i l’ensenyament, altra volta, del llatí.