PROJECTE

LINGÜÍSTIC

Aprovat per la Comissió Lingüística el 2012 i actualitzat durant el curs 2015.

Coordinació Lingüística

1

ÍNDEX

Pàgines

Introducció................................................................................................... 3

Marc normatiu............................................................................................. 5

Comissió de Normalització lingüística i Coordinador/a lingüístic/a............ 9

1. Context sociolingüístic........................................................................... 11

2. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge........................ 14

3. La llengua castellana............................................................................. 26

4. Altres llengües........................................................................................ 28

5. Projectes relacionats amb la llengua .................................................... 31

5.1. ILEC “El gust per la lectura i més”

5.2.GEP: “ Aprenem en anglès”

6. L’aula d’acollida....................................................................................... 32

7. Organització i gestió................................................................................ 43

ANNEXOS: ................................................................................................... 53

• Document de “Millora de l’ortografia”

• Document comparat Català-castellà per millorar l’ortografia dels alumnes

• Proposta de Coordinació lingüística

• Dades de població del padró municipal de Sant Joan de Vilatorrada

• Documents de treball de la Competència lingüística, comunicativa i

audiovisual

2

INTRODUCCIÓ

Aquest Projecte lingüístic és un document que articula el tractament de les llengües

en l’educació secundària i els estudis postobligatoris que ofereix l’Institut Quercus i

garanteix que els alumnes del nostre centre puguin consolidar el domini oral i escrit

del català i del castellà, a més de desenvolupar una competència plurilingüe que els

permeti utilitzar textos de tota mena en anglès o, si és el cas, en francès, d’una

manera eficaç.

Per aconseguir-ho, aquest Projecte lingüístic té en consideració diferents àmbits

(l’institut com a espai comunicatiu, el seu entorn, el context sociolingüístic del

municipi de Sant Joan de Vilatorrada) i comparteix la mateixa reflexió que va

originar la primera proposta de PL aprovada l’any 2004, també vàlida per tants

altres indrets de Catalunya:

“La complexa situació sociolingüística de Catalunya ha fet i fa que la realitat del

català, llengua pròpia del país, no hagi assolit la plena normalització

lingüística, i que el castellà sigui encara la llengua predominant en la majoria

d’usos lingüístics. Aquesta realitat exigeix una gestió lingüística en el camp de

l’ensenyament que ajudi eficaçment al coneixement de la llengua catal ana i a

potenciar-ne l’ús en tots els àmbits” .

Per tant, aquest Projecte Lingüístic nou i actualitzat, adaptat al context

sociolingüístic de l’alumnat del nostre centre, majoritàriament castellanoparlant,

pretén ser una eina útil i pràctica que, en base al marc legal actual –Estatut de

Catalunya, LEC i Llei de Política Lingüística-, faciliti la gestió del procés de

normalització lingüística de la llengua catalana.

3

Per què un nou Projecte lingüístic?

• Perquè cal adaptar el document aprovat el 2004 a la nova Llei d’Educació de

Catalunya –aprovada l’1 de juliol de 2009- i al Decret 143/2007, de 26 de

juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació

secundària obligatòria (ESO).

• Perquè la composició de l’alumnat i de les seves famílies ha canviat.

• Perquè cal una visió conjunta de l’acollida lingüística (i no lingüística) de

l’alumnat nouvingut.

• Perquè la diversitat del nostre alumnat ens ha de fer buscar noves

estratègies d’actuació educativa.

• Perquè les tecnologies d’aprenentatge i de comunicació ens obren noves

portes sobre com ensenyar llengües.

• Perquè hem de saber reconèixer les llengües de la nova immigració,

incorporant-les a l’àmbit escolar.

• Perquè és una exigència social treballar per a un ús no sexista del

llenguatge.

4

MARC NORMATIU

Aquest marc legal és la base sobre el qual es fonamenta aquest Projecte Lingüístic.

• Nova Llei d’Educació de Catalunya, publicada el 10 de juliol de 2009.

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. DOGC nú m. 5422 – 16/07/09

Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya.

Article 10 Dret i deure de conèixer les llengües oficials 1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana icastellana en finalitzar l’ensenyament obligatori, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.

2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les duesllengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han deproporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, unaatenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així mateix, elscentres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnesmillorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagiconcordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiqueslingüístiques del professorat i altre personal del centre.

Article 11 El català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment empradacom a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu.

2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i elsllibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòdulsdel currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèriesde llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del queestableixen els articles 12 i 14.

Article 12 Llengües estrangeres 1. Els currículums aprovats pel Govern han d’incloure l’ensenyament de, com a mínim,una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin les competènciesd’escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú dereferència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.

Article 13 Competència lingüística del professorat, dels profe ssionals d’atenció educativa idel personal d’administració i serveis

5

1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida ihan d’acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les duesllengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, enl’exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l’exercici de llur funció,han d’emprar normalment el català, tant en les activitats d’ensenyament i aprenentatgecom en l’àmbit general del centre.

Article 16 El català, llengua oficial de l’Administració educa tiva a Catalunya1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’Administracióeducativa. 2. L’Administració educativa i els centres han d’emprar normalment el català tant enles relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracionspúbliques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públicsque en depenen. El català ha d’ésser també la llengua d’ús normal per a la prestaciódels serveis contractats pel Departament. 3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s’han de fernormalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. 5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l’acollida depersones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d’anar acompanyats del textoriginal en català, que serà sempre la versió preferent.

Article 18 Ús i foment del català 1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacionsculturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privatssostinguts amb fons públics el català ha d’ésser normalment el vehicle d’expressió enles activitats de projecció externa. 2. Per tal d’aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l’ensenyament il’ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostingutsamb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats del’entorn.

• Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'establei x l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria ( ESO). DOGC núm. 4915 - 29/06/2007

Article 4 La llengua catalana, eix vertebrador d' un projecte educatiu plurilingüe 4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com allengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge i en les activitats internes i externesde la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat,exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge id'avaluació, i comunicacions amb les famílies. 4.2 L'objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que totl'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l'educacióobligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el

6

castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengüesestrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Durant l'educació secundària es farà un tractament metodològic de les dues llengüesoficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de lesdues llengües per part de tot l'alumnat, independentment de les llengües familiars. D'acord amb el projecte lingüístic, els centres podran impartir continguts d' àrees nolingüístiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits d'admissió d'alumnesals centres que imparteixin continguts d'àrees no lingüístiques en una llenguaestrangera podran ser diferents per aquesta raó. 4.3 Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projectelingüístic propi, en què adaptaran aquests principis generals i la normativa a la realitatsociolingüística de l'entorn i al mateix temps hi garantiran la continuïtat i la coherènciade l'ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària.4.4 El projecte lingüístic establirà pautes d' ús de la llengua catalana per a totes lespersones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions delcentre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d' ús han de possibilitar, alhora,adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l'ús d' un llenguatge no sexistani androcèntric. Tanmateix, s'arbitraran mesures de traducció per al període d'acollidade les famílies. 4.5 En el projecte educatiu els centres preveuran l'acollida personalitzada de l'alumnatnouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat puguicontinuar, o iniciar si escau, el procés d'aprenentatge de la llengua catalana i de lallengua castellana. 4.6 Per l'alumnat nouvingut, s'implementaran programes lingüístics d'immersió enllengua catalana amb la finalitat d'intensificar-ne l'aprenentatge i garantir-ne elconeixement.

• Estatut de Catalunya, aprovat el 2006.

Article 6

La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'úsnormal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans decomunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment empradacom a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

• Ordre PRE/228/2004, de 21 de juny (DOGC 4168, del 6 ), sobre els títols,diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de catalàde la Secretaria de Política Lingüística.

• Llei 1/1998, de 7 de gener (DOGC 2553, del 9, i BOE 36, d'11 de febrer), dePolítica lingüística.

Article 20 1 “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, entots els nivells i les modalitats educatives.”

7

2 “Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicled’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com lesexternes.”

Article 21.5 “L’alumnat no ha de ser separat en centres ni en grups-classe diferents per raó de laseva llengua habitual.”

Article 21.6 “Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que noacrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d’aquestaetapa.”

Article 21.8 “L’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebreun suport especial i addicional d’ensenyament del català.”

• Decret 244/1991, de 28 d'octubre (DOGC 1524, de 29 de novembre), sobreel coneixement de les dues llengües oficials per a la provisió de llocs detreball docents dels centres públics d'ensenyament no universitari deCatalunya, dependents del Departament d'Ensenyament .

• Ordre de 8 de setembre de 1983 (DOGC 362, del 9, i correcció d'errada enel DOGC 369, de 5 d'octubre), per la qual es desple ga el Decret 362/1983,de 30 d'agost, sobre l'aplicació de la Llei /1983, de normalitzaciólingüística a Catalunya, a l'àmbit de l'ensenyament no universitari,modificat per l'Ordre de 6 de desembre de 1983 (DOG C 415, de 9 de marçde 1984).

• Decret 362/1983, de 30 d'agost (DOGC 359, del 31), sobre aplicació de la Llei7/1983, de 18 d'abril (DOGC 322, del 22), de normal ització lingüística aCatalunya a l'àmbit de l'ensenyament no universitar i, modificat pel Decret576/1983, de 6 de desembre (DOGC 415, de 9 de març de 1984).

8

COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I COORDINADOR/A

LINGÜÍSTIC/A

Composició de la Comissió de Normalització Lingüíst ica:

• Membre de l’equip directiu (cap d’estudis o coordinador/a pedagògic/a)

• Coordinador/a lingüístic/a.

• Dos membres del claustre.

• Un representant de l’alumnat.

• Un representant de l’AMPA.

Funcions de la Comissió Lingüística:

• Promoure i coordinar les activitats previstes en el Projecte Lingüístic de Centre.

• Difondre a tots els sectors de la comunitat educativa les mesures que afavoreixin

l’aplicació del Projecte Lingüístic de Centre i la consecució dels objectius

establerts.

• Fer el seguiment i l’avaluació de l’execució del Projecte Lingüístic de Centre.

• Coordinar la recollida i la sistematització de dades relacionades amb el PLC.

• Proposar modificacions del PLC.

• Supervisar l’actualització bibliogràfica del centre, des del punt de vista de la

normalització lingüística.

• Orientar les àrees pel que fa a les modalitats de formació i actualització

convenients als interessos i les necessitats dels seus membres, en matèria de

normalització lingüística.

• Confeccionar l'inventari de recursos de normalització lingüística i gestió del

pressupost assignat pel centre.

9

Funcions del Coordinador/a Lingüístic/a:

L’objectiu general del Coordinador/a Lingüístic/a és desenvolupar i aplicar el

Projecte Lingüístic de Centre.

Altres tasques concretes que ha de desenvolupar són les següents:

• Organitzar el servei de correcció de textos. Fer la revisió i la correcció de

documents i textos del centre (des del PEC, PAT, CCC…. fins a exàmens), així

com resoldre els dubtes lingüístics que puguin plantejar-li la resta de professors.

• Vetllar perquè es faci un ús correcte de la llengua catalana al centre.

• Participar en la Comissió d’Atenció a la Diversitat i en la Comissió Lingüística.

• Promoure actuacions per augmentar l’ús vehicular i social de la llengua catalana.

• Col·laborar en l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut.

• Assessorar el Claustre en el tractament de les llengües en l’elaboració de la

Concreció Curricular de Centre.

• Organitzar cursos monogràfics en funció de les peticions de suport lingüístic que

formulin els departaments.

• Supervisar l’actualització bibliogràfica del centre, des del punt de vista de la

normalització lingüística.

• Divulgar la informació i facilitar l’accés a la documentació disponible pel que fa a

la normalització lingüística.

10

• Aquelles altres que el/la Director/a li encomani en relació amb el Projecte

Lingüístic.

1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

• Alumnat i entorn

L’Institut Quercus és un centre docent públic que té una oferta educativa d’ESO,

Batxillerat i Cicles Formatius, i està situat al municipi de Sant Joan de Vilatorrada.

Sant Joan és un poble que ha experimentat durant anys un creixement molt gran.

La seva situació, al costat de Manresa, i en l’encreuament de l’eix diagonal i l’eix

transversal, a més del desenvolupament continuat de més serveis, i la seva

empenta cultural i esportiva... n’han estat, probablement, algunes de les causes

principals.

L’alumnat del nostre centre és majoritàriament castellanoparlant i les llengües

presents en la nostra comunitat educativa són o han estat en els darrers temps: el

castellà, el català, l’àrab, l’ucraïnès, el romanès, el xinès i el polonès.

El poble de Sant Joan de Vilatorrada disposa, en l’actualitat, d’un altre centre de

secundària (el SES Cardener) i de tres centres d’Educació Infantil i Primària: el

CEIP Collbaix, el CEIP Joncadella, i el CEIP Atmetllers; dues Llar d’Infants/Escola

Bressol públiques ”Barrufets, i El Xiulet”; una Escola Municipal de Música; un Centre

Municipal de Formació de Persones Adultes; també operen diversos Tallers

Ocupacionals i/o Escola-Taller, gestionats pel Centre d’Iniciatives per a l’Ocupació

del municipi.

11

El municipi disposa també d’una Biblioteca moderna (al Centre cultural Cal Gallifa)

amb prop de 800 m2, amb possibilitats de lectura, consulta, música, vídeos i DVDs,

internet...; d’una Ludoteca, Casal Jove i de diverses entitats culturals i esportives.

Dades de població a 18 de juny de 2013

� Població total de Sant Joan de Vilatorrada: 10.864 habitants.

� Població estrangera: 936 habitants.

� Percentatge que representa la població estrangera respecte el total: 8,62 %

Principals nacionalitats estrangeres a Sant Joan de Vilatorrada i percentatge que

representen sobre el total:

Nacionalitat % de població que representa sobre

el total1. marroquina 2’75 %2. ucraïnesa 2’38 %3. romanesa 1,71 %4. polonesa 0’18 %5. xinesa 0’16 %6. equatoriana 0’15 %

Evolució de la immigració

Des del desembre del 2007 fins al 31 d’agost del 2009, el pes de la població

immigrant ha seguit aquesta evolució:

12

Desembre 2007 Juny 2008 Desembre 2008 Juny 2009 Agost 2009 Juny 2013% de població

estrangera sobre

el total

8’74 % 9’46 % 10’08 % 10’7 % 10’4 % 8,62 %

� La regidoria d’immigració de l’Ajuntament de Sant Joan va realitzar, el

setembre de 2009, un informe sobre la immigració a partir de les dades del

padró municipal. En aquest informe es constatava que, fins a finals del 2008,

la principal nacionalitat estrangera a Sant Joan de Vilatorrada era la

ucraïnesa, seguida de la marroquina i la romanesa. Però, a partir del

desembre del 2008, això va canviar i la marroquina va passar a ser la

principal nacionalitat estrangera al municipi, segu ida de la ucraïnesa i la

romanesa.

� Després d’un període d’increment continu, el 2009 va suposar una frenada i

a partir d’aleshores, el percentatge de població estrangera respecte el total

de població de Sant Joan de Vilatorrada ha anat disminuint fins a passar del

10,4 % al 8,62 % actual.

Observació final:

El context actual de recessió econòmica pot estancar o produir una davallada en el

percentatge de població estrangera.

13

2. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D’APRENE NTATGE

• El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua vehicular i

d’aprenentatge a l’Institut Quercus. Per tant, les matèries s’han d’impartir en

llengua catalana, excepte la de llengua castellana i les de llengües estrangeres.

• Les activitats d’avaluació i les exposicions orals (crèdits de síntesi, projectes

de recerca, treballs de recerca, etc.) es fan en català , llevat de casos

plenament justificats, dels quals restarà assabentat/da el/la Coordinador/a

lingüístic/a.

• El material didàctic i els llibres de text són en l lengua catalana , excepte en

les àrees de llengua castellana i de llengües estrangeres.

• Les exposicions o intervencions orals del professor at han de ser en català,

independentment de la llengua en què s’expressi l’a lumnat. Això implicarà,

a vegades, l’anomenat bilingüisme passiu, en què els interlocutors s’expressen

en llengües diferents.

• El professorat de les àrees o dels crèdits en què l’alumnat hagi d’intervenir sovint

oralment tindrà cura que s’expressi habitualment en català.

• L’ús i la qualitat del català en les intervencions de l’alumnat tindran un pes

important en l’avaluació de l’àrea de llengua catalana, i també en la d’aquelles

àrees en què l’expressió lingüística (oral o escrita) sigui rellevant.

• El centre tindrà cura de la qualitat de la llengua vehicular, i el professorat serà el

transmissor del model d’ús per a l’alumnat, a fi que en tingui un referent clar i

14

sòlid. Davant de qualsevol dubte, el/la Coordinador/a lingüístic/a assessora

qualsevol professor o professora que ho necessiti.

• El centre implicarà l’alumnat en el respecte per la diversitat lingüística i en la

presa de consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat. El

professorat serà especialment curós a fomentar la tolerància lingüística entre

l’alumnat.

• El centre vetllarà per la formació dirigida al coneixement de l’entorn social i

cultural immediat i, especialment, de la llengua, la història, la geografia, la

cultura i la realitat social catalanes.

Educació Secundària Obligatòria:

• El centre vetllarà perquè, en acabar l’ensenyament secundari obligatori,

l’alumnat comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat,

autonomia i creativitat, en llengua catalana, fent-los servir per comunicar-se i

per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos

implicats en l’ús del llenguatge.

• El centre vetllarà perquè l’alumnat en aquesta etapa educativa consolidi el

domini oral i escrit de la llengua catalana i adquireixi la competència suficient

en el seu ús social, juntament amb el coneixement d’altres llengües i cultures

en un món en què la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada

més importància.

Batxillerat:

• El centre vetllarà perquè, en acabar les diferents modalitats del batxillerat,

l’alumnat usi amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en

15

llengua catalana, i empri els recursos bàsics dels llenguatges tècnics,

literaris, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut.

• La matèria de Literatura universal s’impartirà en català, independentment

de l’àrea a què pertanyi el professorat que se n’encarregui.

• El centre vetllarà perquè l’alumnat tingui un coneixement apr ofundit de

les característiques culturals, històriques, social s i lingüístiques que

identifiquen Catalunya.

Cicles formatius:

• El centre vetllarà perquè l’alumnat assoleixi el nivell de llengua catalana

adient a l’especialització que realitza, tot reforçant el nivell obtingut en

l'educació secundària obligatòria.

2.1. L’APRENENTATGE / ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CAT ALANA

2.1.1 LLENGUA ORAL

Des del convenciment que un bon domini de l’expressió oral és bàsic per

desenvolupar-se amb èxit com a ciutadans i, a més, que facilita la construcció del

propi pensament, el centre prioritzarà el treball de la llengua oral.

Aquesta es treballa habitualment a cada nivell, tant des de l’àrea de llengua com

des d’altres àrees, en les diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa,

debat, recitació, instrucció, argumentació…) i també mitjançant exposicions orals.

En aquesta línia, es potencia que els alumnes sàpiguen expressar de forma

16

raonada i coherent la seva opinió i també es tenen en compte els diversos registres

i variants del català.

Així, aquest curs 2012-1013 amb alguns alumnes de 4t d’ESO s’ha fet una activitat

d’expressió oral (entrevista i lectura de textos) a Ràdio Sant Joan i s’ha participat al

Certamen Nacional de Lectura en Veu alta.

Per fomentar una bona pràctica oral de la llengua catalana, també es pot recordar a

inici de curs al claustre que el professor és un model oral a seguir i que hem de

fomentar que els alumnes s’expressin en català per tal que la llengua catalana no

quedi limitada a un àmbit exclusivament d’aprenentatge. Per tant, en la mesura del

possible es dinamitzarà l’ús del català en els diversos àmbi ts de convivència i

de comunicació quotidiana (també en situacions de r elació informal) . A aquest

efecte, el/la Coordinador/a Lingüístic/a pot posar a disposició del professorat un

argumentari de suport de frases adreçades a l’alumnat reticent a utilitzar la llengua

catalana.

2.1.2. LLENGUA ESCRITA

Amb l’objectiu final de formar lectors i escriptors competents, i seguint les

orientacions del currículum, el centre planifica activitats de lectura i escriptura que

tenen en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en

els diversos nivells.

Aquest curs 2012-13, les àrees de Castellà i Català han elaborat tota una sèrie de

propostes de millora per reforçar la llengua escrita que es tradueix bàsicament en

un treball intens pel que fa a les redaccions.

17

Al centre es porta a terme un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura

i l’escriptura com un procés complex (pensar, escriure, revisar), per tendir a

abordar-lo no només des de l’àrea de llengua, sinó des de totes les àrees, i per això

enguany la Coordinadora lingüística ha fet una proposta de descompte de faltes per

a les àrees no lingüístiques (document a l’annex).

D’altra banda, amb la intenció d’aclarir els dubtes lingüístics dels professors i,

sobretot a l’hora de mostrar els enunciats d’exàmens als alumnes o altres

documents que es distribueixen a l’alumnat o famílies, el/la Coordinador/a

Lingüístic/a assessora el professorat i, si cal, revisa i corregeix els textos. Amb

aquesta finalitat, des del curs 2010-11 i amb continuïtat fins avui, hi ha una adreça

de correu electrònic en la qual es poden enviar dubtes o textos perquè siguin

revisats: correccioquercus@gmail.com

També pel que fa a la llengua escrita, el/la Coordinador/a Lingüístic/a vetlla perquè

els cartells i els rètols de l’Institut estiguin escrits correctament. Per tant, quan no ho

estan, ho comunica al Coordinador/a Pedagògic/a.

Finalment, el/la Coordinador/a Lingüístic/a revisa regularment el web de l’Institut

perquè les notícies que hi apareixen estiguin escrites en un nivell lingüístic adequat i

de qualitat.

2.1.3. RELACIÓ LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA

Es procura que hi hagi un plantejament global, integrat i compartit per la majoria del

professorat de les quatre habilitats lingüístiques: llegir, comprendre, escriure, parlar.

18

Es té en compte que, per millorar la competència oral, la llengua escrita ens pot

servir de suport.

Per millorar aquesta competència, s’han augmentat les hores de docència. En

aquest sentit, des de fa ja diversos anys s’està impartint una hora més de lectura i

expressió a 1r d’ESO i a 4t d’ESO, a més de les 3 hores setmanals curriculars de

Llengua catalana i literatura. En aquesta hora anomenada habitualment “de lectura”

es practica la lectura en veu alta, es potencia l’expressió oral, la comprensió lectora

i a 4t d’ESO també es combina amb la pràctica de l’expressió escrita mitjançant

redaccions o l’escriptura dels capítols d’una història imaginada i personal.

Finalment, es promouen activitats en què la relació de la llengua oral i la llengua

escrita és inherent (ex. lectura expressiva, sortides al teatre...). Aquest curs 2012-

1013, el centre, a més, ha participat en el Concurs Nacional de Lectura en Veu alta.

2.1.4. LA LLENGUA EN LES DIVERSES ÀREES

Des de la premissa que l’aprenentatge de la llengua és transversal i que, per tant,

no només és responsabilitat del professorat de llengües sinó de totes les àrees, cal

conscienciar el claustre de la seva corresponsabili tat en el fet que els alumnes

assoleixin un nivell adequat d’expressió i comprens ió en català.

Per aconseguir-ho, es pot recordar a l’inici de curs en un claustre i també promoure

que el professorat utilitzi metodologies que estimulin l’expressió oral i escrita amb

suports didàctics en català.

A més, en aquest curs 2012-13 des de Coordinació lingüística s’han establert uns

criteris unificats de descompte en la nota de contingut per un excés de faltes

d’ortografia també en àrees no lingüístiques. En un futur, un criteri unificat per al

descompte de faltes també s’hauria d’aplicar en el Treball de Recerca.

19

També s’intentarà que les diverses àrees treballin alguns continguts lingüístics de

manera coordinada: per exemple, la tipologia textual des de diverses àrees (el text

expositiu des de l’àrea d’Experimentals, el text instructiu des de l’àrea de Llengües

estrangeres, el text argumentatiu des de Filosofia, etc).

2.1.5. CONTINUÏTAT I COHERÈNCIA ENTRE CICLES I NIVE LLS

Es procura que hi hagi coordinació dels ensenyaments de les diferents llengües

ensenyades a l’aula (segons el domini dels nois i les noies i segons l’estatus de

cada llengua: si és una segona llengua estrangera...).

El centre disposa d’un espai (el Dept. d’Orientació) per poder-se coordinar i acordar

els usos lingüístics, el seu ensenyament i el traspàs de la informació sobre les

característiques de l’alumnat.

També disposa d’alguns documents que concreten aspectes didàctics i

organitzatius.

2.1.6. ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT I NICIAL DE LA

LLENGUA VEHICULAR

El centre disposa d’un Pla d’acollida on es recullen i se sistematitzen la major part

de les actuacions i les mesures organitzatives que s’han de posar en marxa per

facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut.

El tutor d’Acollida vetlla perquè els alumnes nouvinguts rebin una atenció lingüística

personalitzada i de qualitat que els faciliti l’accés al nostre sistema educatiu. També

20

vetlla perquè les actuacions establertes en el Pla d’acollida siguin compartides i

aplicades per la major part del professorat.

2.1.6.1 ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFI CIALS

El tutor de l’Aula d’Acollida és el responsable de coordinar l’aplicació de

metodologies per a l’aprenentatge inicial de la llengua i col·laborar amb la resta de

docents per facilitar estratègies que afavoreixin un ensenyament comprensible en

totes les àrees.

2.1.6.2 ALUMNAT DE PARLA HISPANA

En aquest punt ens referim tant a l’alumnat sud-americà com el de la resta de

l’Estat.

Des de l’Aula d’Acollida, a l’hora d’organitzar el currículum personalitzat de

l’alumnat, es té en compte la diferència entre l’alumnat que desconeix les dues

llengües oficials i el que en desconeix només una (com és el cas de l’alumnat de

parla hispana, que desconeix el català, però no el castellà).

Així, des dels primers temps de l’arribada d’aquest alumnat nouvingut, es té en

compte la proximitat de les llengües catalana i castellana per facilitar la comunicació

i l’ús del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

21

2.1.7 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

D’acord amb el Dept. d’Orientació del centre i l’assessorament dels serveis

educatius i d’Ensenyament, el centre ha definit mecanismes organitzatius,

curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de necessitats i ritmes

d’aprenentatge. Aquests són: l’Aula Oberta, les Atencions individualitzades (ATIs) i

les aules flexibles i adaptades, on es fa una adaptació del currículum.

Les reunions setmanals del Dep. d’Orientació i les de la Comissió d’Atenció a la

Diversitat, que es reuneix diverses vegades al llarg del curs, constitueixen espais de

reflexió per adequar els mecanismes d’atenció a la diversitat a la realitat canviant

del centre.

Per atendre la diversitat en temes lingüístics, es fa un reforç de llengua a

l’Aula Flexible, a l’Aula Adaptada de 4t d’ESO, a l ’Aula Oberta (on es treballa la

llengua a partir de projectes interdisciplinaris) i també a les Atencions

individualitzades , les quals es poden enfocar cap a un reforç lingüístic, tant en

català com en castellà segons les necessitats de l’alumne.

L’objectiu sempre és reforçar el desenvolupament de la comprensió lectora i

l’expressió oral i escrita en els diversos nivells.

D’altra banda, per atendre la diversitat a l’alça en llengües, durant el curs 2010-2011

es va portar a terme el Projecte Documenta : es tractava d’un projecte impulsat des

de la Universitat i estava adreçat a un grup reduït de 8 alumnes.

Finalment, als alumnes dislèxics que acreditin aquesta condició mitjançant els

informes mèdics corresponents, se’ls flexibilitzarà el descompte de faltes

d’ortografia. També se’ls pot donar més temps per respondre els exàmens o bé

llegir-los els enunciats d’exàmens en veu alta.

22

2.1.8 ACTIVITATS D’INCENTIVACIÓ DE L’ÚS DE LA LLENG UA

El centre organitza activitats que tenen com a finalitat potenciar l’ús de la llengua

catalana i que es concreten a cada programació d’àrea. En aquest sentit

s’organitzen amb assiduïtat: sortides al teatre, rutes literàries, exposicions...

A nivell de centre s’organitza cada any la festa de St. Jordi (dita també en alguna

ocasió Festa de les Lletres), en què s’incentiva l’ús de la llengua catalana i el

coneixement dels autors i la cultura pròpia, amb algun homenatge a algun escriptor

destacat.

També en alguna ocasió s’ha participat en el concurs televisiu “Picalletres”, que

estimula els alumnes al coneixement i ús de la llengua catalana.

Des del curs 2010-2011 i amb continuïtat fins al moment, es porta a terme el Club

de Lectura des de 1r d’ESO fins a 4t, en col·laboració amb la Biblioteca de St. Joan

de Vilatorrada. Mitjançant aquest projecte, uns quants alumnes assisteixen de

manera voluntària a unes sessions a la Biblioteca (en horari extraescolar) amb el

compromís de llegir-se uns llibres i comentar-los amb la bibliotecària. Els que hi

participen d’una manera activa i constant obtenen un augment de la nota trimestral

en l’assignatura de Llengua catalana i literatura.

Finalment, enguany s’ha organitzat la Setmana dels Escriptors per incentivar la

lectura i el contacte amb autors de la literatura catalana contemporània i, tal com ja

s’ha esmentat, s’ha participat en el Certamen Nacional de Lectura en Veu alta.

23

2.1.9 AVALUACIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

A l’hora de valorar i avaluar l’aprenentatge i l’ús de la llengua d’un alumne, el

professorat es coordina per establir uns criteris sobre els elements a tenir en compte

i que hauran d’incloure les dimensions comunicativa i literària (amb textos

incomplets i/o no contextualitzats). Els criteris corresponents es recolliran a la

programació.

Per valorar el coneixement de la llengua no es dóna preferència al moment final de

l’avaluació i la llengua oral es valora a partir de la percepció del professorat.

2.1.10 MATERIALS DIDÀCTICS

Els llibres de text o llibres digitals escollits pel centre, excepte els de llengua

castellana i els de llengües estrangeres, són en català .

Finalment, el centre vetllarà perquè es faci un seguiment (amb continuïtat al llarg de

tota l’etapa) de l’elaboració de la seqüència didàctica de la dimensió literària, que

quedarà recollida a la programació àrea.

2.1.11 MULTIMÈDIA

El centre utilitza la llengua catalana com a llengua vehicular del programari i dels

suports digitals que produeix el centre en general (ex. Moodle).

24

2.1.12 USOS LINGÜÍSTICS

A més de l’ensenyament estricte de la llengua, el professorat de llengua catalana

treballa els usos lingüístics de l’alumnat en un context plurilingüe, com és el de

Catalunya, per intentar fer de la llengua catalana la llengua d’ús habitual. La

resta de professorat hi col·laborarà des de la seva àrea.

2.1.13 DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Amb l’objectiu de formar parlants plurilingües i interculturals, el centre fomenta el

respecte per la diversitat lingüística: no només el desig d’aprendre altres llengües,

sinó també el desig d’aprendre d’altres cultures.

Per això es valorarà el bagatge lingüístic de l’alumnat (d’aquell que té com a llengua

familiar una llengua diferent del català o del castellà) i s’aprofitarà per fer-lo

protagonista d’alguna activitat (per exemple, des de l’Aula d’Acollida es pot

organitzar alguna exposició sobre les diverses llengües per a tot el centre, etc.).

2.1.14 CATALÀ I LLENGÜES D’ORIGEN

Des de la creença compartida que hi ha una relació directa entre l’aprenentatge del

català i el reconeixement i valoració de la llengua d’origen familiar de l’alumnat, el

centre vetllarà perquè els tutors informin els equips docents sobre les diverses

llengües familiars presents a l’aula per poder fer-ne ús, valorar-les i tenir-les en

compte.

25

3. LA LLENGUA CASTELLANA

Per assegurar que l’alumnat tingui una distribució coherent i progressiva del

currículum de llengua castellana al llarg de l’etapa, es procurarà no repetir

continguts comuns que s’han programat fer en el currículum de llengua catalana.

El professorat de llengua castellana, seguint la programació que marca el

Departament, té en compte l’escolarització de l’alumne majoritàriament en llengua

catalana i, de vegades, pot fer servir coneixements del català per aplicar-los en

castellà. Per tant, és habitual fer comparacions entre ambdues llengües (veure

document comparat a l’annex).

Aquest curs 2012-13 s’ha afegit una hora més de Castellà anomenada “de lectura” a

3r d’ESO per tal de potenciar les competències en aquesta llengua, tal com es

descriu més endavant.

3.1 LLENGUA ORAL

El professorat de Castellà treballa la llengua oral en tots els nivells i les diverses

modalitats de textos orals (entrevistes, conversa, argumentació, dramatització...) a

partir, fonamentalment, de la variant estàndard de la llengua castellana.

3.2 LLENGUA ESCRITA

Seguint l’enfocament metodològic que dóna el currículum, hi ha un plantejament

global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. Els objectius de les activitats

que es proposen de lectura i escriptura es comparteixen amb l’alumnat i

s’estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats.

26

Aquestes estan seqüenciades en funció del procés d’ensenyament i s’intenta

treballar coordinadament amb el professorat de llengua catalana.

Aquest curs 2012-13, l’àrea de Castellà ha elaborat també una sèrie de propostes

de millora per potenciar i millorar l’expressió escrita dels alumnes en aquesta

llengua i també s’ha ofert una hora més de Castellà a 3r d’ESO (anomenada “de

lectura”) per millorar tant la lectura com l’expressió escrita dels alumnes.

3.3 ACTIVITATS D’ÚS

S’imparteix la matèria de Llengua castellana en castellà i d’acord amb el que

prescriu el marc normatiu, el català és la llengua vehicular del centre. Tot i així, la

llengua castellana també és present i ben representada en el Certamen literari de la

Festa de St. Jordi que es celebra cada any.

També es fa alguna exposició d’homenatge a algun autor en aquesta llengua.

3.4 ALUMNAT NOUVINGUT

En una primera fase, s’assegura un nivell bàsic de llengua catalana de l’alumnat

nouvingut mitjançant l’Aula d’Acollida o un PI. Posteriorment, s’incorpora al seu

grup-classe i s’intenta fer una atenció individualitzada en llengua castellana a la

classe de castellà.

27

4. ALTRES LLENGÜES

4.1 LLENGÜES ESTRANGERES

La llengua anglesa és la primera llengua estrangera de l’ensenyament secundari;

la segona llengua estrangera és la francesa.

L’aprenentatge de l’anglès comença al primer curs d’ESO, en el qual l’alumnat ja

arriba amb uns coneixements previs bàsics i ha d’acabar l’ESO havent adquirit uns

coneixements equivalents al B1 del marc europeu per a l’Aprenentatge de l’Anglès

com a llengua estrangera.

L’aprenentatge de la segona llengua estrangera (francès) comença a 2n d’ESO,

curs en què tots els alumnes fan un trimestre. A partir de 3r i 4t d’ESO l’estudien

aquells alumnes que l’hagin triat com a matèria optativa, amb una continuïtat fins a

1r de Batxillerat.

L’anglès és una matèria comuna i s’imparteix a raó de tres hores setmanals i, algun

any, en una de les hores s’ha fet desdoblament.

El centre concreta anualment les mesures per assegurar una distribució coherent i

progressiva de continguts, la creació de contextos d’ús de la llengua i com es dóna

resposta als diferents estils d’aprenentatge i en fa un seguiment.

La programació s’estructura a partir d’activitats d’aprenentatge que són rellevants i

globals, integren reptes lingüístics i cognitius, requereixen l’ús de la llengua

estrangera i tenen una estructura seqüencial de construcció del coneixement.

Per millorar el coneixement de la llengua anglesa, la principal estratègia que

segueix l’Institut Quercus és preveure agrupaments de tipologia diversa per

28

atendre els diferents ritmes d’aprenentatge. Els grups són els següents: grup

ordinari i flexible a 1r i 2n d’ESO i grup mitjà, grup alt i grup flexible a 3r i 4t d’ESO.

Quant a la metodologia , el professorat de llengües estrangeres ha consensuat el

desenvolupament competencial, per tant, la capacitat d’utilitzar els coneixements

lingüístics en contextos que requereixen coneixements vinculats a diferents sabers,

cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment.

En aquesta línia, el centre ofereix diverses oportunitats d’ús de la llengua estrangera

tant a dins (a l’Aula d’Idiomes) com a fora de l’aula amb un èmfasi especial en la

competència oral.

Pel que fa als materials didàctics per a l’aprenentatge de la llen gua estrangera ,

existeixen uns criteris de coherència i continuïtat metodològica.

Periòdicament es revisen els llibres de text i els materials didàctics que es faran

servir el curs següent segons les necessitats de l’alumnat. També es preveuen

materials que serveixin per atendre la diversitat i per a l’ampliació dels

coneixements.

D’altra banda, el centre disposa de recursos TIC, TAC i audiovisuals en

l’aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d’accés a material divers,

autèntic i per diversificar els models lingüístics presents a l’aula.

El professorat ha entès que la utilització dels recursos tecnològics permet atendre la

diversitat de l’alumnat i n’explora, més aviat individualment, noves possibilitats. En

aquest sentit, s’ha creat un bloc amb el nom “Quercus in a Digital World” amb el

qual es fa un treball per projectes en anglès i es pretén crear un context creatiu i

comunicatiu real en anglès.

Quant a l’ús de la llengua estrangera a l’aula, es vetlla perquè l’Aula d’Idiomes

sigui un espai d’immersió en la llengua d’aprenentatge. En aquest sentit, el

professorat utilitza aquesta llengua com l’habitual en les interaccions amb els

29

alumnes i intenta propiciar un clima favorable perquè els alumnes se sentin

estimulats per anar-la utilitzant progressivament.

Es preveu l’ús de la llengua estrangera fora de l’aula d’aprenentatge mitjançant les

activitats de teatre al mateix centre, les xerrades British Culture Days i la participació

en el projecte internacional I EARN – PANGEA, Youngcast Project (intercanvi amb

l’escola Clear Falls de League City, de Houston, a través de plataformes de

videoconferència i la plataforma social educativa Edmodo.

Amb alumnes de 3r, 4t i 1r Batxillerat de francès s’organitza un viatge anual al sud

de França (cada any la destinació varia: Carcassona, Tolosa, Avinyó...)

Referent a la llengua anglesa, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat participen

a un intercanvi amb alumnes amb el Grennhead College de Huddensfield

(Anglaterra): els alumnes a 4t reben un company anglès a casa seva durant una

setmana i, a principis de setembre de l’any següent, quan ja fan 1r de Batxillerat,

s’estan una setmana a Anglaterra a casa del seu company en la qual fan diverses

visites culturals a la zona.

Per a la projecció dels resultats fora de l’aula d’aprenentatge s’utilitza el web del

centre, es participa en el concurs “The Fonix” interescolar de Catalunya, en el qual

es premien els millors estudiants de cada nivell i en l’Edublocs, amb el resultat el

curs 2010-11 del 3r premi “Peonza de Bronce” en modalitat blocs ESO professors i

alumnes.

Quant a l’aprenentatge integrat de continguts i llengua est rangera , fins ara, el

centre no ha planificat la impartició de blocs de continguts curriculars d’àrees no

lingüístiques en la primera llengua estrangera.

Si en algun moment es decideix de fer-ho, es vetllarà perquè qui s’encarrega de

l’experiència tingui la competència lingüística necessària i la formació metodològica

de l’àrea.

30

Finalment, el centre no té prevista la realització de classes de llengua d’origen en

horari extraescolar, però esporàdicament se n’ha fet un ús simbòlic en cartells o

treballs per tal d’afavorir el coneixement de les cultures i les llengües d’origen i

fomentar l’autoestima de l’alumnat procedent de la nova immigració.

Així el centre, com a espai de convivència, intenta sumar tot allò que tenen de

positiu totes les cultures i també valora el bagatge cultural i lingüístic que ens

aporten a la nostra societat. Per això, a la Festa de Sant Jordi les llengües

estrangeres també hi són representades.

5. PROJECTES relacionats amb la llengua

5.1. ILEC “ El gust per la lectura i més”

El centre ha decidit en claustre ( juny 2015) inscriure's al programa ILEC

d'Impuls a la Lectura, per donar continuïtat i aprofundiment a les iniciatives

que ja es portaven a terme al voltant de la lectura (com el Club de Lectura, la

Setmana dels Escriptors o la participació al Certamen Nacional de Lectura

en Veu Alta).

El programa ILEC té una durada de 3 anys i s'estructura en els eixos

següents: saber llegir, el gust per llegir i el llegir per aprendre.

Per portar a terme aquest projecte, el centre treballa des de dues vessants:

d'una banda, en la formació del professorat en l'ILEC, és a dir, mitjançant un

curs on s'aprenguin estratègies i s'ofereixin nous recursos per potenciar la

lectura a l'aula; i, de l'altra, en l'aplicació concreta de les estratègies al centre

i que ha de portar a terme un grup impulsor.

A mesura que anem avançant anirem ampliant el projecte lingüístic.

31

5.2.GEP “ Aprenem en anglès”

Aquest grup experimental del plurilingüisme es basa en realitzar

matèries que no són de llengua anglesa en llengua anglesa.

Els objectius principals són que l’alumnat quan acabi l’ESO tingui un

bon nivell d’anglès tan escrit com parlat.

El curs 2014-2015 ja vam iniciar fer una hora d’educació física en

anglès i les pràctiques de biologia i geologia de 4t ESO també en

anglès Després de l’experiència positiva , el curs 15-16 s’ha iniciat la

música de 3r ESO en anglès i una matèria optativa de 2n ESO també

de música en anglès .

La intenció és que a mesura que vagi passant el temps hi hagi més

hores de parla anglesa i que es generi un canvi metodològic

d’aprenentatge en totes les àrees. (mirar objectius i indicadors PGA)

6. L’AULA D’ACOLLIDA

6.1.Definició

L’aula d’acollida és un recurs de què ha disposat el centre durant anys, però no en

el curs 2012-13, per a l’atenció de l’alumnat nouvingut. Un alumne es considera

nouvingut durant els dos primers anys d’incorporaci ó al sistema educatiu de

Catalunya .

S’entén l’aula d’acollida com un entorn obert i flexible, complementari a la tasca de

l’aula ordinària, on els alumnes són atesos en funció de les seves necessitats,

especialment de caràcter lingüístic, per tal de facilitar i accelerar el procés

d’adaptació dels alumnes nouvinguts.

32

L’aula d’acollida és un recurs integrat en l’organització i funcionament general del

centre.

Els alumnes nouvinguts no són només alumnes de l’aula d’acollida sinó que ho són

del centre, a tots els efectes. Hi ha un equip de professorat que intervé més

directament amb els alumnes nouvinguts des de l’aula d’acollida, però és obligació

de tot el professorat atendre les seves necessitats educatives, així com les de la

resta de l’alumnat.

En la línia del paràgraf anterior, cal avançar des del concepte d’aula d’acollida al de

centre acollidor.

Així mateix, les actuacions del centre pel que fa a l’acollida i integració de l’alumnat

nouvingut evolucionaran en sintonia amb els plans d’entorn i altres iniciatives que

s’emprenguin a nivell de municipi (Ajuntament).

6.2.Objectius

• Oferir un marc d’acollida a l’alumnat nouvingut, per ajudar-lo a acceptar el

nou entorn i reduir el nivell d’estrès que suposa el fet migratori (dol migratori).

• Fomentar el coneixement de l’entorn escolar, cultural i social del nostre país.

• Aconseguir una bona competència lingüística en llengua catalana de

l’alumnat nouvingut.

• Intensificar el procés d’ensenyament de la llengua catalana en el moment

d’arribada de l’alumne a Catalunya.

• Facilitar la integració de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària i al seu grup

classe.

• Treballar valors dirigits a una convivència positiva: habilitats socials,

cognitives, hàbits…

33

• Facilitar la incorporació total a l’aula ordinària.

6.3.- Espai

Quan el centre ha disposat d’Aula d’Acollida, ha destinat una aula de referència fixa

(aula 05 a la planta baixa) per atendre els alumnes nouvinguts. Aleshores, aquest

espai s’ha compartit amb l’Aula Oberta pel dèficit d’espais que pateix el centre, però,

alhora, per tal d’optimitzar els recursos informàtics que conté.

L’espai físic de l’aula d’acollida permet:

• Treballar amb comoditat amb un grup d’uns 10 alumnes.

• Distribuir les taules en forma de U, per tal que tots els alumnes puguin

veure’s quan parlen.

• Poder utilitzar dins de l’aula ordinadors, material audiovisual… o poder

disposar d’unes hores reservades a la setmana de l’aula d’informàtica i de

l’aula d’audiovisuals.

• Disposar de prestatges i armaris on dipositar materials: dossier, llibres,

diccionaris…

6.4.Alumnat

6.4.1.Criteris d’adscripció al nivell educatiu

Els criteris que consten en el Pla d’Acollida del Centre són el d’edat, nivell

d’aprenentatge, desenvolupament evolutiu i nivell de coneixements d’alguna

llengua llatina.

34

6.4.2.Criteris de priorització de l’assistència a l’aula d’acollida

Ordre de prioritats:

1. Alumnat nouvingut de llengües no romàniques, sense coneixement de

l’alfabet llatí.

2. Alumnat nouvingut de llengües no romàniques, amb coneixement de

l’alfabet llatí.

3. Alumnat nouvingut de llengües romàniques, sense coneixement del

castellà.

4. Alumnat nouvingut de llengües romàniques de llengua castellana

5. Alumnat de procedència estrangera, que ve de primària amb poc temps

d’escolarització al país i amb poc coneixement del català.

6. Alumnat de procedència estrangera, amb coneixements del català, però que

necessiten un reforç.

6.4.3. Criteris d’incorporació a l’aula ordinària

• Tot alumne nouvingut ha de tenir un grup classe de referència, on hi

estarà com a mínim la meitat de la jornada escolar.

• Es planificarà de manera progressiva i individual la incorporació total a

l’aula ordinària, en funció de l’evolució en l’aprenentatge del català.

• És recomanable que l’alumne no romangui més de dos cursos a l’aula

d’acollida.

• Es decidirà la incorporació a l’aula ordinària en funció dels resultats de

les proves de català facilitades pel Departamet d’Ensenyament.

35

6.4.4. Altres consideracions de la incorporació a l’aula ordinària

Ordre de prioritats:

1. Segons els nivells de competència lingüística de cada alumne es tindran

en compte els primers nivells de competència lingüística establerts en el

Marc Europeu:

a. A1 Nivell Inicial

b. A2 Nivell Bàsic

c. B1 Nivell Llindar 1

d. B2 Nivell Llindar 2

2. Segons l’horari de l’aula ordinària de cada alumne:

S’intentarà respectar l’assistència de l’alumne, sempre que sigui possible,

a les àrees que tenen menys necessitat d’ús de la llengua: Tutoria,

Educació Física, Educació Plàstica, Matemàtiques, Tecnologia, Música i

algun crèdit variable.

3. Segons el nivell d’escolarització:

S’intentarà agrupar els alumnes per proximitat de nivells d’escolarització.

Aquest criteri s’aplicarà quan a l’aula d’acollida es treballi amb l’adaptació

curricular de l’àrea de Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials,

Matemàtiques i Tecnologia.

36

6.4.5.Tutoria dels alumnes

Tot i que el tutor de referència és el tutor de l’aula ordinària, el tutor

individual de l’alumne s’intentarà que sigui algun professor/a de l’aula

d’acollida.

6.5. Professorat

Tot el professorat del centre és responsable de l’atenció de l’alumnat nouvingut, tant

des del punt de vista de la integració social com curricular.

6.5.1 Tutor/a de l’aula d’acollida

Serà un professor assignat pel centre per portar a terme les funcions següents:

• Acollir inicialment l’alumnat nouvingut, segons el procediment i protocol

establert en el Pla d’Acollida del Centre.

• Compartir i /o coordinar la tutoria de l’alumnat nouvingut amb els tutors d’aula

i individuals.

• Coordinar la gestió de l’aula d’acollida.

• Coordinar i aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i

d’inclusió social.

• Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i d’inclusió social.

• Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de

referència.

• Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació intercultural en el

procés educatiu.

• Atendre l’alumnat nouvingut dins l’aula ordinària en determinades activitats.

• Coordinar-se amb els tutors de l’aula ordinària.

37

• Coordinar-se amb el departament de psicopedagogia i el coordinador LIC del

centre.

• Coordinar-se amb l’equip directiu.

• Coordinar-se amb l’assessor LIC.

6.5.2 Coordinacions

Per una bona acollida de l’alumnat nouvingut, és necessari que el professorat de

l’aula d’acollida es coordini amb:

Coordinació de nivell

Coordinació lingüística

Coordinació pedagògica

Coordinació lic

6.5.4. Altre professorat

En el funcionament de l’aula d’acollida es pot preveure la intervenció d’altre

professorat del centre, sempre que es concreti la tasca a realitzar.

6.6. Horari

6.6.1 Horari de l’aula d’acollida

L’horari lectiu de l’aula d’acollida intentarà acostar-se a les 22 hores, incloent la

intervenció del tutor/a de l’aula d’acollida com de la resta de professorat que hi

intervingui.

38

La majoria d’hores es dediquen a l’ensenyament del català com a L2 (segona

llengua) a l’alumnat nouvingut. La resta, a complementar amb tots aquells

aprenentatges i continguts curriculars, majoritàriament de caràcter multidisciplinar,

que afavoreixin la seva integració i que estiguin orientats a l’assoliment dels

objectius mínims de l’ESO.

6.6.2 Horari de l’alumnat de l’aula d’acollida

L’horari d’un alumne nouvingut a l’aula d’acollida no pot superar la meitat del seu

horari escolar.

S’elabora un horari individual per cada alumne nouvingut, tenint en compte que:

• Coincideixi a l’aula d’acollida amb un grup d’alumnes de la mateixa edat

(Cicle) i amb la seva mateixa o similar data d’arribada a Catalunya.

• Pugui assistir a les sessions de tutoria amb el seu grup a l’aula ordinària.

L’horari de l’alumne s’anirà revisant i canviant, en funció del seu progrés en la

competència lingüística i emocional, així com de la seva possible integració a l’aula

ordinària.

6.7. Currículum

S’elabora un Pla individualitzat per a cada alumne nouvingut, on es recull el seu

nivell d’aprenentatge a partir d’una avaluació inicial, les prioritats educatives que es

deriven d’aquesta avaluació i el seu horari individual.

D’aquí es decideix el treball a l’aula d’acollida (si n’hi ha) i el treball a l’aula ordinària.

El Pla individual intensiu establirà els mecanismes de planificació, seguiment i

avaluació del procés d’acceleració del seu aprenentatge, que li ha de permetre

39

incorporar-se plenament, al més aviat possible, a la dinàmica habitual del seu grup-

classe.

6.7.1 Treball a l’aula d’acollida

• Es treballa prioritàriament l’ensenyament de la llengua catalana com a L2:

o En les habilitats:

� Comprensió Oral

� Expressió Oral

� Comprensió Lectora

� Expressió Escrita

• En els aspectes:

o Estructures lingüístiques

o Aprenentatge de la llengua escrita: alfabet llatí, lectura i escriptura

o Vocabulari

o Gramàtica

• A més, es dedicaran també algunes sessions a treballar la resta d’àrees, ja

sigui com a finalitat o com a vehicle per treballar la llengua. S’incidirà

especialment en els aspectes de coneixement de l’entorn local i de

Catalunya, així com tots aquells que tenen presència curricular en anteriors

etapes del nostre sistema, però que no apareixen en els seus sistemes

escolars d’origen.

6.7.2 Orientacions adreçades al professorat (aula ordinària)

• Encara que, sobretot al principi, els alumnes no ens entenguin, s’aconsella

no posar gaire feina alternativa als alumnes: hem d’aconseguir que els

40

alumnes facin una bona immersió, i per això hem d’assegurar que parin

orelles tanta estona com sigui possible.

• Com la resta d’alumnat de diversitat, cal que el professor (via Departament)

busqui o creï material adaptat a les necessitats de l’alumnat.

• Hem de ser curosos a l’hora de posar proves escrites als alumnes nouvinguts

de primer any. Probablement no assisteixen a totes les hores de classe i si

els avaluem com els seus companys, la nota no reflectirà el seu progrés i pot

causar un efecte molt negatiu tant en la seva progressió com en el seu estat

anímic.

6.7.3 Materials curriculars de l’aula ordinària

Com a criteri, l’alumnat nouvingut que desconeix les llengües vehiculars del centre,

com a mínim en el seu primer any d’escolarització, no pot utilitzar els mateixos

recursos que s’utilitzen a l’aula ordinària. Els departaments del centre tenen

l’encàrrec de recollir, encarregar o elaborar aquest material adaptat .

6.7.4 Materials curriculars de l’aula d’acollida

Els materials curriculars de l’aula d’acollida són, en la seva major part, d’elaboració

pròpia tot i que se n’han adoptat uns com a referència:

• Per als alumnes de primer any: material seqüenciat Comencem, elaborat per

la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social. Als alumnes se’ls lliura

el dossier.

• Per als alumnes nouvinguts de segon any: Projecte Món

• Espurna

41

6.7.6.Metodologia

En la metodologia de treball a l’aula es té en compte:

• La globalització i la interdisciplinarietat: l’aprenentatge del català com a L2

comporta treballar el vocabulari, conceptes i els exponents lingüístics de

manera que l’alumne pugui establir relacions i generalitzar-ho en tots els

àmbits possibles.

• La funcionalitat: s’intentarà que tot el que es treballi a l’aula d’acollida tingui

sentit per a l’alumne i que hi vegi la seva aplicació.

• L’aprenentatge interactiu: es plantejaran activitats de treball en parella o

petits grups, per tal que l’alumnat hagi d’interacturar entre ells per resoldre

les activitats d’aprenentatge i la utilització de les TIC com a eina

d’aprenentatge per aprendre la llengua, utilitzant programes específics per

aquesta finalitat. També es pretendrà que l’alumne utilitzi la informàtica com

a eina de treball.

• Potenciar el llenguatge oral: a totes les activitats i àrees que es treballin amb

l’alumnat nouvingut, es potenciarà al màxim la comunicació oral, tant

comprensiva com expressiva.

• L’aprenentatge intensiu del català per aconseguir que l’alumnat s’incorpori el

més aviat possible a activitats de l’aula ordinària. A mesura que l’alumne es

va incloent a les activitats de l’aula ordinària, el treball de l’aula d’acollida

serà el de reforçar aquells aspectes de les diferents àrees per tal d’ajudar-lo

a assolir els continguts de l’aula ordinària. Per tal de fer possible això, caldrà

que els departaments decideixin quins són els objectius o continguts

prioritaris de cada àrea.

42

• La utilització de suport visual : l’aprenentatge en aquest alumnat sempre ha

d’anar acompanyat de suport visual (imatges, làmines, esquemes, mapes

conceptuals …).

• La programació de les sessions a l’aula d’acollida, s’intentarà que consti

d’activitats curtes i variades .

• El treball sistemàtic: l’aprenentatge de la llengua com a L2 comporta un

treball recurrent i sistematitzat.

• El treball paral·lel de les quatre habilitats: comprensió oral, expressió oral,

comprensió lectora i expressió escrita.

• La utilització de la metodologia analítica i global alhora, en l’ensenyament de

la lectura i l’escriptura.

7. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

7.1. Àmbit de govern institucional

La llengua catalana és el vehicle d’expressió norma l del centre, tant en les

activitats internes com en les de projecció externa . Així, la llengua catalana és

el vehicle d’expressió normal en les reunions del claustre i del consell escolar.

Igualment, el centre vetllarà:

-perquè totes aquelles activitats pedagògiques que es realitzin fora del centre es

duguin a terme en llengua catalana;

43

-per la difusió entre la comunitat educativa de les ofertes institucionals que fomentin

l’ampliació de coneixements sobre la cultura catalana i la situació del català en

relació amb les altres llengües presents en el centre i en l’entorn;

-per la participació del col·lectiu escolar en les activitats organitzades per les

institucions que tinguin com a objectiu fomentar l’ús de la llengua i el coneixement

de la cultura catalana i la integració; i

-perquè l’AMPA utilitzi la llengua catalana en les activitats internes i externes.

També se li demanarà la participació en la difusió de cursos de llengua i cultura

catalanes per a les famílies de l’escola, perquè aquestes s’impliquin en el procés

d’aprenentatge de la llengua catalana de llurs fills o filles.

7.2. Àmbit humà i de serveis

Tant el professorat com el personal d'administració i serveis procuraran

emprar la llengua catalana com a llengua de comuni cació amb l’alumnat, tant

a l’aula com al pati, a les oficines, als passadiss os, etc.

• El professorat ha de tenir cura de la qualitat de la llengua emprada (tant dins

d’espais curriculars com fora) per tal de ser-ne model d’ús per a la resta de la

comunitat educativa.

• Es vetllarà perquè tot el personal del centre (professorat, PAS i personal

contractat) tingui competència lingüística en català, segons la tasca que

desenvolupa. Es demanarà a l’AMPA que tingui en compte aquest criteri a l’hora

de contractar personal de suport.

• El centre fomentarà la participació del personal docent i no docent en cursos

d’actualització lingüística i de cultura catalana.

44

• A l’hora de proposar altres hores lectives per completar l’horari lectiu del

professorat, es procurarà atendre al màxim les necessitats pedagògiques del

centre. Entre aquestes, es donarà prioritat al suport a classes de català per

als alumnes amb dificultat de comprensió i expressió, especialment els qui

s’acabin d’incorporar al sistema educatiu de Catalunya.

7.3.Àmbit administratiu

• L’Institut Quercus, com a centre que depèn de la Generalitat de Catalunya,

utilitza el català en les seves actuacions internes i en la comunicació amb

qualsevol organisme de l’administració pública catalana.

• El centre empra el català en les comunicacions i en les notificacions adreçades a

persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sense

perjudici del dret dels ciutadans o ciutadanes a rebre-les en castellà si ho

demanen.

• Les actuacions administratives del règim interior del centre (actes, comunicats

diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, cartells...) es redacten en

català.

• També es redacten en català les altres actuacions administratives del centre,

com ara arxius, qualificacions, informes i comunicacions.

• Les actuacions administratives sol·licitades pel públic es fan en català,

exceptuant-ne els casos en els quals els usuaris les demanin en castellà.

• Els avisos al públic que s’hagin d’inserir al tauler d’anuncis del centre es fan en

llengua catalana.

45

- Organització dels usos lingüístics:

o Documents de centre

El centre revisa i actualitza amb regularitat els documents de centre, amb especial

atenció als continguts referits a la llengua catalana i fa un seguiment en les

actuacions quotidianes de les propostes de canvi derivades de les revisions.

o Ús no sexista del llenguatge

En general, es potencia l’educació en valors que queda reflectida en el PAT del

centre per tal d’evitar el llenguatge sexista i discriminatori (es potencia el

comportament assertiu). En els documents del centre es tenen en compte els

criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista.

o Comunicació externa

El centre empra el català en tota la documentació, tant en les comunicacions

internes (actes, comunicats, informes...) com en les comunicacions externes (amb

les empreses que contracta...).

Pel que fa a les llengües de la nova immigració, es tindran en compte si el català no

és entès. En aquest sentit, des de Coordinació Pedagògica es facilitarà als Equips

Docents i tutors l’enllaç que hi ha a la pàgina LIC sobre documents traduïts en

aquestes llengües.

o Llengua de relació amb famílies

Com que, segons l’article 20.2 de la Llei de Política lingüística, el centre ha de fer

del català la seva llengua de treball i de projecció interna i externa, el

46

desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que en

quedin excloses, però tampoc ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua, ja

que és una oportunitat per a la integració.

Així, els professionals del centre s’adrecen habitualment en català a les

famílies de tot l’alumnat i només si la família no l’entén es procura fer ús

d’altres llengües . De vegades, fins i tot es pot recórrer a l’ajuda d’algun traductor

en el cas de les llengües de la nova immigració.

o Educació no formal

El centre disposa de cafeteria i menjador i es procurarà que la llengua d’ús

d’aquests serveis sigui el català.

o Activitats extraescolars

El centre propicia el desenvolupament del Pla de l’Esport i es procura que sigui en

català, però aquest no és un aspecte prioritari en l’exigència professional.

o Contractació d’activitats extraescolars a les empreses

Alguns departaments o part de professorat té cura de contractar serveis externs

(cases de colònies, transports, excursions, conferències, visites...) favorables a l’ús

del català, però no hi ha un criteri de centre.

• Llengua i entorn

S’ha de començar a elaborar el Pla educatiu d’entorn properament. Actualment, ja

es participa d’alguns temes o projectes en xarxa on la llengua d’ús és el català. Per

tant, el tema lingüístic es té en compte.

47

• Actituds lingüístiques

El centre disposa de programes específics sobre diversitat lingüística,

interculturalitat i resolució de conflictes que es treballen habitualment a la tutoria i la

major part del professorat els té en compte en les seves activitats docents.

• Alumnat nouvingut

En relació amb l’alumnat nouvingut, el personal doc ent utilitzarà sempre el

català. Mitjançant l’aula d’acollida es garanteix una atenció individualitzada

intensiva per aprendre aquesta llengua i es fa un enfocament comunicatiu i amb la

metodologia adequada. S’avaluen regularment els resultats i se’n fa un seguiment

acurat.

• El pla de formació de centre en temes lingüístics

Cada any, el professorat del centre realitza activitats de formació d’acord amb les

necessitats que sorgeixen i relacionada amb els objectius estratègics i de millora de

centre.

Pel que fa als temes lingüístics, en el curs 2011-2012 es va fer formació de centre

sobre la competència lingüística des de l’àmbit de les ciències i es preveu per al

futur una formació en llengua anglesa per al professorat de cara a participar en un

PILE.

Organització de la programació curricular

48

• Coordinació de cicles i nivells

Per tal que la programació curricular de les àrees de llengües respongui a les

necessitats de l’alumnat del centre, el professorat es reuneix per departaments i

estableix els acords que, de forma periòdica, es revisen.

Hi ha coordinació entre el professorat dins dels cicles entre les llengües de català i

castellà.

• Estructures lingüístiques comunes

El professorat de totes les llengües del centre procurarà reflexionar conjuntament i

tenir en compte les estructures lingüístiques comunes per tal d’evitar la repetició de

continguts, evitar l’anticipació d’aprenentatge i atendre l’especificitat dels continguts.

• Projectes d’innovació

El curs 2011-2012 el claustre va donar suport a participar en un futur en un PILE.

- Biblioteca escolar

El centre té una biblioteca escolar amb un fons de documents suficient per donar

resposta a les necessitats d’informació de la comunitat educativa. Pel que fa a la

llengua, els documents estan escrits en català, però també s’ha tingut en compte la

incorporació de documents escrits en les altres llengües del currículum i en les

llengües de la nova immigració.

Pel que fa a les activitats de foment de la lectura i accés i ús de la informació, el

Dept. de català treballa conjuntament amb la biblioteca de St. Joan de Vilatorrada

49

en l’organització del Projecte Club de Lectura de 1r a 4t d’ESO, tal com ja hem

esmentat en punts anteriors.

• Accés i ús de la informació

El centre ha començat a elaborar una planificació que recull les activitats de cerca i

ús de la informació que es fan a les aules, que es concreta a les programacions dins

de la competència digital. Majoritàriament, les activitats se centren en la cerca i la

localització d’informació a través d’internet.

Es té cura que l’alumne presenti la informació cercada en la llengua d’aprenentatge

del centre.

En col·laboració amb la Biblioteca es treballa, sobretot durant el Crèdit de Síntesi, la

cerca d’informació en format llibre.

Hi ha una coordinació entre el professorat, els Departaments i la biblioteca.

• Pla de lectura de centre

El centre elaborarà en un futur el seu propi PLEC i recollirà les activitats de

dinamització de la lectura que es fan a les aules, als departaments i a la biblioteca.

- Projecció del centre

• Pàgina web del centre

La pàgina web és un recurs compartit i usat per tota la comunitat educativa i s’han

establert mecanismes per actualitzar-la constantment. Hi ha un criteri clar de l’ús de

la llengua catalana: la web és en català , tot i que pot haver-hi escrits en anglès si

corresponen a activitats fetes en aquesta llengua.

50

• Revista

El centre té un full informatiu anomenat BIQ en format paper i digital que permet la

comunicació amb la comunitat educativa. La periodicitat és trimestral i està escrit en

català.

• Exposicions

Les exposicions que s’organitzin al centre es faran en català, excepte en continguts

de les àrees d’Estrangeres i Castellà.

- Xarxes de comunitats virtuals

Alguns grups intervenen en una experiència de treball en xarxa amb alumnat d’un

centre de Houston en anglès.

- Intercanvis i mobilitat

El professorat de llengües participa, a títol personal, en projectes d’intercanvis per

millorar la competència lingüística de l’alumnat.

Com ja hem dit a l’apartat de la llengua anglesa, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de

Batxillerat participen en un intercanvi amb alumnes amb el Grennhead College de

Huddersfield (Anglaterra): els alumnes a 4t reben un company anglès a casa seva

durant una setmana i, a principis de setembre de l’any següent, quan ja fan 1r de

Batxillerat, s’estan una setmana a Anglaterra a casa del seu company en la qual fan

diverses visites culturals a la zona.

51

- Dimensió internacional del centre educatiu

El centre incorpora el desenvolupament de la dimensió europea en les finalitats del

seu projecte educatiu i la dimensió plurilingüe de l’alumnat en el projecte lingüístic.

52

ANNEXOS:• PROPOSTA DE COORDINACIÓ LINGÜÍSTICA DE “DESCOMPTE DE

FALTES”

• DOCUMENT DE “MILLORA DE L’ORTOGRAFIA”

• DOCUMENT COMPARAT CATALÀ-CASTELLÀ “ANTOLOGÍA DE ERRORES ORTOGRÁFICOS”

• DOCUMENTS DE POBLACIÓ SEGONS NACIONALITAT I SEXE

• DOCUMENTS DE TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL

53

ANNEX 1

54

55

SEQÜENCIAR ESTRATÈGIES : per cada objectiu distribuir les estratègies al llarg de l’etapa

OBJECTIU A (referent a la dimensió oral): Comprendre i produir textos verbals i audiovisuals amb coherència i cohesió adequats a la situació comunicativa i en diferents contextos socials i culturals.

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESOESCOLTAR1. L’alumnat ha deser capaç de:� Fer crítiques constructives� Recollir, ampliar i continuar laidea d’un text exposat per uncompany.� Ser capaç de fer preguntesd’un text o exposició� Poder avaluar un company.� Participar en converses pau-tades i controlades pelsmateixos alumnes (rol demoderador) [Debats, taulesrodones, tertúlies...]

ESCOLTAR. L’alumnat ha deser capaç de:� Fer crítiques constructives� Recollir, ampliar i continuar laidea d’un text exposat per uncompany.� Ser capaç de fer preguntesd’un text o exposició� Poder avaluar un company.� Participar en converses pau-tades i controlades pelsmateixos alumnes (rol demoderador) [Debats, taulesrodones, tertúlies...]

ESCOLTAR. L’alumnat ha de ser capaç de:� Ser capaç de fer preguntes d’un text o exposició� Poder avaluar un company.� Extreure informació principal d’un text oral. Pas previ a la presad’apunts.� Fer crítiques constructives

1

Intervenir de manera competent, amb respecte i interès, en les interaccions: escoltar/parlar.

5

� Joc pregunta resposta� Opinió personal de respostatancada (Ha acabat bé? / Elspersonatges estan ben aconseguits?)

� Joc pregunta resposta� Opinió personal de respostatancada (Ha acabat bé? / Elspersonatges estan ben aconseguits?)

Desenvolupar opinions perso-nals degudament argumenta-des.

Desenvolupar opinions perso-nals degudament argumenta-des.

� Descriure� Explicar / Exposar2 � Definir3 � Justificar

� Descriure� Explicar / Exposar� Definir� Justificar� Interpretar

� Participació en conversespautades i controlades enl’entorn escolar

� Lectura de textos dramatitzatsamb correcta vocalització,entonació, velocitat i grau decomprensió.

� Dissertació i/o lectura ambveu alta amb dicció, vocalitza-ció, entonació i ritme adequatsa la situació comunicativa. Ambguió pautat pel professorat.(Tècnica de lectura)

� Dissertació i/o lectura ambveu alta amb dicció, vocalitza-ció, entonació i ritme adequatsa la situació comunicativa, ambla possibilitat d’usar els recur-sos de les TIC (enregistramentde veu i/o imatge). Amb guiópautat pel professorat.

� Dissertació i/o lectura ambveu alta amb dicció, vocalitza-ció, entonació i ritme adequatsa la situació comunicativa, ambla possibilitat d’usar els recur-sos de les TIC (enregistramentde veu i/o imatge) i els mitjansde comunicació (ràdio, TV).Amb guió elaborat per l’alumnaten funció del tema i la matèria.

� Dissertació i/o lectura amb veualta amb dicció, vocalitza-ció,entonació i ritme adequats a lasituació comunicativa, amb lapossibilitat d’usar els recur-sosde les TIC (enregistrament deveu i/o imatge) i els mitjans decomunicació (ràdio, TV). Ambguió elaborat per l’alumnat enfunció del tema i la matèria.

2 La temporització de qualsevol exposició oral depèn de l’àrea, la matèria, l’etapa i dels objectius. Únicament es proposa que hi hagi una progressió al llarg de total’etapa.3 Cal evitar construccions començades per: És quan…, És una cosa..., Doncs..., etc. Tant a nivell oral com escrit

5

OBJECTIU B (referent a la dimensió escrita): Llegir i elaborar textos de tipologia diversa .

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO� Tècnica del subratllat4

� El resum� L’esquema

� Tècnica del subratllat� El resum� L’esquema

� Mapa conceptual Comentari de text5 seguint un model, guiat o pautat.

� Descriure� Explicar / Exposar� Definir6

� Justificar� Interpretar imatges, gràfics, mapes...� Interpretar instruccions

� Descriure � Explicar / Exposar� Definir� Justificar� Interpretar imatges, gràfics, mapes...� Raonar (inici a l’argumentació)

Argumentar

4 Es proposa que es faci es treballi des del PAT: la tècnica del subratllat, el resum i l’esquema.5 Anar més enllà de la comprensió.6 Les descripcions han de relacionar-se amb els objectius demanats.

5

Ús de la puntuació en relacióamb l’organització del text(paràgrafs, distribució iordenació de les idees).

Ús de la puntuació en relacióamb l’organització del text(paràgrafs, distribució iordenació de les idees).

Ús de la puntuació en relacióamb l’organització del text(paràgrafs, distribució iordenació de les idees).

Ús de la puntuació en relacióamb l’organització del text(paràgrafs, distribució iordenació de les idees).

Saber expressar-se amb cor-recció ortogràfica bàsica7

Ús del diccionari físic.

Saber expressar-se amb cor-recció ortogràfica bàsica.Ús del diccionari físic.

Saber expressar-se amb cor-recció ortogràfica bàsica.Ús del diccionari físic.

Saber expressar-se amb cor-recció ortogràfica bàsica.Ús del diccionari físic.

OBJECTIU C (referent a la dimensió plurilingüe i intercultural): Comunicar-se en diverses llengües amb diferentnivell de domini. Prendre una actitud de respecte i empatia vers la dimensió de plurilingüisme iinterculturalitat

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESOIdentificació de les semblancesi diferències dels sistemesfonètics i la millora de laprosòdia de diferents llengüesconegudes.

Identificació de les semblancesi diferències dels sistemesfonètics i la millora de laprosòdia de diferents llengüesconegudes

Intercanvis escolars Intercanvis escolars

7 Cal penalitzar les faltes ortogràfiques de manera general en tots els documents avaluables.

5

Identificació de les interferènci-es lèxiques que poden ajudar aconèixer el funcionament del’altre llengua observant lesdivergències.Saber trobar les estructures iformes d’expressió equivalents,o corresponents, i adequadesd’una llengua (no traduccióliteral) de la qual no s’és nadiu.

Identificació de les interferènci-es lèxiques que poden ajudar aconèixer el funcionament del’altre llengua observant lesdivergències.Saber trobar les estructures iformes d’expressió equivalents,o corresponents, i adequadesd’una llengua (no traduccióliteral) de la qual no s’és nadiu.

Identificació de les interferènci-es lèxiques que poden ajudar aconèixer el funcionament del’altre llengua observant lesdivergències.Saber trobar les estructures iformes d’expressió equivalents,o corresponents, i adequadesd’una llengua (no traduccióliteral) de la qual no s’és nadiu.

Identificació de les interferènci-es lèxiques que poden ajudar aconèixer el funcionament del’altre llengua observant lesdivergències.Saber trobar les estructures iformes d’expressió equivalents,o corresponents, i adequadesd’una llengua (no traduccióliteral) de la qual no s’és nadiu.

Tenir competència en tots elsregistres lingüístics.

Tenir competència en tots elsregistres lingüístics.

Tenir competència en tots elsregistres lingüístics.

Tenir competència en tots elsregistres lingüístics.

Prendre consciència enversl’alumnat nouvingut

Estudi de la diversitat lingüísti-ca: llengües del món, de l’Estati varietats dialectals del català.

Estudi de la diversitat lingüísti-ca: llengües del món, de l’Estati varietats dialectals del català.

6

OBJECTIU D (referent a la dimensió d’aprendre): Cercar diversitat de fonts d’informació, comunicaci ó iaprenentatge .

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESOAplicar allò que s’ha après de manera transversal i interdisci-plinàriament sempre que es pugui.

Aplicar allò que s’ha après de manera transversal i interdisci-plinàriament sempre que es pugui.

Aplicar allò que s’ha après de manera transversal i interdisci-plinàriament sempre que es pugui.

Aplicar allò que s’ha après de manera transversal i interdisci-plinàriament sempre que es pugui.

Utilització dirigida de la biblioteca. Com funciona una biblioteca.Recursos TIC com a font d’informació. Ús d’etiquetes i frases per a una recerca efectiva8

Procediment de textualització i revisió per aconseguir coherència dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals.

Recerques a internet en alguna de les llengües estrangeres. Ús dels coneixements adquirits en altres situacions per aplicar-los a la comprensió de les idees bàsiques que s’expressen en el text.

Revisar un text ortogràficament i gramatical9

Revisar un text ortogràficament i gramatical

Revisar un text ortogràficament i gramatical

Revisar un text ortogràficament i gramatical

Pautes per a la presentació d’un treball escrit

8 Dins Competència Digital9 Dins Competència Digital (corrector ortogràfic)

6

QUI ENSENYA QUÈ?

OBJECTIU A CURS ÀREALectura de textos dramatitzats amb correcte vocalització, entonació, velocitat i grau de comprensió. 2 eso LlengüesDefinir (Com no començar una definició? 1 eso LlengüesDissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa. Amb guió pautat pel professorat

1 eso Llengües

Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge). Amb guió pautat pel professorat.

2 esoLlengües

TecnologiaC.Socials

Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge) i els mitjans de comunicació (ràdio, TV). Amb guió elaborat per l’alumnat en funció del tema i la matèria.

3 eso4 eso

LlengüesTecnologiaC. Socials

Aula Oberta

6

OBJECTIU B CURS ÀREATècnica del subratllat / El resum / L’esquema 1 eso

2 esoPAT

Mapa conceptual (molt guiat a 1r i guiat a 2n) 1 eso2 eso3 eso

CiènciesSocials

Comentari de text seguint un model, guiat o pautat 4 eso LlengüesCiències

Descripció objectiva 1 eso CiènciesDescripció subjectiva 2 eso LlengüesSaber donar instruccions 2 eso Llengües

TecnologiaArgumentar 2 eso

3 esoLlengües

Interpretar imatges, gràfics, mapes... 1 eso2 eso

C. SocialsMatemàtiques

ViP iE.Física10

Ús de la puntuació en relació amb l’organització del text (paràgrafs, distribució i ordenació de les idees) Tots LlengüesSaber expressar-se amb correcció ortogràfica bàsica Tots Llengües

10 En la interpretació instructiva

6

OBJECTIU C CURS ÀREAActivitat testimonial de presa de consciència envers els alumnes nouvinguts 1 eso C. Socials

PATEstudi de la diversitat lingüística: llengües del món, llengües de l’Estat i varietats dialectals del català. 2 eso

3 eso4 eso

CatalàCastellà

Identificació de les interferències lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències.

tots Llengües

Tenir competència en tots els registres lingüístics tots CatalàCastellà

Tenir competència en el registre formal 3 eso4 eso

Estrangeres(Anglès)

Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua (no traducció literal) de la qual no s’és nadiu.

tots Estrangeres

Realització periòdica de qualsevol àrea (exceptuant llengües) d’impartir matèria en anglès ???? ????

OBJECTIU D CURS ÀREAUtilització dirigida de la biblioteca de St. Joan en qüestions d’arxivística, cerca d’informació, saber localitzarobres...

1 eso Llengües (Sortida al’Entorn)

Pautes per a la presentació d’un text escrit 1 eso PATÚs del diccionari físic tots Llengües

6

6

ANNEX 2

15

GRUP DE TREBALLCOMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES EN EL TREBALLDE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA A L’AULA

La importància de què l’alumnat esdevingui responsable del propi procésd’aprenentatge, és evident que el paper del professorat és clau en aquestprocés d’adquisició de la competència comunicativa. El professor/a ha de crearintercanvis comunicatius de qualitat, oferir seguretat, fomentar la parla, oferirrecolzament en la formulació lingüística de l’alumnat, potenciar la conversareal, moderar l’actuació lingüística, relacionar conceptes amb els coneixementsprevis, potenciar la comprensió comunicativa com a base del desenvolupamentlingüístic, treballar temes que despertin l’interès i la motivació de l’alumnat,actuar com a model lingüístic, orientar l’alumnat...

Per aquest motiu es contemplen aspectes estratègics com:- La funcionalitat de la llengua: cal provocar situacions funcionals per promourel’ús de la llengua en situacions de la vida quotidiana partint de propostesengrescadores que unifiquIn el treball a l’aula i donin sentit a tot el treball arealitzar. - Establir vincles afectius amb aquell alumnat que es trobi en situacionsemocionals delicades lligades a processos migratoris o a situacions d’aïllament.Cal propiciar un ambient càlid i acollidor i promoure les relacions interpersonals.El plantejament d’un treball cooperatiu a l’aula afavoreix molt l’establiment devincles afectius. - Afavorir la capacitat d’autonomia i autoaprenentatge tot definint un procésd’adquisició gradual d’estratègies que permetin un treball autònom i relacionatamb situacions de la vida quotidiana. - Atendre la diversitat facilitant un treball de la competència comunicativa quesigui obert i permeti fer una diversificació d’objectius i tasques. El treballinclusiu afavoreix l’assoliment d’aquesta atenció. - Aportar recursos materials adequats i definir una estructura organitzativa quefaciliti la seva utilització. Ús d’estratègies que afavoreixin la comunicació.

16

- Definir clarament els criteris d’avaluació que s’utilitzaran per mesurar el graud’assoliment de la competència comunicativa.

GRUP DE TREBALLCOMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA i AUDIOVISUAL

CONTRIBUÏM A DESENVOLUPARLA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I

AUDIOVISUAL

Segons el Departament d’Ensenyament contribueixen al desenvolupament dela Competència comunicativa, lingüística i audiovisual:

CIÈNCIES DE LA NATURALESALes ciències de la naturalesa contribueixen a aquesta competència aportantconeixement del llenguatge de la ciència, que és indissociable al del propiconeixement científic.Aquest llenguatge es concreta en maneres específiques de descriure el fets ifenòmens, d’explicar-los. Així mateix, la complexitat dels fets i fenòmensobjecte d’estudi requereix la col·laboració d’altres llenguatges comunicatiuscom per exemple el multimèdia. L’aprenentatge es construeix a partir de lainteracció entre aquests diferents llenguatges.

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIALes competències comunicatives:

- Elaborar el discurs propi de les ciències a partir de les competèncieslingüístiques (descripció, explicació, justificació, interpretació iargumentació), per donar sentit a la informació i construir coneixement.

- Decodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatge (icònics, simbòlics,cartogràfics, audiovisuals, informàtics, etc.) per comprendre i interpretarla realitat

- Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per ala construcció d’un discurs científic, precís i rigorós

17

- Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral,d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts i reglats.

- Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies perdesenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.

- Desenvolupar una actitud activa en relació a la conservació i preservaciódel patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTA DANIATambé contribueix a la competència comunicativa lingüística i audiovisual, apartir del coneixement i l’ús de conceptes propis, de la pràctica sistemàtica deldebat i tot el que implica (saber escoltar, exposar i argumentar) i de la gestió deles diverses fonts d’informació per a la construcció del coneixement.La comunicació verbal i escrita de sentiments, idees i opinions, imprescindiblesper aconseguir els objectius de la matèria, així com la valoració crítica delsmissatges explícits i implícits en fonts diverses i, particularment, en la publicitati els mitjans de comunicació, també ajuden a l’adquisició de la competència.

EDUCACIÓ FÍSICALa competència comunicativa s’assoleix amb l’experimentació del cos i elmoviment com instrument d’expressió i comunicació; l’expressió i comunicacióde sentiments i emocions individuals i compartides per mitjà del cos, el gest i elmoviment i la valoració crítica dels usos expressius i comunicatius del cos.Els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i estereotipsreferits al cos procedents dels mitjans d’informació i comunicació, contribueixenal desenvolupament de la competència comunicativa i al tractament de lainformació i competència digital.

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICAEls continguts de la matèria desenvolupen directament les competènciescomunicatives, tant en lingüística i audiovisual, com l’artística i cultural. Amb lacompetència lingüística i audiovisual es potencia l’observació, l’anàlisi i lavaloració dels missatges audiovisuals des del punt de vista de l’observació,l’anàlisi i la valoració dels missatges audiovisuals des del punt de vista de lainnovació formal i temàtica, de l’educació del sentit estètic i de la capacitatcomunicativa.

MATEMÀTIQUESLes matemàtiques contribueixen a aquesta competència aportant el coneixe-ment d’un llenguatge específic, necessari en el desenvolupament de lesciències (i en general del coneixement) i en la resolució de molts problemesquotidians. També, en el treball matemàtic, l’ús de la llengua, tant oral comescrita, és fonamental per descriure conceptes i processos, expressar raona-ments, argumentacions i proves, i en general, per comunicar, discutir, comparari validar el treball realitzat.

18

MÚSICAContribueix a enriquir els intercanvis comunicatius i a l’adquisició i ús d’unvocabulari bàsic. També col·labora en la integració del llenguatge musical i delllenguatge verbal, i en la valoració de l’enriquiment d’aquesta interacció.

TECNOLOGIESLa contribució a la competència lingüística i audiovisual es realitza a través de l’adquisició del vocabulari específic, que ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació. La lectura, interpretació i redacció d’informes i documents tècnics contribueixen al coneixement i a la capacitat d’utilitzar textos de diferents tipologies.

LLATÍ (optativa de quart)La competència bàsica que es pretén desenvolupar en les activitats d’aquestamatèria és la competència comunicativa. Per això els continguts pròpiamentlingüístics ocupen una part important de la matèria, atès que la llengua llatinaés una de les més importants aportacions del món clàssic a la civilitzacióoccidental: per evolució o per influència lèxica, el llatí és present en les llengüesque utilitzem o en les que són objecte d’aprenentatge.Més en concret, l’estudi del sistema de la llengua llatina, com a model dellengua flexiva, incideix en l’àmbit dels coneixements sobre el funcionament dela llengua i el seu aprenentatge ja que permet, per mitjà de la comparació, unareflexió profunda sobre els elements lingüístics i els mecanismes sintàctics deles llengües ensenyades a l’escola i les d’ús de l’alumnat. El coneixement delllatí, encara que sigui bàsic, fa possible entendre les llengües romàniques comel resultat concret d’una evolució i apreciar en quina mesura la seva estructura iel seu lèxic estan amb deute amb la llengua de la qual procedeixen.Pel que fa a la competència plurilingüe i intercultural, l’estudi de la llengua i lacultura llatina és la porta cap a la intercomprensió entre les llengüesromàniques i, alhora cap a una valoració més ponderada de la diversitatlingüística i cultural, ja que l’origen comú dóna una mateixa validesa a totes lesllengües sigui quina sigui la quantitat de parlants i l’actual situació dereconeixement. Caldrà ser molt sensible i mostrar com l’extensió de lesllengües romàniques no ha de ser impediment per al rebuig de l’etnocentrisme iel reconeixement d’altres llengües i cultures, i de la seva valoració com ariquesa de la humanitat.

19

ANNEX 3

20

21

INDIVIDUAL VALOR 1 punt 2 punts 3 punts 4 punts PUNTU-ACIÓ

TA

SQ

UE

S Quantitat de la infor-mació obtinguda

20% Un o més temes no estan treballats

Tots els temes treballats i la major part de les pre-guntes contestades.

Tots els temes treballats i la major part de les preguntes contestades amb precisió i rigor

Tots els temes treballats i totes les preguntes con-testades amb precisió i rigor.

Qualitat de la infor-mació obtinguda

20% La informació té poc o res a veure amb les qüestions plantejades

La informació dóna res-posta a les preguntes principals però no dóna detalls i/o exemples

La informació dóna respos-ta a les preguntes princi-pals i 1-2 idees secundàries i/o exemples.

La informació està clara-ment relacionada amb el tema principal i proporci-ona vàries idees secun-dàries i/o exemples.

Puntualitat de les feines entregades

5% No s’ajusta No s’ajusta del tot al se-guiment i amb 3 o més dies de demora.

El seguiment és bo i amb 1 dia de demora

S’ajusta al temps i el seguiment ha estat correcte.

Anàlisi i ús de la informació

35% Nul·la. Es limita a la recopilació de dades.

L’utilitza de manera molt elemental

L’utilitza i se centra en el tema.

L’utilitza i amplia els enfo-caments del tema sense perdre l’objecte.

Diagrames, il·lustracions i presentació

20% No són precisos o no ajuden a entendre el tema

Ordenats i precisos i algunes vegades ajuden a entendre el tema

Precisos i ajuden a enten-dre el tema

Ordenats, precisos i aju-den a entendre el tema.

PUNTUACIÓ FINAL 100%

RÚBRICA D’AVALUACIÓ (Batxillerat)

22

RÚBRICA D’AVALUACIÓ (1r i 2n d’ESO)

PUNTU-ACIÓ CATEGORIA VALOR 1 punt 2 punts 3 punts 4 punts

TA

SQ

UE

S Quantitat de la infor-mació obtinguda

25% Un o més temes no estan treballats

Tots els temes treballats ila major part de les pre-guntes contestades.

Tots els temes treballats ila major part de les preguntes contestades amb precisió i rigor

Tots els temes treballats i totes les preguntes con-testades amb precisió i rigor.

Qualitat de la infor-mació obtinguda

25% La informació té poc o res a veure amb les qüestions plantejades

La informació dóna res-posta a les preguntes principals però no dóna detalls i/o exemples

La informació dóna res-posta a les preguntes principals i 1-2 idees secundàries i/o exemples.

La informació està clara-ment relacionada amb el tema principal i proporci-ona vàries idees secun-dàries i/o exemples.

Puntualitat i seguiment

10% No s’ajusta No s’ajusta del tot al se-guiment i amb 3 o més dies de demora.

El seguiment és bo i amb1 dia de demora

S’ajusta al temps i el seguiment ha estat correcte.

Anàlisi i ús de la informació

20% Nul·la. Es limita a la recopilació de dades.

L’utilitza de manera molt elemental

Diagrames i il·lustracions i presentació

20% No són precisos o no ajuden a entendre el tema

Ordenats i precisos i algunes vegades ajuden a entendre el tema

Precisos i ajuden a entendre el tema

Ordenats, precisos i aju-den a entendre el tema.

PUNTUACIÓ FINAL 100%

23

RÚBRICA D’AVALUACIÓ (3r i 4t d’ESO)

CATEGORIA VALOR 1 punt 2 punts 3 punts 4 punts PUNTU-ACIÓ

TA

SQ

UE

S Quantitat de la infor-mació obtinguda

20% Un o més temes no estan treballats

Tots els temes treballats ila major part de les pre-guntes contestades.

Tots els temes treballats ila major part de les preguntes contestades amb precisió i rigor

Tots els temes treballats i totes les preguntes con-testades amb precisió i rigor.

Qualitat de la infor-mació obtinguda

20% La informació té poc o res a veure amb les qüestions plantejades

La informació dóna res-posta a les preguntes principals però no dóna detalls i/o exemples

La informació dóna res-posta a les preguntes principals i 1-2 idees secundàries i/o exemples.

La informació està clara-ment relacionada amb el tema principal i proporci-ona vàries idees secun-dàries i/o exemples.

Puntualitat i seguiment

5% No s’ajusta No s’ajusta del tot al se-guiment i amb 3 o més dies de demora.

El seguiment és bo i amb1 dia de demora

S’ajusta al temps i el seguiment ha estat correcte.

Anàlisi i ús de la informació

35% Nul·la. Es limita a la recopilació de dades.

L’utilitza de manera molt elemental

L’utilitza i se centra en el tema.

Diagrames i il·lustracions i presentació

20% No són precisos o no ajuden a entendre el tema

Ordenats i precisos i algunes vegades ajuden a entendre el tema

Precisos i ajuden a entendre el tema

Ordenats, precisos i aju-den a entendre el tema.

PUNTUACIÓ FINAL 100%

24

ANÀLISI I ÚS DE LA INFORMACIÓ.EXERCICI ORAL / ESCRIT DE SÍNTESI

1 punt 2 punts 3 punts 4 puntsConnecta les ideesIdentifica i etiqueta informació clau i ideesOrganitza dades i ideesEtiqueta i categoritza les ideesInterpreta la informacióResumeix la informació PUNTUACIÓ TOTAL

PAUTES PER A PREPARAR UNA PRESENTACIÓ ORAL

1 punt 2 punts 3 punts 4 puntsPresenta la informació amb paraules pròpiesDesenvolupa idees principals i organitzaconceptesEmpra suport visual de forma clara i efectivaLa comunicació gestual projecta confiança iautoritatManté contacte visual constantExposa clarament amb un to de veu apropiat

PUNTUACIÓ TOTAL:

25

DOCUMENT DE L’ALUMN@ PER PREPARAR UNA PRESENTACIÓ O RAL

PROJECTE: ALUMN@: DATA:

Què aprendrà el públic de la meva presentació?

(Si és una presentació en grup) De quina part en sóc responsable?

La meva estratègia per a fer una bona presentació.

Pretenc aprendre les següents coses exposant aquesta presentació.

Els procediments específics que vull treballar són:

Necessito els següents recursos per a la meva presentació:

Necessito les següents imatges per a la meva presentació:Elaboro un guió i/o altra documentació escrita per a la meva presentació:Durant l’assaig previ seré conscient de l’expressió verbal i gestual, el to de veu i la dicció i el contacte visual.

AUTOAVALUACIÓ FINAL DEL PROJECTE

PROJECTE: ALUMN@: DATA:

DE

L G

RU

P He contribuït al progrés del grup de la següent manera:

En aquest grup, des del meu punt de vista és difícil fer:

26

Puc canviant això fent...

Necessito que el meu grup sigui més efectiu per això proposo...

IND

IVID

UA

L Com a resultat he après el següent: Sobre la matèria: Sobre com treballar en grup: Sobre com portar a terme una investigació: Sobre com presentar en públic: Sobre...He après que els meus punts forts són...He après que necessito treballar més...Si hagués de realitzar de nou el projecte, faria els següents passos:

27