Embed Size (px)
Citation preview
QUÈ EM VAIG PODER
ENDUR
The most important thing és el nom d’una sèrie de fotografies del fotoperiodista estatunidenc Brian Sokol que més de 100.000 persones han pogut veure exposada arreu del món. En el moment que van ser fotografiats, aquests refugiats de Mali, Síria, Sudan i República Centreafricana feia poc que havien arribat als camps. Els noms s'han canviat per protegir l'identitat dels refugiats.
Matata, una refugiada de Mali, a més d’aigua perbeure, el més important que va poder endur-se és la seva família.
Omar era curandero i mestre d'Alcorà al seu poble a Mali. El més important que es va emportar és el seu rellotge digital
Ahmed Sadik, de deu anys, i la seva família es van veure obligants a abandonar Sudan. El seu mico Kako és el més important que es va endur .
La cosa més important que Dowla va ser capaç d’endur-se és el pal de fusta per carregar coses sobre les espatlles.
La Mariam, refugiada de Mali, el més important que va emportar-se és un parell d’arracades. Per ella les joies simbolitzen la llibertat.
El més important que Yosuf va poder endur-se quan fugia de Síria és el telèfon mòbil, “per trucar al meu pare i poder veure les fotos de la família”
Per a la Hadeisha, l'objecte més important que va poder endur-se quan va fugir de Mali, va ser un collaret tradicional tuareg que era de la seva àvia.
El més important que va ser capaç d'endur-se la Tamara de Síria, és el seu diploma acadèmic per poder continuar estudiant.
Un refugiat de Mali, l’Abdou, va poder endur-se una moto i diu que això li va salvar la vida.
La Iman, després de fugir de casa seva a Alep, Síria, el més important que va ser capaç d’endur-se és l’Alcorà. Diu que l’inspira una sensació de protecció.
El més important que Magbola va ser capaç d'endur-se amb ella és l'olla per poder cuinar la melca per a ella i les seves tres filles
El més important que Omar va ser capaç d'endur-se amb ell de Damasc és l'instrument de la fotografia, que es diu buzuq. Tocar-lo diu que li recorda la seva terra
L'Aboubacar va fugir de Mali amb la seva dona i els seus dos fills en un carro empès per rucs, enduent-se només una cabra
El més important que Doud, un refugiat de Mali, va agafar per al seu viatge va ser un coixí tuareg, per donar comoditat als seus fills i a la seva esposa.
