19
RENAIXEMENT I NEOPLASTICISME

Renaixement i neoplasticisme

Embed Size (px)

Citation preview

RENAIXEMENT I

NEOPLASTICISME

Es designa Renaixement al fet cultural començat en l'Edat Moderna que reprèn

els principis de l'antiguitat clàssica però modernitzant-lo.

Tot això va vinculat dins d uns canvis socials i polítics i determinats avenços

científics i geogràfics (Copèrnic, Galileu, Kepler...). El descobriment de la

impremta per Gutenberg va ser un pas important.

Moltes de les premisses del Renaixement s'albiren i es formen ja en temps del

gòtic. Malgrat això, és un art que s’allunya de la fe i la religió

enfront de la raó.

La paraula d’aquest moviment és l'humanisme, que es el descriu per les idees

que van centrades en la figura de l'home. És un pas del teocentrisme medieval

a l'antropocentrisme. Hi ha gran interès per interpretar els textos clàssics que

arriben després de la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.

Quant a l'artístic, l'arribada del Renaixement suposa un canvi principal dels

factors gòtics pels elements de la cultura grecoromana. S'utilitzen elements

harmònics que governen l'univers per les seves representacions. També es

busquen unes relacions de bellesa i harmonia a través de les mates.

L'escultura de l'ésser humà es transforma en un element fonamental.

Un dels canvis més destacats és l'aparició de la

perspectiva, que és la representació del

anomenat 3D.

Com hem narrat, el Renaixement es al fet cultural de revitalització cultural que

apareix a Europa Occidental al segle XIV creient les cultures clàssiques com la

realització extrema d'un ideal de perfecció.

En un inici, es va expirar a una recuperació en tots els aspectes de la cultura

humana, filosofia, ètica, moral, ciència... que estava encaminada a la forma

d'un home amb tots els àmbits i passant més enllà del purament artístic. Però

el més típic d'aquesta era és la ruptura entre el cívic i el religiós.

El terme Renaixement constitueix la reactivació del coneixement i el avanç

després de segles de superioritat de la mentalitat dogmàtica basada en

l'Europa de l'Edat Mitjana. Aquesta nova etapa va presentar una nova forma de

mirar el món repassant el teocentrisme medieval i substituint-lo per

l’antropocentrisme. El Renaixement és un estat emocional que transforma no

només les arts, sinó també les ciències, les lletres i formes de pensament.

Per a molts autors inicia l'any 1453 amb la conquesta de Constantinoble dels

turcs. Segons altres, és un nou tram que sorgeix des del descobriment de la

impremta, o quan Colom troba Amèrica. El terme Renaixement prové de l’italià

Rinascita.

Persistint bona part del segle XV, es nodreixen les formes de l'art medieval que

poc a poc aniran imposant-se als factors gòtics en autors com Brunelleschi o

Fra Angelico, que posteriorment es modernitzaran.

Aquesta sèrie de fets ens donen a comprendre que parlar de trencament no és

del tot correcte, és potser més un desenvolupament que ens deixa comprendre

millor certes afirmacions del segle XV.

El Renaixement va tenir el seu principi a Itàlia en els segles XIV i XV. Itàlia

l’estén per Europa excepte Rússia.

En el transcurs dels cinquanta anys que van des 1520-1570, pensa la madura

amplitud del Renaixement. Tota l'Europa d'Occident pren part ara en el

moviment de les arts i de les lletres.

Els autèntics mestres apareixen ja no només a Itàlia, sinó en tot el terreny de

les monarquies occidentals. Però el creixement normal de la cultura

renaixentista es veu influïda pel fet simultani de les batalles religioses

provingudes de la revolució protestant.

LA INVENCIÓ DE LA

IMPREMTA

Encara que els xinesos des del

segle VII eren ja capaços de produir

impresos, no seria sinó fins 1447

quan es va conèixer la impremta de

caràcters movibles gràcies als

esforços d'un home anomenat

Gutenberg, que amb ell va

aparèixer una tècnica d'imprimir

basada en la fosa de caràcters de

plom i estany.

Es pot dir que aquesta tècnica

contribuir en molt a la difusió del

coneixement per l'ésser humà, ja

que abans d'elaborar un llibre

requeria de molta feina i dedicació

per fer una còpia manuscrita de

qualsevol text per a la seva difusió.

EL

NEOPLA

STICISM

El neoplasticisme és un moviment estètic fundat pel pintor holandès Piet Mondriani l’arquitecte-pintor Theo van Doesburg l’any 1917, el qual es converteix en portaveu del moviment esmentat en els primers números de la revista "De Stijl".

En la seva

adolescència, Piet

Mondrian, va obtenir

un diploma de dibuix

el qual li permetia

donar classes a les

escoles bàsiques.

Des dels seus

primers dibuixos

comença a

experimentar amb les

tècniques del

naturalisme i

l’impressionisme.

Piet Mondrian: Niña escribiendo, 1892-95.

Piet Mondrian: Bosque, 1890.

Piet Mondrian: Trabajando en el campo, 1898.

En aquesta

etapa, Mondrian va

començar a

simplificar les seves

pintures amb un ús

mínim de colors i

d’abstracció tímida en

els seus paisatges.

Aquest efecte

requereix un nou

començament d’una

teoria que

posteriorment

justificarà a

neoplasticisme.Piet Mondrian: Paisaje de Dunas, 1911.

Piet Mondrian: Molino rojo, 1911.

Piet Mondrian: Iglesia en Domburg, 1911.

1911

En aquests olis es

representa un

element essencial de

la natura, el qual va

utilitzar per sintetitzar

l’art pur.

El camí cap a

l’abstracció

simplificada van

fonamentar els

principis del

neoplasticisme.

Piet Mondrian: Red tree, 1912.

Piet Mondrian: Árbol gris, 1912.

Piet Mondrian: Arboles en flor, 1912.

Piet Mondrian: Comp Arboles II., 1912.

1912

- Espai infinit

- Línies lliures i fluides

- Plànols generats per línies

- Relació de proporcions

harmòniques

- Equilibri dinàmic

- Ús de colors primaris

- Color neutre

- L’espai blanc com a generador de

les formes

- Ritme

El neoplasticisme

destrueix l’equilibri

estàtic establint en el

seu lloc l’equilibri

dinàmic.

Les lleis de l’art pur

han pres el seu cos i

animà, expressant

així, amb elements

plàstics.

Les bases del neoplasticisme

En aquest trajecte

plàstic, les formes

componen una

organització

harmònica.

Mondrian no es va

quedar aquí, va

seguir amb la recerca

de la simplicitat de les

formes.

Mondrian: Comp. R. A. Am. N., 1921. Mondrian: Composició 2, 1922.

Mondrian: Composició 2, 1922. Mondrian: Comp. amb líniesa. 1933.

Piet Mondrian, Theo

van Doesburg i Bart

van Der Leek, van

fundar el moviment

Stijl l’any 1917. La

revista publicada

mensualment donava

a conèixer als lectors

la teoria i les seves

bases d’aquest nou

estil.

De Stijl

Letterklankbeelden, disseny gràfic per Theo van Doesburg

Portada de la revista

El moviment va

influenciar en

l’arquitectura, l’int

eriorisme, el

disseny industrial i

el disseny gràfic.

Casa Schroder: Arquietcte Rielveld Interior de la casa

Café de l’Aubette : Theo van Doesburg

Contra-Composició amb dissonàncies XVI: Theo van Doesburg

L’obsessió de

Mondrian per la

concreció de l’art

pur, el va portar a

descobrir nous

elements plàstics:

l’òptica i el ritme.

Mondrian: Comp amb R. Am. Az, 1939. Mondrian: New York City I, 1942.

Mondrian: Broadway Boogie Woogie

I, 1942-3.

Mondrian: Victory Boogie Woogie, 1943-4.

El neoplasticisme

va tenir la influència

contemporània en

diversos camps

dels disseny i art.

Influència en el disseny contemporani