RENAIXEMENT I REFORMA

HUMANISME

Enfront de la mentalitat medieval, en què tot girava alvoltant de Déu, els humanistes es van preocupar perl’ésser humà: visió del món antropocèntrica, centradaen l’home.

L’humanisme va defensar la recerca de la veritat permitjà de la raó i de l’experiència. L’home podiadeterminar el seu destí a partir de la seva voluntat.

Interès per la ciència i pel progrés tècnic: noupensament científic basat en l’observació il’experimentació.

Els humanistes s’inspiraren en la literatura, la filosofia il’art de l’antiguitat (Grècia i Roma). La proporció il’harmonia van ser els ideals de la bellesa.

Utilització de les llengües romàniques (francès, italià,castellà …) com a vehicle de transmissió cultural.Traducció de la Bíblia.

Els humanistes tenien una profunda curiositat,aspiraven a saber de tot: home polifacètic, capaç deconciliar pensament, acció i sensibilitat.

LA IMPREMTA

Les obres dels humanistes esvan difondre sobretot permitjà de la impremta i lesacadèmies.

La invenció de la impremtaper Gutenberg l’any 1440 vapermetre publicar unaquantitat de llibresinimaginableanteriorment, perquè ja nocalia copiar a mà cadaexemplar. La impremta va feraccessible la lectura, per tantla cultura va deixar de serpatrimoni gairebé exclusiudels eclesiàstics.

En el segle XVI Nicolau Copèrnic va postular la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l’univers, mentre que la Terra i els altres planetes giraven al seu voltant. L’església va negar la teoria de Copèrnic per raons religioses. Per açò, el sistema de Ptolomeu, que defensava la posició central de la Terra, va continuar sent l’oficial durant molt de temps.

Leonardo da Vinci és considerat un dels millorspintors de tots els temps. Però també va ser ungran científic: va investigar l’anatomia humana, vaser un expert en òptica i analitzà l’ull humà ambdeteniment. També va fer descobriments engeologia, meteorologia i hidràulica i va estudiar lesmarees i la lluna.

Leonardo va destacar com a enginyer.Elaborà dissenys de tot tipus de màquines, desd’aparells de caràcter militar fins a prototips voladors.

També va ser un músic notable, amb una grancapacitat d’improvisació.

REFORMA I CONTRAREFORMADurant el segle XVI, els cristians d’Europa occidental, que fins aleshores havien formatpart d’una mateixa església, es van dividir en esglésies diferents.

Europa es va dividir en dos blocs religiosos: els protestants i els catòlics.

CRÍTIQUES A L’ESGLÉSIA

Les altes jerarquies vivien envoltades de luxe i riqueses.

Gran part del clero tenia una escassa formació i no sabia o no volia exercir correctament l’ofici pastoral.

Molts càrrecs eclesiàstics es compraven i els compradors a vegades no tenien una autèntica vocació religiosa, sinó que cercaven els beneficis associats a aquest càrrec.

Un altre motiu d’escàndol eren les indulgències, un document que emetia el papa pel qual es comprava el perdó dels pecats.

LUTERANISME

Les persones se salven per la fe i no per les bones obres.

Els creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, sense necessitat que els sacerdots facin d’intermediaris. L’Església, les misses i el clero allunyen les persones de Déu.

L’única font de veritat és la Bíblia, cada persona pot interpretar-la i no cal acceptar la interpretació de l’Església.

Dels set sagraments només dos són vertaders: el baptisme i l’eucaristia.

El culte a la Verge i als sants ha de ser prohibit. A les esglésies protestants no hi ha representacions de la Mare de Déu ni dels sants.

El papa no té autoritat.

Els pastors protestants poden casar-se.

CALVINISME

Predicat per Joan Calví i basat en la doctrina de la predestinació: només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació, mentre que totes les altres seran condemnades.

La feina forma part de la virtudmoral i l’èxit en els negocis s’associa a la gràcia divina.

Joan Calví va governar la ciutat de Ginebra durant vint anys:Els calvinistes només podien menjar dos plats (verdura i carn), no podien menjar postres.Es van prohibir els balls i, a les tavernes, no es podia servir ni menjar ni beguda després de les nou de la nit.Els diumenges estaven obligats a anar a missa.Un servei d’espionatge inspeccionava les cases i interrogava la gent, que estava obligada a denunciar a aquells que haguessin comès algun pecat.

ANGLICANISME

El rei anglès Enric VIII esvolia divorciar de la sevaesposa, Caterinad’Aragó, per casar-se ambAnna Bolena. Però el papano li va concedir el divorci.El 1534 Enric VIII decidícrear una esglésiapròpia, l’esglésiaanglicana, al capdavant dela qual hi hauria el rei i noel papa.

El luteranisme es va estendre ràpidament per Alemanya. Els nobles alemanys van veure lapossibilitat d’apoderar-se de les terres de l’església catòlica i d’oposar-se a Carles V, que donavasuport al papa. També es va estendre per Suècia, Dinamarca i Noruega. Al segle XVII s’estendriatambé per Amèrica gràcies als emigrants germànics i escandinaus.

El calvinisme va sorgir a Ginebra i es va estendre pels Països Baixos, algunes regions de França(hugonots), Anglaterra (puritans) i Escòcia (presbiterians).

La Contrareforma va ser un moviment reformador dins la mateixaesglésia catòlica, amb l’objectiu de posar fre a la Reforma protestant imillorar el funcionament de l’església. L’any 1545 es va reunir el concilide Trento, en el qual es prengueren les resolucions següents:

Es va confirmar la doctrina elaborada per l’església al llarg dels segles: la validesa dels sagraments, la primacia del papa, el culte a la Mare de Déu i als sants i la validesa de les bones obres per aconseguir la salvació.La versió oficial de la Bíblia és la versió llatina i és l’Església o el clero que l’interpreta.Es van fundar seminaris per millorar la formació dels sacerdots.Es crearen nous mitjans per estendre la doctrina catòlica entre la societat: el catecisme i les escoles.Reforma dels antics ordes religiosos i fundació de nous: Companyia de Jesús (jesuïtes), fundada per Ignasi de Loyola.

Acte de fe celebrat a la Plaza Mayor de Madrid l’any 1680

•La divisió religiosa va donar lloc a enfrontaments armats: França i el Sacre Imperi van patirguerres de religió.•La intolerància religiosa es va generalitzar a tot Europa: als països catòlics eren perseguits elsprotestants i als països protestants, els catòlics.•Es van prohibir llibres i qualsevol activitat científica que pogués contradir el dogma religiós.