Mercè Rodríg

uez Uris

3er de gEDI

Curs 2011-12

El Pensament Matemàtic i la seva Didàctica

Professor: Josep Domínguez Vallès

Roba rentada, estesa i plegada

Índex

1. Justificació i contextualització .................................................................................... 3

2. El desenvolupament de l’infant de 2 anys ................................................................ 5

3. Currículum: Objectius, continguts i criteris d’avaluació........................................... 7

4. Proposta Didàctica ..................................................................................................... 13

5. Quins conceptes matemàtics treballem a Roba rentada, estesa i plegada? ...... 17

6. Quines activitats podem realitzar a Roba rentada, estesa i plegada a partir dels

diferents conceptes matemàtics?............................................................................ 20

7. Avaluació .................................................................................................................... 26

8. Reflexions finals ........................................................................................................... 28

9. Bibliografia i webgrafia ............................................................................................. 30

2

Per fer aquesta monografia he pensat

que, tot i la manca d’informació que he

trobat, podia mirar d’innovar en la matèria, i,

ja que no estic especialment avinguda amb les

matemàtiques, mirar de trobar un tema prou

atraient per mi també, que aporti creativitat a

partir d’un fet totalment quotidià com és rentar la

roba i tot el bagatge cultural que implica i representa.

La idea sorgí durant una reunió amb l’EAP sobre la meva filla. Na Gemma és

hipotònica i no té força a les mans. El fet és que parlàvem sobre materials que

podíem oferir-li per treballar alhora motricitat fina i gruixuda i millorar la tonicitat:

plastilina, fang blanc, gafes d’estendre la roba... I de sobte, la psicopedagoga va

incidir en el fet que a través d’estendre la roba no tan sols treballàvem el

llenguatge, també nocions de lògico-matemàtiques i a més motricitat. La idea és

brillant!

També m’estira el fet que és una feina

de casa t rad ic iona lment mo l t

vinculada a la dona i que des de fa

un segle, la concepció de la dona

envers el món laboral, el maternatge,

les feines de casa... ha canviat, tot i

que encara hi queda molt per fer,

s o b r e t o t e n e l s p a ï s o s

subdesenvolupats, on existeixen

societats fortament patriarcals en

què l’home ocupa posicions de

dominació en les esferes polítiques,

econòmiques i domèstiques i la

dona depèn d’ell i està subordinada

totalment. Així hi tot, encara avui

podem veure que la major ia

d’anuncis televisius, propagandes,

pel · l ícu les i d ibuixos animats

estableixen els ro ls a modus

patriarcal: les imatges parlen per

elles soles. La dona apareix com a

l’única capaç de rentar la roba i l’home com un perfecte inútil.

3

1.Justifi

cació

i

Contextualitz

ació

L'educació, però, no és monopoli exclusiu de l'escola: la família, els mitjans de

comunicació, les esglésies, tot educa perquè tot socialitza (Rotger, 1990). Per tant,

per poc que puguem a l’escola, hem de treballar la quotidianitat com un

aspecte totalment normal i enriquidor per ambdós sexes. Els infants han d’anar

adquirint valors socials i incorporant-se a la societat de manera que puguin tenir

un pensament divergent, ser crítics, equitatius, creatius, solidaris i autònoms. Hem

de tenir molt clar que tots som iguals en drets i deures.

Crec, doncs, que la meva proposta va més enllà de les matemàtiques, tot i que

aquestes hi són presents i bàsiques per desenvolupar valors d’equitat i igualtat.

Val a dir que el marc teòric és divers i en funció de la proposta didàctica, ja que

no he trobat cap tipus d’informació referent a estendre la roba i les

matemàtiques. Les diferents activitats engloben diversos aspectes matemàtiques:

des de la ordenació i la classificació (heurística) a la mesura (gran-petit, gros, més

gros que...), passant per la geometria (plecs i formes geomètriques bàsiques), els

nombres naturals, les quantitats i les mesures.

Va dirigida a infants del primer cicle d’Educació Infantil, concretament per infants

de P-2, amb els quals ja podem tenir una conversa, ja tenen un certa habilitat

motriu, i amb els que podem gaudir treballant valors. És important tenir en compte

en tot moment que sempre hem d’adaptar les activitats a les seves necessitats

reals. Llavors, aquestes serviran com a guia i s’adaptaran segons el grup-classe.

Totes les activitats es realitzaran en petit grup, aprofitant la mestra de suport o el

treball per racons.

4

L e s

creixents capacitats

perceptives i sensorials

del fillet més petit de dos

anys permet processar informació

ordenadament. Això possibi l ita

l’aparició de les primeres representacions

mentals senzilles en forma de conceptes, categories,

números, etc, que formen els primers esquemes.

Aquests fets possibiliten l’aparició d’un pensament simple, i podem començar a

parlar de cognició. Com a conseqüència d’aquests avenços, és a partir dels dos

primers anys que també es comença a desenvolupar la memòria.

Amb tècniques d’habituació s’ha pogut comprovar que els infants són capaços

de diferenciar entre diverses quantitats quan aquestes són petites.

Això no vol dir que els fillets sàpiguen contar, sinó que poden veure els canvis

quan es canvien la quantitat d’objectes que ell té davant seu. Aquesta habilitat

primitiva es necessària per tal que més tard aparegui el concepte de número.

evidentment això no significava que sabes contar. Aquestes capacitats van

millorant durant els quatre anys següents d’una forma important de tal manera

que al final del període està preparat per aprendre a sumar i restar.

Però, les seves capacitats numèriques i matemàtiques encara han de millorar

molt. El domini dels números per part de l’infant esta directament relacionada

amb aspectes culturals que són transmesos pels propis pares: “Avui farem un cola-

cao amb dues cullerades ben grans”, “quants anys té en Pol?”, “anirem a

l’escoleta a peu que només esta a cinc minuts”, etc. Aquest contacte continu

amb un món absolutament ple de números, és el que permet l’adquisició

seqüenciada i lenta de les matemàtiques. Evidentment, tampoc podem oblidar el

paper de l’escola en l’aprenentatge de les matemàtiques.

Així doncs, veiem com l’infant entre els dos i els sis anys comença a tenir

esquemes organitzats que li permeten ordenar el món i donar-li sentit. A més,

aquest coneixement també li serveix per poder predir coses que passaran al futur,

i pot planificar així les seves accions.

Tots aquests coneixements apareixen a través de la repetició successiva

d’accions i situacions quotidianes de la vida del menut. La capacitat de

categoritzar i formar conceptes ja existeix des que el fillet és petit. Aquesta

5

2. El desenvolupament de l’infant de 2 anys

capacitat li permet relacionar i agrupar coses aparentment diferents, però que

mantenen alguna relació de similitud.

És d’aquesta forma que l’infant va classificant el món i li dóna un ordre per

comprendre’l millor.

Bàsicament el fillet intenta explicar-se tres tipus de coses: el món físic dels

objectes, el món animat de les plantes i els animals, i el món dels pensaments,

sentiments i afectes de les persones.

Ara bé, la capacitat de categoritzar i classificar el món es dóna poc a poc i al

principi és molt bàsica i primitiva.

Tots els infants des de ben petits estan acostumats a anar solucionant problemes

pràctics que apareixen a diari. Hi ha certes ocasions en que el fillet ha de

solucionar problemes més complexos per comprendre el món físic. Quasi sempre

és necessari l’aplicació de regles lògiques o analogies, i això suposa vertaderes

dificultats pels nins que tenen entre dos i sis anys. Això, però, no significa que no ho

puguin fer. Entre els tres i els sis anys, ja són capaços d’establir regles simples per

solucionar problemes fonamentades en trets perceptius. Les dificultats apareixen

quan la tasca requereix estratègies lògiques, a més de les perceptives, per que es

pugui resoldre el problema, llavors els fillets més petits fracassen. A mida que la

memòria és més bona, també ho és la capacitat de solucionar problemes.

Des de la perspectiva de Jean Piaget, l’infant de dos anys inicia el pensament

simbòlic i entra en l’estadi preoperatori. Això vol dir que el menut ja no actua per

assaig-error, sinó que té la capacitat de realitzar “accions mentalment” per veure

anticipadament quines serien les conseqüències sobre l’ambient. El llenguatge hi

té un paper fonamental en tot aquest procés.

6

He seleccionat de l'Annex del Decret

71/2008, de 27 de juny, pel primer cicle

d’educació infantil, pel qual s’estableix el

currículum a les Illes Balears, aquells objectius,

continguts i criteris d'avaluació relacionats amb la

proposta didàctica en base a les primeres nocions de lògico-

matemàtiques, però també aquells relacionats amb els valors sobre el

gènere. Això no implica que siguin aquests estrictament, sinó que aquests ens

serviran de guia per a la nostra proposta.

ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL

OBJECTIUS

1. Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge

ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres.

5. Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments, emocions,

necessitats o preferències dels altres, valorant-los i rebutjant les actituds

discriminatòries.

7. Realitzar, de manera cada cop més autònoma, activitats habituals i tasques

senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment

d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per

satisfer les seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i comprovar els nous

aprenentatges.

8. Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians

relacionats amb les vivències periòdiques i amb les rutines, utilitzant de forma

adequada termes bàsics relatius a l’organització de l’espai i del temps.

9. Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la vida quotidiana i

del grup.

10. Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionades amb el benestar, la

seguretat, la higiene, l’alimentació, l’enfortiment de la salut, l’ordre i el treball,

apreciant i gaudint de les situacions quotidianes d’equilibri i benestar físic i

emocional.

11. Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i

requeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte, ajuda,

col·laboració i responsabilitat, evitant comportaments de submissió o domini.

7

3. CURRÍCULUM

CONTINGUTS

Bloc 1. El cos i la pròpia imatge

- El cos humà. Identificació i representació de la pròpia imatge. Exploració,

identificació i acceptació de les característiques, dels elements bàsics del propi

cos i d’algunes de les seves funcions.

- Identificació i acceptació de la identitat i de les característiques dels altres,

valorant-los positivament i respectant les diferències, evitant actituds

discriminatòries.

Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana

- Les activitats de la vida quotidiana. Progressiva autonomia, iniciativa i esforç en

la seva realització, mostrant gust pel treball, propi i dels altres i per la regularitat de

les experiències habituals.

- Adquisició progressiva d’hàbits elementals d’organització, d’atenció i

d’iniciativa, planificant l’acció per resoldre tasques de forma seqüencial.

- Regulació progressiva del propi comportament en les tasques quotidianes, de

grup i en l’ús compartit d’espais i d’objectes, acceptant les normes bàsiques que

faciliten l’activitat dins l’escola i en la vida quotidiana.

Bloc 4. La cura personal i la salut

- Pràctica d’hàbits saludables d’higiene corporal, alimentació i descans.

Col·laboració i participació en les activitats que s’hi relacionen.

- Comprensió i progressiva acceptació de les normes de comportament

relacionades amb el menjar, els desplaçaments, el descans i la higiene.

- Utilització cada cop més adequada dels espais, dels elements i dels objectes

que se li proporcionen.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Mostrar un progressiu coneixement i control del propi cos, reconèixer i

identificar-ne les parts bàsiques i expressar sensacions corporals i necessitats. Amb

aquest criteri es valora si l’infant controla i coordina el seu cos en activitats que

impliquen moviments globals i segmentaris.

S’observa també el desenvolupament del to, la postura i l’equilibri. També es

valora si els infants coneixen les seves possibilitats motrius i actuen d’acord amb

elles, demanant ajuda quan ho necessiten, així com l’adquisició d‘habilitats

8

motrius noves en la vida quotidiana i en el joc, i l’ús, cada cop més precís, dels

sentits per a obtenir informació del món que els envolta.

2. Participar en jocs individuals i col·lectius, mostrant destreses motores i habilitats

manipulatives bàsiques i regulant progressivament l’expressió dels sentiments i

emocions.

Es tracta de valorar la participació activa en distints tipus de joc, tant individuals

com col·lectius, passant en aquests darrers del joc en paral·lel a una incipient

capacitat de prendre en consideració els altres (infants i adults) i ajustant i

regulant els sentiments i emocions que provoquen la participació en aquests jocs.

S’observa també, en aquest criteri, l’evolució en el desenvolupament dels

elements motrius bàsics i de les destreses de caràcter fi que li permetin cada cop

un major grau de precisió en les activitats que ho requereixin.

3. Ser capaç d’adaptar-se progressivament a les rutines i hàbits de la vida

quotidiana, col·laborar en tasques habituals que contribueixen al seu benestar

i adquirir hàbits bàsics d’higiene i de cura personal.

Es valora la participació i les destreses que els infants adquireixen per a

desenvolupar la seva autonomia: rutines d’higiene i d’alimentació, hàbits

relacionats amb vestires i desvestir-se i amb l’ordre dels objectes que formen part

del seu entorn.

ÀREA DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN

OBJECTIUS

1. Observar i explorar de forma activa estímuls sensorials i el propi entorn i

identificar-ne els principals elements mostrant interès pel seu coneixement,

formulant preguntes i generant interpretacions sobre algunes situacions i

fets significatius.

2. Observar i explorar les propietats sensor ia l s , e l s canvis i les

transformacions d’objectes i materials a través de l’experimentació i la

manipulació, anticipant i comprovant els resultats de les accions

realitzades

4. Participar activament en la preparació i realització de les activitats que

es proposen en l’entorn escolar i, progressivament, en la presa de

decisions de caràcter grupal (converses, assemblees, negociacions,

votacions, torns de paraula, petits debats.. .) , col· laborant en el

manteniment i cura dels objectes i espais col·lectius.

9

9. Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge a partir

de s i tuacions s ignif icat ives, manipulant funcionalment elements i

col· leccions, identificant-ne atributs i qualitats, i establint relacions

d’agrupament,classificació, comparació, ordre i quantificació.

10. Descobrir algunes aplicacions de la matemàtica en la realitat

quotidiana i participar de forma activa en les experiències, plantejant i

verificant hipòtesis de solució de situacions i aportant estratègies personals

de resolució.

11. Identificar alguns canvis de l’entorn i del propi cos lligats al pas del

temps i a les rutines quotidianes.

12. Conèixer i valorar els components bàsics del medi natural i algunes de

les seves relacions, canvis i transformacions, desenvolupant actituds de

cura, respecte i responsabilitat que contribueixin al seu equilibri i

conservació: consum racional, estalvi energètic i d’aigua, reciclatge,

reutilització...

CONTINGUTS

Bloc 1. Medi físic: elements, relacions i mesura

- Recone ixement d’ob jectes de l ’entor n a par t i r de les seves

característiques físiques i dels usos que tenen en la vida quotidiana, amb

una actitud de respecte i cura cap als objectes propis, dels altres i

col·lectius.

- Comparació, classificació i agrupació d’objectes i d’elements de

l’entorn, emprant quantificacions bàsiques: tot/res, un/molts...

Bloc 3. Cultura i vida

- Identificació dels primers grups socials de pertinença i de relació (família, escola,

amics...) i observació d’algunes activitats laborals i serveis de la vida de la

comunitat, reconeixent-se a si mateix com a membre dels grups socials als quals

pertany i establint vincles de relació interpersonal amb els seus membres.

- Interès per participar en la vida familiar i escolar amb actituds d’afecte, iniciativa

i col·laboració, amb igualtat de rols en les tasques quotidianes i incorporant

progressivament les pautes elementals que regeixen la convivència. Interès i

disposició favorable per a establir relacions respectuoses, afectives i recíproques

amb altres infants.

10

CRITERIS D’AVALUACIÓ

9. Identificar els grups socials més propers dels quals forma part i integrar-

s’hi progressivament; adquirir pautes elementals de convivència i de

relació social.

Amb aquest criteri es valora el coneixement dels grups socials més propers

i l’adquisició de les normes necessàries per conviure. S’aprecia, a més,

com l’infant integra les estratègies i habilitats necessàries per a relacionar-

se amb el grup, l’acomodació de la seva conducta als valors, normes i

principis que els regeixen, així com la demostració de sentiments i

d’afecte. Es valora també l’aproximació a les primeres estratègies de

resolució de conflictes.

11. Demostrar interès i curiositat per l’observació, l’exploració i el

reconeixement de les característiques i dels elements de l’entorn físic,

natural i sociocultural, establir relacions senzilles d’interdependència i

manifestar actituds de respecte i de conservació de l’equilibri del medi.

Amb aquest criteri es valora l’interès, coneixement i grau de sensibilització

pels elements de la natura, tant vius com inerts; la indagació d’algunes

característiques i funcions generals, aproximant-se a la noció de cicle vital

i constatant els canvis que comporta.

Es valorarà també si són capaços d’establir algunes relacions entre el

medi físic i social, identificant els canvis naturals que afecten a la vida

quotidiana de les persones (canvis d’estacions, temperatura...) i canvis en

el paisatge per intervencions humanes. S’observarà si mostren actituds de

cura i respecte per la natura i si participen en activitats per conservar-la.

S’estimarà també l’interès que manifesten pel coneixement del medi i les

observacions que fan, així com les hipòtesi que sobre les seves causes i

conseqüències formulen.

ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

OBJECTIUS

3. Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes,

materials i instruments.

4. Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la

comunicació amb els altres, augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada cop

més el missatge als diferents contextos i interlocutors.

11

CONTINGUTS

Bloc 1. Llenguatge verbal

- Iniciativa i interès per participar en situacions de comunicació oral i per enriquir

les pròpies produccions orals, utilitzant les normes elementals que regeixen

l’intercanvi lingüístic de forma adequada (atenció, to de veu, fórmules de

cortesia…) i fent un ús progressiu, segons l’edat, d’un lèxic cada cop més variat i

precís.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

7. Utilitzar la llengua oral de la forma més convenient per una comunicació

positiva amb els seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i

comprendre missatges orals diversos, amb una actitud d’escolta atenta i

respectuosa.

Amb aquest criteri s’avalua el desenvolupament de la capacitat d’expressar-se i

comunicar-se oralment, amb claredat i correcció suficients, de dur a terme

diverses intencions comunicatives (demanar ajuda, informar d’algun fet, donar

instruccions senzilles, participar en converses de grup...). Es valorarà l’interès i el

gust per la narració participativa, per regular la pròpia conducta, per relatar

vivències, raonar, resoldre situacions conflictives, comunicar els seus estats d’ànim

i compartir-los amb els altres. Igualment, aquest criteri es refereix a l’interès que

manifesten pel coneixement del medi i les observacions que fan, així com les

hipòtesi que sobre les seves causes i conseqüències formulen.

12

Un dels aspectes més importants és l’ambientació del racó a l’aula.

Hem de cuidar especialment la presentació de l’espai de joc i elements que en

formen part, que li cridi l’atenció i que sigui un lloc d’aprenentatge, potenciant el

desenvolupament del petit, tot provocant-li conflictes i experimentació, a més de

noves formes de relacionar-se.

El que proposo té molt a veure amb el model d'escola constructivista i inclusiva:

on s'aprèn a compartir, a resoldre conflictes, a dialogar, a ser respectuós... Els

infants aprenen i s'ensenyen entre ells, amb els materials, amb els espais. En

aquests models d'escoles tothom aprèn, tant alumnes com educadors a través de

l'observació. El mestre sap com pot enriquir als infants per a què tots tinguin èxit.

Per dissenyar l’escenari per treballar les matemàtiques cal tenir en compte:

- Que aquest han de ser una estratègia organitzativa que ens ajuda a integrar els

interessos de l'educador (currículum) i de l'infant (vivències).

- També ens ha de permetre ajudar a preservar el principi de diversitat segons el

moment evolutiu, les maneres de ser, maneres d'aprendre, experiències viscudes,

bagatge cultural... de cada infant de l’aula a partir del principi d'inclusió

(acceptació, altes expectatives de tots els alumnes...).

13

4.PROPOSTA

DIDÀCTICA

RACÓ DE LA ROBA ESTESARACÓ DE LA

ROBA ESTESA

RACÓ DE LA

ROBA ESTESA

L’espai, per les seves característiques físiques i per les seves connotacions

psicològiques i relacionals, influencia molt en el comportament dels individus que

l’habiten. Tancats o oberts, rígidament estructurats o amb possibilitat de

transformar amb el temps, plens de gent o deserts, familiars o estranys,

personalitzats o anònims. En les maneres de plantejar i articular l’ambient es

defineixen les possibilitats de moviment, els criteris d’ús dels materials, les

modalitats d’activació i manteniment de l’interès infantil, la vida de relacions i les

dinàmiques afectives.

Per dissenyar l’escenari hem de tenir en compte els següents criteris:

• Que siguin escenaris provocatius i suggerents.

• Conèixer les característiques dels objectes, els seu valor simbòlic- cultural i

el seu valor didàctic.

• Valorar el bagatge dels infants.

• Valorar el bagatge de l'educadora.

• Anàlisi de circumstàncies.

• Creació d'àmbits

• Donar un sentit i una orientació a l'acció dels infants.

• Capacitat narrativa dels escenaris (cartells)

Hem de seleccionar els objectes i materials cuidadosament:

• Possibilitats que ofereixen els objectes.

• Analitzar les seves dimensions, característiques i estructures (com més

diversitat millor, aprendran més coses).

• Simplicitat/complexitat dels objectes

• Capacitat narrativa (permeten deixar petjada)

• Interactivitat.

• Equilibri entre objectes nous i objectes familiars.

• Que tengui objectes ambigües (coses semblants per tal d’arribar-les a

distingir).

• Que provoqui conflictes cognitius.

• Que tengui elements sorpresa.

• Complementarietat i relació entre els objectes: Seleccionar objectes que

es puguin relacionar, que tenguin complementarietat sensorial...

És igual d’important la qualitat estètica de l’escenari:

14

• Hi ha d'haver equilibri i claredat

• Ha de transmetre harmonia.

• Decoració i ambientació de tot.

• Qualitat sensorial (temperatura, tacte, olors, colors... reals).

A partir dels criteris anteriors, doncs, crearem el següent ambient:

El racó comptarà d‘imatges vàries sobre tot allò relacionat amb el tema

seleccionat, com les següents:

15

També podem fer la decoració

nosaltres mateixos amb retalls de

vinils o ironfix aferrat a les parets com

a la fotografia.

L’ambient ha de comptar amb el fet que hi hagi aigua i que sigui accessible a

ells. Per tant, hem de tenir sempre la disponibilitat de l’aigua i donar per fet que es

banyin. És per això que treballarem aquesta proposta durant els mesos que faci

més calor, com per exemple el tercer trimestre. El més ideal és tenir una pica a

prop. Si no és així, tenir buoles amb aigua.

Val a dir que el racó s’anirà ampliant segons les necessitats dels petits, anirem

canviant i oferint noves teles, gafes, sabons...

Serà un lloc de gaudi i joc simbòlic principalment.

16

Els materials i/o objectes que ens calen pel racó són:

- Un estenedor que tengui diferents alçades;

- Un taboret de dos escalons

- Buoles de diferents mides per tal que tenguin diversitat per realitzar

diferents tasques (guardar la roba plegada, guardar les gafes, posar la

roba desplegada, l’aigua per rentar...).

- Gafes d’estendre de diversos tipus: de llenya, de plàstic, de colors...

- 3 bosses de tela per guardar les gafes d’estendre

- Roba (pot ser petitona de juguet): calcetins, calcetes, camisetes...

- Sabons

- Un planxador de llenya per plegar la roba i fer veure que planxem

- taules i cadires

- Unes estanteries per guardar el material

Anirem ampliant els materials depenent dels tipus d’iniciatives que vagin

sorgint.

AGRUPAMENTS dels INFANTS

Per tal que el racó funcioni bé, tan sols hi haurà 4 infants alhora. Els grups seran

heterogenis i s’estimularà el treball cooperatiu, tot i que el tipus de joc que fa un

infant a P2 sol ser imitatiu (imita als altres, però sense interacció) o paral·lel

(activitat comuna però on cada infant fa la seva, és a dir que no persegueixen el

mateix objectiu).

És evident que quan treballem per racons cal l’ajuda d’una +1 o mestra de

suport.

P o d e m t r e b a l l a r d i v e r s o s

conceptes matemàtics:

CLASSIFICACIÓ I ORDENACIÓ

Dues de les estructures fonamentals de la

lògica que treballarem en aquesta proposta

didàctica són la CLASSIFICACIÓ i l’ORDENACIÓ.

En què consisteix classificar?

En separar, fer classes en base a alguna característica o criteri (no fa falta que

siguin materials), trobar una característica comuna... El concepte matemàtic que

treballarem, doncs, a través de la classificació és el CONJUNT. Un conjunt es pot

definir enumerant cada un dels elements que el componen (per extensió).

En què consisteix ordenar?

En fer seriacions (repetició d’un patró), establir una relació lineal de prioritat entre

els elements d’un conjunt, fer llistats...

Tornem a treballar la idea de CONJUNT, però de manera diferent, ja que els

infants no posseeixen aquest concepte. Per tal que ho entenguin el podem

treballar des de dues perspectives:

- Per comprensió: donant una característica comuna inequívoca que compleixen

els elements d’aquell conjunt.

- O bé definir-ho per extensió: fer un llistat establint un codi comú, verbal i

compartit, és a dir, donant una definició d’aquell objecte.

17

5. Quins conceptes matemàtics treballem a Roba rentada, estesa i plegada?

És important donar o cercar estratègies per a recordar els objectes quan n’hi ha

molts: memoritzant, apuntant, establint relacions entre els objectes, fent un llistat,

diferenciant-los per l’ús que tenen, dibuixant-los...

GEOMETRIA

Els conceptes geomètrics que treballarem van més enllà de les simples formes

geomètriques, tot i que aquestes també hi seran molt presents.

Partirem de la idea que la geometria fa abstracció de la realitat concreta per

arribar al concepte i a la relació abstracta. Aquesta, està present en quasi bé

totes les coses que ens envolten, està present en la vida quotidiana, en

l’arquitectura, en l’art, en el disseny de productes, en el packaging, en els treballs

artesanals...

Una de les seves manifestacions és a través de la motricitat (nocions de situació,

posició i d’orientació) i l’educació sensorial (formes geomètriques). A través de les

activitats podrem veure com. La trobem també d’una manera més propera: en

nosaltres mateixos, en el nostre cos, en el nostre pensament.

Per tant, és un procés que ens ajuda a arribar al pensament lògic. És evident,

però, que en cada etapa evolutiva s’han de posar en joc aquelles capacitats

que són pròpies de cada infant, donant-li oportunitats per tal que a través de la

geometria (que és dinàmica, és moviment) vagi estructurant el seu pensament

lògic.

NÚMEROS NATURALS

Els números naturals són emprats com a referents a la vida quotidiana i no

requereixen, en aquest cas, sentit lògic. Històricament són els primers que han

aparegut en diferents civilitzacions. Tot i així, el fet que també estigui lligat al

concepte de quantitat fa que adquireixi aquest sentit lògic (relacionat, sobretot,

amb les operacions aritmètiques). En el nostre cas, hem de tenir en compte que

les tasques pels infants de dos anys han d’anar encaminades a la formació del

sentit lògic: generar la necessitat del nombre i alhora construir el concepte de

nombre. A més, el nombre ens és útil per localitzar, seqüenciar, identificar objectes

de nostre entorn i de la vida quotidiana.

Què entenem per nombre? És necessari tenir clar aquest concepte. Doncs un

nombre és una classe d’equivalència. Aquest inclou diversos conjunts entre els

que es pot establir un bijecció. Això implica que tengui diferents referents a la

realitat, tot i que és independent a ella. Tenen caràcter cardinal, ordinal i

18

identificador. Ens permet llavors tenir quantitats com a resultat d’un recompte.

També ens permet relacions de mesura. (per a designar una mesura utilitzam el

número i una unitat de referència que prenem com a patró).

En la construcció del concepte de nombre tenim molt lligada la classificació, la

ordenació i la seriació, conceptes dels que ja hem parlat abans.

El que hem de tenir més clar és el sentit numèric que al llarg del temps ens

permetrà la lectura i la interpretació de l’entorn en clau matemàtica. És a dir,

aplicar el número (diferents coneixements quantitatius) en els diversos contextos

que l’infant es pugui anar trobant i anar ampliant a través d’aquest i la interacció

amb el medi, el seus coneixements matemàtics.

19

L a v e r i t a t é s q u e

podem realitzar moltes

activitats relacionades

amb les primeres nocions

matemàtiques, tant en el primer

cicle d’infantil com en el segon.

Depenent del grup d’infants les podrem

complicar molt més i introduir altres conceptes o fins hi

tot altres instruments, per exemple de mesura, com una cinta

mètrica.

Ens hem de relativitzar la temporització, ja que cada activitat ofereix diversos

aspectes que han de ser assolits lentament i de manera globalitzadora. Comptem

en què es portaran a terme les diferents activitats en diferents moments de la

setmana i durant el tercer trimestre.

A continuació oferesc diferents activitats, tot i que segurament en podríem trobar

moltíssimes més.

ACTIVITAT 1. Heurística: Classificar tipus de GAFES

Aquesta activitat encaixa perfectament en el JOC HEURÍSTIC: ordenar i classificar

diferents tipus de gafes d’estendre. També és una activitat per tenir un primer

contacte amb aquells elements o objectes relacionats amb estendre la roba. Val

a dir que és necessari tenir diferents tipus de gafes, tan pel que fa a la forma, com

el material o color.

A més, n’hem de tenir en quantitat suficient, per tal d’”oferir allò que pot satisfer

la seva urgent necessitat d’explorar un radi més ampli i més autònom, la nova

necessitat d’aprendre com es comporten els objectes en aquell espai” de joc heurístic.

tal i com afirma E. Goldschmied, gran impulsora del joc heurístic.

És molt important tenir en compte la coordinació mà-ulla-boca, que s’ha

sumat a les noves possibilitats de moviment des què l’infant camina.

Psicològicament, l’heurística es relaciona amb la creativitat, el pensament

lateral o divergent. A més és una capacitat característica de l’ésser humà

i es pot descriure com l’art del descobriment i la seva ciència. És una regla

senzilla i eficient que permet orientar la presa de decisions. També serveix

per explicar com les persones arriben a solucionar un problema. Es pot

20

6. QUINES ACTIVITATS PODEM REALITZAR A Roba rentada, estesa i plegada A PARTIR DELS DIFERENTS CONCEPTES MATEMÀTICS?

considerar que l’heurística és una drecera als processos mentals actius i

una mesura per estalviar recursos mentals, per exemple, els estereotips (tot

i que moltes vegades condueixen a l’error).

L’activitat tracta, doncs, d’oferir-los diferents tipus de gafes en diferents bosses de

tela i que les vagin coneixent així com vagin experimentant amb aquestes les

diferents possibilitats que tenen en relació al seu cos i en relació a l’espai del que

disposen.

Aquesta activitat la poden realitzar en diverses sessions, ja que el joc heurístic sol

està programat setmanalment.

21

ACTIVITAT 2. Agrupar calcetins i plegar-los

En aquesta activitat els oferirem una buola plena de

calcetins, en mides i colors diferents. Del que es tracta és

que poc a poc els vagin aparellant i els vagin col·locant

ordenadament en una taula per tal de poder-los plegar

posteriorment.

El plegat serà simple: una volta

agrupats els calcetins de dos en

dos, es plegaran per la meitat.

En aquesta activitat combinem dos

conceptes matemàtics: en primer

lloc la classificació i la ordenació i en segon lloc la

geomet r ia . To t i que també es tem t reba l lant

paral·lelament la motricitat.

Realitzarem aquesta activitat tres o quatre cops, fins que veiem que més o menys

són capaços de realitzar aquestes operacions. Hem de tenir en compte que la

mestra els ha de guiar en tot el procés i que les seves instruccions sobre l’activitat

han de ser clares i senzilles a fi que els petits ho puguin entendre sense cap tipus

de problema.

Aquesta activitat ens serveix com a iniciació a les següents, en què treballarem

més intensament i fent més incís en el la geometria.

ACTIVITAT 3. Pleguem i repleguem!

En aquesta activitat treballarem els plecs en formes que ja són geomètriques,

com tovallons o padaços de cuina. Tot i que serà interessant treballar amb formes

diferents, com les braguetes.

D’aquesta manera introduirem conceptes com la simetria, el quadrat, el

rectangle o el cilindre a més de seguir treballant la motricitat.

22

Anirem introduint els conceptes segons la seva complexitat. És a dir, començarem

per formes geomètriques senzilles i poc a poc anirem afegint d’altres més

complexes i menys simètriques.

En primer lloc a cada infant se li oferirà un padaç o tovalló quadrat. La mestra els

mostrarà com es plega i deixarà que vagin experimentant a fi que sigui més

important el procés que no pas el resultat final. Els podem plegar de diferents

maneres: quadrats, cilíndrics,... la qüestió és oferir-los diferents possibilitats a fi que

ells trobin aquella que millor els va, a més de conèixer les diferents maneres que hi

ha per fer-ho.

Si hem començat per formes simples potser poc a poc i depenent de cada fillet

anirem introduint altres peces de roba que requereixen un major esforç.

Introduïm així alguna noció d’origami i papiroflèxia.

ACTIVITAT 4. De qui són aquests calçons?

En aquesta activitat disposarem de diferents tamanys de roba: roba d’adult, roba

de fillet, roba de nadó... Del que es tracta és de comparar les prendes de roba:

més gran que, més petit que, mitjà, iguals... també que puguin identificar la roba

amb el seu pare/mare, ells mateixos o dels seus germans petits i comparar-se en

relació als altres.

A continuació podem mirar de comparar el

següent:

- Màniga llarga o màniga curta;

- Calçons/ falda curts, calçons/falda llargs;

- Tipus de coll: coll alt, coll pico, coll rodó;

- Manteleries, llençols grans o petits de

jugar.

Una bona pràctica també és el fet que es

puguin provar la roba i veure-ho en el seu

cos. És com quan es disfressen i es posen sabates de tacó, corbates grans i

camises immenses. De fet, aquesta pràctica ens serviria també per fer joc simbòlic

o de rols i deixar-nos anar en la imaginació.

23

ACTIVITAT 5. Xof, splash, xof, splash! Rentem la roba que hem embrutat!

Aquesta és una activitat de goig!!! Els podem fer

adonar de diverses coses:

- Del pes de la roba quan està aixuta o quan està

banyada.

-Quantitat d’aigua: omplir/ buidar buoles, aigua

neta/bruta, canviar l’aigua. Ho han de fer entre

varis fillets, ja que l’aigua dins un poal o en una

buola pesa bastant. Busquem el treball cooperatiu,

les interaccions entre els infants, el temps que es

dediquen els infants els uns amb els altres, els

vincles, les matemàtiques, la motricitat...

- Quantitat de sabó: emprarem una mesura de sabó tipus tap.

Farem servir tant sabó liquid com sabó en pols. Ambdós

tenen la seva gràcia: els pots de sabó líquid pesen força i

s’ha d’abocar amb col·laboració de dos infants. Els de sabó

en pols tan sols s’ha d’agafar la mesura que estarà just al

costat. Aprendrem a mesurar el sabó i l’aigua depenent de

la roba que tindrem que rentar.

És qüestió de pràctica!

Aquesta és una activitat que repetirem durant almenys 5

sessions i amb tot el grup alhora. Crec que és d’aquelles activitats que voldran

realitzar tots, ja que és molt atraient jugar amb aigua.

ACTIVITAT 6. Estenem la roba que hem rentat?

Per acabar d’arrodonir-ho, després de rentar la roba l’estendrem. Tindrem un

estenedor de diferents alçades per

aprendre a penjar les coses petites més

avall, les més llargues més amunt, etc. i

prendre consciència de les alçades.

Tornarem a la conversa “el meu pare té

calçons més llargs que els meus, aquests

calcetins són més petits que els altres”.

També se’ns fa necessari un timboret

24

per poder pujar i estendre la roba que necessita anar més amunt i els infants ho

puguin fer per ells mateixos.

En aquest moment també practicarem els nombres naturals: passa’m una gafa,

ara dóna’m dues, ui, aquest mantel en necessita 4! etc.

Podem practicar només la coordinació mà-ull-moviment per obrir les gafes

d’estendre i enganxar-les a les cordes i desenganxar-les. Posteriorment les podem

classificar segons color o material de la gafa.

25

En un model d’escola constructivista l’avaluació

ha de ser global, contínua i formativa per tal de

millorar la intervenció pedagògica. Es fa necessària

també per controlar tots els elements que intervenen

en la programació, ja que és molt important adequar-la

cada vegada més als fil lets. És d’aquesta manera que

comprovarem si les intervencions pedagògiques que hem realitzat han

estat eficaces o no.

L’avaluació també ens ha d'aportar els següents indicadors:

- Processos d'ensenyament - aprenentatge: com van aquests processos;

- Si ens permeten comprovar la manera en què els menuts van assolint els

objectius plantejats al principi de la nostra proposta didàctica;

- Proporcionar informació detallada sobre aquests processos: autoregularment

dels processos d’aprenentatge; conscienciació de l’aprenentatge (de com i de

quan aprenen).

És important plantejar-se: què volem avaluar, quan avaluarem i com avaluarem.

Què volem avaluar?

En primer lloc és necessari que la mestra faci una tria d’objectius ja que no els

podem treballar tots alhora ni controlar que tots els infants tenguin el mateix ritme

d’aprenentatge. És per això que ha de tenir en compte que sobretot responguin

a les necessitats dels infants. També ha de tenir en compte que aquests objectius

seleccionats ajudin als petits a realitzar millor les activitats. Posteriorment haurem

de veure si els han assolit i tenen el coneixement o l’experiència per dur a terme

les tasques de forma positiva. Aquests objectius també han de fomentar les

interaccions socials i el treball cooperatiu, el goig i el dinamisme.

Pel que fa al continguts, aquests han de correspondre als objectius escollits per

l’educador i són adequats pel grup d’infants.

És bo també plantejar-se si la metodologia emprada ha estat l’apropiada i la més

adequada al grup.

Així, doncs, no només hem d’avaluar els processos dels petits, sinó també els que

emprem per a l’ensenyança.

Quan avaluarem?

Hem d’avaluar de principi a final! Es fa necessària una avaluació inicial (recollir

dades de la manera d’aprendre dels infants els seus coneixements previs); durant

el procés d’ensenyament-aprenentatge (recollir dades sobre dificultats, avenços,

26

7. AVALUACIÓ

objectius, errors conceptuals...) mitjançant el mètode observacional (fent ús

d’instruments específics d’observació). La recollida de dades sobre cada infant

ens permetrà detectar errors. D’aquesta manera podrem establir nous

mecanismes nous per ajudar a l’infant a millorar els processos d’aprenentatge per

tal que siguin significatius per a ell i l’ajudin en el seu de senvolupament.

Per acabar, avaluarem per comprovar, analitzar i reflexionar sobre el procés: si el

que hem fet i après és adequat, quines emocions ens ha provocat... i com ho

podem documentar per tal de mostrar a tothom el que hem après i com hem

assolit els objectius i continguts plantejats

Com avaluarem?

Com ja hem dit, el mètode que farem servir per avaluar serà l’observacional. No

tan sols avaluarem als infants, també el material, la qualitat de l’ambientació, el

grup en general, la temporització i l’autoavaluació de l’educador.

27

La meva idea ha partit del fet de crear un

àmbit amable on la creativitat hi entri en joc,

que el que feim els resulti proper i doni peu a la

comunicació i a l’establiment de nous vincles amb els

companys. Com diu Loris Malaguzzi “Hay que construir

contextos, lugares reales y metafóricos, dónde el niño y la niña puedan vivir y

construir los cien lenguajes, caminar, amar, conocer, donde pueda expresar y narrar sus

emociones y lo que conocen. Porque mientras el niño narra al otro, se va narrando así mismo, por

medio de sus cien lenguages de encuentro con el otro”.

Tot i la programació, els objectius, els continguts... Tampoc no es tracta

d’atabalar-los, donar-los massa informació, massa materials, massa estimulació,

per mi la riquesa es troba en la espontaneïtat, la imaginació, la creativitat a les

que ens poden dur les activitats. Per exemple, si mentre rentem roba surt d’algú

fer bimbolles de sabó, aprofitar l’oportunitat per aprendre a fer-ne tots.

No vull perdre la mirada cap al que els interessa més als fillets i el coneixement

que ells mateixos poden construir amb poca ajuda. En què sigui un aprenentatge

global, on puguin tocar, experimentar, embrutar-se i xalar, sense haver-los de

separar el cap del cos.

També hem de tenir molt present que cal relativitzar el factor temps: cal deixar-los

el temps necessari per assolir els coneixements i els aprenentatges, cada fillet té el

seu ritme. Per tant, les activitats hauran d’anar en relació a les seves necessitats.

“Se trata de convertir el tiempo en una acción educativa positiva, de tener tiempo para hacer

lo que nos proponemos, tiempo de preparación,acción y recogimiento. Es mejor calidad que

cantidad”. (Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Palou Vicens, S.,

Editorial Graó.)

Evidentment aquestes també s’adaptaran si tenim un fillet amb NEE, la integració

és un pilar de l’escola inclusiva que no podem deixar pas al marge, ja que segons

la Convenció dels Drets de L’infant adoptada per L'assemblea General de les

Nacions Unides, el de 20 de novembre de 1959:

Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament,

l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.

Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva

etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti,

en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el

28

8. REFLEXI

ONS FINALS

seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès

superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la

seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare.

L'infant gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les

finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure

la satisfacció d'aquest dret.

A més, crec que totes les activitats plantejades les poden fer tots els infants, ja que

partesc a l’hora de platejar-les dels principis d’integració i inclusió i igualtat. I, si fou

necessari, modificar-les a fi que ho puguin ser.

També vull dir que esper poder-ho dur a la pràctica alguna vegada! Sempre

m’ha agradat veure com els fillets juguen amb aigua i crec que són aquests

moments tan habituals a casa que ens ajuden a aprendre a aprendre per ser

autònoms i resoldre problemes de la quotidianitat. Per tant, hem de crear

situacions i contextos que els apropin a la complexitat real que els envolta i donar

sentit a tot això és essencial per a la socialització.

29

9. BIBLIOGRAFIA

CANALS, MªA. (2006): Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys. Col·lecció

“Temes d’Infància” nº35. Rosa Sensat

- CANALS, Mª A. (1979). Programació i orientacions per a una DIDÀCTICA DE LA MATEMÀTICA AL PARVULARI. Rosa Sensat.

- CANALS, Mª A. (2009). Transformacions geomètriques. Rosa Sensat

- FALK, J. (2008): Lóczy, escoltar els infants. Ed. Rosa Sensat

- GOLDSCHMIED, E. (1986): El joc heurístic: una activitat del segon any de

vida. Infància, nº33. Rosa Sensat

- GOLDSCHMIED, E. Y JACKSON, S. : La educación infantil de 0 a 3 años,.

ed Morata (2000) cap VIII

WEBGRAFIA

http://pequenoldn.librodenotas.com/tecnologiaparaninos/736/como-funciona-

la-lavadora

http://perez-castello.net/index.html

http://www.xtec.es/recursos/socials/50dh/infant.htm

[http://laeducacinenlosojosdelorismalaguzzi.blogspot.com/][http://www.mineducacion.gov.co/1621/article-°©‐133936.html]

Totes les imatges són de Google Images.

30