Romanç de cec

Comentari de text, romanç de cec.

0

Components del

grup:

Fran García Sandra Fernández

Emily Pardo Santi Piris Eva Giner

Professor: Enric Luján

Grup: 2n batx B


1

COMENTARI

ANÀLISI DEL TEXT ARGUMENT PRINCIPAL

ARGUMENT SECUNDARI CONTEXTUALITZACIÓ DEL TEXT

INFORMACIÓ DE L’ÈPOCA

PERSONATGES IMPORTANTS. DECRET DE NOVA PLANTA

QUAN EL MAL VE D’ALMANSA A TOTS ALCANSA

VALORACIÓ DE LA CANÇO I COMPARACIÓ DE L’ANTIC RÈGIM I

SISTEMA LIBERAL

BIBLIOGRAFIA

o APUNTS DEL DOSSIER DE CLASSE o WIKIPÈDIA: BATALLA D’ALMANSA, GUERRA DE

SUCCESSIÓ o IMATGES: GOOGLE


2

Va ser a la tardor de 1705

que a Altea desembarca Baptista Basset com a general

de l'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina

i passeja per pobles i viles i en moltes comarques

als maulets va distribuint armes i donant raons,

convencent a tots els llauradors que l'Arxiduc Carles

ha promés suspendre tributs i gravàmens i tot el país

li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants de tota Europa

es posen a l'aguait i al plet s'aboquen,

que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya

i els dos aspirants una guerra van a provocar,

buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen,

Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer

les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors

i en poques setmanes el camí de València aplanaren;

maulets i aliats dominaren pobles i ciutats;

d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques

per traure al carrer les senyeres contra el botifler

i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren

i ell feu jurament d'obedir i defendre les lleis.

Del dia que ara esmente

guardeu memòria: el 25 d'abril

de1707 que trista batalla

va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó

al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses

ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer

qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa

amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar

que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país

i va tractar els hòmens amb gran crueltat,

pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona

i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta,

pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga

i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.

Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte;

si voleu seguir, en els llibres está tot escrit.


3

Romanç de Cec seria un text actual d’ambit literari, ja que és una cançó/composició poética per a ser cantada. Per tant podríem estar parlant d’un text historiogràfic amb un tipus de font secundaria per que l’autor és posterior als fets que exposa la cançó ja que va ser escrita a 1978, és a dir, molts anys de diferència amb l’ ocorregut. L’autor d’aquest text és Vicent Torrent nascut al 1945, un músic intèrpret a la banda de música tradicional “Al Tall”. La finalitat d’aquest text és donar a conèixer lo succeït a la guerra de successió mitjançant la música, transmetre el que va succeir a la Guerra de Successió durant el segle XVIII, per tant es un text didàctic ja que intenta ensenyar al lector informació sobre un fet. Aquest és un text divulgatiu en el que es pretén informar a qualsevol persona que estiga interessada en el tema i en la música valenciano-catalana, sobretot, català- parlants.

La idea principal del text és com es va desenvolupar la Guerra de Successió, una lluita entre Felip de Borbó i l’Arxiduc Carles d’Àustria pel regnat de la corona d’Espanya que finalitzà en la derrota de l’exèrcit Maulet a la Batalla d’Almansa. Aquestos fets ocorregueren entre els anys 1701 i 1713, quan es firmà el tractat d’Utrecht. Tractat que posà fi a la Guerra de Suscecció. Les idees secundaries que trobem a la cançó podrien ser les conseqüències negatives que va tindre la Batalla d’Almansa, com el decret de nova planta, sobretot per als ciutadans del país valencià que eradicaven molts dels nostres drets, lleis, costums... A més de l’ús de la pròpia llengua. Altra idea secundària es que aquest conflicte afectà internacionalment, a les potències europees. Podem contextualitzar la font d’aquesta cançó ,que parla principalmente de l’abolició dels furs, en el segle XVII a l’Àntic Règim (1701-1713). En aquesta època l’esdeveniment més important va ser la Guerra de Succeció que es va provocar ja que Carles II va morir sense descendència i va anomenar sucesor a Felip d’Anjou, d’aquesta manera entraren els Borbons a Espanya. L’arxiduc Carlos d’Habsburg reclamava el seu dret del tron Espanyol i es va esclatar la guerra entre la Corona de Castella i la Corona d’Aragó. El


4

conflicte acabà a Almansa el 25 d’Abril de 1707 amb la victòria de Felip V, la qual cosa comportà conseqüències degut a la signatura dels Dectres de Nova planta que aboliren els furs del País Valencià.

La època en la que està ambientada aquesta cançó del grup valencià Al Tall, creat al segle XX, on es va produir la Guerra de Successió que és un conflicte bèlic internacional entre els anys 1701 i 1713. Va ser una gran guerra on es lluitava pel tron Espanyol, però també estava en joc el poder entre les potències d’Europa. Per altra banda a causa d’aquesta guerra es va produïr la Batalla d’Almansa que es una batalla que va formar part de la Guerra de Successió, el conflicte arribà a Almansa el 15 d’Abril de 1707. La Guerra de Succesió va acabar amb aquesta guerra tinguent com a vencedor Felip V d’Anjou de la familia dels Borbons i defensat per la Corona de Castella, el derrotat era Carles d’Habsburg recolzat per la Corona d’Aragó. Va ser una batalla transcendent per al nostre País ja que amb el Decret de Nova planta s’aboliren els furs dels països que anaven en contra de la Corona de Castella.

Carles d’Habsburg Felip V


5

Baptiste Basset va naixer a l’any 1654, fou un militar austriasista, es a dir, partidari de Carles d’Austria a la Guerra de Successió. Va ser el guerriller més important durant aquesta guerra en les terres del País Valencià, ja que va encapsalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets. També va ser apressat a les tropes borbóniques.

Va morir l’any 1685, va ser pretendent al tro de la monarquia Hispànica davant la Guerra de Successió Espanyola conseguint el suport del principat de Catalunya, Aragó i València, el regne de Mallorca, el regne de Serdenya, així com de Sicilia i de Nàpols. Va ser derrotat per Felip V en la Guerra de Succesió i a l’hora va recaure en ell la Corona Imperial del Sacre Imperi Romano-Germànic. Va morir l’any 1740. Felip de Borbó va naixer a Versalles, l’any 1683, va participar en la Guerra de Succesió com a pretendent a la corona d’Espanya. Va ser nomenat finalment rei d’Espanya i amb el Tractat d’Utrech renuncia a qualsevol pretensió sobre la Corona Francesa. A més, va cedir Menorca i Gibraltar a Gran Bretanya. Serdenya i Nàpols passen a formar part de l’imperi Romanogermànic. Les provincies unides es reparteixen entre França i l’Imperi romanogermànic. Sicília i Saboya varen ser tornades a la costa de Saboya. El Botifler, es la paraula catalana gastada com a mot contra els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió espanyola, una posible etimología es la expressió francesa “ Beauté Fleur” la bella flor, en referencia a la flor de lis que compón l’escut d’armes del llinatge borbónic. Els maulets, es el terme gastat en l’idioma català per referir-se als partidaris de l’Arxiduc Carles d’Austria format principalment per camperols durant la Guerra de Successió. L’origen etimológic d’aquesta paraula pareix estar en el diminitiu de la llengua árabe “Maula” que significa esclau, o persona de baixa classe social. Els Decrets de Nova Planta van significar la abolició dels Furs e institucions pròpies dels regnes que conformen la Corona d’Aragó. A nivell general van dividir els territoris d’Aragó en províncies i caminaren el govern provincial de virreis a capitals generals.


6

Van ser aplicats en 1707 a València i Aragó, 1715 a Mallorca, i 1716 a Catalunya. La raó d’aquesta frase es que Baptiste Basset va reunir un exercit a Alemanya per a contendre el avanç de Duc Danjou per les terres del País Valencià. Aquesta defensa era l’últim cartutx de l’exercit dels Àustria podria significar dues coses i una derrota completa a l’exercit Borbó o pel contrari una derrota absoluta del exercit dels Àustria. El resultat va ser la derrota i disgregació del exercit dels Àustria deixant sense defenses el regne de València que va ser ocupat pel Borbó. Si valorem aquesta cançó de 1978 observem que te una importància significativa als nostres dies ja que amb la seua lletra, el grup “Al tall” ens intenta apropar als fets que van ocorre a la guerra de successió i en general al segle XVIII. A més l’autor, Vicent Torrent, tracta de fer-nos reflexionar d’una manera didàctica sobre les conseqüències dels fets d’aquest segle. D’altra banda i d’una manera inconscient aquest grup està intentant que el valencià com a llengua no es perga com fa temps va passar. Amb les conseqüències d’aquests fets a Espanya varen formar-se una sèrie de canvis i reformes que varen enderrocar el règim absolutista conegut com l’Antic Règim, i es va implantar un nou règim més liberal. Pel que fa a l’Antic Règim, existia una tassa de natalitat i mortalitat molt altes. La població continuava procreant i avançant en societat però la major part de la població moria a causa d’aquest règim i de la seva forma de treball. Aquestes tasses tan altes provocaren que la humanitat tinguera un creixement molt lent. En canvi amb el Liberalisme la tassa de natalitat seguia estant molt alta ja que la societat seguia avançant però la tassa de mortalitat disminueix ja que les condicions de vida canviaren de manera significativa i positiva per a tots. Es millorà al treball que normalment era agricultura o indústria, també als transports o a la sanitat.Socialment parlant, a l’Antic Règim hi havia una societat estamental on les classes socials estaven predeterminades des de que naixien i no es podia ascendir o disminuir de classe ja que estava prohibit. D’altra banda al Liberalisme es podia canviar d’estament social depenent el mèrit social. Si un camperol es guanyava l’honra dels nobles podia formar part d’aquest estament. Tan


7

mateix com si un membre de la noblesa es cassava amb un membre dels camperols, podien canviar.

A l’Antic Règim els ciutadans es dividien en privilegiats i no privilegiats. Aquestos dos grups es diferenciaven en moltes coses. Però el que més importava a la població aquell moment es que davant la llei, els no privilegiats no compartien les lleis amb els privilegiats. No tenien els mateixos drets. A més, hi havia una monarquia

absoluta on el poder requeia sobre el rei. I aquest decidia els drets de totes les classes socials de la ciutat. Però sobretot, el ciutadà no tenia drets. En canvi al Liberalisme, les lleis son les mateixes per a tots els ciutadans ja que aquestos dos grups de privilegiats i no privilegiats son abolits. A més la societat del Liberalisme influïda per l’ Il·lustració, reclama drets , llibertats i igualtats. Per aquestos reclams s’implanta la monarquia constitucional a Espanya, es redacta la constitució on es divideixen els poders en legislatiu, judicial i executiu, i a més apareix una igualtat jurídica. Finalment, als aspectes econòmics i agraris, a l’Antic Règim existia una agricultura de subsistència on únicament es produïa el necessari per a alimentar al treballador i al senyor que dirigia els camps i moltes voltes no es llegava a l’objectiu. També, la indústria tenia falta de subsistència ja que no tenien suficients recursos i no anava be. Era una indústria pobra. En canvi, al sistema liberal i amb aquestes reformes l’agricultura passa a ser intensa ja que es fa el canvi de la propietat de terra. Ara els camperols que treballaven la terra podien apropiar-se d’aquesta terra i comprar-la, i no treballar per a un amo. A més, s’implanten noves tècniques i s’especialitza més gràcies a la revolució industrial. Per això a més, la indústria fa un canvi molt important ja que es millora en l’energia amb, per exemple, l’aparició de la màquina de vapor. Per últim el comerç millora ja que el transport sofreix un canvi radical amb l’aparició del vaixell de vapor o el ferrocarril. Coses tan ximples per a nosaltres ara que abans, en aquesta època, feren canviar per complet la vida de molts ciutadans que sols sabien el que era la pobresa i la fam.

Education

Romanç de cec