San Vicenç de Cardona

Context històric

Sant Vicenç era en origen la capella del castell de Cardona, propietat de la casa vescomtal d'Osona, la qual prengué el nom d'aquest castell. Les primeres notícies documentals daten del 980. Els comtes protegiren l'església amb donacions. L'inici de la vida comunitària sembla que va ser a partir del s. X. L'any 1019, el vescomte Bermon, aconsellat per l’Abat Oliva, va reconstruir l'església, molt descuidada i espoliada. També inicià la construcció de l'actual edifici romànic, consagrat l'any 1040 pel bisbe d’Urgell Eriball, també príncep i senyor de l'església de la fortalesa de Cardona.Cap al 1090 el vescomte i bisbe Ramon Folc II de Cardona introduí la regla de Sant Agustí a Sant Vicenç. Al principi del segle XIV la vida de la canònica s’anà relaxant. A mitjans del XIV es feu una reforma interna. La secularització de les canòniques regulars l'any 1592 per part del Papa fou el primer cop greu que patí la comunitat. Més tard tot el castell es convertiria en caserna l'any 1794. La comunitat es traslladà a la parroquial de Sant Miquel, fins el 1851 en què desapareixeria i l'església passaria a ser una dependència més de la caserna. Amb el temps acabaria abandonada.El conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1931. L'any 1952 s'inicià una acurada restauració de l'església, i el monestir i el castell van passar a ser Parador de Turisme el 1976.

Documentació general

Nom: San Vicenç de Cardona

Arquitecte: Desconegut(Comitent: vescomte Bermon)

Cronologia: 1029-1040

Localització: Cardona (Bages)

Estil: romànic català

Material: pedra

Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Dimensions: 49 m (llarg) x 17,5 m (ample).

Anàlisi formalElements de suport i suportats

L’edifici se suporta amb murs i pilars de formes complexes.

Els pilars de la nau central, als costats, son decorats amb arcs de ressalt.

Cada tram de volta de canó de la nau central es correspon a tres petites voltes d’aresta de les naus laterals. Aquesta fórmula fou el primer cop que s’aplicà a la Península Ibèrica.

Els elements de suport són per tant les voltes de canó i d’aresta, i un cúpula sobre el creuer, amb trompes i petites finestres a la base. De fora ´s un cimbori octogonal.

Espai exterior

Presenta un espai exterior sobri i ordenat, amb diversos elements en forma de prisma relacoinats amb la disposició interior: el cimbori octogonal, els tres absis i els braços del transsepte. Els murs estan decorats per parelles d’arcs cecs nomenats bandes lombardes, separats per contraforts o lesenes, que tenen una doble funció: reforçar els murs i subratllar la verticalitat de l’edifici. Predomina la línia recta.

Només en l’absis i finestres no hi ha línia recta. Hi ha, com a decoració, una galeria de finestres cegues a la part alta de l’absis central.

Arcs cecs obandes lombardes

Lesenes

Cimbori

Finestrescegues

Absis

Transsepte

Façana d’entrada a l’església i cimbori octogonal del creuer

Espai interior

Hi destaca la línia corba de voltes i arcs. Té planta basilical de tres naus (la central molt més ampla i alta).

A la capçalera hi ha tres absis i una cripta on es guardaven les relíquies.

El transsepte és molt curt, gairebé no sobresurt de l’amplada de les naus.

A cada tram de la nau central li corresponen tres petites voltes d’aresta de les naus laterals.

A l’entrada hi ha un atri o nàrtex, cobert amb volta d’aresta. A sobre hi té una tribuna des d’on els vescomtes seguien les cerimònies.

Nau central

Absis

Voltes d’aresta

Atri o nàrtex

Pilars

Presbiteri

Voltes d’aresta de la nau lateral

El claustre

La separació entre les naus la fan grans pilars cruciformes que recullen la força dels arcs faixons de la volta de canó central i els arcs de mig punt (arcs formers) que separen les naus.

La tomba del comte Joan Ramon Folc I (1375-1442), segon comte de Cardona i conqueridor de Marsella, està situada a la dreta de l’altar major de l’església de Sant Vicenç de Cardona.

Al cos central, més alt, s’hi obren 4 grans finestrals a cada costat dels murs laterals, que amb els 3 de la capçalera, donen gran lluminositat a l’interior.

A la cúpula del creuer hi ha dotze petites obertures i un òcul, que també aporten llum a l'interior de l’església.

La llum de la cúpula procedeix indirectament dels vuit grans finestrals oberts a dalt de tot del cimbori que la cobreix.

Tot el cos del presbiteri (espai reservat al clero i a l’altar principal) i de l‘absis central queda elevat, ja que en el seu espai inferior es troba una cripta, la planta d'aquesta consta de tres naus dividides per dues fileres de columnes monolítiques amb capitells piramidals sense ornamentació. Sobre seu es troben uns blocs de pedra que serveixen de base per a l'arrencada de les voltes per aresta que cobreixen la cripta.Els elements simbòlics que hi podem trobar són molts.

Entorn i integració urbanística

Té grans dimensions, i es troba en un indret privilegiat, a dalt d’un turó, des d’on es domina el territori dels voltants.

Tot i destacar molt, queda completament integrat en l’entorn perquè la pedra amb que es construí fou treta de la mateixa zona.

San Vicenç de Cardona està situat en una zona estratègica que va ser frontera durant la «reconquesta». També és un lloc important per les mines de sal properes, encara explotades avui en dia.

Interpretació

Funció, contingut i significat

Originàriament l’església del castell va tenir funcions parroquials, però cap a la segona meitat del segle XI va acollir una comunitat canònica augustiniana. La vida monàstica s’hi mantingué fins al segle XVIII. El 1592 es convertí en col·legiata secular i els monjos ocuparen la zona conventual.

Al llarg dels segles XVII i XVIII el castell va ser progressivament militaritzat. El 1794 els monjos van haver de marxar i va ser convertit en caserna militar i l’església s’utilitzà com a magatzem.

Models i influències

San Vicenç de Cardona a l’estil llombard o primer romànic, que penetrà a Catalunya durant el primer quart del segle XI. La principal característica d’aquest etil són les arcuacions cegues o bandes llombardes.

Representa un dels punts culminants del romànic per la disposició de l’espai i la grandària de les voltes. Un altres llocs són el monestir de Cuixà i el de Ripoll, i les esglésies de Sant Climent i Sta. Maria de Taüll, a Boí.

San Miquel de Cuixà

San Climent de Taüll