4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC(1868-1874)

1. La revolució i el govern provisional (1868-1870)

1.1. Les causes de la revolució del 1868A partir del 1860 finalitza l’etapa de prosperitat econòmica i retorna l’inestabilitat política.

CAUSES

CRISI FINANCERA Accions ferroviàries Cotització deute públic Entitats financeres

CRISI INDUSTRIAL Pujada del cotó a causa de la Guerra de Secessió d’Estats Units (1861-65)

CRISI DE SUBSISTÈNCIA Males collites de blat El preu augmenta a Madrid més d’un 100%

Trobem un panorama de descontentament general:

Sistema financer

Industrials

Obrers

Pagesos

Demana un govern que prengui mesures que salvin les seves inversions

Reclamen mesures proteccionistes

Exigeixen poder subsistir

Davant aquest panorama, el PARTIT MODERAT en el govern només sap actuar reprimint durament les protestes, clausurant les corts i governant per decret.

Els partits de l’oposició, progressistes i demòcrates, arriben a un acord per derrocar la monarquia d’Isabel II i establir un govern provisional que revertís la situació de crisi

EL PACTE D’OSTENDE (1866)

Extracte del pacto d’Ostende (Bèlgica, 1866)[…] Después de una breve discusión […] se acordó por unanimidad lo siguiente:

1.º Que el objeto y bandera de la revolución en España es la caída de los Borbones.2.° Que siendo para los demócratas un principio esencial de su dogma político el sufragio universal y admitiendo los progresistas el derecho moderno constituyente del plebiscito, la base de la inteligencia de los dos partidos fuera que por un plebiscito […] o por unas Cortes Constituyentes elegidas por el sufragio universal, se decidiría la forma de gobierno que se había de establecer en España, y siendo la monarquía, la dinastía que debía reemplazar a la actual; en la inteligencia de que, hasta que así se decidiese, había de ser absoluta la libertad de imprenta y sin ninguna limitación el derecho de reunión, para que la opinión nacional pudiese ilustrarse y organizarse convenientemente.[…] que se reconocía como jefe y director militar del movimiento al general Prim.

PACTE D’OSTENDE, 1866

1- Destruir lo existent en les altes esferes de poder.

2- Nomenament d’una assemblea constituent, sota la direcció d’un govern provisional, la qual decidiría la sort del país, la sobirania del qual seria la llei que representès, sent elegida per sufragi universal.

OBJECTIUS PRINCIPALS

1.2. La revolució de LA GLORIOSA18 setembre de 1868: inici de la revolta.

Les forces navals amb base a Cadis, sota el comandament de JUAN BAUTISTA TOPETE, i amb el suport del general PRIM, es subleven.

L’endemà s’hi suma el general SERRANO.

Manifest llegit el 18 de setembre, conegut com Manifest ¡Viva España con Honra!Españoles: la ciudad de Cádiz puesta en armas con toda su provincia (...) niega su obediencia al gobierno que reside en Madrid, segura de que es leal intérprete de los ciudadanos (...) y resuelta a no deponer las armas hasta que la Nación recobre su soberanía, manifieste su voluntad y se cumpla. (...) Hollada la ley fundamental (...), corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno, (...) muerto el Municipio; pasto la Administración y la Hacienda de la inmoralidad; tiranizada la enseñanza; muda la prensa (...). Tal es la España de hoy. Españoles, ¿quién la aborrece tanto que no se atreva a exclamar: «Así ha de ser siempre»? (...) Queremos que una legalidad común por todos creada tenga implícito y constante el respeto de todos. (...) Queremos que un Gobierno provisional que represente todas las fuerzas vivas del país asegure el orden, en tanto que el sufragio universal echa los cimientos de nuestra regeneración social y política. Contamos para realizar nuestro inquebrantable propósito con el concurso de todos los liberales, unánimes y compactos ante el común peligro; con el apoyo de las clases acomodadas, que no querrán que el fruto de sus sudores siga enriqueciendo la interminable serie de agiotistas y favoritos; con los amantes del orden, si quieren ver lo establecido sobre las firmísimas bases de la moralidad y del derecho; con los ardientes partidarios de las libertades individuales, cuyas aspiraciones pondremos bajo el amparo de la ley; con el apoyo de los ministros del altar, interesados antes que nadie en cegar en su origen las fuentes del vicio y del ejemplo; con el pueblo todo y con la aprobación, en fin, de la Europa entera, pues no es posible que en el consejo de las naciones se haya decretado ni decrete que España ha de vivir envilecida. (...) Españoles: acudid todos a las armas, único medio de economizar la efusión de sangre (...), no con el impulso del encono, siempre funesto, no con la furia de la ira, sino con la solemne y poderosa serenidad con que la justicia empuña su espada. ¡Viva España con honra!

Punts fonamentals del manifest

• Denuncia la corrupció de la monarquia

• Demana la participació dels ciutadans

• Anuncia la formació d’un Govern Provisional

• Anuncia la convocatòria de Corts Constituents

• Sufragi Universal.

El govern intentarà aturar la revolta reagrupant l’exèrcit a Madrid per tal de dirigir-se cap a Andalusia i fer front a les tropes rebels.

El 28 de setembre té lloc la BATALLA DEL PONT D’ALCOLEA, prop de Còrdova, on les tropes revoltades guanyaran, obligant d’aquesta manera a dimitir al govern i a anar a l’exili a Isabel II.

1.3. El moviment revolucionari i les juntes

Acompanyant el pronuncionament militar s’estén per bona part de les ciutats d’Espanya un ALÇAMENT POPULAR.

S’hi formaran JUNTES REVOLUCIONÀRIES, que destitueixen les autoritats i creen milícies populars.

Entre les seves demandes cal destacar:

• Abolició dels impostos de consums• Rebaixar aranzels i eliminar estancs (tabac, sal,…)• Suprimir les quintes• Abolir la pena de mort i l’esclavitud• Educació gratuïta• Dret al treball• Drets i llibertats• Sufragi universal

Eren demandes que els partits més radicals (republicans, demòcrates i sectors del progressisme) compartien.

Els partits més conservadors, progressistes (PRIM) i unionistes (SERRANO), veien mb preocupació aquestes demandes i la virulència i amplitud dels alçaments populars.

Per aquests, la revolució era i havia de ser un moviment de les èlits, protagonitzat per un grup reduït de dirigents, amb un objectiu limitat al canvi de règim polític.

1.4. El Govern Provisional i les primeres reformes8 d’octubre de 1868 es forma el GOVERN PROVISIONAL

Estarà presidit per SERRANO, nomenat regent, i PRIM, ministre de Guerra.

Està format pels signants del Pacte d’Ostende, a excepció dels Demòcrates, que refusen entrar-hi quan només se’ls hi concedeix un ministeri, i republicans, que s’havien afegit al Pacte d’Ostende amb posterioritat.

SerranoPrim

Topete

Una de les primeres decissions fou la dissolució de les Juntes, amb l’objectiu de:• Frenar el procés revolucionari• Estabilitzar la situació• Restablir l’ordre

La majoria de membres d’aquestes juntes s’integraren en els nous ajuntaments i diputacions.Altres juntes continuaren actuant clandestinament a través de “comités de vigilancia”.De la mateixa manera, algunes milícies populars van continuar actuant, amb l’objectiu de fer cumplir les promeses revolucionàries.

El Govern provisional va promulgar una sèrie de decrets DEMOCRATITZADORS:• Llibertat d’ensenyament• Llibertat d’impremta• Dret de reunió• Sufragi universal masculí (per als majors de 25 anys)• Dret d’associació

També va suprimir l’impost de consums (gravava béns de primera necessitat –menjar, beure i combustible), que era una de les principals demandes populars.No es van poder suprimir les quintes, per l’inici de la Guerra de Cuba (Guerra dels 10 anys, 1868-1878)

Desembre 1868- ELECCIONS MUNICIPALS

Gener 1869- ELECCIONS CONSTITUENTS

Guanya la coalició guvernamental monàrquico-democràtica (unionistes,progressistes i demòcrates monàrquics) per àmplia majoria.

Van treure els millors resultats en zones tradicionalment conservadores (Galícia, Astúries, Castella,…).

Sembla clar que, tot i ser més netes que les d’época isabelina, hi va existir “injerència guvernamental“, denunciada pels republicans, en forma de pressions a treballadors civils i militars de l’administració i, en zones rurals, als camperols per part de les autoritats i grans propietaris.

1.5. La Constitució de 1869Aprovada l’1 de juny de 1869.

Una de les més democràtiques de l’época, incorporant un extens règim de drets i llibertats, com per exemple:• Dret de manifestació• Dret de reunió• Dret d’associació• Sufragi universal masculí• Llibertat d’ensenyament• Llibertat d’impremta• Llibertat de culte• Divisió de poders

Cal destacar la divisió de poders:

PODER LEGISLATIU

PODER JUDICIAL

PODER EXECUTIU

CORTS

CONGRÉS

SENAT

TRIBUNALS

REI

Per tant, el model d’Estat elegit fou finalment una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA, en la que el rei no feia les lleis ni les podia vetar, però sí que, com a Cap d’Estat, podía interferir en les decissions del govern i en la designació de ministres.

Aprovada la Constitució, SERRANO és nomenat regent, i el general PRIM, cap de govern.

Comença la tasca de buscar un nou rei.

1.6. L’auge del republicanismeUNITARIS

República unitària conservadors des del punt de vista polític i social

Conservadors

FEDERALS

República federal constituïda a partir d’un pacte lliure entre municipis i regions

Més progressistes

Laïcisme

No intervenció de l’exèrcit en política

Ampliació de drets democràtics

L’Estat ha de vetllar per les clases populars

Moderats Respecte a la legalitat

IntransigentsInsurrecions armades i populars com a mètode per proclamar la república

DUESTENDÈNCIES

EMILIO CASTELAR

PI I MARGALLESTANISLAU FIGUERAS

2 faccions

1.7. Les reformes econòmiquesUn dels objectius de La Gloriosa era reorientar la política económica amb l’objectiu d’impulsar el creixement econòmic i reduir el deute.

REFORMA FISCAL

Introducció de la contribució directa i eliminació dels consums

Unificació monetària PESSETA

Desamortització del subsòl Llei de Mines, 1871 Esclat de la producción minera

REFORMA ARANZELÀRIA

Lliurecanvisme moderat

Reducció de la protecció als productes nacionalsOposició dels industrials cotoners i dels productors de cereal

1.8. Les dificultats de la Regència (1869-1870)

El nou Governes troba amb l’oposició de

CARLINS Defensen la monarquia tradicional i el catolicisme

MODERATS Defensen el retorn de la monarquia borbònica

REPUBLICANS S’oposen al manteniment de la monarquia com a forma d’Estat

CLASSES POPULARS

PAGESOS Pretenia el repartiment de la terra

CIUTADANS Revoltes contra els consums

OBRERS Radicalització progressiva com a conseqüència de l’arribada del socialisme

CUBA Guerra dels Deu Anys

3. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1871-1873)

“He vingut a regnar un país de bojos”

3.1. Una nova monarquiaEl general Prim és l’encarregat de trobar un nou rei.

AMADEU DE SAVOIA(Amadeu I)

Fill de Victor Manuel IIPrimer rei de la Itàlia unificada

Concepció democràtica de la monarquia

Es ratificat per les Corts amb una majoria molt reduïda

Arriba a Espanya 3 dies després de l’assassinat de Prim, el seu principal valedor

Suport reduïtFragilitat

Des del començament s’ho troba tot en contra…

• No aconsegueix l’acceptació de les classes populars

• L’aristocràcia isabelina no accepta la nova dinastia

• Una part de l’exèrcit no li expressa fidelitat

• L’Església, contrària a la revolució i als Savoia (havien acabat amb els

Estats Pontificis), es mostra hostil.

• Els carlins el consideren un rei il.legítim (Tercera Guerra Carlina, 1872)

3.2. Una institucionalització frágil i inestableEs forma un govern de coalició (UNIONISTES+PROGRESSISTES+DEMÒCRATES)

GRAN INESTABILITAT: En 2 anys es formen 6 governs diferents (un no dura ni 20 dies) i es convoquen 3 eleccions.

PersonalismesFrau electoralAbstenció electoral (+del 50%)

El govern és incapaç de respondre als problemas del país i a una oposició cada cop més radicalitzada.

3.3. Els moviments contra la monarquiaCONSERVADORS Deixen de participar en les eleccions i comencen a organitzar

Clandestinament la restauració borbónica en la persona d’Alfons XII.

Tenen el suport de l’Església i les elits burgeses.

CARLINS Comencen la Tercera Guerra Carlina (1872), a País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya.

GUERRA DE CUBA Encapçalat per propietaris criolls amb el suport popular. El govern intenta introduir reformes polítiques per acabar amb la revolta, però troba l’oposición de grans propietaris espanyolsque exigeixen una intervenció militar contundent.

REVOLTES POPULARS Descontentament per unes reformes insuficients.Augment del socialismo i l’anarquisme.Els conflictes es radicalitzen.

Amb tot aquest panorama, amb el govern desintegrat, la Guerra Carlina, la Guerra de Cuba, la conflicitivitat social, i el desacord amb algunes resolucions del govern, AMADEU I decideix renunciar al tron el 10 de febrero de 1873.

Govern Provisional i Amadeu de Savoia:https://www.youtube.com/watch?v=WGk3jKG-ftQ

5. La Primera República Espanyola

5.1. El projecte constitucional federal de 187310 de febrer de 1873- Abdicació d’Amadeu I11 de febrer- Proclamació de la República

PI i MARGALL proposa proclamar la República com millor opció per treure el país de la situació de crisi i bloqueig en la que es trobava.

Tot i que tant al Congrés com al Senat, els monàrquics eren majoria, la proposta s’aprova àmpliament (258 vots contra 32)

Per què una majoria monàrquica acaba aprovant la República?

Els monàrquics no tenien cap alternativa política millor per proposar.

Veien la República com una sortida provisional i d’emergència.

Res no canviaria. Continuaria el règim monàrquic, però sense rei.

Però…

Els republicans sí que esperaven poder transformar profundament l’Estat.

Señores diputados: aquí, el partido republicano reivindica la gloria que sería el haber destruido la monarquía; no os echéis a la cara la responsabilidad de este momento supremo. No; nadie ha matado. Yo, que tanto he contribuido a que llegase este momento, debo decir que no siento, no, no, en mi conciencia, mérito alguno de haber concluido con la monarquía. La monarquía ha muerto sin que nadie, absolutamente nadie, haya contribuido a ello, más que la Providencia. Señores: con Fernando VII murió la monarquía tradicional; con la fuga de Isabel II, la monarquía parlamentaria, y con la renuncia de Amadeo, la monarquía democrática. Nadie, nadie ha acabado con ella. Ha muerto por sí misma. Nadie trae la República; la traen las circunstancias; la traen una conspiración de la sociedad, de la Naturaleza, de la Historia. Señores: saludémosla, como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra patria.”

Discurs pronunciat per Castelar davant els diputats, 11 de febrer de 1873

5.1. El projecte constitucional federal del 1873Es forma un nou govern presidit per PI i MARGALL

El lema d’aquest nou govern serà…

ORDRE i PROGRÈS

Mantenir l’ordrePacificar les insurreccions

Redactar una nova Constitució(inspirada en la de 1869)

CONSTITUCIÓ DE

1873

Sobirania popular

Sufragi universal masculí

Corts bicamerals (Congrès i Senat)

Llibertat de culte

Separació entre Església i Estat = ESTAT LAIC

L’Estat no pot subvencionar cap religió

Inspirada en la del 1869Estableix un ampli ventall degaranties, drets i llibertats

Es converteix en una cambra de representació territorial

Funció: vetllar perquè les lleisno transgredissin cap precepte de la federació.

Model d’Estat Republicà federal

El canvi més radical és la nova estructura d’Estat.La Nació Espanyola és una REPÚBLICA FEDERAL composada per 17 estats.

Organitza el poder en tres àmbits:

• Municipal

• Estats regionals

• Estat Federal

Cadascún amb la seva pròpia Constitució

Manera pròpia de regular la separació de poders

Àmplia autonomíaEconòmica, administrativa i política

Es separava del model centralista tradicional i definia un nou sistema democràtic.

Article 1, Constitució 1873:

"Componen la Nación Española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas".

La Constitució de 1873 no es va arribar a aprovar mai.

5.2. Les guerres i el cantonalismeCONFLICTE CARLÍ La proclama republicana atia el conflicte

S’extèn territorialment i augment en intensitat

GUERRA A CUBA Els representants de l’Estat Espanyol a l’illa eren majoritàriament partidaris de la monarquia.

S’intenta donar una solución amb el projecte federal d’Estat.

AIXECAMENT CANTONAL

Aixecament cantonalAspiracions autonomistes Aspiracions de revolució social+

Federalistes intransigents Noves idees socialistes

Per tot el territori es van propagar les proclamacions de cantons independents, amb governs autònoms i legislació pròpia

Era conseqüència d’aplicar l’estructura federal desde baixDesig d’avançar amb les reformes socials i satisfer les aspiracions populars

CARTAGENA inicia el moviment declarant-se estat independent

SEVILLA CÀDIS GRANADA MÀLAGA BAILÉN ANDÚJAR

http://blogs.publico.es/strambotic/2016/09/guerra-jaen-granada/

El procès cantonalista té el seu origen en la decepció per l’escás desenvolupament de la República i el seu abast social limitat.

PI i MARGALL es nega a reprimir-lo per les armes i dimiteix

El substitueix SALMERÓN, que hi envia l’exèrcit i el sufoca ràpidament, a excepció de CARTAGENA, que será independent fins el 1874

SALMERÓN dimitirà també al negar-se a signar dues sentències de mort a cantonalistes.

El substitueix EMILIO CASTELAR, republicà conservador que tancarà les Corts i governarà per decret

5.3. La fi de l’experiencia republicanaQuan CASTELAR reobre les Corts, aquestes li retiren la confiança i obliguen a formar nou govern.

COP D’ESTAT DE PAVIA 3 de gener de 1874

Irromp a les Corts amb forces de la Guàrdia Civil

Pavía convocarà a tots els partits polítics (a excepció de cantonalistes, federalistes i carlistes),és a dir als partits contraris al federalisme, per tal de crear un nou govern.

República unitària o Dictadura de Serrano

Govern encapçalat pel general SERRANOCoalició entre unionistes i progressistesIntenta establir un règim republicà conservador

No triomfa perquè els que podien optar per recolzar-lo van optar pel retorn de la monarquia.

29 de desembre de 1874: un pronunciament militar proclama rei d’Espanya ALFONS XII

MANIFEST DE SANDHURST: redactat per Cànovas del CastilloSintetitza el programa de la nova monarquia:Un règim conservador i catòlic que havia de garantir el funcionament del sistema polític liberal i restablir l’estabilitat política i l’ordre social.

Vídeo: EL SEXENNIO DEMOCRÀTICO

https://www.youtube.com/watch?v=RsxGUgqh4bo&t=163s