Sistemes morfoclimàtics

El modelatge del relleu terrestre

“La superfície terrestre, principalment la superfície emergida dels continents, està sotmesa a l'acció contínua de l'atmosfera, hidrosfera i biosfera que provoca la destrucció o denudació del relleu topogràfic en el denominat cicle geològic extern.” (Casany)

Representació simplificada del cicle de les roques

Meteorització

La meteorització consisteix en l’altració de les roques de la superfície per l’acció de l’atmosfera, l’aigua o els éssers vius

− Gelifracció. Es produïxen en les zones on hi ha baixes temperatures. L'aigua líquida penetra en els clavills de les roques, el clavill s'engrandix i la roca es fractura. Les roques acumulades en les vessants de les muntanyes a causa de la gelifracció formen predrisses, talús d'esbadregalls o penyalars.

- Dilatacions i contraccions. Les variacions de temperatura produïxen dilatacions i contraccions en les roques. Si estes són heterogènies, estos canvis són desiguals i acaben afonant-les i convertint-les en arena.

Formació de tafonis

tafonis

Meteorització química

• Oxidació. És molt manifesta en els minerals que contenen ferro: la major part de les roques. A açò es deu el color rogenc que presenten molts terrenys.

• Carbonatació. L'aigua, amb el CO2 de l'atmosfera, actua sobre els carbonats, convertint-los en bicarbonats solubles. Així s'erosionen les roques calcàries.

• Hidròlisi. Les molècules d'aigua trenquen les de certs minerals que componen les roques. El granit es disgrega per hidròlisi del feldespat i per oxidació de les miques.

• Dissolució. Les roques salines es dissolen per acció del aigua si no es troben entre capes impermeables que les protegisquen.

• Hidratació. Les argiles augmenten de volum a l'absorbir aigua per hidratació, amb el consegüent perill per als edificis que es fonamenten sobre ells

Meteorització biològica

El relleu terrestre

Els factors que controlen el relleu són:

•el clima •

•la naturalesa i disposició de les roques•

•l’acció humana

El relleu varia segon siga el tipus de clima:

Relleu de zones glaciars i periglaciars. Principal agent geològic el gel

* Relleu de zones desèrtiques i subdedèrtiques: principal agent geològic és el vent

* Relleu de les zones temperades: Agent principal les aigües continentals (torrents, rïus i aigües subterrànies.

* Releu de zones tropicals: Els principals agents són la meteorització química i els éssers vius.

Sistema morfoclimàtic glacial i periglacial

SISTEMAMORFOCLIMÁTICO

CLIMA VEGETACIÓN AGENTE FORMAS DELRELIEVE

Zonasglaciares yperiglaciares

- Glaciares:nievesperpetuas opermanentesduranteslargosperiodos detiempo.-Periglaciares:fenómenosde hielo-deshielo

- Glaciares:ausentes- Periglaciares:musgos ylíquenes

- Glaciares:Hielo.-Periglaciares:fenómenosde hielo-deshielo.

- Glaciares:- Picos o horn- Circos- Valles en U- Morrenas- Periglaciares:- Derrubios- Suelospoligonales

Neus perpetues o fenòmens de gel-desgel

Vegetació escassa o absent

Agent`geològic: gel

Característiques del sistema

Esquema d’un paisatge glaciar

Comparació de la zona A coberta pel gel i B amb el gel fos

Formes periglaciars

solifluxió Sòl encoixinat

Els còdols apareixen enfonsats com a conseqüència del gelament del sòl

Sòls poligonals

Sistema morfoclimàtic de zones temperades



Zonas templadas -Temperaturassuaves.- Oscilacionestérmicas pocopronunciadas.- Lluviasfrecuentes(área atlántica)orelativamentefrecuentes(áreamediterránea).

- Bosquecaducifolio(atlántica).- Bosquemediterráneo(mediterránea).

-Meteorización físca yquímica.- Aguascontinentales.- Aguassalvajes- Torrentes- Ríos

- En áreas demontaña:- Valles en V- Hoces- Cascadas- Rápidos- Marmitas.- En zonas decauce bajo:- Valles en artesa- Terrazas- Meandros- En ladesembocadura:- Deltas- Estuarios

Característic de zones templades de clima oceànic i continental.

Aigua present vegetació presents

Agents geològics, l’aigua i els fenòmens de vessants

Dinámica de laderas

Despreniments

Esllavissades

Colades de fang

Aigües salvatges

Rius

Vessants i conques hidrogràfiques a la Península Ibèrica

Xarxa i conca hidrogràfica de l’Ebre

Formació terrasses al·luvials

DanubioNilo

Lena

Deltes

Ganges

Mississippi

Paraná

Estuaris

Tajo

Sistema morfoclimàtic de zones desèrtiques i subdesèrtiques



Zonas desérticas ysubdesérticas

- Escasez delluvias.- Oscilacionestérmicasbruscas.- Subdesiertos:Lluviasescasas pero avecestorreciales.

- Sin vegetacióno vegetación ralao escasa.

-Meteorizaciónfísica:termoclastia(rotura porcambios detemperatura).- Viento.- Aguastorrenciales.

- Desiertos:- Reg- Rocas en seta- Erg- Dunas- Subdesiertos:- Cárcavas- Ramblas- Abanicosaluviales

Característiques:

Escassetat de pluges i intensa evaporació.

Vegetació absent o molt escassa.

Agent geològic principal: el vent unit a una intensa meteorització mecànica

Atacama

Rambla

Sistema morfoclimàtic de zones tropicals i equatorials



Zonas tropicales - Lluvias a lolargo de todo elaño (ecuatorial)o en dosestaciones muymarcadas(tropical).- Elevadastemperaturas.

- Selvasecuatoriales.- Sabanastropicales.

-Meteorizaciónquímica ybiológica.

- Ecuatoriales:- Lomas- Panes deazúcar.- Tropicales:- Planicies.

Característiques

Pluges intenses to l’anyo amb estació seca. Temperatures elevades.

Vegetació selvàtica o de sabana.

Agent geològic: l’aigua amb una meteorització química molt intensa

Solcs paral·lels modelats per la meteorització química i bioquímica

Boles de roca en procés d’aflorament

Morfologia irregular dels vessants

"Castell de roques" ("Tors")

Morfologia característica de l’altiplà

Panoràmica de la cascada "Guacas"

zones actives e inactives de la cascada "Guacas"

Vall amb fons pla al peudemont dels farallons del "Citará"(Finca: La San Pedro)

Vall de fons pla. Detall de la part proximal

Les roques i el relleu

Roques calcàries: modelat Kàrstic

Evolució d’un massís calcàri

Polje (Kato Lousi, Grecia)

torca

zenote

Torques i simes

surgències

Roques plutòniques: el modelatge granític i metamòrfic

Relleu i estructura de les roques

Crestes: estrats en posició vertical

Estrats en posició horitzontal

El modelatge costaner

1890 1910

19201970

1990

La influència dels humans en el relleu

Influència directa:

•Construcció de vies de comunicació i d’altres obres públiques••Mines••Ciutats i urbanitzacions••Alteració de la coberta vegetal

Influència indirecta

•Canvi climàtic••Pluja àcida

Construcció de vies de comunicació i d’altres obres públiques

U.S. Route 61 U.S. Route 66

Terres inundades per l’embassament de Rialb

Embassaments

Embassament de ManantiliMalí

Aswan (Egipte)

Embassament de Les tres gorges al riu Yang Tse (Xina)

Aquesta presa és el projecte hidroelèctric més gran del món i ha estat molt criticada per l'impacte ecològic i social causat , ja que ha obligat a abandonar les llars a més d'un milió de persones i més de mil pobles han estat coberts per les aigües, a mès d’ecosistemes i monuments antics

La presa 2.3 km d'ample i 185 m d'altitud i s'espera que,en condicions ideals, generi 18.200 MW de potència

Mines

Ciutats

Buenos aires

Paris

Tehran

New York

Tokio

Huelva

Pamplona/Iruña

Vitoria/ Gasteiz

Regió d’Almeria

Deforestació

Extensió dels conreus i de la pressió humana

Tala indiscriminada

Imatge per satèl·lite de la deforestació a l’Amazònia

Agricultura i ramaderia

Petroli i gas i mineria

Incendis forestals

explotació incontrolada

Plantacions

Embassaments

Causes de la deforestació

Conreu de soya a l’Amazònia

Wangari Maathai, fundadora del Green Belt Movement

The Green Belt Movement








Influència indirecta:Canvi climàticPluja àcida

Canvi climàtic

•L’efecte d’hivernacle

•

•Evidències

•Conseqüències

Fenomen que consisteix en l'escalfament de l'atmosfera a causa de la seva transparència a la radiació solar i la seva capacitat d'absorbir la radiació terrestre

L’efecte d’hivernacle

Augment de la temperatura mitjana global

Evidències

Pujada del nivell de la mar

Evidències

Disminució de la superfície coberta pel gel

Evidències

Increment de la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni

Evidències

Previsions de canvi

Conseqüències

Amèrica central a patit greus fenómens meteorològics com és l’huracà mitch

18000 persones mortesMès de 5000 milions de dòlars en pèrdues materialsDesfeta ecològica

"Las lluvias torrenciales en Venezuela provocaron más de 50.000 muertos y desaparecidos"

Onades de calor i sequera a USA

Disminució del gel antàrtic

Inundacions al centre d’Europa

Incendis i sequeres al sud d’Europa

Inindacions a Bangla Desh i Àfrica

Sequeres a Indonèsia

Desapariciò dels esculls coralins

Conseqüències del canvi climàtic

Augment de l’impacte dels desastres naturals (90%) •Tornados i grans tempestes •Secades •Focs forestals •Degradació del sòl i de la vegetació •Erosió •Inundacions (Ascens del nivell del mar)

LA PLUJA ÀCIDA

Mecanisme simplificat de la formació de la pluja àcida

La contaminació àcida no és un problema local, es tracta d'un problema global. La major part de les substàncies químiques que produeixen la pluja àcida es generen a les zones molt industrialitzades, però el vent s'encarrega de transportar els núvols àcids a tot arreu.

Zones del planeta amb mès pluja àcida

danys als arbres i al sòl

llacs mortsllacs morts

La destrucció dels edificis i les estàtues

Contaminació de l’aire

fi

Education

Sistemes morfoclimàtics