QÜESTIONARI PREVI SOBRE “UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES”1. Les llengües que no tenen una Gramàtica...

... són tan aptes com les altres ... esdevindran llengües completes quan s'escrigui la seva Gramàtica ... no existeixen, perquè totes en tenen ... no són llengües, sinó dialectes.

2. Les llengües amb una estructura més lògica, com l'anglès i l'alemany, permeten... ... res, perquè l'estructura de les llengües és igual de lògica ...expressar-se i raonar com qualsevol altra llengua.... crear més fàcilment terminologia científica que altres llengües ...raonar sense dificultats amb conceptes abstractes.

3. Les llengües primitives són aquelles que...... només tenen forma oral, no s'escriuen ... parlen els pobles del Tercer Món i que necessiten protecció... no tenen literatura ni són oficials ...no existeixen, perquè totes vehiculen la cultura d'una comunitat.

4. Els grans escriptors són els que estableixen el model d'ús ideal d'una llengua. Vertader Fals

5. La causa de la difusió dels prejudicis lingüístics és únicament la ignorància de la gent. Vertader Fals

6. Tots els dialectes d'una llengua són igualment vàlids i correctes. Vertader Fals

7. Totes les llengües, encara que siguin molt musicals o molt tancades, són aptes per usar-se en qualsevol àmbit d'ús.

Vertader Fals8. Determinades llengües de Guinea només tenen 200 parlants, però són tan complexes i completes com

l'anglès. Vertader Fals

9. Les llengües amb molts de parlants permeten comunicar-se millor que les llengües que en tenen pocs. Vertader Fals

10. Hi ha lingüistes eminents que han manifestat prejudicis lingüístics al llarg de la història. Vertader Fals

11. L'anglès no pot desaparèixer perquè és una llengua universal. Vertader Fals

12. El català és el que hem de xerrar, mentre que el mallorquí és un dialecte. Vertader Fals

13. Un dialecte no té lèxic ni gramàtica. Vertader Fals

14. La situació del francès al Canadà és minoritzada, ja que la majoria de la població és angloparlant. Vertader Fals

15. "Tothom deu saber que la gent es fa adulta, de debò, quan arriba a vint-i-un anys (¿potser ara a divuit, segons la nova llei de la majoria d'edat?), i si són homes, un cop fet el servei militar, la qual cosa explicaria de manera perfectament empírica i concloent el perquè de la immaduresa de l'altre sexe... Amb els dialectes deu passar una cosa anàloga: esdevindran llengües quan hauran assolit una fita semblant." -Quin recurs utilitza l'autor en aquest fragment? En quin to s'expressa?

El de recórrer a un exemple perquè s'entengui millor el concepte de dialecte. La figura del paral·lelisme: compara dues idees distintes i n'estableix les semblances. La ironia, és a dir, exagera allò que diu per ridiculitzar-ho i per posar de manifest que ell pensa el

contrari. La blasfèmia, perquè parla de sexe.

16. Les diverses llengües del món es poden classificar en: Llengües amb un vocabulari ric i llengües amb un vocabulari pobre. Llengües amb un lèxic formal i abstracte i llengües amb un lèxic concret. Llengües que tenen només el lèxic necessari per satisfer les necessitats de la comunitat que la parla. Llengües completes i llengües que només tenen infinitius i substantius.

17. L'expressió udege ulaya ('ocell europeu') del swahili per expressar 'avió'......és pròpia d'una llengua primitiva que té un lèxic pobre. ...és una paraula composta tan acceptable com airplane o avió a reacció....és artificiosa i forçada; seria millor fer servir el terme anglès airplane

18. Segons el lingüista Schulte-Herbrüggen, la llengua africana ewe "no s'ha desempallegat encara de la visió immediata de la realitat i tampoc no ha assolit un concepte de temps(...). Això reflecteix, amb tota seguretat, un estat molt rudimentari i elemental d'evolució mental col·lectiva.". Aquesta afirmació s'ha de considerar...

...com una classificació lingüística objectiva en llengües concretes i abstractes

...com una absurda manifestació de racisme inacceptable moralment i científicament. ...com una conseqüència de la identificació entre llengua i poble, acceptada per la Lingüística actual.

19. El fet que la llengua èsquimo, parlada a Groenlàndia, tengui onze termes per denominar diferents tipus de neu és un símptoma de...

...que la capacitat d'abstracció d'aquesta llengua és molt limitat. ...que aquesta comunitat és molt expressiva i loquaç (molt xerradora). ...que aquesta comunitat, per les seves característiques, necessita diferenciar amb precisió el

concepte de neu.20. El vocabulari de l'anglès en comparació amb el de l'àrab...

...és molt més ampli perquè la comunitat àrab no necessita tants de termes. ...és molt més ric perquè l'àrab és una llengua relativament pobra en lèxic. ...és molt més variat i complex perquè la llengua anglesa és superior a l'àrab. ...és molt més fàcil d'aprendre perquè l'àrab és molt difícil.

21. La Divina Comèdia de Dante, el Quijote o el Tirant lo Blanc... Varen necessitar una llengua molt complexa i evolucionada per poder-se escriure. S'haguessin pogut escriure perfectament en swahili si el context cultural hagués estat semblant. Només són concebibles en el context de societats molt avançades. No s'haguessin pogut escriure en un dialecte i, a més, són les obres que donen prestigi a una llengua.

22. Des d'un punt de vista lingüístic, els registres "vulgars" d'una llengua... ...són inadmissibles i s'han d'evitar en qualsevol ocasió ...són variants de les formes cultes o correctes a causa d'un ús descurat de la llengua. No existeixen els registres "vulgars", sinó els col·loquials; i són tan o més importants que els

formals. ...són els registres propis de la gent inculta o maleducada.

23. La tasca dels lingüistes i gramàtics ha de consistir en... ...establir l'ús correcte (és a dir, la Norma) de les llengües i corregir-ne els usos impropis. ...estudiar, descriure i explicar els diversos usos lingüístics d'una comunitat de parlants. ...elaborar la Gramàtica d'una llengua si no en té o vigilar que es complesqui si ja en té.

24. Els dialectes són variants parlades d'una llengua caracteritzades per la utilització d'un gran nombre de vulgarismes i d'incorreccions que els sectors més cultes de la comunitat tendeixen a evitar en totes les ocasions.

Vertader Fals No són vulgarismes, sinó dialectalismes, però s'han d'evitar.25. El català que es parla millor és...

...el de Girona, perquè és el més genuí. ...el de Barcelona, perquè és el més culte. ...el de Mallorca, perquè és el més arcaic. ...a València el valencià, i a Lleida el lleidatà.

26. Abans de l'obra de Ramon Llull (segle XIII), el català no tenia un cos de literatura culta; tampoc no tenia escriptura, perquè el model de llengua escrita per al català el va crear ell. Aleshores...

...el català s'ha de considerar un dialecte abans de l'obra de Ramon Llull. ...el català només esdevé una llengua quan es publica la Gramàtica oficial l'any 1918. ...el català és una llengua d'ençà que es va instaurar com a llengua oficial l'any 1978 amb la

Constitució espanyola. ...el català, com el francès i el castellà, és un dialecte del llatí i, alhora, és la suma de tots els

seus dialectes (barceloní, mallorquí, valencià, etc.).27. La llengua és el parlar propi de la zona on ha nascut una llengua, depurat pel conreu literari i per la seva

codificació en una gramàtica. Vertader Fals Només en el cas d'algunes llengües.

28. L'anglès va créixer i es va estendre per Amèrica a causa de... El caràcter innovador i la vitalitat d'aquesta llengua en comparació a les altres. La superioritat cultural del poble anglès, que dugué la civilització a aquells pobles primitius. Un simple atzar històric coincident amb una certa superioritat tecnològica i militar. La pobresa i simplicitat de les llengües indígenes que es parlaven a Amèrica.

29. Quan es parla dels avantatges de les llengües internacionals, oficials o de comunicació, sovint es dóna a entendre...

...que si tothom parlàs anglès, tothom s'entendria i podríem comunicar-nos amb més gent. Per això haurien de desaparèixer les altres llengües.

...que la nostra llengua és minoritària, inútil i insignificant, per la qual cosa convé que l'abandonem i que adoptem la del nostre interlocutor.

...que les llengües minoritàries ens condemnen a l'aïllament i que si no volem quedar marginats del progrés i de la modernitat convé que parlem una llengua internacional (com ha passat a Jamaica i Filipines, que han adoptat l'anglès).

30. El fet que al món es parlin més de 3.000 llengües... ...fa que moltes persones no es puguin comunicar entre si i això provoca molts de conflictes. ...fa que gran part de la Humanitat es trobi aïllada i al marge del progrés; per això hi ha tanta

pobresa. ...és una conseqüència natural de la diversitat humana i un dels seus atractius; i com que la

majoria de parlants pot viure exclusivament amb una sola llengua, no els afecta ni els preocupa tanta diversitat.

...és a causa de l'existència de molts de pobles primitius on encara no ha arribat la civilització. 31. Un novel·lista, un metge i un obrer analfabet dominen un nombre total de lèxic semblant.

Vertader Fals Depèn, és relatiu.

RAONA DETINGUDAMENT LES SEGÜENTS AFIRMACIONS I ARGUMENTA’N LA TEVA OPINIÓ

1.- Hi ha llengües que no tenen literatura i altres que en tenen de molta qualitat.

2.- L’anglès és una llengua internacional imprescindible per comunicar-se amb tot el món.

3.- L'anglès és més fàcil d’aprendre que el danès o l'alemany; per això té tants de parlants.

4.- El francès és una llengua clara i lògica: l’italià, en canvi, és la llengua de la poesia.

5.- Una persona culta té més vocabulari que una persona analfabeta.

6.- Determinats individus tenen facilitat per a les llengües i altres, en canvi, no tenen aquesta facultat.

7.- Si es plantejàs la qüestió de declarar l'anglès com a tercera llengua oficial de les Balears (i, per tant, d'obligat coneixement per a tota la població), hi estaries a favor o en contra? Per què? I si fos l'alemany?8.- Hi ha llengües de cultura i llengües primitives9.- Una llengua primitiva com el ioruba, parlada a Nigèria, té un lèxic molt pobre.10. Les llengües minoritàries dificulten la comunicació entre les persones de països diferents; seria

millor que hi hagués una sola llengua a tot el món.

11.- "La idea del derecho a usar el catalán está muy bien; el deber de conocerlo se entiende peor, porque si uno no tiene necesidad de ello y no le interesa conocerlo, ¿por qué se le va a obligar?¿Para qué? Una lengua no se aprende por obligación ni por mandato legal, se aprende por necesidad o interés."

12.- "El català és avui un instrument esplèndid de l'ànima de les tres regions germanes, Catalunya, València i Balears, llengua que per la seva magnífica estructura, el seu equilibri lèxic i fonètic dins el món romànic, està sens dubte destinada a seguir figurant dignament en el concert de les cultures occidentals." (Enric Valor, lingüista)

13.- Determinats individus tenen facilitat per a les llengües i altres, en canvi, no tenen aquesta facultat.

PRESENTACIÓ.

1a. PART: DE COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA.1. “Una imatge val més que mil paraules.”Les imatges no poden expressar certes abstraccions (desig, voluntat...) ni certes relacions lògiques (ja que, per tant...) exclusives del llenguatge humà. Però són simplificacions útils i instantànies de vegades.

2. “Aviat desapareixerà l’escriptura.”Els pobles primitius que no tenen escriptura no la necessiten.(Homo sapiens , 100 mil anys. Escriptura, 5 mil anys).L’escriptura no és essencial per a les llengües ni per a l’home. Però les societats complexes haurien de modificar l’estil de vida.

3. “Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la literatura.”La literatura és qüestió d’ofici i dedicació. No hi ha llibre sense llibres. (Eco)4. “Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament.”El registre literari va ser allò que la tradició gramatical(i certs lingüistes) va promoure com a norma de bona educació i de correcció lingüística.(Hecatombe-forta ventada-100 bous).Les llengües canvien. No es pot imposar un model de llengua anacrònic. (ex.llibre o programari).Però hi ha unes normes o convencions que exigeix la societat per fer possible la comprensió, i cal adequar-s’hi. Adequació, no correcció.ELS JOVES: la llengua també és un senyal d’identitat. Encara no dominen les varietats formals o cultes, però el sistema de la llengua, sí.

5. “El llenguatge és un mitjà de comunicació.”Sobretot és el fonament del pensament. Quan pensam, parlam (diàleg interior). -I construïm la identitat personal amb la llengua.Pàg.38-Bearn.-Lligam i identitat d’una comunitat.-Classifica i ordena la realitat (Ex. Possessió-cortijo-caserío-pazo-masia)

2a. PART: DE MITES INNOCENTS6. “El ioruba és una llengua rara, exòtica.”7. “La meva llengua és la més fàcil de totes.”

Les conclusions a què arriba l'autor són:-Totes les llengües són igual de fàcils per als ................................. i igual de difícils per als ..................................................-La llengua més fàcil i clara de totes és ............................. -Totes les llengües són, per als seus parlants, ...........................

8. “La llengua “materna” sempre ens ha d’acompanyar.”9. “Val més dedicar les hores de català català a l’estudi de l’anglès.”10. “Les llengües amb més parlants són més útils.”

3a. PART: DE MITES PERVERSOS11. En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes.12. “Hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat.”13. “On anirem a parar amb aquestes llengües locals?”14. “Un Estat plurilingüe és molt car de mantenir.”15. “Cal deixar que les llengües s’ho facin totes soles.” (No s’han de protegir o normalitzar)-Cloenda

ACTIVITATS SOBRE “UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES

PRESENTACIÓ.-Explica el significat de les paraules següents:Maniqueisme, poders fàctics, ensarronada i franctiradorQÜESTIONARI:1.-Explica el concepte de “pensament únic”.2.-Quina relació hi veus entre els conceptes de “pensament crític” i “manipulació”

-CONCEPTE DE PREJUDICI.Els prejudicis són idees errònies o simplificacions que assumim sense haver-les raonat. Seria s inònim

d’estereotip, clixé o simplificació maniquea.Aplicats a les llengües, s’anomenen prejudicis lingüístics i, com explica Gabriel Ferrater: "Tothom té

idees sobre el llenguatge i, com que la majoria d'aquestes idees són supersticions absurdes, el lingüista no té cap més remei que combatre-les o, com a mínim, oblidar-les"

Segons Tuson: El prejudici lingüístic és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants, perquè la majoria d’aquests prejudicis parteixen del supòsit que hi ha llengües superiors i llengües inferiors, les quals no són més que la projeccció del concepte que tenim dels pobles que les parlen.

Les causes dels prejudicis són, segons Tuson: 1) La ignorància involuntària; 2) La ignorància responsable (l’escola tradicional) i 3) La promoció conscient de la ignorància (l’Estat i els mitjans de comunicació).

1a. PART: DE COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA.

1. “Una imatge val més que mil paraules.”-Explica el significat de les paraules següents: Bisó, malvolença, esllavissadaQÜESTIONARI:1.-Quants anys fa aproximadament que va sorgir el llenguatge? I les primeres imatges que coneixem fetes per humans?2.-Resumeix esquemàticament els arguments que aporta l’autor a favor de la preeminència de la paraula sobre la imatge.

2. “Aviat desapareixerà l’escriptura.”-Explica el significat de les paraules o expressions següents: Combregar amb rodes de molí, poble àgraf, carca, giny, QÜESTIONARI:

1.- Quan, on i com va néixer l’escriptura?2.- Pot sobreviure una comunitat sense escriptura? Raona-ho.

3. Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la literatura.QÜESTIONARI:

1.-Estàs d’acord amb l’opinió de l’autor? Exposa el teu punt de vista.2.-Aplicat a les llengües, creus que es dóna la mateixa situació? És a dir, per què sorgeixen grans poetes en determinades llengües i en altres no? Creus que depèn de factors congènits o de factors ambientals?

4. “Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament.”L’acadèmic Lázaro Carreter publicava una secció al diari que es deia “El dardo en la palabra”, que

després va recollir en diversos llibres, on es dedicava a criticar els mals usos lingüístics dels periodistes dels diversos mitjans de comunicació.

-Explica el significat de les paraules següents: Elitista, tenir cura.QÜESTIONARI:1.- A què es refereix l’autor quan parla de les “glòries del passat”? Quina relació té amb la correcció lingüística?2.- Quins significats podria tenir la paraula “llibre” segons l’autor d’aquí a cent anys?3.- Com justifica l’autor el fet que els joves parlin de forma diferent a les generacions anteriors?

5. “El llenguatge és un mitjà de comunicació.”

-Explica el significat de les paraules següents: matèria grisaQÜESTIONARI:

1.-La llengua no és només un transmissor d’informació. Des d’un punt de vista individual, l’autor afirma que té com a mínim dues funcions primordials. Quines són? Explica-les.2.-Des d’un punt de vista social, les llengües també satisfan dues necessitats de les comunitats que les parlen. Quines són?3.-“Una llengua és el reflex de la concepció del món de la comunitat que la parla.” Explica i comenta aquesta afirmació.

2a. PART: DE MITES INNOCENTS

6. “El ioruba és una llengua rara, exòtica.”

-Explica el significat de les paraules següents: garrepa, monolingüe militant, endreçar, Milú, llengua viperina.

No s’ha de confondre l’estructura d’una llengua (o Gramàtica) amb la descripció d’aquesta estructura feta pels lingüistes i publicada en un llibre (el sentit erroni que es sol donar a la Gramàtica d’una llengua). En conseqüència, totes les llengües tenen Gramàtica, encara que no totes han estat descrites per un lingüista.

1.- Com és la llengua veritablement rara que descriu l’autor a la pàg. 48?

7. “La meva llengua és la més fàcil de totes.”

1.-Quina creus que és la llengua, de les conegudes, més fàcil d’aprendre? Argumenta la teva resposta.

8. “La llengua “materna” sempre ens ha d’acompanyar.”

-Explica el significat de les paraules següents: llar d’infants, tocar el dos, daltabaix, malson.

1.-Resumeix la “novel·leta de ciència ficció” que ens conta l’autor. Coneixes qualque situació lingüística que s’assembli a la que descriu l’autor?2.-A què es refereix Tuson quan diu que “hi ha qui creu que el canvi de llengua només està justificat si travesses la ratlla d’una frontera”?3.-Què significa l’expressió de l’autor “llengües maternes que no tenen passaport”?

9. “Val més dedicar les hores de català català a l’estudi de l’anglès.”

1.-Quins són, segons l’autor, els tres factors fonamentals per a la conservació de les llengües?2.-Resumeix breument la idea de l’autor sobre la funció de l’escola. Hi estàs d’acord? Exposa la teva opinió.

10. “Les llengües amb més parlants són més útils.”

1.-Estàs d’acord amb l’afirmació que l’anglès és, a hores d’ara, la llengua més útil?

Recorda que al món hi ha aproximadament 5.000 milions d’habitants, 170 Estats i 5.000 llengües. Proporcionalment, a cada llengua li corresponen 1 milió de parlants. A cada Estat, 30 llengües. Per tant, és poc habitual trobar Estats arreu del món que siguin monolingües. La norma són els Estats plurilingües i les llengües amb pocs parlants.

3a. PART: DE MITES PERVERSOS

11. En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes.

-Explica el significat de les paraules següents: Llobarro, esmerçar, vianant.

12. “Hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat.”

-Explica el significat de les paraules següents: Consuetudinari, desnonar, deserció lingüística.

1.-Quin concepte té l’autor de la idea de “modernitat”?2.-Quin sentit li dónes a la frase de E. Sapir: “Pel que fa a la forma lingüística, Plató camina de bracet amb el porcater de Macedònia.”?3.-Què significa la frase de Benveniste: “Cap llengua no pot, per ella mateixa, afavorir o impedir l’activitat de l’esperit (és a dir, de la cultura o de la intel·ligència).”?4.-Explica el significat de l’afirmació d’Amador Hampaté Ba: “A l’Àfrica, quan un vell mor, una biblioteca es crema.”

13. “On anirem a parar amb aquestes llengües locals?”

1.-Com es poden fer desaparèixer les llengües avui en dia, segons l’autor? (Pàg.91-92)2.-Quines creus que són “les conseqüències, en els nostres dies , d’aquestes extensions indegudes i despietades dels models unificadors a l’europea.”? (Pàg. 92)

14. “Un Estat plurilingüe és molt car de mantenir.”

1.-Per què creus que R. Lodares opina que un Estat plurilingüe és molt car de mantenir?

15. “Cal deixar que les llengües s’ho facin totes soles.”

-Explica el significat de les paraules següents: Relleu, liberalisme (econòmic o lingüístic).

1.-Com s’anomenen els fenòmens lingüístics que explica l’autor a la pàgina 100 (“Una llengua pot perdre lèxic...”) i que afecten a l’estructura de les llengües minoritzades?2.-Explica sense metàfores el sentit del paràgraf de la pàg. 101: “Seguirem amb l’analogia... ja està sentenciada.”3.-Comenta el significat que dóna l’autor a llengua “malaltissa” o “delicada de salut”.4.-Quin procés sociolingüístic descriu l’autor al paràgraf de la pàg. 102-103: “La independència i bona salut... cap a la dissolució final.”? 16. Cloenda

-Explica el significat de les paraules següents: Estavellar, roc, ortodòxia.

1.-Com interpretes la frase que els prejudicis esmentats per l’autor són “invitacions al complex d’inferioritat i a la deserció lingüística i cultural.”?2.-Explica el sentit de la frase final del llibre.

Gabriel Ferrater: "Tot ésser humà disposa d'un cabal lèxic més o menys semblant al dels professors d'universitat.""Una llengua, considerada més apta que d'altres, pot produir la mort de moltes llengües." Per què? Raona-ho.1. "Les llengües són innocents." 2. És important l'explicació d'Uribe de les relacions entre llengua i política: "Se suele hacer del

lenguaje un símbolo del poder de un grupo(...). Esto explica el que haya grupos que traten de imponerles a los otros su idioma, tanto dentro de las situaciones internas como en las internacionales."

3. Refutació del primer prejudici: "Quan es tracta de la forma lingüística, Plató passeja juntament amb el porcater macedoni i Confuci amb el caçador de cranis d'Assam". (Edward Sapir). Explica el significat d'aquesta afirmació.

4. Segon prejudici lingüístic: Una llengua és bona si els savis de la gramàtica així ho avalen , és a dir, si n'escriuen una Gramàtica.

1. Refutació del segon prejudici lingüístic: Totes les llengües tenen Gramàtica, tot i no tenir-la descrita per escrit en un llibre.

2. Tercer prejudici lingüístic : "Cal parlar amb Déu en castellà; als amics, en francès; als enemics, en alemany; a les dones, en italià" (Carles I). Val a dir, llengües diferents per a funcions diverses.

3. Refutació del tercer prejudici lingüístic: a) Totes les llengües són aptes per a totes les funcions comunicatives o registres. b) "No hi ha res de més fàcil que atribuir a un idioma les qualitats de lògic, clar i vés a saber què. Però en la majoria dels casos el que es caracteritza és un poble, no pas la llengua" (Ch. Bally).

4. Quart prejudici lingüístic: Hi ha llengües de cultura i llengües primitives. . Intenta explicar què signifiquen aquestes tres causes.

5. Fixau-vos en la definició, molt clara, d'egocentrisme: "No ets com jo (ets negre, homosexual, massa gras o massa prim, diferent); per això em molestes". D'etnocentrisme: "Els altres pobles no són com el meu, i és per això que em molesta la seva manera de ser i comportar-se, i ells mateixos em molesten". I, finalment, de glotocentrisme: "La meva llengua és superior a la dels altres; a més a més, sonen molt malament i no les entenc ni m'interessa aprendre-les."

6. Els esquemes home-superior / dona-inferior (és a dir, la concepció masclista de la societat) es traslladen a les llengües; aleshores es parla de llengües ..................... i .................... d'una banda, i de l'altra, de llengües .................... i ......................

7. Cita 5 professions en què sigui imprescindible dominar qualque llengua (a part de català i castellà) i 5 en què no ho sigui.

8. Si es plantejàs la qüestió de declarar l'anglès com a tercera llengua oficial de les Balears (i, per tant, d'obligat coneixement per a tota la població), hi estaries a favor o en contra? Per què? I si fos l'alemany?

1. : "L'estudiós del llenguatge no hauria de cometre mai l'error d'identificar una llengua amb el seu diccionari"?

2. La riquesa de vocabulari d'una llengua és irrellevant lingüísticament, perquè, com explica l'autor, "una llengua té exactament les paraules que ha de tenir". Refutació del prejudici sobre llengües riques/llengües pobres: El boiximà més humil de Sud-Àfrica parla amb un ric sistema simbòlic que és, en essència, perfectament comparable amb la parla d'un francès culte. (Sapir).

3. Refutació del prejudici sobre llengües de cultura/ llengües incultes: Cap llengua no pot, per ella mateixa, afavorir o impedir l'activitat de l'esperit [literatura, filosofia, etc.]. (E. Benveniste).

4. Refutació del prejudici sobre llengües amb literatura i sense: La literatura és un producte individual que pressuposa una llengua, producte col·lectiu d'un poble. Una llengua, però, no necessita una literatura per existir.

5. Concepte de llengua: Una llengua és, d'una banda, la suma de tots els dialectes; i, de l'altra, el conjunt dels elements essencials i comuns que trobaríem en els dialectes.

6. Prejudici entorn al concepte de llengua i dialecte: Es considera llengua la que té molts parlants, escriptura, literatura culta coneguda i una varietat estàndard consolidada. O bé, la que és oficial d'un Estat, és a dir, que té el suport d'aquest Estat i de tots els organismes que en depenen. Per contra, sovint es consideren dialectes o, si més no, llengües inferiors les que no tenen alguns d'aquests atributs (escriptura, literatura, etc.). La majoria de llengües del món pertanyen a aquest grup.

1. Semblarà paradoxal, però un Estat modern promourà alhora la instrucció i la ignorància: caldrà comptar amb tècnics ben preparats, experts monogràfics en disciplines diverses i rendibles (vet aquí una de les causes del menyspreu que el poder manifesta envers les "humanitats") i que no estiguin en condicions de dubtar, de preguntar-se si allò que fan té alguna mena de sentit i per a qui el té."

2. Tota llengua és "de comunicació" en els àmbits (o territoris) en què aquesta funciona. Aleshores, quina és la llengua de comunicació de l'ONU? I de la premsa a Mallorca? I de Marratxí?

3. Tesi de l'apartat Els ideòlegs de la llengua i la substitució: El Poder o l'Estat modern necessiten ideòlegs per poder "adoctrinar" i controlar la pròpia població (o una comunitat sotmesa). Determinats lingüistes, amb llurs concepcions lingüístiques, s'inclouen dins aquest grup d'ideòlegs.1. Fixa't en els dos sentits que se li pot donar a la paraula civilització:

a. Colonització, desenvolupament tècnic (sobretot, armamentístic), domini i conquesta, sotmetiment i explotació dels pobles primitius, desigualtat i esperit d'agressivitat

b. Pacifisme, benestar, repartiment de la riquesa, cultura alliberadora, respecte mutu, igualitarisme.

7. Com t'expliques l'afirmació de? Un famós polític va afirmar: "¿Química nuclear en eusquera? ¡No me hagan reír!". Quin prejudici lingüístic s'amagava rere aquesta afirmació?

2.TEST SOBRE ELS CAPÍTOLS I, II i III DE MAL DE LLENGÜES

11. Els judicis de fet són... ... judicis de valor enganyosos ... judicis d'experiència comuna

...judicis científics ... prejudicis sobre les llengües 12. El judici "L'art gòtic és lleig" és... ... un judici de valor inacceptable ... un prejudici ...un judici de fet ...un judici de valor, legítim però subjectiu ... un judici de valor objectiu

13. Per entendre bé el significat d'una afirmació, sigui científica o no, s'ha de tenir en compte sobretot... ... si qui la fa és un científic reconegut ... si qui la fa és una autoritat en la matèria ... el context o les circumstàncies en què es fa ... la capacitat intel·lectual del receptor14. L'afirmació següent: "Els marroquins d'Àfrica parlen una llengua distinta a la nostra" és un... ... judici de valor ... prejudici lingüístic ... un judici de fet Depèn del context15. La frase: "No tenc facilitat per les llengües" és un... ... judici de valor ... prejudici lingüístic ... un judici de fet Depèn del context16. Segons Plató, els poetes eren menyspreables perquè... ... escrivien poemes molt cursis ... desfiguraven el sentit i l'essència de les paraules ... establien el model de llengua ideal ... no tenien en compte la realitat.17. Les llengües que no tenen una Gramàtica... ... són tan aptes com les altres ... esdevindran llengües completes quan s'escrigui la seva Gramàtica ... no existeixen, perquè totes en tenen ... no són llengües, sinó dialectes.

18. Les llengües amb una estructura més lògica, com l'anglès i l'alemany, permeten... ... res, perquè l'estructura de totes les llengües és igual de lògica ... expressar-se i raonar com qualsevol altra llengua. ... crear més fàcilment terminologia científica que altres llengües ... raonar sense dificultats amb conceptes abstractes. 19. Les llengües primitives són aquelles que... ... només tenen forma oral, no s'escriuen ... parlen els pobles del Tercer Món i que necessiten protecció ... no tenen literatura ni són oficials ... no existeixen, perquè totes vehiculen la cultura d'una comunitat.

20. Els grans escriptors són els que estableixen el model d'ús ideal d'una llengua. Vertader Fals

21. La causa de la difusió dels prejudicis lingüístics és únicament la ignorància de la gent. Vertader Fals

22. Tots els dialectes d'una llengua són igualment vàlids i correctes. Vertader Fals

23. Totes les llengües, encara que siguin molt musicals o molt tancades, són aptes per usar-se en qualsevol àmbit d'ús.

Vertader Fals24. Determinades llengües de Guinea només tenen 200 parlants, però són tan complexes i completes com

l'anglès. Vertader Fals

25. Les llengües amb molts de parlants permeten comunicar-se millor que les llengües que en tenen pocs. Vertader Fals

26. Hi ha lingüistes eminents que han manifestat prejudicis lingüístics al llarg de la història. Vertader Fals

27. L'anglès no pot desaparèixer perquè és una llengua universal. Vertader Fals

28. El català és el que hem de xerrar, mentre que el mallorquí és un dialecte. Vertader Fals

29. Un dialecte no té lèxic ni gramàtica. Vertader Fals

30. La situació del francès al Canadà és minoritzada, ja que la majoria de la població és angloparlant. Vertader Fals

TEST SOBRE ELS CAPÍTOLS IV, V i VI DE MAL DE LLENGÜES31. "Tothom deu saber que la gent es fa adulta, de debò, quan arriba a vint-i-un anys (¿potser ara a divuit,

segons la nova llei de la majoria d'edat?), i si són homes, un cop fet el servei militar, la qual cosa explicaria de manera perfectament empírica i concloent el perquè de la immaduresa de l'altre sexe... Amb els dialectes deu passar una cosa anàloga: esdevindran llengües quan hauran assolit una fita semblant."

-Quin recurs utilitza l'autor en aquest fragment? En quin to s'expressa? El de recórrer a un exemple perquè s'entengui millor el concepte de dialecte. La figura del paral·lelisme: compara dues idees distintes i n'estableix les semblances. La ironia, és a dir, exagera allò que diu per ridiculitzar-ho i per posar de manifest que ell pensa el

contrari. La blasfèmia, perquè parla de sexe.

32. Les diverses llengües del món es poden classificar en:

Llengües amb un vocabulari ric i llengües amb un vocabulari pobre. Llengües amb un lèxic formal i abstracte i llengües amb un lèxic concret. Llengües que tenen només el lèxic necessari per satisfer les necessitats de la comunitat que la parla. Llengües completes i llengües que només tenen infinitius i substantius.

33. L'expressió udege ulaya ('ocell europeu') del swahili per expressar 'avió'......és pròpia d'una llengua primitiva que té un lèxic pobre. ...és una paraula composta tan acceptable com airplane o avió a reacció....és artificiosa i forçada; seria millor fer servir el terme anglès airplane

34. Segons el lingüista Schulte-Herbrüggen, la llengua africana ewe "no s'ha desempallegat encara de la visió immediata de la realitat i tampoc no ha assolit un concepte de temps(...). Això reflecteix, amb tota seguretat, un estat molt rudimentari i elemental d'evolució mental col·lectiva.". Aquesta afirmació s'ha de considerar... ...com una classificació lingüística objectiva en llengües concretes i abstractes ...com una absurda manifestació de racisme inacceptable moralment i científicament. ...com una conseqüència de la identificació entre llengua i poble, acceptada per la Lingüística actual.

35. El fet que la llengua èsquimo, parlada a Groenlàndia, tengui onze termes per denominar diferents tipus de neu és un símptoma de... ...que la capacitat d'abstracció d'aquesta llengua és molt limitat. ...que aquesta comunitat és molt expressiva i loquaç (molt xerradora). ...que aquesta comunitat, per les seves característiques, necessita diferenciar amb precisió el

concepte de neu.36. El vocabulari de l'anglès en comparació amb el de l'àrab...

...és molt més ampli perquè la comunitat àrab no necessita tants de termes. ...és molt més ric perquè l'àrab és una llengua relativament pobra en lèxic. ...és molt més variat i complex perquè la llengua anglesa és superior a l'àrab. ...és molt més fàcil d'aprendre perquè l'àrab és molt difícil.

37. La Divina Comèdia de Dante, el Quijote o el Tirant lo Blanc... Varen necessitar una llengua molt complexa i evolucionada per poder-se escriure. S'haguessin pogut escriure perfectament en swahili si el context cultural hagués estat semblant. Només són concebibles en el context de societats molt avançades. No s'haguessin pogut escriure en un dialecte i, a més, són les obres que donen prestigi a una llengua.

38. Des d'un punt de vista lingüístic, els registres "vulgars" d'una llengua... ...són inadmissibles i s'han d'evitar en qualsevol ocasió ...són variants de les formes cultes o correctes a causa d'un ús descurat de la llengua. No existeixen els registres "vulgars", sinó els col·loquials; i són tan o més importants que els

formals. ...són els registres propis de la gent inculta o maleducada.

39. La tasca dels lingüistes i gramàtics ha de consistir en... ...establir l'ús correcte (és a dir, la Norma) de les llengües i corregir-ne els usos impropis. ...estudiar, descriure i explicar els diversos usos lingüístics d'una comunitat de parlants. ...elaborar la Gramàtica d'una llengua si no en té o vigilar que es complesqui si ja en té.

40. Els dialectes són variants parlades d'una llengua caracteritzades per la utilització d'un gran nombre de vulgarismes i d'incorreccions que els sectors més cultes de la comunitat tendeixen a evitar en totes les ocasions. Vertader Fals No són vulgarismes, sinó dialectalismes,

però s'han d'evitar.41. El català que es parla millor és...

...el de Girona, perquè és el més genuí. ...el de Barcelona, perquè és el més culte. ...el de Mallorca, perquè és el més arcaic. ...a València el valencià, i a Lleida el lleidatà.

42. Abans de l'obra de Ramon Llull (segle XIII), el català no tenia un cos de literatura culta; tampoc no tenia escriptura, perquè el model de llengua escrita per al català el va crear ell. Aleshores... ...el català s'ha de considerar un dialecte abans de l'obra de Ramon Llull. ...el català només esdevé una llengua quan es publica la Gramàtica oficial l'any 1918. ...el català és una llengua d'ençà que es va instaurar com a llengua oficial l'any 1978 amb la

Constitució espanyola.

...el català, com el francès i el castellà, és un dialecte del llatí i, alhora, és la suma de tots els seus dialectes (barceloní, mallorquí, valencià, etc.).

43. La llengua és el parlar propi de la zona on ha nascut una llengua, depurat pel conreu literari i per la seva codificació en una gramàtica.

Vertader Fals Només en el cas d'algunes llengües.44. L'afirmació de Menéndez Pidal "Castilla surge como un pueblo innovador y de excepción. Retengamos

esta característica que nos explicará la esencia del dialecto castellano." és inadmissible lingüísticament perquè... ...identifica l'estructura d'una llengua amb les característiques d'un poble; d'altra banda, tots els

pobles són innovadors i d'excepció, perquè tots són diferents (o bé tots són semblants en alguns aspectes)

...no és veritat que fos un poble innovador, ja que el francès i l'alemany ho varen ser molt més que no el castellà.

...no existeix el dialecte castellà, sinó la llengua castellana.45. El castellà i l'anglès varen créixer i es varen estendre per tot Amèrica a causa de...

El caràcter innovador i a la vitalitat d'aquestes dues llengües en comparació a les altres. La superioritat cultural del poble castellà i anglès, que dugueren la civilització a aquells pobles

primitius. Un simple atzar històric coincident amb una certa superioritat tecnològica i militar. La pobresa i simplicitat de les llengües indígenes que es parlaven a Amèrica.

46. Quan es parla dels avantatges de les llengües internacionals, oficials o de comunicació, sovint es dóna a entendre... ...que si tothom parlàs anglès, tothom s'entendria i podríem comunicar-nos amb més gent. Per

això haurien de desaparèixer les altres llengües. ...que la nostra llengua és minoritària, inútil i insignificant, per la qual cosa convé que

l'abandonem i que adoptem la del nostre interlocutor. ...que les llengües minoritàries ens condemnen a l'aïllament i que si no volem quedar marginats

del progrés i de la modernitat convé que parlem una llengua internacional (com ha passat a Jamaica i Filipines, que han adoptat l'anglès).

47. El fet que al món es parlin més de 3.000 llengües... ...fa que moltes persones no es puguin comunicar entre si i això provoca molts de conflictes. ...fa que gran part de la Humanitat es trobi aïllada i al marge del progrés; per això hi ha tanta

pobresa. ...és una conseqüència natural de la diversitat humana i un dels seus atractius; i com que la

majoria de parlants pot viure exclusivament amb una sola llengua, no els afecta ni els preocupa tanta diversitat.

...és a causa de l'existència de molts de pobles primitius on encara no ha arribat la civilització. 48. Un novel·lista, un metge i un obrer analfabet dominen un nombre total de lèxic semblant.

Vertader Fals Depèn, és relatiu.

RAONA I COMENTA LES SEGÜENTS AFIRMACIONS. SI CONTENEN QUALQUE PREJUDICI, EXPLICA'L.

49. "El català és avui un instrument esplèndid de l'ànima de les tres regions germanes, Catalunya, València i Balears, llengua que per la seva magnífica estructura, el seu equilibri lèxic i fonètic dins el món romànic, està sens dubte destinada a seguir figurant dignament en el concert de les cultures occidentals." (Enric Valor, lingüista)

50. Les llengües minoritàries separen les persones i afavoreixen la incomunicació entre les diverses comunitats.

51. L'anglès és s'aprèn amb més facilitat que el danès o l'alemany; per això té tants de parlants i tanta difusió.

"La idea del derecho a usar el catalán está muy bien; el deber de conocerlo se entiende peor, porque si uno no tiene necesidad de ello y no le interesa conocerlo, ¿por qué se le va a obligar?¿Para qué? Una lengua no se aprende por obligación ni por mandato legal, se aprende por necesidad o interés."

L'ASSAIGÉs un gènere en prosa no narratiu que tracta de qüestions molt heterogènies, generalment de caire

humanístic o científic, des d'un punt de vista subjectiu i en el qual l'autor no pretén exhaurir el tema ni donar-li un tractament sistemàtic o científic.

-CARACTERÍSTIQUES: La varietat dels temes que tracta és molt àmplia: el futbol, la física quàntica, la filosofia, etc. La seva finalitat és divulgativa. No s'adreça a un públic especialitzat, sinó general, encara que amb un nivell

cultural elevat. El punt de vista adoptat sol ser personal i subjectiu. Per això sol utilitzar certs recursos expressius

considerats impropis dels textos científics (ironia, humor, figures retòriques) que l'acosten al registre literari.

L'estructura de l'assaig sol ser oberta i poc sistemàtica. El discurs no segueix un camí lineal, amb unes pautes precises i ordenades per arribar a unes conclusions, sinó que discorre de forma discontínua. D'aquí que siguin freqüents les digressions, la confluència de diversos temes en un mateix assaig, les aportacions de diverses disciplines, el suggeriment de qüestions que no s'aborden de manera rigorosa i precisa, etc.

Es diferencia, per tant, del tractat científic en el mètode utilitzat (lliure, no sistemàtic), en la terminologia (general, no especialitzada) i en la seva manca de pretensió d'objectivitat.

La seva forma sol ser àgil, sintètica i concentrada; prescindeix, per tant, de la minuciositat, el rigor i la redundància dels tractats científics. D'aquí que l'assagista se serveixi sovint dels suggeriments i les al·lusions.

Les figures retòriques són habituals en els textos assagístics: metàfores, ironia, hipèrboles, etc. També és molt freqüent l'ús de les preguntes retòriques: es presenta com una interrogació allò que, en realitat, és una afirmació de la qual no s'espera resposta, ja que aquesta és evident. Així s'aconsegueix l'assentiment i la simpatia del receptor.

ANÀLISI DEL REGISTRE UTILITZAT A UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES CANAL: escrit. El caràcter escrit d'aquest fragment es percep, en primer lloc, en la seva elaboració

formal: el desenvolupament dels arguments és molt ordenat i lògic, cosa que denota una planificació prèvia; i les oracions són ben construïdes i complexes, amb predomini de la subordinació a causa de les freqüents matisacions i aclariments que hi introdueix l'autor (abunden els nexes adversatius i dubitatius: "però", "potser", "això sí"). En segon lloc, és òbvia l'absència de col·loquialismes si n'exceptuam algunes traces clarament premeditades: "pregunteu-ho", "i d'això", "ja sabem", etc. Aquesta constant interpel·lació al receptor, pròpia del registre col·loquial, tot i que aquí molt atenuada, és clarament intencionada per part de l'autor. Amb això pretén implicar el lector en el seu discurs i demostrar una forta convicció en les idees que està defensant.

PROPÒSIT: SUBJECTIU. FUNCIÓ: CONATIVA. El caràcter subjectiu d'aquest text es manifesta en l'ús explícit de la 1ª. Persona verbal i en el recurs freqüent a formes expressives (metàfores, sinònims, preguntes retòriques, interpel·lacions al lector, exemples, comparacions, sinònims...) pròpies del registre literari i de la funció conativa, que predomina clarament sobre la funció referencial. L'autor pretén sensibilitzar el lector sobre uns fets o opinions inadmissibles, erronis o nocius des d'un punt de vista racional; per això els presenta de forma emotiva i subjectiva, implicant-se clarament en el discurs per tal d'apropar-se al lector i ser més convincent, encara que fent servir una argumentació lògica.

TIPUS DE TEXT: ARGUMENTATIU. Es tracta d'una obra d'assaig de caire argumentatiu que pretén convèncer-nos, a través d'una argumentació lògica, de la manca de fonament racional de certs prejudicis lingüístics generalment acceptats. La seva pretensió argumentativa es posa de manifest en la seva manca d'objectivitat (ús de la 1ª. Persona, llenguatge expressiu, interpel·lacions al lector, etc.), en l'estructura formal (exposició d'una tesi seguida dels arguments que pretenen demostrar-la i refutació de les possibles objeccions) i en la seva voluntat divulgativa (manca de tecnicismes, reiteració d'idees, ús d'exemples i comparacions, etc.)

NIVELL DE FORMALITAT: Mitjà-Alt. El grau d'elaboració d'aquesta obra és força elevat, la qual cosa es reflecteix en el lèxic generalment culte que fa servir i en l'estructuració formal de les frases (llargues i complexes), dels capítols i de l'obra en general. Amb tot, no assoleix el grau de formalitat dels tractats científics, que requereixen una formació específica en aquesta disciplina, per la seva manca de pretensió d'objectivitat, de precisió ( no utilitza un lèxic especialitzat), de sistematicitat (no segueix un ordre estricte en l'exposició de l'obra), d'exhauriment del tema, etc. És evident que l'obra no va destinada exclusivament a especialistes en el camp de la Lingüística, sinó que pretén fer-se accessible a qualsevol lector amb una certa preparació cultural.

TEMA: GENERAL. El tractament del tema en aquesta obra no és específic perquè el lèxic que fa servir preferentment l'autor no pertany estrictament al camp de la Lingüística, sinó que és més aviat general, tot i que força culte. L'elecció d'aquest lèxic ve condicionada, lògicament, pel propòsit divulgatiu i argumentatiu del text. Ara bé, cal matisar que el destinatari de l'obra no és un receptor qualsevol, ja que l'ús freqüent de cultismes i neologismes, d'una banda; la manera de tractar el tema per part de l'autor, sovint densa i abstracta, de l'altra; i el seu estil lliure i digressiu, amb referències contínues a diverses disciplines com la Filosofia, la Història o l'Astronomia, requereixen del lector una formació cultural força elevada.

-ASSAIG: Text literari en prosa d’idees argumentatiu. Estructura oberta, àgil, sintètic, suggerent (“volgudament?”) No sistemàtic ni exhaustiu. No científic. Referència a altres temes

(Teologia, Etnologia etc.) Formular idees: Subjectiu, 1a. Persona, llenguatge expressiu ...i argumentar-les: convèncer divulgatiu: lèxic general, no

tecnicismes

Figures retòriques: interpel·lacions (veieu), ironia, metàfores (paradís, pecat), metonímia (llengua milionària, els grans), personificació (llengües petites), preguntes retòriques.

Arguments lògicsSintaxi