T3 guia natu

68 Unitat 3

3u n i t a t

La nutrició i els aliments

Al llarg d’aquesta unitat es mostra com el nostre cos porta a terme la funció de nutrició. Es tracta a fons l’aparell digestiu i també es treballen el respiratori, el circulatori i l’excretor, ja que intervenen en la nutrició.

L’alumne coneixerà què són els nutrients, què ens aporta cada un i que, gràcies a aquests, obtenim la matèria i l’energia necessària per a viure. Aquesta informació ajudarà els alumnes a identificar els aliments que cal incloure en una dieta saludable.

Finalment, en l’apartat Així és la ciència s’iniciarà els alumnes en el procés d’elaboració de gràfiques obtingudes a partir de dades preses amb anterioritat.

Per a promoure l’educació en valors, concretament per al desenvolupament i la salut, en aquesta unitat es destaca la importància d’adquirir hàbits saludables i atencions alimentàries per a gaudir d’una bona salut.

69Unitat 3

Continguts i recursos associats a la unitat

Activitat de diagnòstic. Què recordem sobre la funció de nutrició i els aliments?

Recursos per al mestreRecursos per al mestre en USBi www.smconectados.com

Recursos per a l’alumne en www.smsabadigital.com

Recursos digitals Altres recursos

Avaluació unitat 3Autoavaluació Repassa la unitat

Autoavaluació inicial. Què saps sobre la funció de nutrició i els aliments?

Unitat 3La nutrició i els aliments

Presentació. Els alimentsActivitat grupal. Els nutrientsActivitat grupal. Aliments rics Vídeo. A la recerca dels glúcids Activitat.

Classifiquem aliments

Reforç. Aliments i nutrientsQuè tenen els aliments?

Els nutrients que aporten materialsEls nutrients que ajuden a estar sans

Els nutrients que aporten energia

3. Els aliments

Presentació. L’aparell digestiuEnllaç web. Capítol La digestió Reforç. L’aparell digestiuActivitat. L’aparell

digestiu L’aparell digestiu

1. L’aparell digestiu

Reforç. Altres aparellsLa respiració i l’aparell respiratoriLa circulació i l’aparell circulatori

L’excreció i l’aparell excretor

2. Altres aparells que intervenen en la nutrició

Enllaç web. Programa PerseoPresentació. Consells per a una bona alimentacióMural. La piràmide dels aliments

Ampliació. Una dieta saludableActivitat. Una bona alimentació

Una dieta saludableConsells per a una bona alimentació

4. La dieta saludable

Rúbriques d’avaluació. Disponibles en webRúbrica de la tascaCom has treballat?

Un concurs saludableTasca final: Del que es menja, es cria

Posa’t a prova

Mapa conceptual. La nutrició Organitza’t les idees

La teua revista

Així es construeix la ciència

Programació d’aula

70 Unitat 3

OBJECTIUS D’UNITAT COMPETÈNCIES

1. Conéixer i identificar els diferents òrgans que constitueixen els aparells relaci-onats amb la nutrició en el cos humà i explicar la seua funció.

2. Identificar els factors que perjudiquen la nostra salut, com les malalties o la mala alimentació.

3. Conéixer les propietats més importants dels aliments.

4. Conéixer i diferenciar entre hàbits de vida saludables relacionats amb l’alimen-tació.

5. Distingir els aliments i les seues proporcions que permeten elaborar una dieta equilibrada.

6. Analitzar i extraure informació a partir de gràfics.

Competència en comunicació lingüística (Objectiu 1)

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (Objectius 1, 3, 4, 5 i 6)

Competència per a aprendre a aprendre (Objectius 4 i 5)

Competències socials i cíviques (Objectius 2 i 4 )

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (Objectiu 5)

Competència digital (Objectius 1 i 5)

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE* DESCRIPTORS

El cos humà i el seu funcionament. Aparells implicats en la nutrició:

•Aparell respiratori.

•Aparell digestiu.

•Aparell circulatori.

•Aparell excretor.

1. Conéixer i descriure el funcionament dels òrgans implicats en la nutrició: òrgans, aparells, la seua localització, forma, estructura, funcions, etc.

1.1. Descriu les principals característi-ques de l’aparell respiratori, diges-tiu, circulatori i excretor, i coneix i explica les seues funcions.

(Competència en comunicació lin-güística)

1.2. Identifica i localitza els òrgans que constitueixen l’aparell digestiu (boca, esòfag, intestí prim i intestí gros).

•Coneix, identifica i descriu els òrgans que constitueixen els aparells relacio-nats amb la nutrició en el cos humà.

Act. 1, 2, 3 i 4, Parlem, pàg. 44. Act. 1, 2 i 4, pàg. 47. Act. 1, 2 i 3, Act. 6 i 7, pàg. 49. Organitza’t les idees, pàg. 55. Act. 1, 2, 3 i 4, Re-passa la unitat, pàg. 56. La teua revista, pàg. 58 i 59.

Salut i malaltia. Hàbits saludables.

Els aliments. Classificació dels aliments segons la funció que compleixen en una dieta equilibrada.

Prevenció dels trastorns alimentaris.

2. Distingir i diferenciar entre aliment i nutrient.

3. Diferenciar activitats que perjudiquen i que afavoreixen la salut, com la in-gesta de determinats aliments.

4. Elaborar una dieta equilibrada.

2.1. Coneix què és un nutrient i quin ti-pus de nutrients tenen els aliments més importants.

3.2. Reconeix la importància d’una ali-mentació sana.

(Competències socials i cíviques)

4.1. Coneix els principis d’una dieta equilibrada i identifica les pràcti-ques saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.

(Competència per a aprendre a aprendre i Sentit d’iniciativa i es-perit emprenedor)

•Identifica què són els nutrients i quins proporcionen alguns aliments impor-tants.

Act. 3, pàg. 47. Act. 8, 9 i 10, pàg. 51. Act. 4, Organitza’t les idees, pàg. 55. Act. 6, Posa’t a prova, pàg. 56. La teua revista, pàg. 58 i 59.

•Diferencia entre hàbits de vida salu-dables i coneix quins aliments i en quina mesura constitueixen una dieta saludable.

Act. 5, pàg. 47. Act. 11, 12, 13 i 14, pàg. 53. Act. 1, Raone, pàg. 54. Act. 7, 8 i 9, Posa’t a prova, pàg. 56. Act. 1, 2 i 3, Posa’t a prova, pàg. 57. La teua revista, pàg. 58 i 59.

El desenvolupament personal. La res-ponsabilitat individual.

5. Desenvolupar la responsabilitat indi-vidual i col·lectiva per a aconseguir una vida més saludable.

5.1. Mostra una actitud crítica davant les pràctiques socials que perjudi-quen un desenvolupament sa i difi-culten el comportament responsable davant la salut.

(Competències socials i cíviques)

•Reconeix pràctiques i hàbits socials saludables.

Act. 5, Posa’t a prova, pàg. 56. La teua revista, pàg. 58 i 59.


71Unitat 3

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE* DESCRIPTORS

Iniciació a l’activitat científica.

U t i l i t zac ió de d i fe ren ts fon ts d’informació (directes, llibres, etc.).

Hàbits de prevenció de malalties i acci-dents, a l’aula i al centre.

Treball individual i en grup.

Planificació de projectes i presentació d’informes.

6. Comunicar de manera oral i escrita els resultats i presentar-los amb su-ports gràfics.

7. Treballar de manera cooperativa fent un ús adequat dels materials.

8. Fer un projecte i presentar un infor-me.

6.1. De manera guiada, busca, seleccio-na i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, n’extrau conclu-sions, comunica la seua experiència, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment i per escrit.

(Competència en comunicació lin-güística i Competència per a aprendre a aprendre)

6.2. Utilitza, de manera adequada, el vocabulari corresponent a cada un dels blocs de continguts.


7.1. Elabora textos instructius i explica-tius per a la comunicació oral i es-crita del desenvolupament del seu projecte. Presenta els treballs d’una manera ordenada clara i neta en paper i suport digital.


8.1. Utilitza estratègies per a fer treballs de manera individual i en equip.

(Competència per a aprendre a aprendre i Sentit d’iniciativa i es-perit emprenedor)

•Fa una lectura comprensiva que li serveix per a transmetre conclusions extretes dels seus raonaments.

Act. 1, 2, 3 i 4, Parlem, pàg. 44. La teua revista, pàg. 58 i 59.

•Recopila i organitza dades per a analitzar-les posteriorment i elaborar textos explicatius.

Pas 1, Tasca final, pàg. 57.

•Construeix, utilitza i extrau dades a partir de diferents tipus de represen-tacions gràfiques i d’organitzadors del pensament.

Pas 1 i 2, Així es construeix la cièn-cia, pàg. 54. Activitats 1 a) i 3, Així es construeix la ciència, pàg. 54.

•Treballa de manera cooperativa i flexi-ble en un equip.

Tasca final, pàg. 57.

Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

9. Utilitzar l’ordinador per a consolidar i autoavaluar els continguts i els proce-diments treballats en la unitat.

9.1. Utilitza l’ordinador per al desenvo-lupament de l’àrea de Ciències de la naturalesa.

(Competència digital)

•Utilitza les TIC com a eina d’apre-nentatge i autoavaluació.

Activitats interactives en Sabadigital, pàg. 47 i 53.

* Tots els estàndards d’aprenentatge ajuden a adquirir les competències bàsiques en matemàtiques i ciència i tecnologia.


72 Unitat 3

Orientacions metodològiques

1. Coneixements previs necessaris

En relació amb aquesta unitat, hi ha una sèrie de continguts, conceptes i procediments que els alumnes haurien de conéi-xer:

•Els principals òrgans dels aparells digestiu, circulatori, respiratori i excretor.

•Què són els aliments i quina funció tenen en el nostre organisme.

•Hàbits bàsics per a tindre una alimentació equilibrada.

•Conéixer la diferència entre la salut i la malaltia, i reconéixer les pràctiques saludables, els hàbits, etc., que ens perme-ten estar sans.

•Identificar les principals característiques i parts del cos humà.

2. Previsió de dificultats

Convé assegurar-nos que els alumnes coneixen la diferència entre nutrient i aliment, ja que els resulta complicat compren-dre aquests dos conceptes que estan estretament relacionats.

Així mateix, l’alumnat tendeix a pensar que hi ha certs aliments que, independentment de la proporció en la qual es pren-guen, no són sans, per la qual cosa convé recordar-los que qualsevol aliment pot formar part d’una dieta equilibrada si es pren en la proporció adequada.

3. Programes transversals

Aprenentatge cooperatiu

Frase mural (Sugg. 6, Guia essencial, pàg. 75).

Escriptura simultània per parelles (Sugg. 6, Guia essencial, pàg. 80-81).

Full giratori (Act. 4, pàg. 55).

Aprendre a pensar Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Educació en valorsEducació per a la salut: el coneixement dels aliments i dels seus nutrients contribueix a valorar la importància de tindre una dieta adequada per a la nostra salut.

4. Programes específics

Programa d’Iniciació a l’activitat científica

•Iniciació a l’activitat científica. Elaboració de gràfics senzills.

•Observació i experimentació amb aliments.

•Recopilació i anàlisi de dades.

Així es construeix la ciència, pàg. 54.

Tasca final. Del que es menja, es cria, pàg. 55.

Ciències manipulatives

•Identificació dels tipus d’aliments i els nutrients que aporten.

•Jocs de classificació amb la piràmide dels aliments.

•Recollida i interpretació de dades. Anàlisi dels canvis que pateix el cos amb el pas del temps.

Mural. La piràmide dels aliments (Sugg. 9, Guia essencial, pàg. 83).

Sugg. 1, Guia essencial, pàg. 84.

5. Suggeriment de temporització

Per al desenvolupament d’aquesta unitat, es recomana distribuir el treball en nou sessions, organitzades de la manera següent:

INICI DE LA UNITAT CONTINGUTS AIxí ES CONSTRUEIx LA CIÈNCIA I ORGANITzA’T LES IDEES REPASSA LA UNITAT LA TEUA REVISTA

1 sessió 4 sessions 1 sessió 2 sessions 1 sessió

La proposta de sessions desenvolupada és orientativa. Cada mestre l’adaptarà en funció de les seues necessitats i de la càrre-ga horària final assignada.

73Unitat 3

Tractament específic de les intel·ligències múltiples

Autoavaluació i exercicis de metacognicióLlibre de l’alumne:•Valora el que has aprés. Autoavaluació,

pàg. 56. Com has treballat?, pàg. 57.

Guia essencial:•Autoavaluació. Sugg. 1, pàg. 86.

Autoconeixement i desenvolupament de l’autoestimaGuia essencial:•Sugg. 2, pàg. 78. Sugg. 8 i 13, pàg. 83.

Activitats de pensament crític i creatiuGuia essencial:•Sugg. 1, pàg. 74. Sugg. 8, pàg. 85.

INTRAPERSONAL

Pràctiques d’empatiaGuia essencial:•Sugg. 5, pàg. 82.

Ús de tècniques pròpies de l’aprenentat-ge cooperatiu en equips estructuratsGuia essencial:•Sugg. 6, pàg. 75. Sugg. 6, pàg. 80 i 81.

Jocs de rolGuia essencial:•Sugg. 9, pàg. 83.

INTERPERSONAL

DramatitzacionsGuia essencial:•Sugg. 4, pàg. 76.

Jocs de mímica i imitacióGuia essencial:•Sugg. 7, pàg. 85.

Pràctiques d’activitats esportivesGuia essencial:•Sugg. 4, pàg. 85.

CINETICOCORPORAL

Lectura individualLlibre de l’alumne:•Act. 1, 2 i 4, Parlem, pàg. 44.

•La teua revista, pàg. 58 i 59.

Jocs de simulacióGuia essencial:•Sugg. 5, pàg. 74.

Invenció i narració d’històriesGuia essencial:•Sugg. 7, pàg. 75.

Exposicions oralsGuia essencial:•Sugg. 8, pàg. 75.

LINGÜISTICOVERBAL

Lectura i ús d’organitzadors gràficsLlibre de l’alumne:•Act. 1, 2 i 3, Així es construeix la ciència,

pàg. 54.

•Act. 1, 2, 3 i 4, Organitza’t les idees, pàg. 53.

Guia essencial:•Sugg. 6, pàg. 81. Sugg. 1 i 2 , pàg. 85.

Ús de la comparació numèricaGuia essencial:•Proposta d’activitat per a casa, pàg. 79.

Realització d’estimacions i prediccionsLlibre de l’alumne:•Act. 2 i 3, Així es construeix la ciència,

pàg. 54.

Realització de seqüènciesGuia essencial:•Sugg. 11, pàg. 77.

LOGICOMATEMÀTICA

Lectura i interpretació d’imatgesLlibre de l’alumne:•Act. 3, Parlem, pàg. 42. Act. 6, pàg. 49.

•Act. 1, 3 i 7, Repassa la unitat, pàg. 54. Act. 1 i 2, Posa’t a prova, pàg. 55.

Creació de gràfics i diagramesLlibre de l’alumne:•Act. 2 i 3, Organitza’t les idees, pàg. 53.

Guia essencial:•Sugg. 2, pàg. 83.

Ús de recursos audiovisuals per a repre-sentar idees i processosGuia essencial:•Sugg. 12, pàg. 83.

VISUOESPACIAL

INTEL·LIGÈNCIESMÚLTIPLES

Aplicació del mètode científicLlibre de l’alumne:•Act. 10, pàg. 51. Posa’t a prova, pàg. 57.

Tasca final, pàg. 57.


NATURALISTA

Creació de cançons


MUSICAL

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

74 Unitat 3

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.1. Descriu les principals característiques de

l’aparell respiratori, digestiu, circulatori i excretor, i coneix i explica les seues funci-ons.•Coneix, identifica i descriu els òrgans que

constitueixen els aparells relacionats amb la nutrició en el cos humà.

6.1. De manera guiada, busca, selecciona i or-ganitza informació concreta i rellevant, l’analitza, n’extrau conclusions, comunica la seua experiència, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment i per escrit.•Fa una lectura comprensiva que li serveix

per a transmetre conclusions extretes dels seus propis raonaments.

Per a començar... analitzem1. Suggerim iniciar el contingut d’aquesta unitat obser-

vant la il·lustració principal i, després de llegir el text inicial, proposarem als alumnes algunes preguntes:

•On penses que transcorre l’escena de la imatge?

•Quina hora del dia pot ser?

•El veí del primer pis està menjat; la resta, què fa? De-uen haver menjat ja? És necessari menjar tots els dies? Saps per què?

•Què passaria si no menjàrem?

2. Davant les preguntes anteriors, als alumnes els sorgi-ran moltes qüestions, per això seria convenient remar-car la importància de mantindre una dieta adequada i equilibrada per a poder tindre una bona salut.

3. Per a saber els coneixements previs que tenen els alumnes sobre els continguts d’aquesta unitat, podem proposar la projecció en la PDI de l’Activitat de diag-nòstic. Què recordem sobre la funció de relació i els aliments? .

4. Una altra manera de detectar el grau de coneixement dels alumnes és la realització de l’Autoavaluació. Què saps sobre la funció de nutrició i els aliments?

Durant el desenvolupament...5. Els alumnes faran, per parelles, el joc de simulació se-

güent. Un alumne simula ser l’extraterrestre de la imatge inicial que ve a fer una entrevista a un terrícola. L’alumne que fa de terrícola haurà de respondre a les preguntes que li plantege el company. Podem do-nar-los un guió o orientar l’entrevista cap al tema de la nutrició i els hàbits alimentaris.

75Unitat 3

Solucions

1 Resposta lliure.

2 En la imatge es pot observar un xiquet men-jant, un altre jugant als daus, un altre xiquet llegint, hi ha una senyora estenent la roba, un xiquet fent volar un avió de paper, una xiqueta escrivint en un ordinador i uns xiquets jugant a futbol. Totes les persones que apareixen en la imatge necessiten energia per a fer les activi-tats.

3 L’ésser humà que s’està “proveint” de combus-tible és el xiquet que hi ha a la cuina menjant. Les persones que l’utilitzen són els xiquets que juguen a futbol, la mare que estén la roba, el xiquet que fa volar l’avió, el xiquet que està lle-gint o el que juga als daus.

4 L’aparell digestiu, l’aparell circulatori, l’aparell respiratori i l’aparell excretor.

6. A partir de la frase “La màquina humana”, proposarem als xiquets dur a terme l’estructura cooperativa Frase mural.

Aprenentatge cooperatiuEl suggeriment 6 es pot treballar mitjançant l’es tructura cooperativa Frase mural. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

7. Practiquem junts. A partir de l’activitat 3, dividirem els alumnes en equips i els demanarem que inventen com obté l’extraterrestre energia. Després, cada grup po-sarà en comú les seues conclusions.

8. Demanarem als alumnes que facen una exposició oral breu sobre quins tipus d’aliments mengen, quins hà-bits relacionats amb el menjar tenen, quina activitat física practiquen, etc.

Per a acabar...9. Presentació de la tasca final: Del que es menja, es

cria. Amb aquesta tasca es pretén estimular l’interés per adoptar una bona alimentació mitjançant l’anàlisi de la dieta que els alumnes segueixen habitualment. Per això és necessari que, durant els dies que dure la unitat, anoten i recopilen els aliments que han menjat; posteriorment compararan aquests aliments amb la pirà-mide alimentària per a veure si tenen una dieta saludable o no. Es recomana que elaborem una taula senzilla en la qual apareguen els dies de la setmana i sis columnes per a ano-tar els cinc àpats diaris més el que mengen fora d’hora.

10. Per a informar degudament els alumnes sobre el que s’espera d’ells en abordar aquesta tasca, suggerim proporcionar-los la Rúbrica de la tasca per a l’alumne.

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

76 Unitat 3

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1.2. Identifica i localitza els òrgans que consti-

tueixen l’aparell digestiu (boca, esòfag, intestí prim i intestí gros).•Coneix, identifica i descriu els òrgans que


2.1. Coneix què és un nutrient i quin tipus de nutrients tenen els aliments més impor-tants.•Identifica què són els nutrients i quins

proporcionen alguns aliments impor-tants.

4.1. Coneix els principis d’una dieta equilibra-da i identifica les pràctiques saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.•Diferencia entre hàbits de vida saludables

i coneix quins aliments i en quina mesura constitueixen una dieta saludable.

9.1. Utilitza l’ordinador per al desenvolupa-ment de l’àrea de Ciències de la naturale-sa.•Utilitza les TIC com a eines d’aprenentat-

ge i autoavaluació.

Per a començar... recordem1. Proposem iniciar aquesta sessió animant els alumnes

a observar la il·lustració principal de la doble pàgina per a detectar coneixements previs:

• Has vist alguna vegada un dibuix semblant?

• Saps què representa?

• Què hi fa el personatge? Per què ho fa?

2. Demanarem als alumnes que anomenen les raons, que ells coneixen, per les quals s’ha de tindre una bona ali-mentació.

Durant el desenvolupament...3. Per a abordar l’estudi d’aquest apartat, suggerim fer

servir la Presentació. L’aparell digestiu .

4. Practiquem junts. Proposem dramatitzar el procés de la digestió per a consolidar els continguts estudiats. Els alumnes s’hauran d’agrupar en 8 equips; cada equip serà una part de l’aparell digestiu: boca, faringe, esòfag, fetge i pàncrees, estómac, intestí prim i intestí gros. El huité grup serà l’aliment. Aquest últim haurà d’anar visitant, com si fóra el bol alimentari, la resta dels equips. Primer haurà d’anar a la boca, on els inte-grants narraran el procés que hi té lloc, després a la faringe, i així successivament fins que arribe a l’intestí gros.

5. Suggerim que es projecte el vídeo de la sèrie Érase una vez… El cuerpo humano, el capítol de la digestió: http://www.e-sm.net/enl_profe_O3_01 . A mesura que vaja avançant l’episodi, podem anar indicant qui són cada un dels personatges que hi apareix i així, re-cordar els continguts.

77Unitat 3

Solucions

1 Les dents que s’utilitzen per a mossegar la poma són les incisives i les canines i per a mas-tegar-la, les premolars i les molars. Les incisi-ves ajuden a partir la poma i les canines a estri-par la part que hem mossegat. Les premolars i les molars trenquen i trituren la poma en mas-tegar-la.

2 Boca, faringe, esòfag, estómac, pàncrees, in-testí gros.

3 Els aliments estan formats per substàncies senzilles anomenades nutrients que, mitjan-çant el procés de la nutrició, es transformen per tal d’obtindre matèria per a créixer i ener-gia per a dur a terme les funcions vitals.

4 El bol alimentari es forma a la boca, on les dents trituren els aliments i la llengua els bar-reja amb la saliva i forma el bol alimentari.

No Després de menjar és molt important ras-pallar-se bé les dents perquè no hi queden res-tes de menjar i es piquen les dents; sense les dents no podríem formar el bol alimentari i, per tant, no podríem menjar de tot.

Comprén. La digestió pas a pas. Els alumnes podran veure, mitjançant una animació, el pro-cés que segueix un aliment des que s’ingereix i com actua a cada moment l’aparell digestiu.

5

6. Després de l’explicació de l’experiment, suggerirem que els alumnes identifiquen les dents que tenen ells; han de comptar quantes en tenen i classificar-les en incisives, canines, premolars i molars. L’activitat es pot fer amb un espill o per parelles.

7. És important transmetre la idea que cal tindre una bona salut dental. Per a aconseguir-ho podem fer una classe pràctica de com s’han de raspallar les dents i els movi-ments que s’han de fer amb el raspall durant la neteja.

8. Per a reforçar el contingut que s’ha treballat en aques-tes pàgines hi ha la Fitxa de reforç. L’aparell digestiu.

Per a acabar...9. Demanarem als alumnes que facen un dibuix de l’apa-

rell digestiu en el quadern en què n’indiquen les parts principals.

10. Reflexionem. Sobre el que passa quan les persones majors perden algunes peces dentals.

11. Es farà en equip una línia del temps del procés de la digestió.

Aprenentatge personalitzat(Treballs assignables en Sabadigital)

Per a comprendre i reforçar

Document. Reforç. L’aparell digestiu

Treball en equip Elaborem una línia del temps

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

78 Unitat 3


l’aparell respiratori, digestiu, circulatori i excretor, i coneix i explica les seues funci-ons.•Coneix, identifica i descriu els òrgans que


Per a començar... analitzem1. Pot resultar interessant que comencem l’explicació

plantejant una sèrie de qüestions:

•Saps quina funció té l’aparell respiratori? Respires tots els dies? Com ho fas? Què passaria si deixares de respirar?

•Has sagnat alguna vegada? De quin color és la sang? Tots en tenen?

•Sues sovint? I per què ho fas? Saps per a què serveix?

2. És important que fem veure als alumnes que tots els éssers humans compartim una sèrie de característi-ques i que el nostre interior és el mateix.

Durant el desenvolupament...3. Treball individual. Per a treballar la respiració, els con-

tinguts d’aquest apartat, suggerim fer una experiència senzilla. Els alumnes hauran de respirar en un vidre, de manera que deixen una ombra de baf. Els pregunta-rem per què creuen que passa. Els explicarem que aquesta fase, en la qual es forma el baf, és l’expiració.

4. Practiquem junts. Demanarem als alumnes que, per torns, isquen a la pissarra per a dibuixar l’aparell respi-ratori, el circulatori i l’excretor. Cada xiquet anirà dibui-xant una part de cada un dels aparells i, al mateix temps, explicarà la funció que compleix. Els seus com-panys els podran oferir retroacció (feedback).

5. Per a ampliar contingut, convé que expliquem els tres tipus de vasos sanguinis: les artèries són els vasos que transporten la sang oxigenada, les venes porten la sang desoxigenada i els capil·lars, els vasos més fins, són els encar regats de distribuir els nutrients.

79Unitat 3

Solucions

6 La inspiració i l’expiració són dues fases de la ventilació pulmonar. Durant la inspiració els pulmons s’eixamplen i l’aire entra a l’interior; en expirar, els pulmons s’estreteixen i l’aire n’ix.

7 L’oxigen que transporta la sang prové de l’aire que entra a l’organisme durant la inspiració i que, en arribar als pulmons, es produeix l’intercanvi de gasos i part de l’oxigen passa a la sang, i serà transportat a la resta del cos pels vasos sanguinis.

6. Ensenyarem els alumnes a prendre’s el pols al canell o al coll, perquè puguen comptar les pulsacions que te-nen en 30 segons. Aclarirem que cada una de les pul-sacions és el que tarda el cor a bombar la sang a tot el cos.

7. Preguntarem als alumnes durant quina activitat suen més. Els explicarem que la suor té una doble funció, d’una banda expulsa substàncies de rebuig, i d’una al-tra serveix per a refrigerar el cos quan la temperatura corporal augmenta, bé per una activitat física, per aug-ment de la temperatura de l’ambient o per estar ma-lalts i tindre febre.

8. Per als alumnes que necessiten reforçar els continguts treballats, els suggerirem que facen la Fitxa de reforç. Altres aparells.

Per a acabar...9. Reflexionem. Una persona adulta té entre 5 i 6 litres de

sang. Plantejarem a l’aula les qüestions següents:

•Quanta sang creus que té un xiquet de la teua edat? En tindrà més, menys o la mateixa?

Els explicarem que la quantitat de sang està relaciona-da amb el pes de la persona.



Document. Reforç. Altres aparells

Proposta d’activitats per a casa. Els proposarem que prenguen el pols als familiars i anoten el resultat per a fer una taula comparativa.

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

80 Unitat 3

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 2.1. Coneix què és un nutrient i quin tipus de

nutrients tenen els aliments més impor-tants.•Identifica què són els nutrients i coneix

quins nutrients proporcionen alguns ali-ments importants.

1 32

Per a començar... observem1. Amb la finalitat de facilitar al-

guns conceptes difícils, com ara els nutrients, les proteïnes, els hidrats de carboni, etc., re-comanarem que porten a clas-se alguns envasos d’ali ments comuns que porten etiqueta nutricional, o bé alguna eti-queta retallada. Aquestes etiquetes, en les quals es po-den veure els nutrients que a porten els diferents aliments, serveixen per a mostrar als alumnes els nutrients que el nostre cos necessita per a créi-xer sans.

2. És molt important que els alumnes aprenguen a dife-renciar els aliments i els nutrients, i això els permetrà comprendre per què és important alimentar-se bé i tri-ar adequadament el que es menja:

• Indica quins dels elements següents de la llista són nutrients i quins són aliments: truita, hidrats de car-boni, proteïnes, formatge, creïlles, lluç, minerals, vi-tamines, taronges, oli, greixos, etc.

Durant el desenvolupament...3. Per a presentar els continguts d’aquest epígraf, sugge-

rim utilitzar la Presentació. Els aliments 1 .

4. Convé que els expliquem per a què serveixen els mine-rals i les vitamines i n’esmenten els més importants, com el calci, que forma part dels ossos, o el ferro, que es troba present a la sang.

5. Practiquem junts. Una vegada estudiats els principals nutrients dels aliments, proposarem fer les Activitats grupals: Aliments rics 2 i Els nutrients 3 .

6. Analitzarem l’esmorzar que els alumnes prenen a l’ho-ra del pati. En primer lloc, cada alumne prepararà un esquema en què es detallen els principals nutrients del seu esmorzar. Per exemple:

Valor energètic 49 kcal (207 kJ)

Proteïnes 3,6 g

Hidrats de carboni 4,9 g

Dels quals: sucres 4,9 g

Greixos 1,7 gDels quals: saturats 1,1 g monoinsaturats 0,5 g poliinsaturats 0,1 g Dels quals: Omega-3 (EPA + DHA) 60 mg

Fibra alimentària 0 g

Sodi 0,05 g

Calci 140 mg (18 % QDR*)

Vitamina C 10 mg (17 % QDR*)

Vitamina D 0,75 µg (15 % QDR*)

Vitamina E 3 mg (30 % QDR*)

Vitamina B6 0,4 mg (20 % QDR*)

Vitamina B12 0,2 µg (20 % QDR*)

Àcid fòlic 40 µg (20 % QDR*)

*QDR: quantitat diària recomanada

100 ml

VALOR NUTRICIONAL MITJÀ

81Unitat 3

Solucions

8 L’aliment amb més proteïnes és l’ou (c). La poma (a) té vitamines, hidrats de carboni, mi-nerals i fibra. El pa (b) té fonamentalment hi-drats de carboni i fibra (sobretot si és integral), encara que també un poc de proteïnes, greixos, vitamines i minerals.

9 Els aliments que contenen hidrats de carboni aporten sobretot energia. Els que contenen proteïnes proporcionen materials per a créixer i per a reparar les zones que es desgasten o es trenquen.

10 El sucre no té greixos.

Entrepà de truita de creïlles

Ou

ProteïnesVitaminesMinerals

Creïlla

Hidrats de carboniProteïnes

Oli d’oliva

GreixosVitamines

A continuació, cada alumne farà una anàlisi nutricional de l’esmorzar del seu company i, després, del seu propi. Finalment, cada alumne proposarà alguna proposta per a millorar nutricionalment el seu esmorzar.

Aprenentatge cooperatiuEl suggeriment 6 es pot treballar mitjançant l’es-tructura cooperativa Escriptura simultània per pare-lles. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

7. Per a reforçar els continguts sobre els nutrients i els aliments, suggerim fer la Fitxa de reforç. Aliments i nutrients.

8. Per a ampliar contingut, proposem veure el Vídeo. A la recerca dels glúcids , en el qual es planteja un expe-riment per a esbrinar quins aliments tenen aquest ti-pus de nutrients. Comentarem prèviament als xiquets que els hidrats de carboni també s’anomenen glúcids.

Per a acabar...9. Reflexionem. Quins aliments hauries de prendre si fo-

res un esportista d’elit? Per què? Haurien de consumir creïlles, arròs i pasta, perquè són aliments rics en hi-drats de carboni, que aporten molta energia.



Document. Reforç. Aliments i nutrients

Proposta d’activitats per a casa. Per a consolidar els concep tes relatius al tipus d’aliments i als nutrients que contenen, els proposarem que facen l’Activitat. Classifi-quem aliments .

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

82 Unitat 3

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 4.1. Coneix els principis d’una dieta equilibra-

da i identifica les pràctiques saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.•Diferencia entre hàbits de vida saludables

i coneix quins aliments i en quina mesura constitueixen una dieta saludable.

9.1. Utilitza l’ordinador per al desenvolupa-ment de l’àrea de Ciències de la naturale-sa.•Utilitza les TIC com a eines d’aprenentat-

ge i autoavaluació.

Per a començar... recordem1. Convé que fem veure als alumnes que els nutrients

que tenen els diferents aliments són els que determi-nen la freqüència amb la qual s’han d’ingerir:

•És bo prendre pastissos en cada àpat?

•És saludable menjar molts aliments fregits?

•Creus que és bo menjar pocs tipus d’aliments, però que ens agraden molt?

Hem de conscienciar els alumnes de la importància de seguir una dieta sana, que incloga tots els nutrients ne-cessaris, i de controlar el consum d’alguns aliments, com els sucres o els greixos.

2. El Programa Perseo del Ministeri de Sanitat inclou un apartat d’alimentació saludable, que consta d’un Qua-dern de l’alumnat i d’una Guia per al professorat, amb materials fàcilment adaptables al perfil de l’alumnat i a les circumstàncies del curs. L’enllaç a aquests materials és: www.e-sm.net/svcnge3ep02 .

Durant el desenvolupament...3. Per a presentar els continguts d’aquesta sessió sugge-

rim projectar la Presentació. Consells per a una bona alimentació

1 .

4. És important destacar la importància de l’aigua en la di-eta. La quantitat diària mitjana recomanada és de dos litres, que equivalen a uns deu gots. Podem proposar als alumnes que òmpliguen una botella de dos litres al matí, que beguen de la botella durant tot el dia i que mesuren l’aigua que sobra al final del dia. Després, hauran d’anotar aquesta quantitat i portar-la a classe per a comparar-la amb la dels companys.

5. És possible que hi haja a l’aula alumnes celíacs o diabè-tics. Si es així, és convenient que dediquem un temps a explicar amb senzillesa i naturalitat en què consistei-xen aquestes malalties. Per a fer-ho, proposem donar protagonisme als alumnes perquè expliquen les parti-cularitats de la seua alimentació.

6. Proposarem fer l’Activitat interactiva. Una bona ali-mentació .

1 2

83Unitat 3

Solucions

11 Cal menjar els aliments de la base de la piràmi-de tots els dies.

12 Resposta lliure. Possibles aliments per a menjar tots els dies: pa, verdures, oli d’oliva, fruita... Possibles aliments dels quals no cal abusar: hamburgueses, brioixeria, xocolate, llepolies...

13 Resposta lliure.

14 Resposta lliure.

Juga i aprén. Crea una dieta saludable. Una manera lúdica amb la qual els alumnes combi-naran diferents aliments per a elaborar els seus propis menús.

7. La incidència creixent de diversos trastorns alimenta-ris des d’edats primerenques fa molt recomanable que conscienciem els alumnes de la importància d’accep-tar el cos que té cada persona a cada moment, ja que és el que es correspon amb cada etapa de la vida, i de com és de perjudicial forçar o imposar aparences esta-blides per la societat.

8. Treball individual. Per a treballar el punt anterior, de-manarem als alumnes que escriguen dues característi-ques del seu cos que els agraden. Després, els dema-narem que es col·loquen en rogle i que anoten una característica que destaquen del company que hi ha a la dreta i faran una posada en comú.

Per a acabar...9. Projectarem el Mural. La piràmide dels aliments

2 . Demanarem a alguns xiquets que imaginen que són nutricionistes i que han d’explicar als companys com s’han d’alimentar correctament.

10. Confeccionarem una maqueta de la piràmide dels ali-ments. Hi podem recórrer a fotografies, aliments fets amb plastilina, argila o altres materials plàstics.

11. Esmentarem la importància de la higiene bucal. Tan prompte com els bacteris de la boca troben restes de menjar, comencen a reproduir-se i a produir substànci-es que ataquen les dents.

12. Practiquem junts. Demanarem als alumnes que inven-ten una campanya publicitària (anunci de ràdio, televi-sió, tanca publicitària, etc.) per a conscienciar sobre un d’aquests temes: alimentació variada, pràctica d’exer-cici, higiene bucal, rentar els aliments abans de consu-mir-los, llavar-se les mans abans de menjar, etc.

13. Reflexionem. Demanarem als xiquets que reflexionen sobre si practiquen prou activitat física o si tenen una vida sedentària.


Per a aprofundir Document. Ampliació. Una dieta saludable

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

84 Unitat 3


l’aparell respiratori, digestiu, circulatori i excretor, i coneix i explica les seues funci-ons.

1.2. Identifica i localitza els òrgans que consti-tueixen l’aparell digestiu (boca, esòfag, intestí prim i intestí gros).

2.1. Coneix què és un nutrient i quin tipus de nutrients tenen els aliments més impor-tants.

3.2. Reconeix la importància d’una alimentació sana.•Reconeix els hàbits de vida saludables

més importants.

4.1. Coneix els principis d’una dieta equilibra-da i identifica les pràctiques saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.

7.1. Busca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, n’extrau con-clusions, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment i per escrit.•Construeix, utilitza i extrau dades a partir

de diferents tipus de representacions grà-fiques i d’organitzadors del pensament.

Així es construeix la ciènciaCom convertim unes dades en un dibuix?

1. Abans de fer l’activitat, podem iniciar els alumnes en la recollida de dades i l’elaboració de gràfics amb l’ajuda d’un mural o de la PDI. Per a fer-ho podem utilitzar com a exemple el creixement del peu en un xiquet.

Per exemple, a partir de les dades següents es poden elaborar xicotets retallables amb formes de peu, cada un amb una grandària indicada en la taula.

EDAT (ANyS) GRANDÀRIA DEL PEU (CM)

1 10

3 17

5 20

7 22

Després se situaran les plantilles retallades sobre un mural, igualment espaiades. Si s’uneix la part més alta de les siluetes, s’obté un gràfic d’una manera amena i senzilla.

Solucions1 Raone. a) El pare de Marc va créixer més entre els 0 i els

10 anys. b) Que no haguera crescut adequadament.

2 Pose en pràctica. Als 10 anys tindrà una alçada de 125 centímetres.

3 A partir dels 30 anys la línia es mantindrà igual durant uns anys, perquè ja no es creix. A partir de certa edat la línia anirà baixant lentament, ja que l’esquena es va corbant i aplatant, i així l’alçada disminueix a poc a poc.

85Unitat 3

Solucions

1 La digestió té lloc a l’aparell digestiu. La respi-ració es du a terme a l’aparell respiratori. La circulació es du a terme a l’aparell circulatori. L’excreció es produeix a l’aparell excretor.

2 Intercanvi de gasos: respiració.

Sang: circulació.

Cor: circulació.

Sistema urinari: excreció.

Vasos sanguinis: circulació.

Glàndules sudorípares: excreció.

3 Comprovarem la representació correcta dels aparells amb les imatges de les pàgines 46, 48 i 49.

4 La mantega (a) aporta fonamentalment grei-xos (i també algunes proteïnes). El plàtan (b) aporta vitamines, minerals i hidrats de carbo-ni. El filet de carn (c) aporta sobretot proteï-nes (també greixos). La pasta (d) aporta prin-cipalment hidrats de carboni.

Organitza’t les idees1. Utilitzarem el Mapa conceptual. La nutrició per a re-

passar els continguts de la unitat en la PDI de manera grupal.

2. Proposarem als alumnes que transformen la piràmi-de alimentària (pàg. 52 del Llibre de l’alumne) en un esquema o diagrama. Pot ser semblant al d’aquesta pàgina o d’un altre tipus (en forma de llista, amb una distribució radial a manera d’un mapa mental, etc.).

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 4 es pot treballar mitjançant l’estratègia coo-perativa Full giratori. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

3. Practiquem junts. Inventarem una cançó sobre els hà-bits alimentaris que cal seguir en una dieta saludable. Triarem una melodia d’una cançó coneguda pels alum-nes i entre tots n’escriuran la lletra.

4. Organitzarem una jornada d’esport; si és possible convé coordinar-se amb altres cursos, i si no, es durà a terme a

nivell de classe. Farem una llista amb tots els esports que practiquen els alumnes de l’aula. Els xiquets que practiquen el mateix poden formar grups i preparar una classe d’exhibició per als seus companys. Si algun xiquet és l’únic que practica una disciplina determina-da, ho farà de manera individual.

5. Treball individual. Indicarem als alumnes que escri-guen en el quadern els seus tres aliments preferits. Després, els demanarem que escriguen quins nutri-ents aporta cada un i en quin nivell de la piràmide dels aliments es troben.

6. Jugarem a representar amb mímica els conceptes tre-ballats en la unitat. Primer, escriurem en targetes el vo-cabulari utilitzat (òrgans que formen els aparells que intervenen en la nutrició, noms d’aliments, de nutrients, etc.). Després, barrejarem les targetes i dividirem la classe en equips. Un membre de cada equip agafarà una de les targetes i representarà amb mímica als companys el concepte fins que endevinen de què es tracta.

7. Reflexionem. Què passaria si s’acabara el blat amb el qual fem el pa i molts altres aliments?

Suggeriments m

etodològics

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

86 Unitat 3

Solucions

1 L’aparell digestiu és on té lloc el procés de la digestió mitjançant el qual els aliments es transformen en nutrients per a poder obtin-dre’n matèria i energia per a créixer i portar a terme les funcions vitals.

2 Inspirem aire quan olorem una flor. La inspira-ció és una fase de la ventilació pulmonar.

3 a) La sang transporta substàncies nutritives que arreplega en l’intestí prim.

b) L’oxigen que transporta la sang prové dels pulmons.

c) Les substàncies de rebuig són transporta-des per la sang fins als renyons.

4 a) Els renyons.

b) Bufeta.

c) Urèters.

d) Uretra.

Només té raó el xiquet de la samarreta de rat-lles. L’àpat més important del dia és el desde-juni, no el sopar, ja que proporciona l’energia necessària per a tot el matí. A més, cal pren-dre aliments variats per a assegurar-se que mengem tots els nutrients; el conjunt equili-brat de tots aquests és el que ens permet créi-xer adequadament.

6 a) Hidrats de carboni, proteïnes, vitamines i minerals.

b) El greix és el nutrient que li falta.

c) Ens aporta energia a través dels hidrats de carboni, elements per a la formació dels músculs i per a la seua renovació, per les proteïnes que conté, i elements que fan que funcionen bé els processos de l’interior del cos, gràcies a les vitamines i als minerals.

7 Segons la piràmide dels aliments, cal prendre tots els dies aliments de la base, mentre que convé prendre de tant en tant aliments de la part més alta.

8 Les napolitanes de crema i la bossa de creïlles fregides, dos aliments situats a la part superi-or de la piràmide dels aliments.

9 Els macarrons amb tomaca, perquè la pasta té molts hidrats de carboni, un nutrient que pro-porciona energia.

5

Repassa la unitat1. Practiquem junts. Els proposarem que facen una representació

teatral per a grups de quatre persones. Per torns, cada membre del grup escenificarà un hàbit mitjançant gestos i sons, que pot ser saludable o no saludable. La resta de membres del grup en-devinaran l’hàbit representat i, una vegada descobert, l’anota-ran en el quadern i indicaran si es tracta d’un hàbit saludable.

Posa’t a prova1. Després de fer la secció Un concurs saludable, suggerirem la rea-

lització d’una autoavaluació per part de cada alumne, en la qual analitzen i avaluen la seua dieta. Per a fer-ho, podem plantejar aquestes qüestions o d’altres de semblants:

•Menges molta fruita i verdura?

•Quants dies a la setmana menges carn?

•T’agrada el menjar ràpid?

•Quantes vegades a la setmana menges llepolies?

•Amb quina freqüència beus refrescos ensucrats?, etc.

87Unitat 3


l’aparell respiratori, digestiu, circulatori i ex-cretor, i coneix i explica les seues funcions.



3.2. Reconeix la importància d’una alimentació sana.


5.1. Mostra una actitud crítica davant de les pràctiques socials que perjudiquen un des-envolupament sa i dificulten el comporta-ment responsable davant la salut.•Reconeix pràctiques i hàbits socials salu-

dables.

6.2. Utilitza, de manera adequada, el vocabula-ri corresponent a cada un dels blocs de continguts.•Recopila i organitza dades per a analit-

zar-les posteriorment i elaborar textos explicatius.

8.1. Utilitza estratègies per a fer treballs de manera individual i en equip.•Treballa de manera cooperativa i flexible

en un equip.

Solucions1 A Emili li sobren les creïlles fregides i el pastís de xoco-

late. Els aliments fregits no són bons per a la salut per-què contenen massa oli; a més, en el procés de fregir els aliments s’alliberen substàncies tòxiques. El pastís es troba a la part superior de la piràmide dels aliments, de manera que cal prendre’n només de tant en tant.

2 Ivan és el guanyador perquè ha preparat un menú amb aliments sans que aporten tots els nutrients: una en-salada (vitamines i minerals), pa (hidrats de carboni), pollastre (proteïnes), un iogurt (minerals i proteïnes), i aigua, que hem de prendre en abundància.

3 Resposta lliure.

Tasca final. Del que es menja, es cria2. Un possible menú seria aquest; Desdejuni: suc de ta-

ronja, tassa de llet amb cereals; Esmorzar: una poma i una coqueta d’arròs; Menjar: llentilles, filet de lluç amb encisam, maduixes; Berenar: entrepà de pernil dolç; Sopar: truita de xampinyons amb guarnició de pésols,

iogurt. A més, s’ha de beure aigua en tots els àpats i al llarg de tot el dia.

3. Treball individual. Demanarem als alumnes que pensen en un aliment. A continuació, cada alumne dirà en veu alta l’aliment i un nombre: 1, si és un aliment de la base de la piràmide; 2, si es tracta d’un aliment del segon es-caló, i 3, si és un aliment de la part alta. Corregirem els errors que hi han comés.


Per a reforçar Activitats interactives de Reforç.

Per a aprofundir

Activitats interactives d’Aprofundiment

Per a avaluar Document. Avaluació unitat 3 Document. Aval. unitats 1-3 Activitat interactiva d’Avaluació

88 Unitat 3


l’aparell respiratori, digestiu, circulatori i excretor, i coneix i explica les seues funci-ons.



3.2. Reconeix la importància d’una alimentació sana.


5.1. Mostra una actitud crítica davant de les pràctiques socials que perjudiquen un des-envolupament sa i dificulten el comporta-ment responsable davant la salut.

6.1. De manera guiada, busca, selecciona i or-ganitza informació concreta i rellevant, l’analitza, n’extrau conclusions, comunica la seua experiència, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment i per escrit.

La teua revistaLa finalitat de la revista és proporcionar als alumnes dades curio-ses que els desperten la curiositat i els permeten conéixer aspec-tes interessants relacionats amb els continguts que han vist en la unitat.

► Alimentar-se en l’espai, un repte difícil

Els aliments que aporten energia als astronautes són els mateixos que per a qualsevol persona: els hidrats de carboni i els greixos.

Pot resultar interessant mostrar-los alguna imatge dels aliments que ingereixen els astronautes, ja que es tracta de menjars deshi-dratats. Alguns exemples del que mengen són: ous remenats, sopa de pollastre amb fideus, etc., però amb un aspecte molt diferent de l’habitual, que els cridarà l’atenció.

► Podem parlar i respirar al mateix temps?

Les cordes vocals vibren en expirar, que és quan ix l’aire que fa vi-brar les cordes i es produeixen els sons.

89Unitat 3

Notes

► Un missatge arriba als capil·lars

Hi ha dos vasos sanguinis més:

Artèries: són els vasos que transporten la sang amb l’oxigen a la res-ta del cos.

Venes: són els vasos que transporten la sang amb el diòxid de car-boni perquè siga expulsat a l’exterior.

► Un menú sempre saludable

El nutrient més abundant en un filet són les proteïnes, si bé la quan-titat varia segons el tipus de filet.

► Senyor comte, quina sang més blava!

El cor és l’òrgan que s’encarrega de bombar la sang perquè circule pels vasos sanguinis i arribe a tot el cos.

► En vols un poc?

A més de les proteïnes, necessitem hidrats de carboni, greixos, vita-mines i minerals.

Education

T3 guia natu