T6 biodiversitat

  • View
    296

  • Download
    3

Embed Size (px)

Text of T6 biodiversitat

1. Lactivitat enzimatica.

BIOLOGIA II BIODIVERSITAT

LA CLASSIFICACI DE LES ESPCIES

La biodiversitat. Concepte de biodiversitat. Biodiversitat a escala individual, poblacional i decosistemes. Anlisi de les principals caracterstiques morfolgiques, i fisiolgiques distintives dels cinc regnes en qu es classifiquen els ssers vius.4. Importncia ecolgica de la biodiversitat.

La classificaci de les espcies1.750.000 espcies conegudes 10.000.000 estimaci despcies existents.

La classificaci de les espciesAristtil va classificar als organismes en dos regnes (Segle IV a.d.c.)

La classificaci de les espciesCarl Von Linn (1707-1778) ingniar un sistema de classificaci en agrupacions gerarquitzades o taxons.

La classificaci de les espcies

Va aplicar la nomenclatura binomial per denominar les diferents espcies.La classificaci de les espciesC.Linn va aplicar la nomenclatura binomial per denominar les diferents espcies.Apis mellifera, abeja melfera europeaApis cerana,abeja melfera orientalApis florea, abeja melfera pequeaApis dorsata, abeja melfera grandeApis nigrocincta, abeja melfera de las Filipinas.Apis koschevnikovi, abeja de KoschevnikovApis andreniformis, abeja melfera pequea oscuraApis nuluensis, abeja melfera de Borneo.Apis laboriosa, abeja melfera del Himalaya.

La classificaci de les espciesNormes de la nomenclatura

Mullus barbatus. Linn, 1758Any de la descripciNom de la persona que lha descritEspcie en minscula i en llatGnere, inicial en majscules i en llatLa taxonomia i la sistemticaTAXONOMIA: Cincia que estudia la definici dels taxons.

SISTEMTICA: Cincia que estudia la jerarquia i lagrupaci dels taxons

Els 5 regnes i els 3 dominisLa Taxonomia desprs de Darwin, classifica els organismes agrupant els taxons que tenien ms probabilitat de compartir un avantpassat com, en lloc de prioritzar la semblanza fsica ( anatmica).

Cirrpodos.- Curiosos crustceos marinos fijos en las rocas y protegidos por un caparazn bivalvo reforzado por placas calizas. El ms conocido es el percebe (Pollicipes cornucopia) que tiene un largo pednculo carnoso comestible. Las larvas (nauplius y cipris, esta ltima parecida al Ostrcodo de ese nombre, son nadadoras.

Gambes i percebes sn anatmicament diferents, per tenen larves molt similars pel que tots dos estan en el mateix tax .

CLASE IV. Crustceos

Els 5 regnes i els 3 dominis

Els 5 regnes i els 3 dominisAls 80 es va donar ms importpancia a la filognia i es van redefinir els regnes com monofiltics ( amb un origen evolutiu com)

Els 5 regnes LA CLASSIFICACI DELS 5 REGNESTipus de cllulesUnicellulars o Pluricellulars i tallofitics o tisularsTipus de nutriciTipus de digesti1. REGNE MONERES(Bacteris)ProcariotesUnicellularsAuttrofs o HetertrofsExterna2. REGNEPROTOCTISTESProtozousEucariotesUnicellularsHetertrofsInternaAlguesEucariotesUnicellulars o Pluricellulars tallofiticsAuttrofs fotosinttics.3. REGNE FONGSEucariotesUnicellulars o Pluricellulars tallofiticsHetertrofsExterna4. REGNEMETFITS(PLANTES)EucariotesPluricellulars tissularsAuttrofs fotosinttics.5. REGNEMETAZOUS(ANIMALS)EucariotesPluricellulars tissularsHetertrofsInterna La classificaci dels cinc regnes. s la classificaci actual. El criteri seguit s agrupar juntes les espcies que tenen vantpassats comuns (parentiu evolutiu).El primer criteri que es considera s si les cllules posseeixen nucli (eucariotes) o no (procariotes)El segon criteri que es considera s si snunicellularsopluricellularsEl tercer criteri que es considera s si si les seves cllules formen teixits (tisulars) o no (talloftics)El quarts criteri que es considera s si si s'alimenten de matria inorgnica (auttrofs) mitjanant lafotosntesio de matria orgnica (hetertrofs) mitjanant la sevadigestiEl cinqu criteri que es considera s si la digesti la realitzen segregant sucs digestius a l'exterior (digesti externa) o a una cavitat o tub digestiu interior (digesti interna).(En fons verd apareixen els txons que noms es nodreixen fent la fotosntesi)Els 3 dominis Al 1977 el microbileg C. Woese comparant la seqncia de lRNAr 16S estableix diferncies dintre del grup MONERA

Els regnes dels 3 dominis

Els virusNo constitueixen una lnia filogentica, noms sn un grup de gens derivats dels gens dels organismes que infecten. Shan independitzat i duen una vida diferent i tornen a la seva cllula dorigen per reproduir-se.

La classificaci amb claus dicotmiques

Diversitat dEcosistemes que hi ha a la BIOSFERALa biodiversitatBIODIVERSITAT O DIVERSITAT BIOLGICA: Varietat d'ssers vius que existeix en un llocNivells de BiodiversitatDEcosistemes Tamb es pot dir BD. Individual i correspon a la variabilitat gentica dun organisme i sen deriva la diversitat poblacional, que seria la BD duna poblaci que pot ser diferent daltres poblacions..Gentica o intraespecfica Diversitat o nombre despcies diferents que existeixen en un lloc determinat, es pot considerar BD de lEcosistema. (comunitat)EspecficaQuant ms alta sigui la BD ms estables sn els sistemes.La biodiversitat

La biodiversitat

La biodiversitat

Importncia ecolgica de la biodiversitat. Estem en un procs de prdua de biodiversitat creixent coincident amb laparici de l'sser hum.

Es considera que la tassa actual dextinci s del 0,1% en uns 500 anys es podrien perdre la meitat de totes les espcies actuals.Destrucci decosistemes

Influncia antrpica en la destrucci dels ecosistemesImportncia ecolgica de la biodiversitat. Sobreexplotaci

Escalfament GlobalImportncia ecolgica de la biodiversitat. Introducci despcies extiques

Musclo zebra una invasi a lEbre

Principi de desenvolupament sostenibleDeixar de prendres el Medi Ambient com un aspecte extern a lactivitat humana.

Considerar el cost de mantenir-lo com un element indispensable de la seva explotaci. Per saber si s o no rendible.

Quotes de pesca de diferents espcies i poques de lany.

Tamany mnim de captura.Principi de precauciValorar limpacte de les accions humanes.

Realitzar-les a petita escala quan no es t seguretat de limpacte