Embed Size (px)
Citation preview
BIOLOGIA II
BIODIVERSITAT
LA CLASSIFICACIÓ DE LES ESPÈCIES
1. La biodiversitat. Concepte de biodiversitat.
2. Biodiversitat a escala individual, poblacional i d’ecosistemes.
3. Anàlisi de les principals característiques morfològiques,
i fisiològiques distintives dels cinc regnes en què es classifiquen els
éssers vius.
4. Importància ecològica de la biodiversitat.
La classificació de les espècies
1.750.000 espècies conegudes
10.000.000 estimació d’espècies
existents.
La classificació de les espècies
Aristòtil va classificar als organismes en dos regnes (Segle IV a.d.c.)
La classificació de les espècies
Carl Von Linné (1707-1778) ingèniar un sistema de classificació en agrupacions
gerarquitzades o taxons.
La classificació de les espècies
Va aplicar la nomenclatura
binomial per denominar les
diferents espècies.
La classificació de les espècies
C.Linné va aplicar la nomenclatura binomial per denominar les diferents
espècies.
Apis mellifera, abeja melífera europea
Apis cerana, abeja melífera oriental
Apis florea, abeja melífera pequeña
Apis dorsata, abeja melífera grande
Apis nigrocincta, abeja melífera de las
Filipinas.
Apis koschevnikovi, abeja de
Koschevnikov
Apis andreniformis, abeja melífera
pequeña oscura
Apis nuluensis, abeja melífera de Borneo.
Apis laboriosa, abeja melífera del
Himalaya.
La classificació de les espècies
Normes de la nomenclatura
Mullus barbatus. Linné, 1758 Any de la descripció
Nom de la persona que l’ha descrit
Espècie en minúscula i en llatí
Gènere, inicial en majúscules i en llatí
La taxonomia i la sistemàtica
TAXONOMIA: Ciència que estudia la definició dels taxons.
SISTEMÀTICA: Ciència que estudia la jerarquia i l’agrupació dels
taxons
Els 5 regnes i els 3 dominis
La Taxonomia després de Darwin, classifica els organismes agrupant els
taxons que tenien més probabilitat de compartir un avantpassat comú,
en lloc de prioritzar la semblanza física ( anatòmica).
Cirrópodos.- Curiosos crustáceos marinos fijos en las rocas y
protegidos por un caparazón bivalvo reforzado por placas calizas.
El más conocido es el percebe (Pollicipes cornucopia) que tiene
un largo pedúnculo carnoso comestible. Las larvas (nauplius y
cipris, esta última parecida al Ostrácodo de ese nombre, son
nadadoras.
Gambes i percebes són
anatòmicament diferents,
però tenen larves molt
similars pel que tots dos
estan en el mateix taxó .
CLASE IV. Crustáceos
Els 5 regnes i els 3 dominis
Els 5 regnes i els 3 dominis
Als 80 es va donar més importpancia a la filogènia i es van redefinir els regnes
com monofilètics ( amb un origen evolutiu comú)
Els 5 regnes
LA CLASSIFICACIÓ DELS 5 REGNES Tipus de cèl·lulesUnicel·lulars o Pluricel·lulars i
tal·lofitics o tisularsTipus de nutrició
Tipus de
digestió
1. REGNE MONERES (Bacteris) Procariotes Unicel·lularsAutòtrofs o
HeteròtrofsExterna
2. REGNE
PROTOCTISTES
Protozous Eucariotes Unicel·lulars Heteròtrofs Interna
Algues Eucariotes Unicel·lulars o Pluricel·lulars tal·lofiticsAutòtrofs
fotosintètics.
3. REGNE FONGS Eucariotes Unicel·lulars o Pluricel·lulars tal·lofitics Heteròtrofs Externa
4. REGNE METÀFITS (PLANTES) Eucariotes Pluricel·lulars tissularsAutòtrofs
fotosintètics.
5. REGNE METAZOUS (ANIMALS) Eucariotes Pluricel·lulars tissulars Heteròtrofs Interna
La classificació dels cinc regnes. És la classificació actual. El criteri seguit és agrupar juntes les espècies que tenen vantpassats
comuns (parentiu evolutiu).
•El primer criteri que es considera és si les cèl·lules posseeixen nucli (eucariotes) o no (procariotes)
•El segon criteri que es considera és si són unicel·lulars o pluricel·lulars
•El tercer criteri que es considera és si si les seves cèl·lules formen teixits (tisulars) o no (tal·lofítics)
•El quarts criteri que es considera és si si s'alimenten de matèria inorgànica (autòtrofs) mitjançant lafotosíntesi o de matèria
orgànica (heteròtrofs) mitjançant la seva digestió
•El cinquè criteri que es considera és si la digestió la realitzen segregant sucs digestius a l'exterior (digestió externa) o a una cavitat
o tub digestiu interior (digestió interna).(En fons verd apareixen els tàxons que només es nodreixen fent la fotosíntesi)
Els 3 dominis Al 1977 el microbiòleg C. Woese comparant la seqüència de l’RNAr 16S
estableix diferències dintre del grup MONERA
Els regnes dels 3 dominis
Els virus
No constitueixen una línia filogenètica, només són un grup de gens
derivats dels gens dels organismes que infecten. S’han independitzat
i duen una vida diferent i tornen a la seva cèl·lula d’origen per
reproduir-se.
La classificació amb claus
dicotòmiques
Diversitat d’Ecosistemes que hi ha a
la BIOSFERA
La biodiversitatBIODIVERSITAT O DIVERSITAT BIOLÒGICA: Varietat d'éssers vius que
existeix en un lloc
Nivells de
Biodiversitat
D’Ecosistemes
També es pot dir BD. Individual i
correspon a la variabilitat genètica d’un
organisme i se’n deriva la diversitat
poblacional, que seria la BD d’una
població que pot ser diferent d’altres
poblacions..
Genètica o
intraespecífica
Diversitat o nombre d’espècies
diferents que existeixen en un lloc
determinat, es pot considerar BD de
l’Ecosistema. (comunitat)
Específica
Quant més alta sigui la BD més estables són els sistemes.
La biodiversitat
La biodiversitat
La biodiversitat
Importància ecològica
de la biodiversitat.
Estem en un procés de pèrdua de biodiversitat creixent coincident amb
l’aparició de l'ésser humà.
Es considera que la tassa actual d’extinció és del 0,1% en uns 500 anys es
podrien perdre la meitat de totes les espècies actuals.
Destrucció d’ecosistemes
Influència antròpica en la
destrucció dels ecosistemes
Importància ecològica
de la biodiversitat.
Sobreexplotació
Escalfament Global
Importància ecològica
de la biodiversitat.
Introducció d’espècies
exòtiques
Musclo zebra una invasió a l’Ebre
Principi de desenvolupament
sostenible
Deixar de prendre’s el Medi Ambient com un aspecte extern a l’activitat
humana.
Considerar el cost de mantenir-lo com un element indispensable de la
seva explotació. Per saber si és o no rendible.
Quotes de pesca de diferents
espècies i èpoques de l’any.
Tamany mínim de captura.
Principi de precaució
Valorar l’impacte de
les accions humanes.
Realitzar-les a petita
escala quan no es té
seguretat de l’impacte
