TEMA 11.- El món dels grecs

Embed Size (px)

Citation preview

LES CONQUESTES D'ALEXANDRE EL GRAN

1.- Quan va expandir-se cap a Orient la cultura grega?2.- Per quins territoris es va estendre l'imperi d'Alexandre?3.- D'on va sortir per a les seves conquestes? Fins on va arribar?4.- Quin era el somni d'Alexandre?5.- Qui va ser el mestre d'Alexandre el gran?6.- Qu era la falange?7.- Que va passar amb l'imperi d'Alexandre a la seva mort?

EL MN GREC

PENNSULA DELS BALCANS

FITXA - MAPA

Mont sagrat, amb mansions de vidre com a residncia dels dus.

MONT OLIMP, (sempre brillant) s la muntanya ms alta de Grcia.

PAG. 234

Els poemes d'Homer explicaven als grecs els seus orgensi les gestes dels seus avantpassats.

A CRETA La civilitzaci cretenca es va desenvolupar a l'illa de Creta en el III millenni a.C. Grcies a la seva situaci geogrfica, Creta va dominar el comer entre Orient i Occident.

ELS ORGENS DE GRCIA: CRETA I MICENES

A l'Edat dels metalls van sorgir al voltant del mar EGEU dues civilitzacions molt importants:

Un dels reis de Creta va ser Minos que va construir diversos palaus a Cnossos, la ciutat ms important de Creta. Per aix aquesta cultura s'anomena minoica. Llegenda del Minotauro. TESEO

A MICENES La civilitzaci micnica va sorgir cap al 2000 a.C., quan un poble procedent del Nord, els aqueus, es va installar als Balcans i va fundar-hi ciutats emmurallades. D'entre aquestes ciutats la ms important va ser Micenes.

Amb l'arribada dels doris, els aqueus es van desplaar cap a l'sia Menor i van fundar diverses ciutats.

PALAU DE CNOSSOS (CRETA)

CNOSSOS (fresc)

MSCARA DE AGAMMNON

Aquesta mscara d'or va ser trobada en una tomba de la ciutat de Micenes.

Segons Schliemann, l'home que la va descobrir, era el retrat funerari d'Agammnon,el llegendari rei micnic que va lluitar en la guerra de Troia.

Avui dia sabem que no es veritat, perqu la tomba suns quants segles anterior a la famosa guerra.

Pea d'orfebreria

LA POLIS

El territori dels grecs era moltmuntanys i a ms a ms teniauna gran quantitat d'illes, per aix,no hi havia un sol Estat com a la Grcia actual. Cada vall i cada illa formaven un estat independent, que anomenaven polis.

Una polis estava formada per unaciutat, , les terres de conreu,zones de pastura i els boscos delvoltant. Tamb se les anomenaciutat-estat.Les dues ms importants vanser Atenes i Esparta.

LES POLIS

EXRCIT

EVOLUCI DEL GOVERN DE LES POLIS

1.- OLIGARQUIA: Govern de pocs, els ms rics, es a dir, els terratinents que formen part de l'aristocrcia. ESPARTA

2.- TIRANIA: Govern d'un tir que, mitjanant un cop d'Estat, t el poder absolut. ATENES

3.- DEMOCRACIA: Els ciutadans es reuneixen en Assemblees per a la presa de decisions.

Demos = POBLE KRATS = PODER, GOVIERNODEMOCRCIA: Govern del poble.

ATENES

ELS SMBOLS DE LA CIUTAT D'ATENES

FULLES D'OLIVERA, ARBRE QUE SEGONS LA LLEGENDA, ATENA VA LLIURAR ALSATENESOS.DRACMA DE PLATA ATENESA

L'OLIBA, L'OCELLSAGRAT D'ATENA,DEESSA PROTEC-TORA DE LA CIUTAT.

LES TRES PRIMERES LLETRES D'ATENES

ELS SMBOLS DE LA CIUTAT D'ATENES

VOCABULARI

Aristocrcia: A la Grcia antiga, l'aristocrcia era un grup de privilegiats que exercia el poder.

Avui dia, el terme s'aplica a la classe formada pels nobles d'un pas.

ESTAT: Territori amb un mateix govern.

CIVILITZACI: Territoris amb una mateixacultura i manera de viure.

EXERCICIS (CONSULTAR pag. 168 i 172-173, i l'imatge de la pag. 173)1.-QU SN LES POLIS GREGUES?

2.-QUINES DUES GRANS ZONES DIFERENCIADES TENIA UNA POLIS?

3.-QU ERA L'GORA? QUINS EDIFICIS HI HAVIA? DESCRIU-LOS

4.- ENUMERA TOTES LES ACTIVITATS QUE ES DUIEN A TERME A L'GORA

5.- QUINS MITJANS S'UTILITZAVEN PER TRANSPORTAR LES MERCADERIES?

6.- VOLUNTARI: DIBUIXA UNA POLIS GREGA

7.- ELS GRECS ANTICS S'ANOMENAVEN A SI MATEIXOS HELLENS. D'ON PROV AQUEST TERME?

8.- LLEGIU EL TEXT DE LA PAG. 172 El territori de la polis I RESPONEU A LA QESTI QUE ES PLANTEJA.

LES COLONITZACIONS GREGUES(s. VIII-VI)

VOCABULARI

Colonitzar: s ocupar un espai.

Colnia: s un territori ocupat per un estat i situat fora de les seves fronteres. L'estat que ocupa aquest territori s'anomena METRPOLIS.

Moltes ciutats modernes tenen el seu origen en antigues colnies gregues fundades des del segle VIII al segle VI a.C. al llarg de gran part de la Mediterrnia i de la mar Negra, des del Caucas fins a la pennsula Ibrica, ocupant sempre tan sols la costa.

RHODE Roses EMPRION Empries. Significa mercatSAGUNTHEMEROSKOPEION DNIA (Alacant) AKRA LEUKE Alacant

ORGANITZA LA INFORMACI

. Fes un esquema sobre l'expansi grega

L'EXPANSI GREGA

CAUSES

RELACI DE LES COLNIES AMB LA METRPOLIsCONSEQNCIES

PER A LA METRPOLIS PER A LES COLNIES

DESTAQUEN DUES POLIS

HEGEMONIA POLTICA I CULTURAL D'ATENES

GRECS PERSESATENES ESPARTACONFLICTES

DEMOCRCIA

OLIGARQUIA

La democrcia

Petits propietaris agrcoles o treballadors sense terra, endeutats.LA SOCIETAT D'ATENES ABANS DE LA DEMOCRCIA

EL NAIXEMENT DE LA DEMOCRCIACAUSES: 1- Revoltes dels ciutadans contra el poder de l'aristocrcia latifundista o terratinent (s.VI a.C.)2- A Atenes, els hoplites exigeixen participar en el govern de la ciutat.

Aquests dos fets provoquen el sorgiment de REFORMES a favor del poble.

Pag. 172 de llibre

CONSEQNCIES:

Al segle V a.C. Atenes es va convertir en una democrcia, es a dir una ciutat governada pels ciutadans.

INSTITUCIONS DE GOVERN

SENSE

DRETS

POLIT.

LA SOCIETAT D'ATENES DESPRS DE LADEMOCRCIA CIUTADANS participen en poltica DONESMETECSESCLAUSNO CIUTADANS No participen en poltica

EXERCICIS DEL LLIBRE Pag. 177 cpiar EL FUNCIONAMENT DE LA DEMOCRCIA

De qui prov el poder?

ENTENS ELS DOCUMENTS? (1,2,3)

SINTETITZA ( 5)

(estrangers)

LES GUERRES MDIQUES

Els soldats de peu de l'exrcit grec s'anomenavenHoplites. Lluitaven sempreen formaci, s a dir, tots junts.

Quines armes defensivesportava un hoplita?

I ofensives?

Pag. 178 del llibre.

MARINA DE GUERRA GREGA

TRIRREM

BIRREM

Tenia dues cobertes i 56 remers.

Tenia 170 remers distributsen tres files.

ESPER

LES GUERRES MDIQUES

s. V a.C.LES GUERRES MDIQUES

GRECS CONTRA PERSES PEL CONTROLD'SIA MENOR

ELS PERSES VAN SOTMETRE LES POLIS GREGUESD'SIA MENORLES POLIS, DIRIGIDES PER ATENES VAN UNIR-SEPER LLUITAR CONTRA ELS PERSES

ELS GRECS VAN DERROTAR ELS PERSES I VAN FER-SE AMBEL CONTROL DEL MAR EGEU

VICTRIESDELS GRECSBATALLA DE LES TERMPILESBATALLA DESALAMINABATALLA DE MARATPer qu parlem d'un imperialisme atens?

JONIA

LIDIA

ILLA DE DELOS

UN DELS JACIMENTSARQUEOLGICS MS IMPORTANTS DE GRCIA

LA GUERRA DEL PELOPONS Esparta, lider una coalici contra Atenes i provoc la guerra del Pelopons (431-404 aC), amb la qual va aconseguir posar fi al predomini o hegemonia atenesa.

POCA HELLENSTICA

A lpoca hellenstica (s.IV I aC), Macednia va aprofitar la desuni de les polis gregues i les domina. Alexandre el Gran, a travs de les seves conquestes, posa en contacte Orient i Occident. La democrcia desapareix ja que el rei concentra tot el poder. Quan Alexandre va morir limperi que havia construt es fragment en diversos regnes hellenstics.

PERODE HELLENSTIC s. IV I a.C.

LES POLIS ESTAN MOLT DEBILITADESCOMENA LA INVASI DE FILIP IIDE MACEDNIASE INICIA UNAMONARQUIA HEREDITRIAFILIP II VA CONQUERIRTOTES LES POLIS AL S. IV a.C.

S ASSASSINATLI SUCCEEIXEL SEU FILLALEXANDREEL GRANAL MORIRSENSE DESCENDENSELS SEUS GENERALS ES REPARTEIXEN L'IMPERI I ES FORMEN TRES REGNESCONQUEREIX L'IMPERI PERSA, SIRIA, EGIPTE I ARRIBA FINS EL RIU INDUS. VA FUNDARGRANS CIUTATS

DIFUSI DE LA CULTURAHELLNICAPER TOT L'IMPERIAPORTACIONSDEL MN ORIENTALELEMENTS GRECSMACEDNIAI GRCIAEGIPTE

SIA MENOR SIRIA, MESOPOTMIAI L'ANTIC IMPERI PERSA

ICIL'IMPERI D'ALEXANDRE EL GRAN

ART GREC

La construcci grega ms important era el temple. que tenia com a funci principal contenir l'escultura que representava la divinitat corresponent.

ARQUITECTURA

IC

Els grecs tenien unes normes estilstiques anomenades ordres.Els tres ordres ( dric, jnic i corinti) es diferenciaven en laforma de les columnes, els capitells i els entaulaments

DRICJNICCORINT

THOLOS DE DELFOS

ESCULTURA

poca arcaica: Es caracteritzaven per la rigidesa ,dinfluncia egpcia.

poca clssica: Els artistes volen mostra una bellesaidealitzada, i aconsegueixen una gran perfecci del cos hum.

poca hellenstica: Gran expressivitat i moviment.

NOM: KORE

OBRA DE: Autor annim

POCA: Arcaica

PERQU: El cos es mostra rgid, en posici frontal. La cara mostra un mig somriure.

NOM: EL DISCBOL

OBRA DE: Mir

POCA: Clssica

PERQU: Representa la proporci harmnica del cos, el moviment i les cares tenen una expressi serena.

NOM:EL LAOCOONTOBRA DE: l'escola de Rodes.POCA:hellensticaPERQU lesescultures s'omplen de moviment i es van tornar molt expressives. Els rostres mostren expressions turmentades.

CARITIDESCOLUMNESEN FORMA DE DONA

ES TROBA A: L'Erecton,temple de L'ACRPOLISD'ATENES

Generalment estan decorades ambpintures de la vida quotidiana i relats mitolgics.

LA CERMICA

LET EATLETES REPRESENTATS EN UNA PEA DE CERMICA

Process grega

Les set meravelles del mn antic.

Les set meravelles del mn antic.

MAPA D'ERATSTENESALTRES APORTACIONS DELS GRECS