Embed Size (px)
Citation preview
LA NUTRICIÓ,LA NUTRICIÓ,LA RESPIRCIÓLA RESPIRCIÓ
I LA CIRCULACIÓI LA CIRCULACIÓElva Pelaez ValenciaElva Pelaez Valencia6è A6è A
La nutrició. Aliments i nutrientsLa nutrició. Aliments i nutrients
ELS ALIMENTSELS ALIMENTS
Els aliments són materials que entren al nostre cos pel tub digestiu i que es necessiten per fer les funcions següents:
Obtenir l'energia necessària per realitzar les nostres activitats.
Créixer i reposar les parts del cos que es desgasten. Obterir les substàncies necessàries per al bon
funcionament del nostre organisme.
GRUPS D'ALIMENTSGRUPS D'ALIMENTS
Els cereals i els llegums,que ens proporcinen hidrats de carboni i proteïnes.
Els aliments es classifiquen en els grups seguents:
La llet i els seus derivats, són rics en proteïnes, greixos i aporten molt de calci.
Els olis i altres aliments molt greixos, proporcinen només greixos.
Les verdures i els fruits aporten hidrats de carboni, vitamines, aigua i aliments minerals.
La carn, el peix i els ous,són rics en proteïnes i en greixos.
Els productes ensucrats i de pastiseria aporten sucres i alguns greixos animals
ELS NUTRIENTS ELS NUTRIENTS
Els nutrients són les substàncies que componen els aliments que necessesitam per terir energia pel nostre cos, créixer i reposar els mterias que perdem. Es clssifiquen en sis grups:
Hidrats de carboni:Ens proporcionen energia i es troben principalment en els aliments vegtals. Els sucres per exemple.
Proteïnes: Són necessàries per créixer, per reparar els teixits del cos i obtenir energia. Per ex. la carn, el peix els ous, la llet i els seus derivats, els cereals...
Greixos o lípids:Proporcionen el doble d'energia.Per ex. els olis.
Viamines: Són necessaries pel bon funcionament del organisme.
Aigua: És la substància més abundant del cos. Cada dia perdem per l'orina i pel suor 2 l. d'aigua que recuperam amb els aliments.
L'aparell digestiu (I)L'aparell digestiu (I)L'aparell digestiu és el conjunt d'organs que dirigeixen els aliments,absor beixen els nutrients i expulsen les restes no digerides. Està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.
EL TUB DIGESTIU EL TUB DIGESTIU
El tub digestiu és un tub llarg que travessa el cos i que consta de diferents òrgans: la boca, la faringe, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim, l'intestí gros i l'anus.
LES GLÀNDULES DIGESTIVESLES GLÀNDULES DIGESTIVES
Les glàndules digestives són les encarregades de fabricar el suc digestiu i d'abocar a l'interior del tub digestiu. Hi ha glandules digestives que es troben a l'interior de les pareds de l'estómac i de l'intestí prim. Altres glàndules són més grosses i es comuniquen amb el tub digestiu per mitjà d'uns conductes a través dels quals aboquen els seus sucs. Són les glàndules salivals, que fabriquen la saliva, el fetge, que produeix bilis, i el pàncrees, que produeix el suc pancreàtic.
LA DIGESTIÓLA DIGESTIÓ
La digestió és el procés pel qual els aliments són triturats i transformats en nutrients molt senzills, que ponen ser utilitzats per les cèl·lules.
La digestió comença a la boca, continua a l'estómac i segueix fins a l'intestí prim.
Una vegada els aliments han estat digerits completament, els nutrients obtenguts són absorbts i passen a la sang.
TIPUS DE DIGESTIÓTIPUS DE DIGESTIÓ
La digestió és el resultat de dos tipus de processos: la digestió mecànica i la digestió química.
En la digestió mecànica els aliments són triturts i pastats.Té lloc a la boca, amb la mastegació, i en els movimets que fa a l'estómac per mesclar els aliments.
En la digestió quìmica els aliments són convertits en substàncies molt més simples, gràcies a l'acció dels sucs digestius que secreten les glàndules.
LA BOCALA BOCA
La boca és una cavitat que es pot obrir i tancar gràcies a l'articulació de les mandíbules.A la boca hi ha les dents, la llengua i les glàndules salivals: Les dents serveixen per rosegar els aliments. La llegua està formada per músculs, que li permeten
moure's amb gran facilitat per repartir l'aliment entre les dents i mesclar-lo amb la saliva.Els tres parells de glàndules salivals fabriquen la
savila. La saliva té com a funció reblanir els aliments i començar a digerir-los.
LALA HIGIENE BUCAL HIGIENE BUCAL
A la boca hi ha microbis que s'alimenten de les restes de menjar. Aquests microbis fabriquen substàncies que produeixen a les dents unes cavitats anomenades càries. Per evitar les càries fa falta rentar-se les dents després de cada àpat i déspres de menjar productes dolços.
DE LA BOCA A L'ESTÓMACDE LA BOCA A L'ESTÓMAC
Quan l'aliment s'ha convertit en una masa a la boca,la llengua l'empeny cap a la faringe. La faringe és on el tub digestiu s'encreua amb el conducte respiratori.Quan l'aliment passa per la faringe es diu deglució. De la faringe passa a l'esòfag,un tub muscular que decemboca a l'estòmac.
L'estómac és com una bossa que a les pareds de la qual hi ha unes glàndules microscòpiques que fabriquen el suc gàstric. Aquest suc lo que fa es que com és molt àcid, dissol els aliments.
L'INTESTÍ PRIML'INTESTÍ PRIM
L'intestí prim és un tub estret i molt llarg (uns 7m.)A les seves pareds hi ha unes microscòpiques que fabriquen el suc intestinal. A l'intestí prim també s'hi aboquen els sucs digestius del fete i del pàncrees.
En la capa interior de l'intestí, està ple de vasos sanguinis.A mesura que van avansant els nutrients s'hi fan més petits pels diferents tipus de trituració. Ido arriben a ser tan petits que travessen la menbrana i passen a la sang. Aquest proces rep el nom de absorció intestinal.
L'INTESTÍ GROSL'INTESTÍ GROSLes substàncies que no són útils per al cos es dirigeixen a l'intestí gros, que és més ample i més curt que l'intestí prim(2m.).
A l'intestí gros s'hi absorbeix gran part de l'aigua que contenen els sucs digestius i els aliments. Les restes no absorbides s'espesseeixen perdre aigua, i es transformen en excrements, que surten a l'exterior per l'anus.
La respiració(l)La respiració(l)
L'APARELL RESPIRATORIL'APARELL RESPIRATORI
L'aparell respiratori és el conjunt d'òrgans per mitjà dels quals introduïm al nostre cos l'oxigen de l'aire i expulsam el diòxid de carboni. Està compost per:
Les vies respiratòries: comuniquen el nas i la boca amb els pulmons. Formades per les foses nasals,la faringe,la laringe,la tràquea i els bronquis.
Els pulmons són dos òrgans de forma cònica, espojosos i es troben a l'interior de la caixa toràcica. Formats per els bronquis o els avèlos pulmonars.
ELS MOVIMENTS PULMONARSELS MOVIMENTS PULMONARS
La renovació de l'aire dels alvèols pulmonars s'aconsegueix pels moviments d'inspiració i d'expiració dels pulmons. Els pulmons es moues gràcies a un múscul en forma de membrana, anomenada diafragma, i als músculs intercostals. El diafragma es troba situat davall els pulmons, unit a la caixa toràcica i la la columna vertebral. Els músculs intercostals es troben entre les costelles.
La respiració (ll)La respiració (ll)
L'INTERCANVI DE GASOS L'INTERCANVI DE GASOS AMB L'EXTERIORAMB L'EXTERIOR
L'intercanvi de gasos entre el nostre cos i l'aire exterior es realitza als alvèols pulmonars.Cada alvèol pulmonar està envoltat per una xarxa de capil·lars, uns vasos sanguinis molt fins.L'oxigen passa de l'aire que contenen els pulmons a la sang a través de la paret de l'alvèol i de la del capil·lar.Simultàneament, el diòxid de carbonini passa de la sang a l'aire seguin el camí invers al de l'oxigen.
LA RESPIRACIÓ CEL.LULARLA RESPIRACIÓ CEL.LULAR
La sang amb oxigen, que surt dels pulmons, passa pel cor i es distribueix per tot el cos.
Després es combina amb els nutrients que provenen dels aliments, i d'aquesta manera es produeix l'energia que les cèl·lules necessiten per fer totes les seves activitats.
Aquest procés rep el nom de respiració cel·lular.
HIGIENE DE LA RESPIRACIÓHIGIENE DE LA RESPIRACIÓL'aire que respirem he d'arribar als pulmons net i en bones condicions. Si la concentració d'oxigen en l'aire que respirem disminueix, tendrem més dificultats per obtenir l'oxigen que necessitam.Per això hem d'evitar els espais tancats o mal ventilats. També s'ha d'evitar l'aire contaminat per gasos o per partícules perjudicials per a la salut, com el que procedeix dels tubs d'escapament dels automòbils.També, un contaminant molt perjudicial de l'aire és el fum del tabac. Aquest fum conté gasos tòxics, com el monòxid de carboni, i substàncies que provoquen càncer, com el quitrà. Però a més, el tabac
que conté una droga, la nicotina,que crea adicció. Per aquest motius, als fumadors els costa deixar l'hàbit de fumar.El fum del tabac no solament perjudica al fumador, sinó també les persones que hi ha al seu voltant.
La circulació sanguínea (l) La circulació sanguínea (l)
L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI
L'aparell circultori compeix dues funcions molt importants:
Distribueix els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules del cos.
Recull les substàncies de rebuig que les cèl·lules produeixen.
L'aparell circulatori està format pel cor i pels vasos sanguinis, i per la sang que circula al seu interior.
LA SANGLA SANGLa sang és un líquid vermell i espès format pel plasma sanguini i tres tipus de cèl·lules:
Plasma sanguini:líquid transparent format principalment per aigua. Es troba als nutrients dissolts procedents del tub digestiu.
Eritròcis:són les cèl·lules vermelles més abundants de la sang.
Leucòcits:ens defensen dels microbis creant substàncies. Quan ens posam malalts, el nombre de leucòcits augmenta. No tenen color.
Plaquetes:són petites i actuen quan es produeix una hemorràgia( quan els vasos sanguinis es trenquen). Quan passa això la substància que formen s'anomena coàgul.
ELS VASOS SANGUINISELS VASOS SANGUINISSón els conductes pels quals circula la sang.Hi ha de tres tipus:les artèries, venes i capil.lars.
Les artèries són els vasos sanguinis pels quals la sang es dirigeix des del cor fins als capil.lars.
Els capil.lars són uns tubs molt prims, amb una paret molt fina.Als capil.lars, els nutrients i l'oxigen en atravessa les parets i passen a les cèl.lules.El diòxid de carboni segueix el camí invers.Als capil.lars dels pulmons, l'intercanvi de gasos es al revés.
Les venes:són vasos sanguinis pels quals la sang es dirigeix dels capil.lars fins el cor.
La circulació sanguínia (ll)La circulació sanguínia (ll)
COM FUNCIONA EL CORCOM FUNCIONA EL COR
El cor impulsa la sang cap a les artèries cada vegada que les seves pareds musculars es contreuen. Cada cicle de contracció del cor s'anomena batec. En les persones joves, el nombre de batecs per minut sol variar entre 70 i 90. Quan el cor es contreu, primerament ho fan les aurícules, que envien la sang als ventricles, i després els ventricles, que envien la sang cap a les artèries. Quan el cor es relaxa, la sang es aspirada de les venes cap a la aurícules i s'inicia novament el procés.
EL CORREGUT DE LA SANGEL CORREGUT DE LA SANGLa sang fa un circuit tancat, és a dir, un mateix circuit. Aquest circuit tancat és doble ja que prime a de anar per els pumons (circulació pulmonar),i per tot el cos (circulació general):
Circulació pulmonar:la sang surt del verticle dret cap als pulmons per l'artèria pulmonar. Dels pulmons, la sang torna al cor per les venes pulmonars i arriba a l'aurícula esquerra.
Circulació general:la sang passa de l'aurícula esquerra al ventricle esquerre i surt per l'artèria aorta(l'artèria més gran del cos).De l'aorta, la sang es dirigeix a través d'artèries cap als pil·lars,on deixa l'oxigen i recull el dioxid de carboni.
L'excrecióL'excrecióVeure aigua ajuda molt als òrgans, sobretot als ronyos. Per tenir un bon organisme, hem de veure mes o manco un litre i mig.
Les persones a qui no els funcina els ronyons han d'estar connectats periòdicament a unes màquines que reben la sang i fan les funcions dels renyons.
L'APARELL EXCRETIRL'APARELL EXCRETIR
L'aperll excretor o L'aperll excretor o aparell urinari és el aparell urinari és el conjunt d'òrgans conjunt d'òrgans encarregats d'expulsar a encarregats d'expulsar a l'exterior del cos les l'exterior del cos les sugstàncies de rebuig sugstàncies de rebuig procedents de les procedents de les cèl.lules que du la sang.cèl.lules que du la sang.Els òrgans que Els òrgans que constitueixen l'aparell constitueixen l'aparell excretor són els excretor són els ronyons, els urèters, la ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la bufeta urinària i la uretra.uretra.
ELS RONYOSELS RONYOSEls ronyons són dos òrgans situats per damunt la cintura, un a cada costat de la columna vertebral. Medeixen uns 12 cm i tenen forma de fesol. S'encarreguen d'ex treure l'aigua i les substàn cies de rebuig que conte la sang. El conjunt de l'aigua i les subsàncies de rebuig que extreuen, formen l'orina.Per produir l'orina, el renyo conté uns tubs microscòpics anomenats tubs urinífers.
EL VIATGE DE L'ORINA CAP A EL VIATGE DE L'ORINA CAP A L'EXTERIORL'EXTERIOR
L'orina fabricada als ronyons es recull en dos conductes anomenats urèta,que acaben en la bufeta.
La bufets és un òrgan muscular buit i elàstic que es troba a la part inferior del ventre,a la bufeta es guarda l'orina.
Per controlar que l'orina no surti continuament dela bufeta urinària, hi ha un múscul que és l'esfínter, que tanca la sortida de l'orina.
Quan la bufeta està plena, el esfínter es relaxa i surt l'orina per uns conducte anomenat uretra.En els homes, la uretra acaba en el penis, encanvi en les dones acaba en la vulva, per davant de la vagina.
FIFI
