TEMA 12- LA SEGONA REPÚBLICA (1931-36) (2ª part)

Història d’Espanya

2n de Batxillerat

TEMA 12.- LA IIa REPÚBLICA (1931-36)

1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT.

2. . EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).

3. LA CONFLICTIVITAT SOCIAL I L’IMPACTE DE LA CRISI ECONÒMICA DE 1929

4. . ELS GOVERNS CONSERVADORS. (1933-1936)

5. EL FRONT POPULAR. (1936, FEBRER-JULIOL)

El govern de republicans i socialistes.

EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).

- Des de desembre del 1931 a setembre del 1933 Azaña és el president d’un govern d’esquerres (republicans d’esquerra i socialistes) que intenta modernitzar (democratitzar) el país i acabar amb els problemes arrossegats durant un segle. Algunes d’aquestes reformes ja s’havien iniciat en Abril

La qüestió religiosa. Reforma educativa i obra cultural

La reforma militar.

La reforma agrària. Reforma social o laboral.

La reforma de l’Estat centralista: les autonomies.

.

. Els problemes del govern reformista: els adversaris de les reformes i la conflictivitat social.

Antecedents. L'anticlericalisme.

Vessants del’anticlericalismnticlericalisme

L’anticlericalisme dels intel.lectuals,anticlericalisme dels intel.lectuals, que se centraven en les qüestions polítiques i en centraven en les qüestions polítiques i en el predomini dels ordres religiosos en l’ensenyament, amb valors reaccionarisel predomini dels ordres religiosos en l’ensenyament, amb valors reaccionaris

La reforma religiosa.

L’anticlericalisme proletari,anticlericalisme proletari, centrat en els atacs d’obrers i jornalers a l’església per considerar-la un obstacle per al progrés i emancipació

de les classes treballadores, donat que sempre es posava de part dels grans propietaris

Per anticlericalisme podem entendre un conjunt de corrents molt diversos que anticlericalisme podem entendre un conjunt de corrents molt diversos que critiquen l'Església ja siga de manera doctrinal o en relació a la seua influènciacritiquen l'Església ja siga de manera doctrinal o en relació a la seua influència

en la societat i pels privilegis concedits per l'Estaten la societat i pels privilegis concedits per l'Estat

Però l’Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.A més, havia estat un bastió fonamental dels diferents règims liberals (des d’Isabel II) i

Gaudia d’amplis privilegis (recordeu el Concordat de 1851, encara vigent el 1931)

Però l’Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.A més, havia estat un bastió fonamental dels diferents règims liberals (des d’Isabel II) i

Gaudia d’amplis privilegis (recordeu el Concordat de 1851, encara vigent el 1931)

Però l’Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.Església espanyola manifestava una oposició radical al liberalisme i la democràcia.A més, havia estat un bastió fonamental dels diferents règims liberals (des d’Isabel II) i

gaudia d’amplis privilegis (recordeu el Concordat de 1851,)

En l'esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical: ja en les revolucionsDe 1835 es van asaltar convents en Madrid. Molts republicans criticaven el poder

I els privilegis de l'Església en l'ensenyament, la moral o la cultura. El Concordat de1851 es mantenia vigent el 1930.

En l'esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical: ja en les revolucionsDe 1835 es van asaltar convents en Madrid. Molts republicans criticaven el poder

I els privilegis de l'Església en l'ensenyament, la moral o la cultura. El Concordat de1851 es mantenia vigent el 1930.

En l'esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical: esquerra espanyola predominava un sentiment anticlerical: ja en les revolucionsDe 1835 es van asaltar convents en Madrid. Molts republicans criticaven el poder

I els privilegis de l'Església en l'ensenyament, la moral o la cultura. El Concordat deEl Concordat de1851 es mantenia vigent el 1930. (confessionalitat estat, control ensenyament i moral)1851 es mantenia vigent el 1930. (confessionalitat estat, control ensenyament i moral)

L’anticlericalisme es radicalitzarà i començaran a produir-se atacs violents i cremes d’esglésies i convents, especialment importants durant la Setmana Tràgica (1909).

En el mes de Maig de 1931 es produiren els primers atacs a convents i Esglésies, peròMaig de 1931 es produiren els primers atacs a convents i Esglésies, peròsense arribar als nivells de 1936. sense arribar als nivells de 1936.

Molts republicans s'identificaven en l'atac o la crítica a l'Església.Molts republicans s'identificaven en l'atac o la crítica a l'Església.(Es a dir es consideraven republicans en la mesura que anticlericals)(Es a dir es consideraven republicans en la mesura que anticlericals)

Detenció i expulsió del país del cardenal Segura (13 de maig del 1931)

«Cuando los enemigos del reinado de Jesucristo avanzan

resueltamente, ningún católico puede permanecer inactivo».

L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931

L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931 L’incendi d’Esglésies de Maig de 1931

Ciutats en què es van cremar convents i esglésies en maig del 1931

La qüestió religiosa.Objectiu: limitar la influència de l’església catòlica i secularitzar la vida social i política.limitar la influència de l’església catòlica i secularitzar la vida social i política.

Molts republicans espanyols tenien present l’exemple francés (1906)Molts republicans espanyols tenien present l’exemple francés (1906)

Mesures en la

Constitució

Aconfessionalitat de l’Estat. No obligatorietat ensenyament Religió a l’escola

Llibertat de cultes

Matrimoni civil i divorci

. Cementiris sota control municipal. (secularització)

Extinció del pressupost eclesiàstic en 2 anys

La llei deLa llei de Congregacions Religioses (1933Congregacions Religioses (1933) establia un límit de possessió de béns als ordes religiosos i establia un vot d’obediència al govern republicà

Expulsió dels jesuitesExpulsió dels jesuites. L’Església no podrà dedicar-se a l’ensenyament, ni el comerç, nila indústria

A més

Conseqüènciesonseqüències: l’Església catòlica passa a ser la pitjor enemiga de la República en general i de les esquerres en particular, cridant a oposar-se al sistema.

L’Església mobilitzarà la població a oposar-se a la Constitució i la legislació anticlerical i fins i tot promou i dona suport a la Campanya Revisionista,

base de la futura CEDA. Destaca l’impacte de la campanya en Castella, amb el Suport del camperolat castellà i dels terratinents.

Qualsevol procesó es convertirà en una demostració de partidaris i crítics amb l'Església i en un conflicte. Molts ajuntaments republicans prohibiren

les procesons i d’altres actes religiosos públics

Com a reacció augmentarà l’anticlericalisme popularaugmentarà l’anticlericalisme popular i el govern expulsarà del país al cardenal Segura i al bisbe de Vitòria.

Tanmateix, el contingut de la llei de Congregacions de 1933 apenes si s’aplicaràpel desenvolupament dels esdeveniments posteriors

El discurs d’Azaña. 1931

Artículo 26Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial.El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero.

Artículo 26(...)Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes.Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases1. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado.2. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependiente del Ministerio de justicia.3. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos.4. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza.5. Sumisión a todas las leyes tributarias del país.6. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de la Asociación.Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados.

Artícles de la Constitució. La llei de Congregacions Religioses de 1933

Artículo 27La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pública.Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos.Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno.Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas.La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni política salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo de Ministros.

Artícle 27 de la Constitució

El divorci i l’expulsió dels jesuites

La reacció dels bisbes espanyols. 1931

Reforma educativa i obra cultural.

Objectiu: garantir el dret a rebre una educació liberal, pública i laica a tota la població

Mesures

Creació de 10.000 escoles noves de primària amb un model d’escola mixta, escoles noves de primària amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïtalaica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós).S'augmentà el salari dels professors però no va donar temps a fer el mateix amb

els plans d'estudi

Creació de les Missions PedagògiquesMissions Pedagògiques per a fer arribar la cultura al món rural (biblioteques, cinema, teatre,...). Destacà també l’aportació

De García Lorca amb la companyia La Barraca

Artículo 48El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada.La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria.Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada.La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la vocación.La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana.Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos.Constitución de la IIa República Española (1931).

Les Missions PedagògiquesLes Missions Pedagògiques

Interior d'una escola de primària

Federico Garcia Loca i la Federico Garcia Loca i la Companyia La BarracaCompanyia La Barraca

.- La reforma militar.

Causes

La necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficialsLa necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficials

Reduir l’abast de la jurisdicció militarReduir l’abast de la jurisdicció militar

Acabar amb el perill de colp d’estat (no intervenció en políticaAcabar amb el perill de colp d’estat (no intervenció en política)

Mesures

S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució i fidelitat a la República, però es podien retirar amb el sou íntegre

Racionalització i revisió del sistema d’ascensos i escales, especialment durantrevisió del sistema d’ascensos i escales, especialment durantl’etapa de Primo de Rivera , afectant als africanistesl’etapa de Primo de Rivera , afectant als africanistes

Tancament de l’Acadèmia Militar de SaragossaTancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa

El principal artífex de la reforma fou Manuel AzañaEl principal artífex de la reforma fou Manuel Azaña

Valoració: s’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes)

Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general Sanjurjo, intentarà un colp d’estat Sanjurjo, intentarà un colp d’estat

contra la República en agost de 1932contra la República en agost de 1932També té relació amb l’Estatut de També té relació amb l’Estatut de

CatalunyaCatalunya

Es formarà la Unión Militar EspañolaUnión Militar Española (UME) (UME) en 1933, com una organització de militars de en 1933, com una organització de militars de

dretes clandestina i colpista dretes clandestina i colpista (alçament de 1936)(alçament de 1936)

ConseqüènciesConseqüències

El colp d’Agost de 1932 El colp d’Agost de 1932

Azaña i Franco Azaña i Franco Azaña en un discurs Azaña en un discurs