Tema 2 El relleu terrestre

Tema 2: El relleu terrestre i les aiges

4. Els grans accidents de relleu terrestre (mapes).

3. Les formes de relleu terrestre.

2. La formaci del relleu. Els agents interns i externs.

1. L'estructura de la Terra. Els continents i els oceans

5. L'aigua i la natura (presentaci a part).

6. Els rius, els llacs i les aiges subterrnies (presentaci a part).

1. L'Estructura de la Terra. Els continents i oceans

La Terra s una gran esfera lleugerament aplatada als pols que es divideix en tres grans zones concntriques.

La part ms interna s el nucli i representa un 15% del volum total del planeta.

- Nucli Intern: hi ha materials slids.- Nucli Extern: hi ha materials fosos.

Al seu voltant hi ha el mantell, que representa un 84% del volum de la Terra. Hi trobam el magma.

La capa externa s lescora, que amb prou feines representa l1% del total del planeta. Lescora, juntament amb la part superior del mantell, rep el nom de litosfera (litos=pedra)

Estructura de la Terra

Lescora terrestre t una amplada molt desigual.

- Gran amplada (escora continental): emergeix formant els continents.- Poca amplada (escora marina): capa ms prima del fons dels oceans.

Lescora terrestre no s llisa, sin que forma muntanyes, valls, depressions i planes que configuren el relleu de la Terra.

Everest 8.848m daltitud.

Fossa de les Marianes 11.022 m de profunditat.

El relleu de la Terra, encara que pareix estable, canvia a causa de lacci dels agents interns i externs.Els relleus es transformen lentament per lacci de laigua, del vent i tamb per lacci humana, aix com per l'acci de terretrmols i volcans.

Continents i oceans

Al nostre planeta les terres es troben repartides en diverses masses de terra o continents.Dividim la Terra en sis continents: frica, Amrica, sia, Europa, Oceania i Antrtida.

La superfcie dels continents presenta relleus molt variats com planes, altiplans, serralades, valls i depressions.

Els oceans banyen els continents i en modelen les costes amb espadats, platgesDistingim cinc oceans: Pacfic, Atlntic, ndic, rtic i Antrtic.

Enmig daquestes grans masses daigua sorgeixen els arxiplags amb les seves illes.

2. La formaci del relleu

2.1. Les plaques tectniques i la deriva dels continents

Segons la teoria de la deriva dels continents, lescora de la Terra estava formada per un nic continent, anomenat Pangea, que surava damunt del mantell.

A. Fa 200 milions danys



El moviment de rotaci de la Terra va rompre aquest nic continent i va donar lloc a les anomenades plaques tectniques.

B. Fa 65 milions danys

C. Els continents avui



Malgrat els moviments lents, quan dues plaques xoquen una es pot elevar i formar grans serralades, mentre que laltra senfonsa fins a crear fosses marines profundes.

Els punts de contacte entre dues plaques sn rees de gran inestabilitat, que es manifesta en forma de terratrmols i volcans.

Fosa de Puerto Rico

2.2. Agents interns de formaci del relleu

Falles i plecs Les forces internes de la terra poden deformar l'escora terrestre. Si les forces actuen damunt materials plstics, la superfcies de la Terra s'ondula i origina plecs.

Si les forces actuen damunt materials rgids, l'escora es fragmenta en blocs i origina falles.

Les forces internes de la Terra, i el moviment de plaques, provoquen els terratrmols i els volcans.

Els terratrmols sn sacsejades que soriginen a linterior de la Terra i que es propaguen en forma dones ssmiques.

http://almez.pntic.mec.es/~jrem0000/dpbg/1bch/tema2/sismosgrafos.jpghttp://coyunturapolitica.files.wordpress.com/2009/04/sismografo.jpgSISMGRAF

Els volcans sn profundes esquerdes a lescora terrestre per les quals puja el magma. Aquest magma pot sortir a lexterior en forma derupci volcnica.

En les erupcions volcniques sexpulsen gasos, cendres, pedres i lava incandescent. Aquests materials, en contacte amb laire, es refreden i formen els anomenats cons volcnics.

Estructura dun volc

2.3. Els agents externs de modificaci del relleu

-Formes de la Terra depenen dagents externs (aigua, vent, vegetaci, ser hum)-Agents externs modifiquen el relleu i tendeixen a igualar-lo: rebaixen cims, omplen valls i regulen costes.

a) Acci de laigua (Principal agent modelador del paisatge)

Pluja: desgasta muntanyes, obre barrancs i valls arranca i transporta materials que diposita en planures i deltes (materials sedimentaris).

Gel: Romp parets roques al filtrar-se entre elles en estat lquid.

Dissoluci: Reacci qumica amb components de les roques formant galeries daigua subterrnia.

Ones, corrents marines i marees actuen sobre el litoral desgastant roques blanes o acumulant arena en platges i golfs.

Demos1_t03_p32_2http://plantandsoil.unl.edu/croptechnology2005/UserFiles/Image/siteImages/GullyErosionPasture-NRCS-LG.jpg

http://www.mondarizenelmundo.com/imagenes_concurso/AGUAmondariz_1245319885.jpg

Erosi aigua de la mar a la costa

http://sobreespana.com/wp-content/uploads/2009/01/playa-de-las-catedrales.jpgDemos1_t03_p32_1

deltaebro

Erosi del gla/gel

Erosi aiges subterrnies

b) Acci del vent

-Desgasta roques i transporta partcules darena que erosionen per impacte, altres roques.-En condicions de sequedat i escassetat de vegetaci (Desert Sahara)

http://www.egiptomania.com/geografia/imagen/oasis18.jpgDemos1_t03_p33_1

Erosi del vent

c) Acci de la vegetaci

-Arrels penetren en el sl rompent la roca i fixant el sl.

http://2.bp.blogspot.com/_0KesTNgJUos/SXjH-OPf50I/AAAAAAAAAWM/A5L3EnjEYI0/S730/Ra%C3%ADces.JPG

d) Acci del ser hum

-Avanos tcnics contribueixen a transformar el territori rpida i intensament.-Urbanisme (creaci i expansi de ciutats), aix com construccions infraestructures i equipaments (vies de comunicaci, pantans, ponts, ports) transformen el paisatge.

region litoral o costa, comunidades y ciudades, regiones litoralesLsser hum modifica el relleu

http://i40.tinypic.com/300feib.jpghttp://eco.microsiervos.com/images/hotel-ilegal.jpghttp://www.mexicomigrante.com/wp-content/uploads/2009/06/deforestacion1.jpghttp://farm1.static.flickr.com/204/501884507_0f2c3d1fe5_o.jpg

http://www.panoramio.com/photos/original/3371209.jpg

3. LES FORMES DE RELLEU TERRESTRE

El relleu s el conjunt de formes o accidents geogrfics que formen la superfcie terrestre.

Sobre el relleu hi corren les aiges, hi creixen els vegetals i hi viuen els animals i les persones.

3.1. El relleu continental

3.1.1. El relleu interior

Muntanya: Elevaci important de terrenys amb fora pendent.

Serralada: Conjunt de muntanyes ms o menys alineades.

Serra: Conjunt de muntanyes ms petit que una serralada.

Serra de Tramuntana

Puig: Muntanya de redudes dimensions.

Vall: Depressi entre muntanyes on hi pot haver un riu, un torrent, etc.

Depressi o Conca: Extensi de terreny ms o menys plana situada ms avall que els terrenys que l'envolten.

Depressi de l'Ebre

Altipl (Meseta): Elevaci extensa de terreny ms o menys plana.

3.1. El relleu continental

3.1.2. Relleu litoral

Cap de Gata

Arxiplag: Conjunt d'illes prximes entre s.

Golf: Entrada de mar dins la terra, habitualment de forma rodona i grans dimensions. Badia: Semblant al golf per de menors dimensions.

Ria: Desembocadura d'un riu en la qual l'aigua de la mar s'endinsa en el continent.

Delta: Territori generalment triangular, format a la desembocadura dels rius per l'acumulaci de sediments.

Albufera: Llac litoral separat de la mar per un cord d'arena, per que est en comunicaci amb la mar per un o ms punts.

3.2. El relleu submar

DORSAL OCENICA: Serralada submarina de gran extensi.

FOSSA MARINA: Gran depressi dels fons ocenics o martims que sovint arriben als 6.000 metres de profunditat i, en ocasions, fins als 11.000 metres.

PLANA ABISSAL: Extensi de terreny pla a la zona ms profunda dels mars i oceans; entre 3.000 i 7.000 metres de profunditat.

PLATAFORMA CONTINENTAL: Zona martima que baixa suament fins els 400 m. L amplitud fins a la costa pot oscillar entre escassos metes i alguns kilmetres. Es la continuaci submarina dels continents.

Departament de Cincies Socials



Education

Tema 2 El relleu terrestre