TEMA 2: LA PENNSULA IBRICA EN LALTA EDAT MITJANA: AL-NDALUS

QU VEUREM EN AQUEST TEMALA ZONA MUSULMANAAL-NDALUS: EVOLUCI POLTICA

ECONOMIA

SOCIETAT

CULTURA i ART

LA ZONA CRISTIANAELS REGNES DEL NORD del s. VIII al s. XELS DISTINTS REGNES

ECONOMIA

SOCIETAT

CULTURA i ART

LA CRISI DEL CALIFAT DAL-NDALUSCAUSES

1. AL-NDALUS

Lany 710 els visigots nomenen Roderic rei, una part dells no estan dacord i demanen ajuda als musulmans

Lany 711 un exrcit de berbers desembarquen a Gibraltar i vencen a Roderic en la batalla de Guadalete.

En tres anys van conquistar quasi tota la pennsula. Els visigots que no es van rendir es van refugiar a les muntanyes del nord-oest (asturs).

Lany 722 en la batalla de Covadonga els asturs van vncer els musulmans dirigits per Pelai.

CONQUESTA DE LA PENNSULA

Causes de la rapidesa de la conquesta:La desintegraci de lexercit visigot desprs de la batalla de Guadalete.

Leficcia militar dels soldats musulmans, motivada per la fe

Les mesures favorables dels musulmans cap a la poblaci cristiana i jueva.

Laliana dels musulmans amb alguns nobles visigots

La Batalla del Guadaletemadridmedieval

EVOLUCI POLTICAEMIRAT DEPENDENT DE DAMASC (711-756)

EMIRAT INDEPENDIENTE DE DAMASC (756-929)

CALIFAT DE CRDOVA (929-1031)

REGNES DE TAIFES (1031-1085)

ELS IMPERIS NORD-AFRICANS: ALMORVITS I ALMOHADES (1085-1212)

abderraman1Abd al-Rahman I

Abd al-Rahman III

EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC:
711-756

En un principi, al-ndalus sorganitza com una provncia dependent del Califat de Damasc. La capital de al-ndalus es fixa a Crdova.

EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC:
756-929

El 756, Abderraman, supervivent de lassassinat de la famlia Omeia de Damasc per la famlia abbssida, fuig a al-ndalus i es proclama emir de Crdova: Abderraman I. Aix va significar la seva independncia poltica, tot i que mant la dependncia religiosa cap al Califat.

abderraman1ABDERRAMAN I

coras_del_emirato_de_cordoba-300x232

CALIFAT DE CRDOVA:
929-1031

El 929, desprs de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa. Aix significa que a ms de tenir independncia poltica, tamb tindr la mxima autoritat religiosa.

Archivo:AbderramnIII.jpgABDERRAMN III

350px-Al-Andalus-de-910 Lndalus aconsegueix la seva mxima esplendor poltica, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapala multitud de rtzies contra territoris cristians.

mezquita_cordoba_0

REGNES DE TAIFES:
1031-1085

Desprs de la mort dAlmansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes. Les taifes, ms afeblides per la desuni, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part del territori musulm.

Reinos_de_Taifas_1080

REGNE DELS ALMORVITS I ALMOHADES:
1085-1212

Uns pobles berbers (nmades musulmans provinents del nord dfrica), primer els almorvits i desprs dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar lavan dels cristians. Per el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: grcies a la uni dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gaireb tot al-ndalus.

LECONOMIA

Bases de leconomia de Al-ndalus

Activitats rurals

Activitats urbanes

Agricultura

Ramaderia

Mineria

Comer

Artesania

Cultius de sec i de regadiu

Canals, squies, pous, snia

Ovelles, coloms, abelles

Ferro, plom, coure, plata, or

Teixits, orfebreria, vidre, cermica, paper, armes

Interior

Exterior

000

RABS: eren els que governaven i tenien ms riqueses. Tamb eren els propietaris de les millors terres.BERBERS: eren els ms nombrosos, per amb menys poder. Ramaders, llauradors, soldats.MULADS: Alguns es van convertir a la religi, la llengua i les costums de lIslam per tenir els mateixos drets que els musulmans MOSSRABS: habitants de la pennsula no convertits a lislamJUEUS: Vivien en barris separats anomenats jueries. Es dedicaven a les faenes artesanals i comercials.ESCLAUS: Treballaven com a servents, a les mines i en lesfaenes ms dures

MUSULMANS

NO MUSULMANS

LA SOCIETAT

ART

Caracterstiques:Absncia de figures humanes

Materials de construcci pobres (rajola i algeps)

Decoraci calligrfica, llaceries i atauric

Arc de ferradura i mig punt

Dovelles de dos colors, blanc i roig

Capitells i columnes destil visigtic

arc de mig punt

ATAURIC O VEGETAL

TIPUS DE DECORACI

CALLIGRFICA

LLACERIES

CAPITELLS VISIGOTS

DOVELLES

COLUMNES VISIGODES

2. LA ZONA CRISTIANA

Al nord de la Pennsula es van formar els regnes cristians que es van expandir lentament cap el sud.

ASTRIES

LLE

CASTELLA

NAVARRA

ARAG

COMTATS CATALANS

Astries - LLE:

Regne d'Astries ( s. VIII ): Va nixer a partir del petit nucli de Don Pelagi. Alfons I va ser el primer rei dAstries . Al s. X Alfons III conquist els actuals territoris de Galcia, Astries i Lle, i passa a denominar-se Regne de Lle.

Navarra:

Regne de Navarra ( s. IX): Aquest territori estava sota el domini del regne franc. La famlia Aritza aconsegu la independncia i la formaci dun regne a Pamplona. Posteriorment sanomen regne de Navarra.

Arag:

Regne d'Arag (s. XI): sotms al regne de Navarra, fins al s. Xl. Amb Ramir I sindependitz i forma el dArag. Al s. XII s'afegiren els comtats catalans.

ECONOMIA-SOCIETAT-REPOBLACI

Economia:Agricultura de subsistncia. Conreu principal els cereals. Tcniques agrcoles primitives (rotaci de conreus)

Ramaderia. La ms important la ovina

Comer. Poca importncia. Intercanvis mitjanant el bescanvi o barata

Societat

Nobles: grans propietaris de terres

Llauradors vassalls que treballen les terres dels nobles. Llauradors lliures que treballen les seues prpies terres.

Repoblaci de les terres conquerides als musulmans. Es feia:Donant terres als llauradors lliures a canvi de viure en zones frontereres

Atorgant furs (privilegis) a les ciutats o regions

Cedint terres a lesglsia per a que les treballen els monjos

Donant les terres als nobles per a que les defensaren

LA CRISI DEL CALIFAT DAL-NDALUS

Factors que van influir:La divisi poltica i la guerra civil en al-ndalus. El califat de Crdova es va dividir en regnes de taifes

La crisi comercial. Degut a la divisi del califat les rutes comercials i els beneficis es van reduir.

Laugment dels impostos per a sostenir els exercits. Per a fer front a les revoltes i a les guerres civils es van augmentar enormement les despeses dels exercits

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel del esquemaOctavo nivel del esquemaNoveno nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

19/09/16