TEMA 3: LA PLENA EDAT MITJANA I EL FEUDALISME. Segles XI-XII-XIII

QU VEUREM EN AQUEST TEMA

LA SITUACI POLTICA EN ELS SEGLES XI, XII i XIIIEL MN MUSULM

EL MN CRISTI: Europa Oriental i Occidental

LA RESTA DEL MN: frica, sia i Amrica

EL SISTEMA FEUDALLA MONARQUIA FEUDAL

ORIGEN DEL FEUDALISME

RELACIONS DE VASSALLATGE

EL FEU: parts del feu

ECONOMIA I SOCIETAT

LESGLSIA

LART ROMNICARQUITECTURA

ESCULTURA

PINTURA

1. LA SITUACI POLTICA s. XI, XII XIII

MN MUSULM: el califat rab es va dividir. Adquireixen protagonisme els turcs. Nous califats en Egipte (fatimista) i nord dfrica (almorvit)

MN CRISTI: limperi bizant es va mantenir. Limperi carolingi es va dividir i va aparixer el Sacre Imperi Romanogermnic. Els regnes cristians de la pennsula van seguir conquistant territoris dal-ndalus

RESTA DEL MN:FRICA: van prosperar diversos regnes al voltant del desert del Shara

SIA: al centre els mongols, van invadir Xina, el mn musulm i Europa Oriental. A lest Imperi Xins. Al sud regnes dndia i Indoxina.

AMRICA: civilitzacions olmeca, maia i inca

2. EL SISTEMA FEUDAL

FEUDALISME: sistema poltic, social i econmic que es va consolidar en els regnes cristians durant la plena edat mitjana (segles X a XIII)Caracterstiques: Prdua de poder dels monarques.

Relacions de fidelitat personal. Relacions de vassallatge

Economia organitzada al voltant dels feus.

ELS ORGENS DEL FEUDALISME

El poder dels reis era molt dbil.

Per a lluitar contra els nous pobles invasors sollicitaven ajuda dhomes armats (nobles).

Aquests homes armats rebien terres com a pagament per la seua ajuda (feus).

Els nobles es van convertir en senyors feudals amb poder complet sobre els habitants del feu.

Al feu vivien serfs i llauradors (camperols lliures)

REISENYORS FEUDALSCAVALLERSCAMPEROLS I SERFS

FeusAjuda militar i consellMantenienAjuda militar i defendre els feusTreball i pagar impostosProtecciRELACIONS DE VASSALLATGERELACIONS DE SERVITUDLES RELACIONS DE VASSALLATGE

RELACIONS VASSALLATGE: Cerimnia de lhomenatge

- En primer lloc, el senyor i el vassall sagafaven de les mans (inmixtio manuum).- Desprs, posaven les mans sobre levangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor (sacramentum).- El senyor en senyal de pacte i amistat el besava (osculum).- I a continuaci el senyor li donava un objecte o quelcom representatiu que corroborava lhomenatge (investidura).- El vassall havia de donar al senyor, consell (consilium) i ajudar-lo amb les armes (auxilium) quan fos necessari. - Aquesta cerimnia es feia tamb amb altres nobles inferiors socialment. Per aix, sha dit que en el feudalisme tothom s vassall de tothom.

EVOLUCI DEL FEUDALISME

A partir de la baixa edat mitjana el feudalisme es va anar descomponent per tres raons: Laugment del poder i de lautoritat dels monarques

El desenvolupament del comer i el creixement de les ciutats.

Les revoltes dels llauradors

EL ELEMENTS DEL FEU

BOSCOS DEL SENYOR

MOL

POBLAT

RESERVA SENYORIAL

MASOS

FERRERIA

CASTELL

MASOS

RESERVA SENYORIAL

RESERVA SENYORIAL

3. LECONOMIA

Leconomia era de SUBSISTNCIATota la producci es destinava a lautoconsum

La poca producci sobrant es venia en mercats locals.

Tamb es comerciava amb productes artesanals, eines i teixits

3. LECONOMIA

Lactivitat econmica principal era LAGRICULTURAConreaven: cereals, verdures, llegums, ...

Dels animals: llet, ous, formatge, mel, ...

De la natura: fusta, animals de caa, fruites silvestres

De la RAMADERIA obtenien:Llana i cuir: per a fer roba, sabates, ...

Animals de tir: cavalls, bous, ases i muls.

Cavalls de guerra.

3. LA SOCIETAT

PRIVILEGIATS

NO PRIVILEGIATS

PRIVILEGIATSNO PRIVILEGIATSNOBLESACLEROALTA NOBLESABAIXA NOBLESASERFSCAMPEROLS LLIURESARTESANS COMERCIANTSBisbes (dicesi)BAIX CLEROALT CLEROReis, ducs, comtesAbats (monestirs)Barons, cavallersSacerdotsMonjos

3. LA SOCIETAT

4. LESGLSIA

PAPA

ABAT(ABADIA)CLERO REGULARCARDENALMONJO(MONESTIR)CAPELL(PARRQUIA)BISBE(DICESI)CLERO SECULAR

ORGANITZACI

4. LESGLSIA

4. LESGLSIA

PODER POLTIC:Els reis intervenien en el nomenament dels bisbes.

Els alts crrecs de lesglsia acudien a les corts per assessorar als reis

El papa podia excomunicar a qualsevol persona, incls els reis

PODER ECONMIC:Molts reis i nobles cedien terres i feus a lesglsia, es va convertir en la propietria principal.

Cobrava el delme (una desena part de la producci agrcola que havien pagat els llauradors)

PODER CULTURAL:Era lencarregada de transmetre la cultura (cpia de textos antics, educar, les creences religioses)

La por a linfern i a la fi del mn, pelegrinatges a Roma i Santiago, relquies, croades.

5. LART ROMNIC

CARACTERSTIQUES GENERALS:Art rural

Promotors de les obres eren la noblesa i lesglsia. Es construen ermites, monestirs i catedrals

ARQUITECTURA: CaracterstiquesMurs gruixuts de pedra i poques finestres

Arc de mig punt, voltes de can i darestes

A lexterior contraforts (pilars adossats a la pared). A linterior columnes (cilndriques) i pilars.

Planta de creu llatina amb creuer, 3 naus a linterior, i absis

Faanes amb portalades i una o dues torres amb campanar

Estil artstic predominant a Europa del segle XI al XIII

CATEDRAL

ERMITA

MONESTIR

VOLTA DE CAN

ARC DE MIG PUNT

VOLTA DARESTES

CONTRAFORTS

COLUMNESCILNDRIQUES

PILAR

PLANTA DE CREU LLATINA

PORTALADA

ESCULTURA I PINTURA: CaracterstiquesTenen una funci didctica (poblaci analfabeta i aix aprenen els relats bblics) i decorativa.

Les imatges tenen carcter simblic (representen idees a travs de dibuixos) . Figures rgides i rostre inexpressiu, la mida depn de la seua importncia

Estil esquemtic (detalls poc definits)

ESCULTURALes escultures sesculpien en pedra o es tallaven en fusta. Imatges de Crist en la creu i Marededus amb el Jesuset. Sadaptaven a larquitectura en portalades, columnes, faanes.

PINTURALes pintures es feien sobre els murs o parets, sobre taula o en miniatures en els llibres. Els dibuixos amb lnies i colors plans (sense volum)

ESCULTURA

ESCULTURA

PINTURA

PINTURA

PINTURA: MINIATURES

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel del esquemaOctavo nivel del esquemaNoveno nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

22/10/16

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Feu clic per editar el format del text de l'esquemaSegon nivell d'esquemaTercer nivell d'esquemaQuart nivell d'esquemaCinqu nivell d'esquemaSis nivell d'esquemaSet nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivel

Quinto nivel

22/10/16

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Feu clic per editar el format del text de l'esquemaSegon nivell d'esquemaTercer nivell d'esquemaQuart nivell d'esquemaCinqu nivell d'esquemaSis nivell d'esquemaSet nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivel

Quinto nivel

22/10/16

Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Feu clic per editar el format del text de l'esquemaSegon nivell d'esquemaTercer nivell d'esquemaQuart nivell d'esquemaCinqu nivell d'esquemaSis nivell d'esquemaSet nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivel

Quinto nivel

22/10/16