26
TEMA 4.- L’ART TEMA 4.- L’ART ROMÀNIC (b) ROMÀNIC (b) Salvador Vila Esteve Salvador Vila Esteve Història de l’Art Història de l’Art 2n de Batxillerat 2n de Batxillerat

Tema 4. L'art Romànic(b): escultura i pintura

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

TEMA 4.- L’ART TEMA 4.- L’ART ROMÀNIC (b)ROMÀNIC (b)

Salvador Vila EsteveSalvador Vila Esteve

Història de l’ArtHistòria de l’Art

2n de Batxillerat2n de Batxillerat

Page 2: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

TEMA 4.- L’ART ROMÀNIC.1.- EL CONTEXT HISTÒRIC.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS.3.- L’ARQUITECTURA ROMÀNICA.4.- L’ESCULTURA ROMÀNICA.5.- LA PINTURA ROMÀNICA.

Page 3: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

4.- L’ESCULTURA ROMÀNICA.4.1.- Característiques generals.4.2.- Iconografia bàsica.4.3.- Les portalades.4.4.- Els capitells.4.5.- L’escultura devocional exempta.

Page 4: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

4.1.- Característiques generals (I).Antecedents: l’escultura tardoromana (frontalitat, hieratisme) i les representacions

escultòriques en capitells i arcs de triomf i les xicotetes escultures ornamentals associades a l’orfebreria dels bàrbars (escultura plana i simbolisme)

L’escultura romànica és una mostra del poder de l’església: quasi tota l’escultura és religiosa

Suposa la recuperació de l’escultura monumental en l’art occidental: des de la fi de l’època romana es feia molt poca escultura monumental i és el romànic qui la recupera

Materials: sobretot la pedra, però també la fusta en l’escultura exempta (talles)

Temàtica: quasi tots els temes representats són religiosos (trets de la Bíblia i les vides dels sants), però també trobem animals fantàstics (bestiari), algunes escenes de la vida quotidiana,

motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament)

Doble funció: decorativa (donar bellesa a les construccions arquitectòniques) i, sobretot, didàctica (adoctrinar religiosament a través de les representacions a una població analfabeta)

La tasca didàctica o adoctrinadora és doble: escultures de caràcter més popular a les esglésies per al poble i de caràcter més culte per als monjos als monestirs (control de l’església als dos)

Subordinació almarc arquitectònic

L’escultura (com la pintura) s’ha d’adaptar als llocs dels edificis que podrà decorar: les figures s’adapten a l’espai i no a l’inrevés

Açò provoca incomoditat espacial, postures forçades, rigidesa i escàs moviment

Les figures són hieràtiques, rígides i poc expressives (amb excepcions)

Soc una dona vella i pobra, ignorant de tot; no sé llegir. A l’església del meu poble em mostraven un paradís pintat, amb arpes, i un infern on bollien les ànimes dels condemnats. L’un m’alegra, l’altre em fa por.

Versos escrits pel poeta francés medieval François Villon, pensant en sa mare.

“Els ensenyaments de l’església sobre el destí final de les nostres vides en la Terra prenien cos a les escultures sobre el pòrtic del temple. Aquestes imatges vivien en l’esperit de les gents amb major intensitat que les paraules del sermó pronunciat pel predicador.”

E. H. Gombrich

“Les imatges són per als il·letrats el mateix que les paraulesper a aquells que saben llegir” (sant Gregori)

Page 5: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

4.1.- Característiques generals (II).Escultura antinaturalista: s’exageren les formes, els cossos s’allarguen, es fan més grans les

parts més expressives, les figures adopten postures estranyes i forçades (marc arquitectònic),...

Simbolisme: pràcticament tot allò que es representa té un significat simbòlic (per això no importa que s’assemble a la realitat), des de cadascun dels personatges, als animals o els vegetals (signes i al·legories), configurant-se una iconografia pròpia que barreja

elements bizantins, paleocristians i preromànics amb els bestiaris, la Biblia i els sants

Les figures de les persones “normals” no són retrats de persones concretes, sinó que representen a la humanitat en conjunt

Falta de perspectiva i absència de fons arquitectònics i paisatgístics (bidimensionalitat)

Els criteris de bellesa, perspectiva, realitat i perfecció del món clàssic s’abandonen

Perspectiva jeràrquica: quan més important és un personatge, més gran se’l representa

Tendència a omplir tot l’espai compositiu (cert horror vacui)

Tendència a l’esquematisme i la simetria compositiva

Utilització de la policromia (no es conserva pràcticament en cap relleu)

Anonimat de l’artista: quasi mai coneixem el nom de l’autor, considerat un artesà

Tipologia: predominen els relleus (altrelleus i baixrelleus), que es concentren sobretot a les portalades dels temples i als capitells , però també trobem escultura devocional exempta

Evolució: l’escultura anirà fent-se lentament més realista i expressiva, apropant-se al gòtic

Page 6: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

4.2.- Iconografia bàsica (I).La iconografia és un element molt important degut al simbolisme de l’art romànic

Els temes els prenen de la Bíblia sobretot, especialment dels evangelis i l’Apocalipsi, però també de les hagiografies (vides de sants), els bestiaris (animals fantàstics)

i les miniatures dels llibres medievals

Maiestas Domini (Crist en Majestat)

o Pantocrator (“el que ho pot tot”)

És la representació de Crist (de vegades junt a Déu Pare) dins d’un oval (mandorla), com un ser omnipotent en actitud

de beneir o jutjar i amb el llibre (evangeli) a la mà

Sol anar acompanyat pel tetramorfos: representació simbòlica dels quatre evangelistes

La figura de Crist-Déu és el centre de la composició: és la més gran (perspectiva jeràrquica), es situa al centre i la resta de figures

es situen al voltant d’ella, sovint mirant-laNormalment el Crist en Majestat s’integra en un altre tema més ampli:

Judici Final, Triomf de la Ciutat de Déu o l’Ascensió

Verge Theotocos o Kiriotissa: representació de la Mare de Déu asseguda i fent de tron per al seu fill, que descansa sobre ella, normalment en actitud de beneir

Page 7: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

4.2.- Iconografia bàsica (II).

Altres personatges bíblics importants: els 4 evangelistes, els 12 apòstols, els 24 vells de l’Apocalipsi i els profetes

També destaquen les representacions de sants, cadascun amb els atributs que els distingeixen i representant-se algun miracle, turment o mort

Al·legories: són representacions de les virtuts i dels pecats

Representacions d’animals reals o imaginaris (bestiari): sempre tenen un simbolisme, ja siga bo (aus, especialment la cigonya i l’àguila, lleons, anyells, grifs) o dolent (serp, conill,

mono, porc, porc-senglar, cabra, cabró, dracs, anfisbenes, arpies, sirenes, centaures, basiliscos)

També trobem representacions vegetals (també simbòliques) i geomètriques (el Crismó,...)

Page 8: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

4.3.- Les portalades.La portalada té un simbolisme propi: és el lloc de trànsit entre allò sagrat i allò profà,

“l’arc de triomf” que condueix a Déu, però també el que el separa del món dels humans

Normalment és el lloc de major decoració escultòrica de tot el temple

Parts

El timpà: situat en la “llum” de l’arc és la part més important, on es situa la principal escultura de la portalada i al voltant de la qual es situaran la resta

Les arquivoltes: sèrie d’arcs concèntrics on es solen representar xicotetes figures disposades radialment o bé decoració vegetal o geomètrica

La llinda: part horitzontal i rectangular que sosté el timpà (no sempre hi ha) i que pot tindre figures o decoració geomètrica

Els brancals: són les columnes que sostenen els arcs o arquivoltes, disposades als costats de la porta, amb el capitell esculpit i, de vegades, amb figures escultòriques superposades al fust

Mainell o trencallums: és la columna situada al centre de la porta que sosté la llinda o el timpà, en el fust de la qual es solia col·locar una imatge de Crist,

la Mare de Déu o el sant a qui es consagrava el temple

De vegades també podia aparèixer decoració escultòrica als carcanyols o disposada en frisos sobre la façana, als dos costats de la portalada (Ripoll)

Page 9: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

SANTA MAGDALENA DE VÉZÉLAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I EL PENTECOSTASANTA MAGDALENA DE VÉZÉLAY: PORTALADA DEL JUDICI FINAL (segle XII)

Page 10: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

SANT PERE DE MOISSAC (1110-1130): PORTADA DE L’APOCALIPSI

LLINDA: L’INFERNMAINELL: SIS LLEONES DE LA REVELACIÓMAINELL: PROFETA ISAIESFRIS: FUGIDA A EGIPTE

Page 11: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)

EVA

Page 12: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)

Page 13: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

PÒRTIC REIAL DE CHARTRES (romànic final: segle XIII)

Page 14: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XII)

Page 15: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XII)

Page 16: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ

Page 17: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

CATEDRAL DE SANTIAGO: PORTALADA DE LES PLATERIES (segle XII)

ADÚLTERAREI DAVID

Page 18: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

CATEDRAL DE SANTIAGO: PÒRTIC DE LA GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)

http://www.telefonica.net/web2/rinconesdesantiago/Paginas/Portico%20de%20la%20gloria.htm

MAIESTAS DOMINIVISIÓ DEL JUDICI FINAL: Dotze tribus d’Israel adorant el Corder (timpà) i 24 vells de l’Apocalipsi (arquivolta)Vells de l’Apocalipsi amb instruments (detalls)Apòstol Santiago (mainell)Profetes Jeremies, Daniel, Isaies i Moisés (brancal esquerre)Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)Autorretrat del Mestre Mateo (mainell, mirant cap a l’altar)

Page 19: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

4.4.- Els capitells.Els capitells romànics tenen forma cúbica o de campana invertida (normalment amb

un cimaci de tronc de piràmide invertida dalt) i no repeteixen les formes com els clàssics, sinó que s’utilitzen com a suport per a l’escultura, individualitzant-los

Molts capitells presenten una decoració abstracta (geomètrica o vegetal), però altres estan historiats: es representen escenes de la Bíblia o vides de sants o animals simbòlics

Exemple: els capitells de sant Cugat del Vallès i els capitells (i panells) del claustre de Santo Domingo de Silos

Page 20: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

CAPITELLS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Page 21: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

SANTO DOMINGO DE SILOS: CAPITELLS

Aus (ànimes ascendents) menjant fruits terrenals (pecat)Figures del Bestiari amb cap de dimoniCérvols (ànima humana) enredats en talls (pecat)ArpiesLes Virtuts detenen els VicisImitació de cistelles de vimet

Page 22: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

SANTO DOMINGO DE SILOS: PANELLS

Dubte de sant TomàsCamí d’Emaús o Deixebles d’EmaúsAscensió i PentecostaDavallament i SepulcreAnunciació o Coronació de la Verge i Arbre de Jessé

Page 23: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

4.5.- L’escultura devocional exempta.En l’escultura exempta o d’embalum rodó destaquen les talles devocionals de fusta policromada (imatgeria), fetes normalment per a posar-les a l’altar o a les capelles

La rigidesa, l’estatisme i el monolitisme són les característiques principals: són escultures poc expressives, on el rostre apareix solemne i seré, sense expressar cap sentiment

Tres temesfonamentals

La Crucifixió, amb un Crist triomfant que no expressa dolor i que pot aparèixer vestit amb una túnica de dalt a baix (Crist en Majestat, com la

Majestat Batlló) o cobrint-li sols de la cintura als genolls (Crist Nu)

La representació de Maria com a Sedes sapientiae (tron de la saviesa) o Verge Theotocos: imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut

sobre ella, amb els ulls ametllats i sense cap relació ni sentiment

El Davallament de la Creu: grup escultòric amb Crist, que és baixat de la creu, i els dos lladres (Davallament de Sant Joan de les Abadesses)

A més de la imatgeria (fusta policromada) també destaquen les escultures en ivori (Crist de Ferran I i Sança) i alguns relleus en bronze (portes de Sant Zenó de Verona)

MAJESTAT BATLLÓ (mitjan segle XII)CRIST DE TAULL (finals segle XII)VERGE DE GER I MARE DE DÉU D’IGUACELMARE DE DÉU DE VICIANA I VERGE DE PAMPLONADAVALLAMENT O SANTÍSSIM MISTERI DE SANT JOAN DE LES ABADESSSES (1271)DAVALLAMENT D’ERILL LA VALL (primera meitat segle XII)CRIST DE FERRAN I I SANÇA (1063)PORTA DE SANT ZENÓ DE VERONA

Page 24: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

5.- LA PINTURA ROMÀNICA (I).

Finalitat fonamentalment didàctica (adoctrinadora), però també decorativa

Subordinació de les figures al marc arquitectònic i l’espai físic en general: es destinarà fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes,...)

Dos tipus principals de representacions: pintura mural al fresc (parets dels temples) i pintura al tremp sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya), encara que

també podem trobar pintura sobre fusta (vigues) i miniatures als llibres, a més dels tapissos

Predomini absolut de la pintura religiosa i la seua iconografia simbòlica i al·legòrica: representacions de Crist (Crist en Majestat o Maiestas Domini especialment),

Judici Final, la Mare de Déu amb el Nen i altres temes de l’Antic i el Nou Testament

Absència de perspectiva i tendència a crear fons monocromàtics en lloc de paisatges o arquitectures de fons (bidimensionalitat)

Perspectiva jeràrquica: quan més important és el personatge més gran se’l representa

Jerarquització espacial: el tema més important figura a l’absis, envoltant per personatges secundaris d’eixe tema, mentre els murs laterals es reserven a altres escenes de l’Antic i el

Nou Testament que s’han de llegir d’esquerra a dreta i de dalt cap a baix (Bíblia en imatges)

Page 25: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

5.- LA PINTURA ROMÀNICA (II).

Els contorns de les figures es delimiten amb un dibuix gruixut i fosc (predomini del dibuix)

Els colors s’apliquen de forma plana o uniforme (grans taques de color), però tenen una àmplia varietat cromàtica de poques tonalitats, però intenses

La lluminositat pictòrica ix del mateix color (és interior, no exterior: no hi focus de llum ni ombres): llum simbòlica i espiritual

Irrealisme, antinaturalisme i simbolisme: no es persegueix representar la realitat, sinó transmetre el missatge de la manera més clara possible, exagerant

les parts considerades importants front a la resta

Absència de moviment (hieratisme), proporcionalitat i perspectiva: és un art de composicions estàtiques i rostres inexpressius, hieràtic i semblants entre ells

Simetria compositiva, juxtaposició de figures i tendència a l’esquematisme (composicions simples i regulars)

Horror vacui: tendència a omplir tot l’espai compositiu

Valor narratiu (contar una història) i simbòlic (simbolisme romànic: iconografia)

Page 26: Tema 4.  L'art Romànic(b): escultura i pintura

5.- LA PINTURA ROMÀNICA (III): ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA.

Estil italobizantí

El trobem a Catalunya, per contacte amb la Llombardia i el sud de França

Característiques: pintura més hieràtica i frontal, sense efectes espacials ni volumètrics, amb allargament i estilització dels cossos i obsessió per la simetria (espiritualitat i monumentalitat)

Exemples: Sant Climent i Santa Maria de Taull, Vera Cruz de Maderuelo (Segòvia) i frontal de santa Maria d’Avià

Estilfrancoromànic

Se’n deriva de les miniatures dels llibres i és un estil més naturalista i detallista, amb un poc més de moviment

i espontaneïtat i amb fons clars (és més “amable”)

Exemples: frescos de la cripta de San Isidoro de Lleó

Influència local mossàrab (o islàmica): es tracta de pintures apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes animals d’influència oriental

(San Baudelio de Berlanga i San Roman en Toledo)

SANT CLIMENT DE TAULL (1123)SANTA MARIA DE TAULL (1123)VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII)FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segle XII)SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI)ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)