Tema 4. L’Art medieval4.2. ROMANIC

http://www.rtve.es/alacarta/videos/las-claves-del-romanico/claves-del-romanico-20110701-0935-43/1142847/

Font: Història de l’Art

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpció Granero Cueves

ARQUITECTURA ROMÀNICA

Característiques generals

Les CÚPULES es solen reservar per als CREUERS de les esglésies icatedrals i poden estar sobre TROMPES o sobre PETXINES (a lapenínsula algunes són nervades, copiant les califals

De mitja

taronja o

cúpula

sobre

trompes

De mitja

taronja o

cúpula de

petxines

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICSSUSTENTATS:

ARQUITECTURA ROMÀNICA

Característiques generals

CÚPULES en els CREUERS sobre TROMPES.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

ARQUITECTURA ROMÀNICA

Característiques generals

CÚPULES en els CREUERS sobre PETXINES.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Arcs faixons a la nau central de l’Església de Sant Pere de Rodes.Alt Empordà. Girona. Consagrada l’any 1022.

ARC FAIXÓ (A). Sinònim:ARC DOBLER o PERPANY

• Cadascun dels arcs disposats a cada costatd’una nau, que separen la nau central de leslaterals.

• Paral·lels a l’eix longitudinal de la nau, ique en suporten la volta.

• Castellà: Arco formero.

ARC FORMER (A)

Catedral Santiago de Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

ARC FORMER (A)

Catedral Santiago de Compostel·la.

Sant Serní de Tolouse. Nau central.

Former

Terminologia PAU

ARC FORMER (A)

Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

ARC FORMERET (A)

• Arc former reduït a nervi, situat a la intersecció d’una volta amb el mur.

• Castellà: Arco formero.

Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

Terminologia PAU

9)TIPOLOGIA

EDIFICIS

Arquitectura religiosa

Arquitectura civil

Altra construcció

ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS.

CASTELLS o MURALLES.

TORRES CAMPANAR.

ESGLÉSIA

1) És el PRINPIPAL EDIFICI de l’art romànic (denota el poder de l’església i és on esdesenvolupen les solucions constructives i decoratives més significatives, sobre tot enl’església com a edifici urbà).

2) FUNCIÓ: servien com a lloc de culte i com a casa de Déu (lloc de protecció), com a llocde reunió, i com a símbol del poder de l’església (i de Déu).

3) S’ORIENTA d’EST (absis i altar) a OEST (portalada principal).

ESGLÉSIA4) Té una gran UNITAT i VALOR SIMBÒLIC:

* La planta de creu llatina simbolitza a Crist. I la forma de les esglésies romàniques recorda el cos humà i és símboldel cos místic de la cristiandat.

* La façana dels peus marca el trànsit, l’entrada en la comunitat cristiana.

* Les naus representen l’espai terrenal, el camí que ha de seguir el fidel enaquesta vida.

* El creuer l’àmbit de transició. L’espai central quadrat als evangelistes.

* En el creuer, la base quadrada de la cúpula pertany a l’àmbit terrenal, però lamitja esfera de la cúpula pertany a l’àmbit diví, és la volta celestial.

* Els pilars són els apòstols i profetes.

* Els murs són els fidels.

* La tènue il·luminació convida al recolliment i l’oració.

* Finalment, les formes circulars de l’absis són l’àmbit celestial, espai reservatnomés als sacerdots o bisbe (presbiteri) i separat dels creients.

5) Vocació MONUMENTAL: fins i tot les esglésies petites eren grans per a la població delpoble.

6) PROPORCIÓ, HARMONIA i VOLUMNS GEOMÈTRICSbàsics: els volums cúbics de cadascun dels trams de lesnaus laterals solen ser la unitat bàsica a partir de la quales construeix tot el temple.

7) DECORACIÓ. L’exterior del temple solia presentar decoració arquitectònica demúltiples formes geomètriques (damer, permòdols de rotllo..., etc.).

7) DECORACIÓ EXTERIOR: bolles, baquetons..., etc.).

7) DECORACIÓ EXTERIOR: arcs cecs, faixes o bandes llombardes..., etc.

8) TIPUS PLANTES

BASILICAL

CREU LLATINA

CENTRALITZADA (circular o poligonal)

8) TIPUS PLANTES

Presa de l’art paleocristià i preromànic (que derivaven dela planta de la basílica romana), és la més utilitzada en les esglésiesparroquials, i consisteix en una nau rectangular principal o central (mésampla i alta) que pot anar acompanyada de naus laterals (una o dos acada banda per formar una església d’una, tres o cinc naus) i que acabaen la capçalera amb l’altar major i l’absis semicircular.

BASILICAL

8) TIPUS PLANTES

ESGLÉSIA BASILICAL

8) TIPUS PLANTES

ESGLÉSIA BASILICAL

Pròpia de les catedrals i esglésies de pelegrinatge de les ciutats ambbisbe, i model més característic del romànic ple: és el resultat d’afegiruna o vàries naus (TRANSSEPTE o transseptes) perpendiculars a l’eixlongitudinal de la basílica just abans d’arribar a la capçalera, formantuna creu llatina (símbol de Crist).

8) TIPUS PLANTES

CREU LLATINA

PLANTA de les 5 GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ:- Saint Martin de Tours.- Saint Marcial de Limoges- Sainte Foy de Conques- Saint Sernin de Toulouse- Catedral de Santiago de Compostel·la

8) TIPUS PLANTES

CREU LLATINA

PLANTA CREU LLATINA: Santiago de Compostel·la.

8) TIPUS PLANTES

D’influència bizantina (mausoleus i baptisteris) o del model de la Basílica del SantSepulcre de Jerusalem, difós a Occident per les Croades.

S’utilitza a les esglésies dels ordes militars (templers especialment), i alsbaptisteris italians. La majoria d’exemples tenen caràcter funerari:- Ermita de Santa Maria d’Eunate ( tipus funerària, Navarrra)- Capella funerària de Torres de Río (Navarra)

- Església templària de la Vera Cruz (Segòvia)

CENTRALITZADA (circular o poligonal)

8) TIPUS PLANTES

ESGLÉSIA CENTRALITZADA (circular o poligonal)

8) TIPUS PLANTES

CENTRALITZADA (circular o poligonal)

8) TIPUS PLANTES

CENTRALITZADA (circular o poligonal)

Orientada a l’OEST, presenta una portalada d’ARCS de MIG PUNT en formad’ARQUIVOLTES (simbologia semblant a l’arc de triomf romà, però religiós) iATROMPETADA.

9) PARTS del TEMPLE

FAÇANA

Les arquivoltes, quan es sustenten sobre el mur produeixen una superfícieesglaonada, que se decora amb columnes o estàtues sobre els muntants(jambas). En el centre de la portasa haver una columna o pilar, eltrencallums o mainell (parteluz) .

FAÇANA

9) PARTS del TEMPLE

NAUS

Lloc destinat als fidels, poden ser una, tres o cinc.

Les naus LATERALS, separades de la central per arcs FORMERETS, podientenir un pis superior o TRIBUNA per a sostenir el pes de la volta (és elmatroneu paleocristià), i que solia obrir finestres a l’exterior per on entravallum a la nau central, a través d’unes finestres que donaven a la nau central,el TRIFORI.

9) PARTS del TEMPLE

NAU LATERALS

TRIFORITRIBUNA

ARCS FORMERETS

9) PARTS del TEMPLE

- Els PILARS CRUCIFORMES:

- Alternen la base circular i quadrada.

- Arcs FAIXONS, arcs FORMERS i arcs de DESCÀRREGA:

- Arcs de mig punt un poc peraltats i motllures amb doble motllura cilíndrica.

- TRIFORI de finestres dobles o geminades, de dos arcs peraltats, coronades amb arcs de descàrrega, que comuniquen amb la TRIBUNA i aboquen llum a la nau central.

ARCS FAIXONS

TRIFORI

ARCS FORMERS PILARS

Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

A L’ALÇAT OBSERVAMTerminologia PAU

TRANSSEPTE

NAU TRANSVERSAL

9) PARTS del TEMPLE

CREUER

9) PARTS del TEMPLE TRANSSEPTE

És la nau o conjunt de naus

transversals que creuen les

naus longitudinals just abans

d’arribar a la capçalera,

donant-li al temple forma de

creu llatina.

9) PARTS del TEMPLE

És el punt on es creuen la nau central

de l’església i la nau del transsepte,

és el punt més important del temple,

el més il·luminat, on estan l’altar

major i el presbiteri (espai reservat

per als clergues).

CREUER

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA

3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

El creuer sol estar coronat per una CÚPULA o CIMBORI (cúpula celestial).

9) PARTS del TEMPLE CREUER I CÚPULA

9) PARTS del TEMPLE CREUER I CIMBORI

9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA

La CAPÇALERA és el remat del temple,

amb forma semicircular i en direcció est

(ABSIS).

9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA

Desapareix la gran absis semicircular de la planta basilical, ja que les naus

laterals envolten la central en forma de GIROLA o DEAMBULATORI.

9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA

Aquesta girola solia tenir CAPELLES RADIALS adossades a l’interior que, a

l’exterior, tenien forma de petites absis o ABSIDIOLES.

9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA

En el primer romànic és més freqüent la capçalera amb tres absis. Exemples:

- Sant Vicent de Cardona (Cardona, Barcelona).

- Sant Martí de Fròmista (Palència).

9) PARTS del TEMPLE SOTERRANI

Al soterrani es podia construir una CRIPTA on estaven les relíquies.

La coberta exterior solia ser a DUES AIGÜES i recoberta de TEULES.

9) PARTS del TEMPLE TEULADA

9) PARTS del TEMPLE

9) PARTS del TEMPLE

9) PARTS del TEMPLE

Monenestirs romànics.

La influència monàstica durà, en ocasions, a què el canonges duguin una vida

comunitària, el que va comportar la construcció de CLAUSTRES adossats a

l’església (recordeu: hi ha clergat secular i el regular, reglat, el que seguia una

norma).

MONESTIR

MONESTIR

Al segle X, la reforma de l’orde benedictí duta a terme per Sant Odiló, abat de

Cluny, va suposar un moviment impulsor dels nous monestirs i va transformar els

ja existents, que contribuïren a impulsar l’extensió del romànic.

El moviment monàstics té el seu origen en les reaccions del primers eremites

contra el luxe i l’esplendor de l’església; va ser Sant Benet, al segle VI, qui va

organitzar el primers monestirs regits per al seva famosa regla (pobresa,

castedat, obediència, oració i treball, però no la negació total del món).

La consolidació del feudalisme els va convertir en grans centres d’explotació

agrícola, per donacions del reis i dels nobles que cercaven la salvació, i el

delme, què eren obligats a pagar els camperols.

Tingueren tant d’auge econòmic que, en el segle XI, els monestirs posseïen la

sisena part de la riquesa d’Europa, el que va provocar el nou moviment

reformador encapçalat per Sant Bernat de Clairvaux, que reaccionà contra

l’esplendor de Cluny i propugnà la renuncia als tributs feudals (REFORMA

CISTERCENCA del segle XI). L’orde de Císter serà capdavantera en la

renovació arquitectònica que durà a la dissolució del Romànic.

HISTÒRIA

MONESTIR

A tenir en compte que el

monestir no és tan sol l’habitatge

d’una comunitat religiosa, sinó

un centre d’explotació agrícola,

una autèntica senyoria

eclesiàstica (el FEU del

clergat).

MONESTIR

Centre CULTURAL I ARTÍSTIC

Centre ECONÒMIC

Centre RELIGIÓS

1) FUNCIONS

MONESTIR Centre RELIGIÓS: lloc d’oració i recolliment, aïllat del món i

consagrat a Déu.

1) FUNCIONS

MONESTIR

1) FUNCIONS

Centre ECONÒMIC: a més de les activitats econòmiques fetes

pels propis monjos, dominen un ampli territori sobre el qual

l’abat actua com a senyor feudal.

MONESTIR

1) FUNCIONS

Centre CULTURAL I ARTÍSTIC: copien i conserven llibres (els

monjos, al scriptorium del monestir, copien els manuscrits i els

ornamenten amb miniatures), i els monestirs poden fer d’escola

i/ o centre transmissor del saber.

2) La vida monàstica tenia una

àmplia tradició, però serà la

REFORMA CLUNIACENCA de la

regla de sant Benet (ora et labora),

amb un major rigor en l’aplicació, la

que s’estendrà per tota Europa,

construint monestirs AÏLLATS de

la resta de la població. Els

monestirs són com petites

CIUTATS TANCADES on hi ha tot

allò necessari per a la vida en ells.

MONESTIR

MONESTIR 3) PARTS del MONESTIR

S’estructuren al voltant

d’un CLAUSTRE

quadrat o rectangular,

porticat amb arcs de

mig punt sobre

columnes i sovint amb

capitells historiats i

amb jardí al centre, sent

el lloc més important de

l’edifici (símbol de la vida

en comú, el recolliment i

l’oració).

MONESTIR 3) PARTS del MONESTIR

Al costat del claustre estava l’ESGLÉSIA, i la resta de llocs importants: sala

CAPITULAR, REFECTORI o menjador, BIBLIOTECA, SCRIPTORIUM,

DORMITORIS

MONESTIR 3) PARTS del MONESTIR

Més allunyats estaven la cuina, els estables, hostalatges per a pelegrins,

apotecaria, forn, ferreria...

5) MONESTIRS IMPORTANTS

* França- Cluny III (gran complex ciutat del segle XI).- Santa Magdalena de Vézelay (s. XII).- Santa Fe de Conques (ss. XI-XII).

* Catalunya- Santa Maria de Ripoll (s. XI).- Sant Pere de Rodes (s. XI).- Sant Martí de Canigó (s. XI).- Sant Joan de les Abadesses (s. XII).- Sant Miquel de Cuixà

* Aragó- San Juan de la Peña (ss. XI-XII).

* Navarra- San Salvador de Leyre (ss. XI-XII).

* Castella- Santo Domingo de Silos (s. XI), monestir benedictí a Burgos, curiós el pòrtic lateral.- San Pedro de Arlanza.

5) MONESTIRS IMPORTANTS Monestir de Cluny III (segle XI).

5) MONESTIRS IMPORTANTS Monestir de Cluny III (segle XI).

5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).

És el model clàssic

del monestir romànic,

tot i que segueix les

línies bàsiques de

construccions anteriors

com l’Abadia de Saint

Gall.

RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).

L’Abadia de Cluny, que ja existia, va ser reedificada. El primitiu monestir fundat per Sant

Odiló, l’any 910 a la vall del Grosne (Borgonya), va ser molt modificat entre 1088 i 1130.

5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).

Es va bastir una nova església (coneguda entre els historiadors de l’art com CLUNY III) de

grans dimensions, amb cinc naus, d’altura decreixent, doble transsepte i una gran

girola; s’hi podien aplegar milers de pelegrins i fidels, i les cerimònies es feien amb gran

solemnitat. L’exterior es caracteritzava per l’elevat número de torres, vuit en total.

5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).

PLANTA I SECCIÓ DEL MONESTIR DE CLUNY

MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).

5) MONESTIRS IMPORTANTS

Aquest símbol del poder temporal i de la riquesa

de l’Església, va ser saquejat i destruït durant la

Revolució francesa i només queden restes poc

significatives, i una de les torres del transsepte,

l’anomenat Campanar de l’aigua beneïda.

MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).

5) MONESTIRS IMPORTANTS

Tot i que a Cluny III no apareixen solucions originals, la seva edificació va influir en

L’Església de la Charité-sur-Loire i la Catedral d’Autun, que seguiran el seu model; per la

disposició de la capçalera, resta emparentada també, amb les grans esglésies de la

peregrinació com Saint Sernin de Toulouse i la Catedral de Santiago de Compostel·la.

MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).

5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).

RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS

MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).

Campanar de l’aigua beneïda.

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Pere de Rodes (segle XI)

Sant Pere de Rodes (segle XI)5) MONESTIRS IMPORTANTS

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Pere de Rodes (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Martí del Canigó (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Martí del Canigó (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)

5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)

5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)

5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)

5) MONESTIRS IMPORTANTS San Salvador de Leyre (segles XI-XII)

5) MONESTIRS IMPORTANTS San Salvador de Leyre (segles XI-XII)

San Salvador de Leyre (segles XI-XII)5) MONESTIRS IMPORTANTS

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)

Santo Domingo de Silos (segle XI),monestir benedictí a Burgos, curiós elpòrtic lateral.

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS

Santo Domingo de Silos (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS

Santo Domingo de Silos (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)

Se’n conserva molt poca arquitectura civil, perquè les cases dels camperols eren

humils i de materials poc duradors, i els castells dels nobles han estat transformats.

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA

3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeriaCASTELL

La torre del homenatge se situava en el pati d’armes. De 3 o 4

pisos era on vivia el senyor amb la seva

família.

Merlets servien de

protecció als arquers que

defensaven el castell.

Masmorres se situaven en el més

profund dels soterranis, eren

presons lúgubres, humides i obscures.

CASTELL La preocupació per la defensa i la seguretat va fer construir castells i

fortaleses, que eren, a la vegada, habitatge del senyor i refugi del

poble.

Fossat rodejava el

castell i en cas de perill s’omplia d’aigua.

Pati d’honor o d’armes era el

nucli i estava envoltat per les

principals dependències: capella, cuina i

despenses.

Pont llevadís s’aixecava mitjançant

cadenes quan es volia aïllar

l’edifici, donava accés a l’única entrada i gran

porta de la muralla.

Passeig de ronda passeig que recorria tot la

muralla des d’on els sentinelles vigilaven els

possibles perills.

No existeix tipologia única, alguns són, tan sols, una sòlida torre

de planta quadrangular, els anomenats DONJON en la

terminologia francesa, altres es formen per addició i es rodegen

per unes murades com el Castell de Loarre a Osca.

CASTELL

CASTELL DE LOARRE (S. XI). OSCA

CASTELL De ciutat emmurallades queden restes a les murades d’Àvila i les

d’Aigües Tortes, a França.

I, en molt bon

estat, els banys

de Girona de

finals de segle

XII, organitzats al

voltant d’una sala

quadrada, al

centre de la qual

hi ha una piscina

octogonal

rodejada d’arcs

sobre columnes i

coberta per

cúpula.

Es conserven restes de la façana d’un hospital,

del segle XII, a Tarragona.

MURADES ÀVILA (SEGLE XI)

CASTELL Fora de les ciutats, trobem els camins i els ponts de pedra, que no

han d’envejar res als romans.

Exemples són

el d’Avignon,

Besalú o el

Puente de la

Reina (a la

part navarresa

de Camí de

Sant Jaume).

PONT DE BESALÚ (S.

Xi)

4.- BIBLIOGRAFIA

E. Valdearcos, “El arte románico”, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html

Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr

Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura

Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.

Palma (2002)

http://www.wikipediaenciclopedia libre

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

http://es.wikipedia.org

Wikimedia Commons

www.enciclopedia.cat

ciencias.sociales2006.googlepages.com