TEMA 9.- LA CRISI DE 1929 I LA DEPRESSI ECONMICA MUNDIAL

TEMA 8LEUROPA DEL SEGLE XVIISalvador Vila EsteveGeografia i Histria2n dESO

TEMA 8.- LEUROPA DEL SEGLE XVII.La crisi del segle XVII.LEuropa de labsolutisme.La revoluci cientfica.Lart barroc.

1.- LA CRISI DEL SEGLE XVII.1.1. Demografia.1.2. Agricultura.1.3. Comer.1.4. Manufactures.

1.1.- Demografia.Lalta mortalitat per la fam (males collites), les guerres i les epidmies de pesta provoca que la poblaci sestanque

1.2.- Agricultura.Lagricultura s poc productiva i amb males collites constants que provoquen augment de preus, fam i mortsPer als Pasos Baixos i Anglaterra comena una revoluci agrcola que fa crixer la seua economia en augmentar la producci i la productivitat: selecci de llavors, rotaci quadriennal,...

1.3.- Comer.Mentre el comer mediterrani entra en crisi, creix el comer a lAtlntic i els Pasos Baixos i Anglaterra dominen el comer amb les ndies amb les noves companyies comercialsSapliquen poltiques mercantilistes: creuen que la riquesa s fixa i es basa en la quantitat dor i plata que t el pas potencien la indstria i el comer (i la guerra) per a aconseguir-ne ms

1.4.- Manufactures.Per a escapar del control dels gremis es creen les manufactures i la indstria a domiciliLes manufactures eren grans locals on una gran quantitats dartesans treballaven fent un producte

1.4.- Manufactures.En la indstria a domicili lempresari deixava en les cases dels camperols les matries primeres i les ferramentes i passava desprs a recollir el producte acabat, pagant-los per cada pea fetaTant les manufactures com la indstria a domicili separen al burgs (propietari del negoci) dels treballadors, que sols cobren un salari pel seu treball, posant les bases del capitalisme

Activitats punt 1.- LA CRISI DEL SEGLE XVII.1.- A partir del mapa de baix i els teus coneixements, respon:a) Classificaci (tipus, carcter i territori representat).b) Tema.c) Quins sn els principals ports dEuropa? En quin mar o oce es situen la majoria dells? Per qu?d) Descriu per on van les rutes comercials martimes ms importants.e) Quines zones sn les de major producci txtil i metallrgica?f) Per qu potencien els estats el comer i la indstria?g) Explica les noves formes de producci de manufactures que sorgeixen.

2.- LEUROPA DE LABSOLUTISME.2.1. Canvi en lhegemonia.2.2. La monarquia absoluta.2.3. Els inicis dels parlamentarisme.

2.1.- Canvi en lhegemonia.La Guerra dels Trenta Anys marca la fi de lhegemonia dels ustries (monarquia hispnica i Imperi) a Europa, passant a ser Frana la principal potncia

2.2.- La monarquia absoluta.En molts pasos sinstauren monarquies absolutes: el rei t tots els poders i lorigen daquest poder s div (perqu Du ho vol), governant al marge dels parlaments i ajudat pels seus ministres, consellers, secretaris i funcionarisEl principal exemple de monarca absolut s Llus XIV de Frana (el rei Sol), per hi ha reis absoluts a quasi tota Europa

La Europa del rey Sol (Artehistoria)

2.3.- Els inicis del parlamentarisme.Anomenem parlamentarisme al sistema poltic en qu el rei no t tot el poder, sin que cedeix una part dell al parlamentA Anglaterra, desprs de dues revolucions, el rei Guillem dOrange accepta la Declaraci de Drets: els ciutadans tenen drets i el rei sols pot aprovar lleis i impostos si el parlament vota a favorA Holanda tenen una repblica parlamentria desprs dindependitzar-se de la monarquia hispnica

Activitats punt 2.- LEUROPA DE LABSOLUTISME.1.- A partir dels textos de baix i els teus coneixements, respon:a) Classificaci de cada text (font, carcter, don sha tret, autor i data).b) Tema conjunt als dos documents.c) Segons el primer document, don li ve el poder als reis? Quin poder tenen? Qu pessaris si no hi haguera reis?d) Amb quin sistema poltic relacionaries aquest primer text? Explica el que spigues sobre ell.e) Qu critica el segon text? Amb quins arguments? Qui hauria de tindre el poder legislatiu? Per qu?f) Amb quin sistema poltic relacionaries aquest segon text? Explica el que spigues sobre ell.

s evident que la monarquia absoluta, que algunes persones consideren com lnic govern possible, en realitat s incompatible amb la societat i no es pot considerar una forma de poder legtim.Com el prncep absolut reuneix els poders legislatiu i executiu sense participaci de ning, no hi ha cap jutge capa de decidir de manera imparcial.El poder legislatiu no pot ser absolut i arbitrari, el legislador no pot sobrepassar el poder que la societat li atorga i ha de legislar segons les lleis establertes i promulgades i aquestes lleis han de ser idntiques per al ric i per al pobre. Tampoc pot recaptar impostos sense el consentiment dels representants del poble.JOHN LOCKE: Dos tractats sobre el govern civil, 1690.

3.- LA REVOLUCI CIENTFICA.Naix una cincia moderna que ja no basa els seus coneixements en la religi, sin en la ra i lexperimentaci: lempirisme defensa lexperimentaci i el raonament hipottico-deductiu (mtode cientfic)El seu precedent s lHumanisme del segle XVI i Nicolau Coprnic, qui afirma la seua teoria heliocntrica front al geocentrisme anterior

EL MTODE CIENTFIC

3.- LA REVOLUCI CIENTFICA.Principals aportacionsGalileo Galilei demostra la teoria heliocntricaRen Descartes afirma la ra com a base per a comprendre el mn a partir de dubtar de tot (dubte metdic)Isaac Newton enuncia la llei de la gravitaci universal a partir de lobservaci i la ra

3.- LA REVOLUCI CIENTFICA.Es creen les primeres acadmies cientfiques per a impulsar i divulgar els coneixements cientfics

Activitats punt 3.- LA REVOLUCI CIENTFICA.1.- En qu es basa la cincia moderna? Explica el mtode cientfic.2.- Indica quines van ser les principals aportacions de Coprnic, Galileu, Descartes i Newton.3.- Qu eren les acadmies cientfiques?

4.- LART BARROC.4.1. Caracterstiques.4.2. Arquitectura.4.3. Escultura.4.4. Pintura.

4.1.- Caracterstiques.s lart caracterstic dEuropa i Amrica Llatina als segles XVII i XVIIIs lart del moviment, lexaltaci i lasimetria, en contraposici al Renaixement

4.1.- Caracterstiques.Busca destacar els sentiments amb escenes teatrals i simbolisme

4.1.- Caracterstiques.s un art popular: va dirigit al poble, siga per a fer exaltaci del poder poltic (art de labsolutisme) o propaganda religiosa, especialment als pasos catlics (art de la Contrareforma)

4.2.- Arquitectura.Busquen el moviment i el dinamisme en els edificis: predomini de les lnies corbes, formes ovals i ellptiques, efectes de llum i ombra, decoraci recarregada, columnes salomniques, cpules impressionants,...

4.2.- Arquitectura.Destaquen les esglsies i palaus, per realment conceben tota la ciutat com una mena de teatre que cal organitzar (urbanisme): places, fonts,...

4.2.- Arquitectura.Principals arquitectes: Bernini i Borromini

BERNINI: Columnata de Sant Pere del VaticBERNINI: Baldaqu de Sant Pere del Vatic

4.2.- Arquitectura.

BERNINI: SantAndrea al Quirinale

4.2.- Arquitectura.

BORROMINI: San Carlo alle Quattro Fontane.

4.2.- Arquitectura.

BORROMINI: SantIvo alla SapienzaBORROMINI: SantAgnese in Agone

4.3.- Escultura.Busquen la representaci del moviment amb lnies corbes i obliqes (escoros) i composicions asimtriques que capten un moment fuga (equilibri inestable)

4.3.- Escultura.Destaca lexpressi dels sentiments i els gestos dramtics, amb la intenci de commoure a lespectador (limatgeria religiosa espanyola)

4.3.- Escultura.Treballen amb gran mestria tcnica el marbre, el bronze i la fusta

4.3.- Escultura.Els temes principals sn els religiosos i els mitolgics

4.3.- Escultura.Principals escultors: Bernini, Gregorio Fernndez i Alonso Cano

BERNINI: El rapte de Proserpina.

4.3.- Escultura.

BERNINI: Apollo i Dafne

4.3.- Escultura.

BERNINI: David

4.3.- Escultura.

BERNINI: xtasi de Santa Teresa

4.3.- Escultura.

GREGORIO FERNNDEZ: Ecce HomoGREGORIO FERNNDEZ: Crist jacent dEl Pardo

4.3.- Escultura.

GREGORIO FERNNDEZ: PietatGREGORIO FERNNDEZ: Davallament

4.3.- Escultura.

ALONSO CANO: Immaculada del facistol de GranadaALONSO CANO: Sant Joan Baptista

4.4.- Pintura.Predomini del color, amb forts contrastos entre llums i ombres (clarobscur)

4.4.- Pintura.Recerca del moviment: lnies corbes, escoros, asimetria

4.4.- Pintura.Temes religiosos, mitolgics i histrics, retrats i natures mortesPredomini de la pintura a loli sobre llen

4.4.- Pintura.Grans diferncies segons lescola: realisme i naturalisme a Itlia, regles estrictes a Frana, sensualitat a Flandes, art realista i burgs a Holanda i pes de la religi a la monarquia hispnica

4.4.- Pintura.Principals pintors: Caravaggio, Rubens, Rembrandt, Velzquez i Ribera

CARAVAGGIO: Vocaci de sant MateuCARAVAGGIO: Crucifixi de sant Pere

4.4.- Pintura.

CARAVAGGIO: Sant SoterramentCARAVAGGIO: Conversi de sant Pau

4.4.- Pintura.

RUBENS: Davallament de la CreuRUBENS: Les Tres Grcies

4.4.- Pintura.

REMBRANDT: Llic danatomia del doctor TulpREMBRANDT: Davallament de la Creu

4.4.- Pintura.

REMBRANDT: Ronda de NitREMBRANDT: Bou escorxat

4.4.- Pintura.

VELZQUEZ: Vella fregint ousVELZQUEZ: LAiguader de Sevilla

4.4.- Pintura.

VELZQUEZ: Els Borratxos o El Triomf de BacusVELZQUEZ: La farga de VulcLa Rendici de BredaLa Venus de lEspill

4.4.- Pintura.

VELZQUEZ: Sebastin de MorraVELZQUEZ: Retrat del pap Innocenci X

4.4.- Pintura.

VELZQUEZ: Las Meninas

4.4.- Pintura.

VELZQUEZ: Les Filadores o la faula dAracne

4.4.- Pintura.

RIBERA: Sant EsteveRIBERA: La Dona Barbuda

4.4.- Pintura.

RIBERA: El Somni de JacobRIBERA: El Patizambo

Activitats punt 4.- LART BARROC.1.- A partir de la imatge, explica les caracterstiques generals lart barroc i de larquitectura barroca que es veuen en ell, posant exemples.

BORROMINI: San Carlo alle Quattro Fontane (Roma).

Activitats punt 4.- LART BARROC.2.- A partir de la imatge, explica les caracterstiques generals lart barroc i de lescultura barroca que es veuen en ell, posant exemples.

BERNINI: xtasi de Santa Teresa

Activitats punt 4.- LART BARROC.3.- A partir de la imatge, explica les caracterstiques generals lart barroc i de la pintura barroca que es veuen en ell, posant exemples.RUBENS: Davallament de la Creu.

ACTIVITATS DE SNTESI1.- Elabora un comentari complet del segent text seguint el gui de comentari.El poder sobir noms resideix en la meua persona. s noms per mi que els meus tribunals existeixen i tenen autoritat, i com que ells exerceixen en nom meu, el seu s no pot tornar mai contra mi. El poder legislatiu noms s meu, sense cap dependncia ni cap partici. Lordre pblic complet emana de mi, i els drets i els interessos de la meua naci reposen en les meues mans.Discurs de Llus XIV pronunciat davant el Parlament de Pars, 1661.

ACTIVITATS DE SNTESI2.- Relaciona:

Gregorio FernndezRembrandtCaravaggioAbsolutismeLluis XIVBerniniRevoluci cientficaVelzquezCoprnicArquitecturaAlonso CanoRiberaEsculturaRubensDescartesPinturaNewtonBorrominiGalileu Galilei

ACTIVITATS DE SNTESI3.- Defineix els conceptes segents (vocabulari): Mercantilisme:

Manufactures:

Indstria a domicili:

Monarquia absoluta:

Parlamentarisme:

Repblica:

Revoluci cientfica:

Heliocentrisme:

Barroc:

Clarobscur: