18
LES TERMES ROMANES Remei Baldó

Termes romanes

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Termes romanes

LES TERMES ROMANES

Remei Baldó

Page 2: Termes romanes

Totes les ciutats romanes tenien diversos complexos termals, segons la seua importància i riquesa. En les termes els ciutadans no sols cuidaven la seua higiene, sinó que també es relacionaven socialment i feien esport. Per això les termes solien disposar de biblioteca, sales de reunions i espai per a fer esport. Malgrat que eren unes instal·lacions que necessitaven molta aigua i molts esclaus per al manteniment, l’entrada a les termes públiques solia ser molt barata o inclús gratuïta. Els santuaris també solien disposar d’unes termes com a part dels seus rituals, com és el cas del santuari de Mura, a Llíria (València).

Restes arqueològiques i reconstrucció de les termes de Llíria (València)

LES TERMES O BANYS PÚBLICS ROMANS

Page 3: Termes romanes

Els ciutadans solien anar a diari a les termes i passaven hores banyant-se, conversant o fent esport. Portaven els seus propis ungüents per als massatges, sandàlies de fusta, perquè el sòl cremava en algunes estànces, i estrígils, instruments de metal essencials per a la higiene, amb els quals es raspaven tot el cos. En l’interior de les termes anaven nus.En principi homes i dones es banyaven en termes separades o en horaris diferents, les dones de matí i els homes de vesprada.

De vegades les termes es construien en llocs on hi havia fonts termals, amb propietats medicinals, com és el cas de les de Caldes de Montbui, a Catalunya o

les de Las Burgas de Ourense, a Gal·lícia, però el més freqüent era que l’aigua arribara a través dels aqüeductes des dels manantials a les termes de la

ciutat.

Page 4: Termes romanes

Recreació d’un edifici termal romà, amb una part per a homes i l’altra per a dones

Page 5: Termes romanes

PARTS DE L’EDIFICI

Mens sana in corpore sano

palaestra

apodyterium

praefurnium

hipocaustum

labrum

sala de lectura

frigidariumtepidariumcaldarium

Page 6: Termes romanes

PARTS DE L’EDIFICI

1.Caldarium o sala de banys calents Alveus o banyera d’aigua calenta3.Tepidarium o sala temperada Labrum o font per a refrescar4.Frigidarium o sala de banys freds Natatio o piscina a l’aire lliure5.Apodyterium o vestidor Laconicum o sauna7.Palaestra o pista esportiva8.Sala de lectura

Page 7: Termes romanes

APODYTERIUM O VESTIDOR

Solia estar a l’entrada de les temes. Era un vestíbul amb banc de pedra i fornícules, una mena de taquilles, on deixaven la roba, els ungüents, els estrígils...sota la vigilància dels esclaus.

Els estrígils servien per a llevar-se l’oli, els ungüents i la suor després de fer exercici, abans de banyar-se.

Page 8: Termes romanes

PALAESTRA O PALESTRA

Era un espai a l’aire lliure rodejat per un pòrtic amb columnes per a practicar els exercicis físics i gimnàstics. En els complexos termals grans podia tindre una piscina d’aigua freda o natatio per a després de l’exercici i abans dels banys termals.

Palestra de les termes de Segòbriga (Cuenca)

Palestra de les termes d’Estàbies, Pompeia

Page 9: Termes romanes

FRIGIDARIUM

Era la sala reservada als banys freds, un espai sense calefactar immediatament posterior al apodyterium o vestidor. Seria, doncs, la primera sala de banys en accedir a les termes. Podia tenir un alveus o banyera o, si el complex termal era gran, una mena de piscina amb esgraons que servien per a accedir i per a seure.

Frigidarium de les termes romanes de Caesaraugusta

Page 10: Termes romanes

TEPIDARIUM

Sala que tenia una temperatura tèbia, utilitzada normalment per a massatges. Era la zona de pas a la part calenta de les termes, com podem vore en aquesta reconstrucció de les termes de Carthago Nova (Cartagena)

Page 11: Termes romanes

CALDARIUM

Sala de banys calents. Solia tindre una piscina o banyera calenta (alveus) i una font circular d’aigua freda o labrum per a refrescar-se.

Caldarium d’unes termes de Pompeia

Reconstrucció virtual del caldarium de les termes de Segóbriga, amb alveus o banyeres d’aigua calenta

Page 12: Termes romanes

LACONICUM O SUDARIUM

Habitació per als banys de vapor semblant a la nostra sauna. Solia tenir forma circular, amb un banc corregut, per a seure.

Laconicum de les termes romanes d’Évora (Portugal)

Page 13: Termes romanes

SISTEMA DE CALEFACCIÓ O HYPOCAUSTUM

L’aigua calenta de les termes i la calefacció s’obtenia mitjançant forns de llenya o praefurnium situats als baixos de l’edifici. L’aire calent circulava per sota del pis, que estava situat sobre uns pilars o arcs de rejoles, i per dins de les parets, que podien tindre tubs per on passava l’aire calent.

Page 14: Termes romanes

HYPOCAUSTUM

Aquest sistema de calefacció permetia el repartiment uniforme de la temperatura i l’escalfament d’estances de grans dimensions. El forn es carregava dos o tres vegades al dia i la temperatura de les estances podia superar els 25º C.

Page 15: Termes romanes

LAVATRINAE O LATRINAE

Page 16: Termes romanes

Plànol, maqueta i vista actual de les termes de Caracalla (Roma). Es diuen així perquè van ser manades construir per l’emperador Caracalla, al voltant del 217; tenien un aforo de mil sis-cents usuaris. El sòl de l’edifici estava ple de mosaics i les parets pintades amb frescos.

DIVERSOS COMPLEXOS TERMALS

Page 17: Termes romanes

Les termes romanes de Bath a Anglaterra, construïdes al costat d’un manantial d’aigües termals, foren abandonades al s. VI. Els edificis actuals són de l’Edat Moderna.

Restes arqueològiques de les termes Suburbanes de Pompeia

Page 18: Termes romanes

Tenen alguna cosa en comú els spa de l’actualitat amb les termes romanes?

Un spa és un establiment de salut i d’oci que ofereix tractaments o teràpies, utilitzant com a base principal l’aigua, però, a diferència dels balnearis, l’aigua utilitzada no està qualificada com a medicinal.

Sobre l’origen de la paraula spaparaula spa hi ha dos hipòtesi. Alguns diuen que ve del poble belga Spa, que era conegut a l’època romana pels banys d’aigües termals. D’altres pensen que ve de l’acrònim en llatí de la frase salus per aquam ( salut a través de l’aigua). A partir del s. XVII la paraula spa es generalitza com a nom comú per a font termal o balneari en anglés i d’ahí s’estén a altres llengües.