Per: Joan Quirant 2ºBPer: Joan Quirant 2ºB

I.E.S San VicentI.E.S San Vicent

Pitàgores de Samos Pitàgores de Samos (aproximadament (aproximadament 569 a. C. - 507 a. 569 a. C. - 507 a. C., )va ser un filòsof C., )va ser un filòsof i matemàtic grec, i matemàtic grec, famós . Afirmava famós . Afirmava que tot és que tot és matemàtiques, va matemàtiques, va estudiar i va estudiar i va classificar els classificar els números.números.

El teorema de El teorema de Pitàgores diu que la Pitàgores diu que la suma dels catets al suma dels catets al quadrat en un triangle quadrat en un triangle rectangle es igual que rectangle es igual que la hipotenusa al la hipotenusa al quadrat, per tant quadrat, per tant anomenant B i A als anomenant B i A als catets i C a la catets i C a la hipotenusa:hipotenusa:

A²+C²=B² A²+C²=B²

1 1 És de molta utilitat en la resolució de problemes de la És de molta utilitat en la resolució de problemes de la vida quotidiana. Per exemple: Conèixer l'altura d'un edifici, vida quotidiana. Per exemple: Conèixer l'altura d'un edifici, sabent la mesura de l'ombra que projecta i la distància del sabent la mesura de l'ombra que projecta i la distància del punt més alt de l'edifici a l'extrem de l'ombra. punt més alt de l'edifici a l'extrem de l'ombra.

22.Càlcul de la diagonal d'un quadrat.Càlcul de la diagonal d'un quadrat

33. Càlcul de l'altura d'un triangle isòsceles.. Càlcul de l'altura d'un triangle isòsceles.

44 Càlcul del perímetre d’un rombe sabent nomes les Càlcul del perímetre d’un rombe sabent nomes les diagonals.diagonals.

55. Càlcul de l’altura i area d’un trapezi isòsceles sabent les . Càlcul de l’altura i area d’un trapezi isòsceles sabent les bases i el costat oblic.bases i el costat oblic.

66. Càlcul de l’àrea d’un triangle equilàter saben 1 costat. Càlcul de l’àrea d’un triangle equilàter saben 1 costat

77. Càlcul de l’àrea i perímetre d’un pentàgon regular sabent . Càlcul de l’àrea i perímetre d’un pentàgon regular sabent nomes un costat i el radi.nomes un costat i el radi.

Tales de Milet(. 639 . 547/6 a. Tales de Milet(. 639 . 547/6 a. C. ) va ser l'iniciador de la C. ) va ser l'iniciador de la indagació racional sobre indagació racional sobre l'univers. Se li considera el l'univers. Se li considera el primer filòsof de la història, i el primer filòsof de la història, i el fundador de l'escola jònia de fundador de l'escola jònia de filosofia, segons el testimoni filosofia, segons el testimoni d'Aristòtil. Va ser el primer i d'Aristòtil. Va ser el primer i més famós dels Set Savis de més famós dels Set Savis de Grècia (el savi astrònom) i va Grècia (el savi astrònom) i va tindre com a deixeble i tindre com a deixeble i protegit a Pitàgores.protegit a Pitàgores.

Si a un triangle qualsevol li tracem una paral·lela a qualsevol dels seus costats, obtenim 2 triangles semblants. Dos triangles són semblants si tenen els angles iguals i els seus costats són proporcionals, és a dir, que la igualtat dels quocients equival al paral·lelisme

Càlcul de l’altura d’un objecte Càlcul de l’altura d’un objecte vertical a partir de la seua ombravertical a partir de la seua ombra

2.Calcul d’un objecte vertical sense 2.Calcul d’un objecte vertical sense recórrer a l’ombra.recórrer a l’ombra.