Arquitectura del segle XIX

Arquitectura del segle XIX

Hi ha dues grans línies que defineixen l’activitat constructora del segle i que ofereixen un panorama complex i sovint contradictori:

- Arquitectura – art - Arquitectura – enginyeria

Els factors que influeixen en una arquitectura tan diversa són:

a) El romanticisme, que busca en les arrels medievals la inspiració arquitectònica. Serà l’arquitectura historicista. El gòtic serà l’estil més evocat, però també hi trobem elements mudèjars, hindús... Eclecticisme.

b) El colonialisme, que portà l’exotisme a les metròpolis.

c) Les noves necessitats sorgides de la nova organització social industrial. Estacions de ferrocarril, ponts, fàbriques, urbanisme i grans obres públiques en general.

d) Els nous materials, com el ferro colat, que permet fabricar bigues llargues, ornaments... Com el vidre, produït en làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus, pavellons... I a fi de segle el ciment.

Parlament britànic, de Barry i Pugin, 1840-1868 (neogòtic)

Pavelló reial de Brighton, 1818-21de John Nash

Són dues representacions de l’arquitectura historicista

Biblioteca de Sainte-Genevière, de Labrouste (1843-1850). Utilitza el ferro com a element estructural i decoratiu.

Representen l’arquitectura dels nous materials

Palacio de Cristal (Madrid) de Ricardo Velázquez, 1886.Estación de Atocha, de A. de Palacio, 1888

Tour Eiffel

Documentació general

a)Catalogació:-Autor: Alexandre Gustave Eiffel (1832-1923)

-Nom de l’edifici: Torre Eiffel-Cronologia: 1887-1889-Localització: París-Estil: arquitectura de ferro

a)Anàlisi materiala)Materials bàsics de construcció: ferro forjat.b)Sistema constructiu: amb materials industrials-Dimensions: 305 m alçada x 125 m amplada a nivell de terra. Amb l’antena actual mesura 320 m.

Gustave Eiffel (1832-1923)

Alexandre Gustave Bonnickhausen Eiffel (1832, Dijon – 1923, París). Enginyer i industrial francès, expert en estructures metàl·liques. Es graduà com a enginyer químic, i treballà per una empresa d’equipament per a ferrocarrils, fins que creà la seva pròpia constructora: Eiffel et Cie. Va aconseguir prestigi internacional construint importants estructures (ponts, estacions, galeries...).Treballà tant a Europa com a Amèrica i a Àsia (colònies franceses).

Viaducte de Garabit, 1884

Alexandre Gustave Eiffel (Dijon,1832-París,1923)

Enginyer francès. El 1855 es graduà a l'escola d'arts i oficis de París. El nucli central dels seus treballs fou la construcció de ponts metàl·lics, entre els quals cal remarcar els de la Garona (1858) i el Duero (1876) a Bordeus i Porto, respectivament, i els de la xarxa de ferrocarrils francesa a Capdenac i Florac. Dirigí les obres de construcció d'una sèrie de viaductes amb pilars metàl·lics a Tardes, Cubzac i Garabit. Dissenyà i dirigí la construcció de l'estació ferroviària del Staatsbahn (Budapest), dels pavellons de les exposicions del 1867 i 1878 a París, de l'estructura interna de l'estàtua de la llibertat al port de Nova York i de la torre que du el seu nom, la qual, construïda a París amb motiu de l'exposició universal del 1889, sintetitzà la seva llarga experiència en construcció de ponts per a erigir el monument més representatiu de l'enginyeria civil dins el s XIX. Prengué part en els treballs de construcció del canal de Panamà, i es veié implicat en l'escàndol polític i financer que originà la cancel·lació de les obres (1893). Dedicà els darrers anys de la seva vida a estudiar els efectes de l'aire sobre els avions, i fundà el laboratori aerodinàmic d'Auteuil (1912), en el túnel de proves del qual foren assajats diversos prototips d'aeronaus.

Pont Long Bien a Hanoi, 1898-1903

Pont del riu Perfum, Hue, Vietnam

Estació de Maputo (Moçambic)

Palau d’Exposicions,Lima (Perú)

Estructura metàl·lica de

l'estàtua de la Llibertat a Nova

York 1881

Pont Maria Pia (sobre el Duero) Porto. Portugal

1877

Viaducte de Garabit França

1884

Aquest pont fou substituït el 1991 per un de nou (St. Joan), després de 114 anys de ser utilitzat.

Aquest viaducte va tenir l’arc més gran de la seva època.

Context històric: Exposició universal de París de 1889.

S’organitzà per celebrar l’aniversari de la presa de la Bastilla (1789). La torre d’Eiffel fou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira. L’Exposició cobrí una extensió de 96 ha, incloent-hi el Camp de Mart (panoràmica de la foto) i altres zones de París. 35 països hi varen participar.

Cartell oficial de l’Exposició de París de 1889 (6 maig al 6 novembre)

Inici de les obres al Camp de Mart

Palais des Machines Ferdinand Dutert (arquitecte) i Victor Contamin (enginyer). Avui desaparegut.

Durant la seva construcció

Construcció de la Torre Eiffel el 4 d’octubre del 1888

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Està formada per prop de 18.000 peces de ferro, i 2,5 milions de reblons (cargols de ferro per unir 2 peces) per mantenir-la ferma.

4 grans pilars4 grans arcs que s’hi recolzen

L’entramat de les bigues era per donar-li estabilitat davant els forts cops de vent.

Considerada un prototipus de simetria.

Fou possible gràcies als progressos en la siderúrgia del segle XIX.

Peces prefabricades de ferro encasellades per nombrosos cargols

Com si fos un mecano gegant la construcció es reduí a un simple muntatge

Espai exterior i interiorPer les seves característiques és impossible distingir els espais.

Té 3 plataformes o pisos:

Tercer pis a 274 m de terra

Segon pis a 115 m

Primer pis a 57 m

Forma piramidal potencia la sensació de verticalitat.

Els quatre pilars situats als vèrtex d’un gran quadrat van corbant-se cap a l’interior a mesura que s’eleven, i acaben convertint-se en un únic element.

Treball d’un dels pilars

S’aixeca sobre quatre grans pilars

Quatre enormes arcs

Els pilars estan orientats als quatre punts cardinals i estan inscrits en un quadrat de 125 m. de costat

Forma parabòlica

Mesures 1889 (amb la bandera) : 312,27 m1991 (amb l’antena) : 317,96 m1994 (amb l’antena) : 318,70 m2000 (amb l’antena de telecomunicacions) : 324,00 m

Es pinta cada 7 anys i es fan servis 60 tones de pintura

Fins la construcció l’any 1930 de l’edifici Chrysler a Nova York, la Torre fou el monument més alt del món.

50 enginyers dissenyaren 5300 dibuixos 100 obrers van fondre 18038 peces de ferro 121 operaris treballaren damunt l’estructura

Curiositats

Estil

Al s. XIX hi hagué una revolució arquitectònica lligada amb la revolució industrial, que portà l’ús de nous materials (ferro, acer...) propugnats pel enginyers, i als quals s’oposaven la majoria dels arquitectes.

Gran Bretanya decidí construir l’edifici més gran del món per a la primera exposició universal, la de Londres de 1851. Fou una necessitat imposada pel poc temps amb que comptaven. L’edifici fou el Crystal Palace, de J. Paxton.

Eiffel, abans de guanyar la concessió per construir la torre, ja era famós per les seves obres anteriors.

Crystal Palace (Joseph Paxton) Primera Exposició UniversalLondres, 1851

Fou construït només amb ferro, vidre i fusta prefabricats. Mesurà: 536 m d’ample x 124 d’alt.Es desmantellà del tot el 1936

Interpretació

La Torre Eiffel és el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica i havia de ser el símbol de l’Exposició de París de 1889, que celebrava el centenari de la Revolució Francesa. Es convocà un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous temps i guanyà Eiffel amb el seu projecte.

La França del moment encara es ressentia de la desfeta de Sedan i la pèrdua d'Alsacià i Lorena. La República sorgida aleshores era feble, i necessitava fer quelcom important per l’Exposició de 1889, programada el 1878 pel govern de Jules Ferry.

Des de 1883, dos enginyers de l’empresa d’Eiffel, E. Nouguier i M. Koechlin, idearen una torre metàl·lica, idea de la qual s’apropià Eiffel. Sembla que primer la proposà a l’ajuntament de Barcelona, que havia de fer una Exposició el 1888, però fou rebutjat. Llavors buscà la publicitat i contactes a França per aconseguir que li aprovessin el projecte. Es decidí construir-la a la vora del Sena, i la construcció començà el 1887. Els habitants de París varen assistir meravellats a la ràpida elevació de la Torre. Al mateix lloc es feia l’ensamblatge dels seus elements, que eren fabricats als tallers d’Eiffel, el qual vigilava dia i nit la construcció. S’hagué d’enfrontar als obrers que volien guanyar més pels riscos que corrien en l’obra, i Eiffel els pagà el que demanaven.

El 14 de juliol de 1888 el segon pis s’havia aixecat, i el març de 1889 el tercer s’acabà. En 26 mesos s’havia aixecat la torre més alta del món.

.

Construcció de la Torre Eiffel des del 10 d’octubre del 1887 fins el 12 març

del 1889

Va ser molt conflictiva i criticada per la major part dels seus contemporanis

una de les protestes diu així:

«Nosaltres, els escriptors, pintors, escultors i arquitectes venim en nom del bon gust i

de l’amenaça feta a la història de França, a expressar la nostra profunda indignació que

hagi de quedar en el cor de París aquesta innecessària i monstruosa torre.»

Funció

La Torre deixa a la vista els elements de la seva estructura. Vol ser el símbol del progrés i la modernitat que porta la tècnica, valors molt arrelats en la burgesia francesa de l’època.

Com hem vist, al principi no fou ben acollida, sobre tot pels artistes i intel·lectuals francesos, els mateixos que uns quants anys després s’oposaren a que fos desmuntada

Reproducció del despatx d’Eiffel al tercer pis de la Torre

Diego Rivera

Tour Eiffe

l

1914

Robert Delaunay La Tour rouge

1911-12

Marc Chagall

París des de la finestre 1913

La torre en la pintura