BERNAT SABATÉSERGI MOHEDANONOEMI BARRIGAHAMZA EL MOSAOUI

Nom científic: Calotriton asper.Familia: salamandridsEl tritó pirinenc és un amfibi que fa entre 10 i 14 cm de llarg des del cap fins al final de la cua.La pell és molt rugosa, de color marró, grisa o verdosa, amb punts grocs i negres i una ratlla groga al dors (no sempre la té). Per sota és ataronjat.El cap és allargat amb el musell arrodonit; els ulls són petits.Les potes són fortes i gruixudes amb dits curts.La cua és llarga i no té crestes.Menja petits mol·luscos, crustacis i larves d’insectes.La femella pon els ous sota pedres en llocs amb poc corrent d’aigua. Al cap d’un mes neixen les larves que triguen entre un i dos anys a completar la metamorfosi fins esdevenir adults.

INTRODUCIÒ:Tortuga de terra, herbívora, originària de sud d'Europa i nord d'Àfrica, circumscrivint la Mediterrània, de mida mitjana, La seva closca és bastant bombat, de un color de fons groc palla, i sobre ella taques negres. Posseeix uns esperons a les potes del darrere, al costat de la cua, que el distingeix de la Testudo hermanni. Es herbívora.

HÀBITAT:Es troba en zones àrides Múrcia, en els terrenys oberts i ondulats dels termes municipals de Lorca, Puerto Lumbreras, Águilas, Mazarrón i Cartagena, trobant de vegades en penya-segats rocosos. Amb freqüència en rambles seques, molt assolellades i amb cobertura variable de matoll, espartal i timoneda.REPRODUCCIÓ:Els seguicis són entre febrer i maig, (A la tardor algunes vegades)Les femelles poden copular amb diferents mascles durant una mateixa estació reproductora, i pot tenir els d'una posada un únic o diferents pares. A més la femella pot retenir l'esperma i amb el fecundar successives posades.Realitzen d'1 a 4 posades anualment, amb un nombre mitjà de 3,5 ous. realitzant les van fer niu aRealitzen els seus nius entre abril i juny, excepcionalment juliol. I els naixements són entre agost i setembre

Nom científic: Vipera aspis.Hàbitat: Alta i mitja muntanya.Longitud: Femella – Mascle: màx. 75 cm.Color: Molt variable: tota la gamma de grisos fins els tons bruns . Escurço europeu (vipera aspis). Normalment viu a Espanya habita al nord-est, a Catalunya,Europa, àsia occidental i nord est.

Classificació científicaRegne: AnimàliaFílum: ChordataClasse: MammaliaOrdre: SoricomorphaFamília: TapiadaSubfamília: TalpinaTribu: Desmanin-hiGènere: Gelem-seEspècie: G. PirenaicsAlimentació: La base de la seva dieta especialitzada són els macro invertebrats aquàtics, especialment larves d’insectes, que localitza amb una eina única entre tots els mamífers de la nostra fauna.Hàbitat: La distribució mundial d’aquest petit mamífer, que pesa amb prou feines setanta o vuitanta grams, s’estén exclusivament pels Pirineus, la serralada Cantàbrica i algunes àrees del nord i centre de la península Ibèrica, com ara Gredos, el Guadarrama i el nord de Portugal. Reproducció: sexual, es reprodueixen entre elles.

Nom científic: Pinus mugoDescripció: És un arbre no massa elevat que pot tenir fins a 25 m, amb bon port si es troba en sols rics i profunds, però que normalment no es troba en aquestes condicions i té alçades inferiors. El port és tronc- piramidal, presentant fulles sempre verdes, aciculars, de 3 a 8 cm de llarg, de color verd fosc, rígides, denses i poc punxegudes. Tronc recte, columnar (si bé en condicions desfavorables assoleix un port tort, fins i tot arrossegat), de color gris fosc o part fosc, que un cop mort pot quedar en peu llarg temps. L'arrel principal es poc potent però disposa de moltes arrels laterals fortes, gruixudes, extenses i ramificades. El fruit és una pinya de 5 a 7 cm de llarg, aovada, de forma molt característica amb el vèrtex de les esquames exteriors ganxudes cap a la base de la pinya. Floreix de Juny a Juliol, madurant les pinyes al final del segon estiu i disseminant al tercer any.

El gatsaule (Salix caprea), és una espècie de salze.És originària d'Europa i nord-oest d'Àfrica.És una arbre o arbust caducifoli de 6 a 14 metres d'alt i rarament fina a 20 metres. Les fulles de fins a 8 cm són més amples que els altres salzes. La floració és fa en aments molt vistosos amb una aspecte de cotó i fan fins a 7 cm de llarg. Les llavors fan només 0'2 mm i són dispersades pel vent.Es fa servir en jardineria

Si demanem informació sobre les marmotes als avis que antigament pasturaven els ramats arreu dels Pirineus tindrem la sorpresa que, molts d’ells, no en saben pràcticament res, i no és d’estranyar, ja que la reaparició de la marmota a la serralada és relativament recent. La troballa de restes fòssil d’aquesta espècie en diferents jaciments arqueològics en demostra l’antiga presència. No obstant així, es calcula que al final del pleistocè, ara fa uns 15.000 anys, les marmotes de les nostres contrades s’extingiren totalment. El motiu fou, segurament, un augment important d les zones arbrades arreu del Pirineus, cosa que en reduïa l’hàbitat favorable i les feia molt més vulnerables als predadors.

És una comarca molt plujosa, amb valors mitjans anuals de 900 mm a 1200 mm,registrant-se els valors més alts a les serres més altes del sector pirinenc. Els màxims pluviomètrics són a l’estiu i els mínims a l’hivern. I pel que fa a les temperatures, els hiverns són molt freds, amb mitjanes de3 °C a -3 ºC, i els estius suaus, entre 14 °C i 20 ºC, amb una amplitud tèrmica anual alta a les valls imoderada a les serralades. Tot l’any hi pot glaçar.