VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA

 TREBALL DE: GINA - FERRAN - SANA.

PRIMERA PART!

                   PRIMERA PART1.Què t'ha semblat el què has llegit? Bé, m'estan dient que si jo hagués nascut a l'edat mitjana potser estaria morta o amb una malaltia molt greu en aquella época.

2.Com creus que eren les codicions de vida de la població a l'edat mitjana?Les condicions de vida a l'Edat mitjana eren molt dures i molt diferents a les condicions de vida actuals. Per exemple, en aquella época no existia ni l'electricitat, ni el gas, ni l'aigua, ni la corrent.

La gran majoria de la població passava fam, a excepció del nobles que estaven ben alimentats. Però tots podien agafar les malalties, que en aquella época eren moltes. 

La població no tenia accés a la cultura, no sabien llegir ni escriure, excepte els monjos. 

. 

Les lleis i la justícia eren molt diferent d'ara: per exemple, si robaves i eres un esclau podies ser condemnat a  mort pero si en canvi mataves a una persona només eres castigat a una multa. 

A nivell amorós, la relacions entre una dona i un home també eren molt diferents d'ara. En aquella época el més important dins del matrimoni no era l'amor, sino que era tenir fills.

Degut a que creixia molt rapidament la població, aquesta estava obligada a viatjar a diferents llocs per trobar feina.

En aquells temps els hiverns eren molt durs, i això feia que la població ho passés malament, fent servir només llenya i carbó per escalfar-se, els que s'ho podien permetre.

3.Creus que hi havia metges en aquesta època?Si,però no es deien metges, es deien "curanderos".Els "curaderos" estaven en les escoles fent de mestres.

                       ESTANDARD

4.I hopitals?

Nosaltres creiem que no hi havia, perquè si els "curanderos" estaven a les escoles, no podien estar en els hospitals.En tot cas hi havia una mena de consulta.

SEGONA PART

INVESTIGACIÓ

1.QUINES EREN LES MALALTIES HABITUALS?

Les malalties habituals a l'edat mitjana eren: la poliomielitis, la peste i les enfermetats mentals.En aquella època aquestes enfermetats eren molt perilloses, per què no hi havien medicines que curessin aquestes enfermetats.A CONTINUACIÓ US EXPLICAREM EN QUE CONSISTEIXEN AQUESTES ENFERMETATS.

La poliomielitis.

La poliomielitis era una de les enfermetats més importants a l'edat mitjana.Les persones que agafaven la poliomelitis era perquè bevien aigua estancada o no potable que estaba contaminada pel virus.La majoria de les persones que tenien la poliomielitis es quedaven coixes. 

Les enfermetats mentals

"Entre les enfermetats mentals trobem nombroses depressions, neurosis que explicaríen paràlisis o fenómens com les mans engarfiades provocant que les ungles travessessin els palmells de les mans,manies agudes acompanyades d'epilepsies o estats maniatics associats o provocats per l'alcoholisme".

2.Quina era la mitjana de vida?

L'esperança de vida rondaria els 30 anys,situant-se la longevitat mitjana  entre 30 i 40 anys per a les dones i 45 anys pels homes.La majoria de les morts femenines es produien entre els 18 i els 19 anys a causa de febres purpurals o parts difícils.

3.Qui exercia la medicina a l'Edat Mitjana?

Els que exercian la  medicina a l'edat mitjana, segons diferents fonts d'informació consultades eren els metges (també anomenats"curanderos").Els metges eren els qui preparaven remeis, que molts es basaven amb la utilització d'herbes, balsams, verbatges,  purgues de tots tipus i  realitzaven sovint la practica de la sangria. Molts metges eren capellans o monjos.Els metges no practicaven la cirurgia, que estava en mans del cirurjans i dels barbers. Alguns metges també estaven a les escoles fent de professors.

4.Quina epidèmia va ser la causa de la mort d'una tercera part de la població?A mitjans del segle XIV, una plaga coneguda com la pesta negra va assolar sobtadament Europa amb un efecte devastador. Es va estendre per Occident des d'Àsia Central, apareixent a l'àrea del Mar Negre el 1346. Des d'allà, es va estendre cap al sud-oest fins la Mediterrània i va avançar envoltant les costes de l'Atlàntic Nord fins a arribar al Bàltic. Cap a 1.348 ja estava a Espanya i Portugal; cap a 1.349 a Anglaterra i Irlanda, cap a 1.351 a Suècia, i cap a 1.353 en els estats bàltics i Rússia. Només zones aïllades i molt poc poblades es van lliurar d'ella. Segons es creu actualment, va morir entre un terç i la meitat de la població d'Europa, Orient Mitjà, Nord d'Àfrica i l'Índia.  

 

La Pesta Negra era probablement una varietat de la pesta bubònica, una perillosa infecció bacteriana que segueix existint avui en dia. El bacteri es transmetia a través de la saliva de les puces que havien succionat la sang de rates infectades. En morir les rates, les puces saltaven als éssers humans i el bacteri s'estenia ràpidament per la sang. La pesta va prendre el seu nom d'un dels seus més terribles símptomes: les doloroses lesions d'aspecte negrós que traspua sang i pus. Les víctimes eren presa d'una forta febre i delirava. La major part moria en un termini de 48 hores però, afortunadament, una petita minoria aconseguia superar la malaltia i sobreviure.

"El nom de pesta negra, o “black death” en anglès, no va ser mai emprat a l’edat mitjana. El nom que rebia en el nostre país era pesta o gran mortaldat. A França i a Itàlia se la va anomenar “peste”, i a Anglaterra “pestilence” o “great death”.

5.Quins eren els remeis habituals per curar els malalts?Molts dels remeis per curar malalties es basaven en utilitzar com a medicina herbes i plantes. Per exemple:

1. En cas que se li caigui el cabell a un home, es prem el suc de l'herba anomenada nasturtium, coneguda com créixens; se li posa  al nas i el cabell creixerà. Aquest créixens no es cultiven , sinó que creixen  espontàniament en els rierols, també s'ha constatat que en alguns llocs brota de les parets.

2. Per a treure la caspa, s'ha de pendre les llavors dels créixens  juntament amb greix d'oca.  S'han de triturar juntes i s'aconseguirà treure el blanquinós de la caspa.

3.Per curar una fractura o ferida al cap  aconseguien betònica, la trituraven i la posaven  a la ferida, amb això alleugerien tots els dolors.

• Per dormir; aconsegueix absenta i dilueix-l'ho amb vi o aigua tèbia, deixa que l'home el begui i aviat es sentirà millor amb si mateix.

• Per a mans aspres i els dits aspres, coneguts com durícies de nens. Premsa "olíbano" blanc i guspires de plata i barreja'ls, després afageix oli a aquesta barreja, a continuació escalfa les seves mans i empastifeles amb la barreja que s'ha fet. Embolica-li les mans amb una bossa de lli.

Quins eren els aliments habituals de la major part de la població?

Els camperols menjaven menys d'una tercera part de la seva collita.Allà es cultivaven les hortalisses, les llegums, les poques fruites que hi havien i cereals.El vi i el pa eren els elements fonamentals en la dieta medieval. En aquelles zones on el vi no era molt emprat seria la cervesa la beguda més consumida.La caça i les aus de corral eren una important part de la carn que es menjava dins de la noblesa.  Les classes populars no consumien molta carn sino que la seva dieta de carn consistia en fetges, cames, orelles, estómacs, morros, etc; però els que no podien menjar carn era sustituida pel peix, tant de mar com d'aigua dolça. Moltes espècies de peix formavan part de la dieta. Mongetes, llenties, faves, naps, pèsols, enciams, cols, raves, alls i carbasses constituïen la major part dels ingredients vegetals de la dieta, mentres que les fruites més consumides serien les pomes, les cireres,  les maduixes, les peres i les prunes. Els ous també serien una important aportació a la dieta.

Què menjaven els nobles?

Els nobles eren els que millor menjaven, però el seu principal aliment era el pa.El que menjaven els nobles habitualment eran banquets amb molt menjar. La carn de caça(el contrari del que pensa molta gent) no era habitual en els menus diaris, sino que era la carn de corral,el peix les aus i la verdura.

Si has descobert algun hospital de la Barcelona medieval, anomena'l. 

TERCERA PART

ELS MONJOS

Els monjos

La majoria part dels monjos vivien als monestirs tret dels eremites que vivien sols i retirats al mig del bosc.Eren homes que vivien la seva fe a través de la pregària i la caritat. Dins del monestir es distribuïen les tasques bàsiques: cuinar, fabricar eines, treballar l’hort, confeccionar roba...Els monestirs van esdevenir centres de cultura molt importants on els monjos es dedicaven a recopilar i reproduir manuscrits d’autors clàssics escrits en llatí.Penseu que lo major part de la població de l’Edat Mitjana era analfabeta i els monjos eren pràcticament els únics que sabien llegir i escriure".

Què destacaries del que acabes de llegir sobre els monjos?Que els monjos eren els unics que sabien llegir i escriure.També destacaria que vivien en monestirs, però alguns vivien sols i retirats al mig del bosc.

Fixa't en la roba dels monjos. Tots van vestits iguals? Sí, tots porten tuniques però de diferents colors.

Quines diferències hi trobes?

Els colors, la forma, i que alguns porten caputxa i d'altres no.

QUARTA PART

INVESTIGACIÓ SOBRE ELS MONJOS.

Com vestien?

Els monjos vestien  túniques, podien canviar el color de la túnica, com per exemple: blanc, negre o marró.Totes les túniques portaven caputxa.

Què menjaven?

Els monjos no eren de classe alta ni baixa, per això menjavan bé; menjaven: carn que la obtenien del animals que criaven i verdura, pa i alguns cereals que conrreaven i vevien vi.

On vivien?

Els monjos vivien en monestirs, en els monestirs i havia moltes parts: l'església, lloc on es feien les oracions i les pregaries;el claustre, estava construit al costat de l'església, era quadrat, al mig hi ha un petit jardí i al mig del jardí hi ha un pou. En el claustre acostumen haver-hi quatre camins, la biblioteca que és on els monjos copiaven els manuscrits i llibres antics;etc...

Quines eren les normes i regles per les quals es regien els monestirs?Les normes i regles per les quals es regien  els monestirs era no deixar de treballar en tot el dia, com per exemple resar, dedicar temps a la lectura,treballar a l'hort...El seu lema era "ora et labora" que en llatí volia dir resar i treballar.                                                         

Quines eren les dependencies del monestir?L'església: Lloc on es feien les oracions i les pregaries;  el claustre: Estava construït al costat de l'església. És quadrat, al mig hi ha un petit jardí i al mig un pou. En el claustre acostumen a haver quatre camins. Era on els monjos acostumaven anar a meditar; la biblioteca:  Era on els monjos copiaven els manuscrits i llibres antics; Sala capitular: Era el lloc de reunió de la comunitat, on es llegien els capítols de la regla de l'ordre i on l'abat organitzava les diferentes feines.

Quines activitats realitzaven els monjos?Els monjos conreaven la terra, construïen, reparaven i criaven els seus animals. A més es dedicaven a l'oració. Alguns monestirs copiaven llibres, altres tenien hospitals on s'experimentava i s'aplicava medicina herbolària. Sant Benet de Nurcia, fundador de la principal ordre monacal de l'edat mitjana, deia que l'ocupació del monjo havia de ser "oració i treball".

Ja en èpoques posteriors, a finals de l' Edat Mitjana, hi va haver alguns monestirs que van tenir empleats, i els monjos van deixar el conreu de terres, el que els va permetre tenir especialitzacions. Hi ha monestirs que es van fer famosos per fabricar licors, com el de Chartrouse, que ho segueix fent amb una fórmula secreta. Cada monjo tenia la seva obligació a part de   l'oració.

Quina era la religió que professaven?

Depen del país on estava el monjo.

Aquesta es la imatge de les diferents religions.

Quines eren les principals ordres religioses que hi havien?

Les ordres religioses segueixen alguna de les regles establertes per regular la vida en comunitat dins dels monestirs o convents. Algunes ordres observen la Regla de Sant Benito que es centre en el treball i oració dins del monestir, generalment a les comunitats que seguèixen aquesta regla se'ls anomena de vida contemplativa. Una altre gran majoria segueix la Regla de Sant Agustí (la més antiga d'occident), aquesta també regula les hores canòniques, les obligacions dels monjos, el tema de la moral i els diferents aspectes de la vida dels monjos, però no limita les labors al monestir. La Regla de Sant Basilio és feta servir en menor quantitat d'ordres, entre elles les comunitats monàstiques de les Esglésies Catòliques d'Orient i de la Església Catòlica Ortodoxa.

Quin era el paper de l'església en l'època medieval?L'església regulava la vida social.