Embed Size (px)
Citation preview
Components del grup: María Adrián
Sergio López
Irene Barroso
Marc Vizcarro
Índex1. Context històric
1.1 Discriminació de la dona
1.1.1 Segle XIX
1.1.2 Segle XX
1.2 Ruralisme
2. Caterina Albert (Victor Català)
2.1Vida
2.1.1 Premis
2.1.2 Ajudants de Caterina Albert
2.2Obres
2.2.1 Solitud
2.3 Brindis de rèquiem per a Caterina Albert
La discriminació de la dona s.XIX
La dona del segle XIX
Es dedicava generalment a la família (mestressa de casa), tot hi
que trobem diferències segons la classe social en la que es
trobava:
La dona de classe baixa: treballava a les fàbriques, cosa que
estava mal vista i alhora havia de dedicar-se a la família.
La dona de classe mitjana: generalment no treballava, però es
dedicava plenament la seva vida a la família.
La dona de classe alta: tot i rebre una bona educació en la seva
vida només aspiraven a tenir un bon marit que les
sostingués. No eren mestresses de casa ja que tenien criats,
degut això podien dedicar gran part del seu temps a la vida
social.
La discriminació de la dona s.XIX (II)
La dona casada no disposava d'autonomia personal o
laboral, tampoc d’independència econòmica i ni tan se
vols tenia potestat en els seus ingressos que generava amb
el seu propi treball. [...]
Havia d’obeir al seu marit, necessitava la seva
autorització per realitzar tasques econòmiques i
comercials, [...]
Madrid, 1995
Ed. Síntesis
La discriminació de la dona s. XX
Segueix igual que en el segle XIX fins a la declaració del sufragi
universal (1931).
Amb la dictadura franquista es tornà als valors tradicionals,
conservadors i masclistes.
Kinder, Küche, Kircher (nens, cuina i esglèsia)
Amb el pas del temps aquests valors es van perdent i la dona va
recuperant la seva llibertat.
Novel.la rural (ruralisme)
Destaquen pels trets costumistes i naturalistes.
Trobem principalment descripció i diàleg.
Les actituds dels personatges es reflecteixen en el medi.
Exemple: odi/tempesta, felicitat/sol, etc.
Visió fatalista, tràgica i èpica.
També és coneguda amb el nom de novel.la simbòlica.
Obres relacionades:
«Solitud» de Víctor Català
«Marines i Boscatges» de Joaquim Ruyra
Altres.
VIDA
(1869 – 1966)
Biografia de Víctor Català
Caterina Albert i Paradís, coneguda
amb el pseudònim de Víctor Català, neix
a L'Escala (Alt Empordà) l'11 de
setembre de 1869 i hi mor el 27 de
gener de 1966.
Novel·lista, narradora, autora teatral i
poeta, amb la seva obra comença a la
tradició literària catalana escrita per dona.
Va ser la filla gran d’una família de
propietaris rurals i va rebre la formació
que corresponia a una noia de classe
benestant.
Victor Català va ser la màscara que li permeté interrompre en
el món de les lletres amb una força i una llibertat que xoquen
amb la timidesa del seu caràcter.
Malgrat ella voler dedicar-se al teatre, es decanta per escriure
narrativa breu i novel·les.
Una de les escriptores que més la va influir va ser Mercè
Rodoreda.
Biografia de Víctor Català (II)
● La seva narrativa es pot dividir cronològicament en tres etapes:
● La primera etapa: abasta els anys 1902 al 1907. Coincidint amb el Modernisme, es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que dóna nom al gènere, al qual van seguir Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra. En els tres llibres analitza la situació de la dona en la societat de l'època, les relacions de parella i el treball, sobretot en l'escenari del camp, i ofereix una imatge molt negativa, plena de violència i crueltat, que contravé els models idíl·lics heretats del segle XIX.
Biografia de Víctor Català (III)
● La segona etapa: comença després d'un període de silenci, provocat per la marginació dels noucentistes.
L'Editorial Catalana, dirigida per Josep Carner, li publica La mare Balena i, posteriorment, Un film (3.000 metres) (1926) i Contrallums (1930). També publica Mosaic, III (1946), volum d'articles escrits des de 1903 que descriuen aspectes autobiogràfics. Constitueix un testimoni important per acostar-nos als problemes que hagué d'afrontar com a escriptora.
Biografia de Víctor Català (IV)
La tercera etapa: s'inicia després de la superació de la
guerra i de la mort de la seva mare amb Vida mòlta (1950) i
Jubileu (1951).
El 1951 veu publicades les seves Obres completes a Editorial
Selecta, amb pròleg de Manuel de Montoliu. La segona edició
de 1972 inclou un text important de Maria Aurèlia Capmany
titulat Els silencis de Caterina Albert.
Mor el 27 de gener de 1966, a l’Escala (Alt Empordà).
Biografia de Víctor Català (V)
Jocs Florals d'Olot (1898): Poema Lo llibre nou publicat a La veu de Catalunya. Monòleg en vers La infanticida.
Jocs Florals (1903): Copa del Consistori per Marines.
Fastenrath (1909): Solitud.
Jocs Florals de Barcelona: Solitud.
Segon accèssit al premi l'Englantina: Cavalls del port(poesia).
Homenatge "Aplec Víctor Català" (1965).
Premis
Els ajudants de Caterina Albert
Caterina Albert va mantenir relacions amistoses i
professionals amb Joaquim M. Folch i Torres, Narcís
Oller i Joan Maragall.
Revisen i l’ajuden a publicar les seves obres.
Parla amb ells sobre la por a ser descoberta i perdre
l’èxit pel fet de ser una dona.
●Obres ILes primeres obres que escriu
són poesies i també algunesobres de teatre.
●Obres II
Participa als Jocs Florals
de 1898.
-Lo llibre nou, poema.
-La infanticida i altres
textos, monòleg teatral.
●Obres III
•Drames rurals.
●Obres IVA més dels Drames publica com una primera etapa com a escriptora dos reculls de narracions més que tenen en comú una visió fosca de la vida, uns finals tràgics:
Caires Vius, una altraentrega de Dramesrurals.
Ombrívoles, recull de contes de Dramesrurals.
De Victor
Català
Obres V:Solitud
Solitud● Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català i
publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut
entre el març de 1904 i l'abril de 1905.
● És la novel·la més coneguda de la seva autora.
S'emmarca dins del modernisme, moviment literari
i artístic força present a Catalunya.
● La novel·la que en primer lloc va aparèixer a en
fulletons en la revista que es deia Joventut,
(1904 i 1905) al 1909 apareix publicada la
novel·la sencera.
● Les tensions entre l'individu i l'entorn
constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta
obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat
molt ben estructurada i treballada.
● L'autora, amb gran destresa i poder descriptiu,
situa el lector en un escenari inquietant, la
muntanya, que comparteix protagonisme amb el
personatge de Mila.
Explicació de la obra SolitudEl tema
La recerca de una individualitat pròpia i de la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure, més enllà dels determinants còsmics i socials de la època en qüestió.
L’argument
L'obra encarna aquest tema en un personatge femení, la Mila, que en el
principi de la obra no manifesta cap característica d'excepcional. Els seus
ideals no són altres que assolir la mica de felicitat que pugui derivar del treball
i de la vida familiar i és amb aquest objectiu que acompanya passivament i
amb desconfiança el seu marit a la muntanya, on els ha estat donada una
feina d'ermitans. En aquesta estada en la muntanya serà on s’adonarà de la
profunda insatisfacció que pateix i això la porta a un desequilibri emocional , i
intenta recolzar-se a través de les relacions personals que manté amb altres
personatges (principalment el pastor). Aquestes relacions estan marcades per
per la busca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna
cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la
novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o
poder-la canviar profundament.
Explicació dels personatges
La Mila sembla una noia jove, sana i ben dotada. Forma part de la classe mitjana - baixa. Li toca viure a la muntanya i no s'hi acaba d'adaptar.
En Maties és una persona amb molt poca personalitat i molt influenciable. Fa vendre a la Mila la caseta del seu oncle i la porta a una ermita de la muntanya on coneix a l'Ànima, que al poc temps ja serà un gran amic seu, i es deixa influir pels seus mals consells
En Gaietà, el Pastor, té uns 64 anys. Físicament és petit i escarransit. És un personatge que està per sobre del materialisme perquè té una vida interior molt intensa. Sempre ajuda a la Mila donant-li consells.
L'Ànima és un personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. La autora el descriu durant el transcurs del llibre com una bèstia .
Fragment de solitud:''La pujada''
-Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa viaque ells, i en Matías, amb ganes d’estalviar el delit, preguntà alcarreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. Elpagès, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, li féude seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué a la Milaque s’ajoqués darrera d’ells, sobre el bossat. Ella guaità ambagraïment a n’aquell home desconegut, que li feia semblantmercè. Malgrat la bona cama que tenia, estava fatigada. Sonmarit li havia contat que de Llisquents, on els deixà l’ordinari, finsa Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quartassosque caminaven quan vegeren negrejar el campanaret del pobledalt del turó verdelós: d’aleshores fins a trobar el carro haviapassat un altre quart llarg i entre el solei, la polseguera i lacontrarietat, li havia donat un gran malhumor a la pobra dona.
Comentari del fragment
Aquest fragment pertany a quan en Matías (que és el marit de la Mila) i la Mila estan pujant a la muntanya a la qual s'instal·laran a la ermita per treballar. En aquest fragment es dóna també quan coneixen a un pagès molt afable i que causa a la Mila una gran simpatia.
Característiques i símbols
de Solitud
Com ja hem dit abans, Solitud es pot considerar la obra més representativa del modernisme, pel xoc que es produeix entre l'individu.
Novel·la simbòlica que fuig del realisme descriptiu i selecciona elements de la realitat per transformar-los en símbols.
El primer símbol és la muntanya que, a més a més d'exercir de marc, simbolitza les dificultats de la vida amb la seva difícil ascensió i la dificultat de la vida als cims.
Un dels trets característics d'aquesta novel·la és el llenguatge. S'utilitza una llengua viva i expressiva que utilitza diverses varietats i registres per donar més vivesa al relat i diferenciar l'estil dels personatges.
Exemple: el Pastor utilitza un parlar singular, típic de les altes muntanyes i molt ric en expressions, rondalles i cultura popular.
●Obres V
•Un film 3.000 metres.
MarinesAltres:Mare-balenaContrllums Retablo, l’únic llibre en
castellà de la seva obra
Des de 1907 i fins a 1919 Caterina Albert no escriu. Al 1919 publica un film 3.000 metres, al que segueix la mare balena, Marines i contrallums, aquesta darrera fou publicada a 1930.
La Guerra Civil: A causa de la Guerra Civil es produeix un nou silenci que durarà fins al 1946.
• Obres VI
En plena persecució de la llengua catalana publica Mosaic,llibre de records.
●Obres VII
Jubileu, recullde narracions.
Obres completes
Posteriorment dona a l’impremta dos reculls de contes Vida mòlta i Jubileu.Al 1951 es publica les seves obres completes i es converteix en un símbolvivent de les lletres catalanes durant els anys 50 y 60.
Brindis de rèquiem per a Caterina
Albert
Si la mort del vell no és trista
amunt el veire més alt
i vessem el vi ametista:
quan el vell és un artista
no és pas vell sinó immortal.
Carles Fages de Climent
Bibliografia
http://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Catal%C3%A0
http://www.xtec.es/~malons22/personal/narrativa%20modernista.htm
http://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_sec=632
http://www.tv3.cat/noms/victorcatala/cronologia.htm
Dossier modernisme
