Berta Chico

1

TEMA 3. 2ª part ESTRUCTURA DENTÀRIA (Agafar models de dents de l’armari per tractar el tema)

Les dents s’encarreguen de la masticació, la fonació, i la deglució.

Estan situades als alvèols dels ossos maxil·lar i mandibular i hi estan unides per una estructura fibrosa anomenada lligament periodontal o periodonci d’inserció. Per sobre de l’os, hi ha la geniva, que també les subjecta i que rep el nom de periodonci de protecció.

PERIODONCI: són les estructures dentàries encarregades de la subjecció de la dent a l’alvèol.

Les dents erupcionades estan en contacte entre elles. El punt d’unió s’anomena PUNT DE CONTACTE.

1. HISTOLOGIA DENTÀRIA

(dossier EDITEX pag 86)

La dent està formada x 4 teixits.

Teixits durs Teixit tou Esmalt + Dentina duresa Ciment -

Polpa dental (té una rica vascularització i innervació; dóna gran sensibilitat a les dents)

(fig 3.9 pag 50 llibre i pag 87 EDITEX dossier)

Dels materials durs, l’esmalt i el ciment són externs. L’esmalt es troba a la corona o part superior de la dent. I el ciment situat a l’arrel o part inferior.

La dentina està per sota l’esmalt i el ciment; i contribueix a la formació de l’esmalt i el ciment; i delimita amb la polpa dentària.

L’esmalt és el teixit + dur i fort del cos humà i fa la funció masticadora sense trencar-se pq la dentina de sota és prou elàstica com per prevenir fractures.

El ciment assegura la posició de la dent.

La cavitat pulpar permet la nutrició de la dent. (Fig 3.10 pag 50 llibre)

Berta Chico

2

1.1. Els teixits de la dent al detall

(comentar les parts de la figura 4.2 pag 87 EDITEX dossier)

- ESMALT: teixit + extern de la corona dentària. És translúcid i permet veure el color de la dentina, per això és de color blanc-groguenc. La superfície és llisa, lliscosa i brillant. La seva duresa, la major de l’organisme. (tocar amb sonda d’exploració esmalt i un compòsit d’un “empast” x comparar lliscament i textura).

- DENTINA: el teixit + voluminós. Augmenta amb l’edat. És + elàstica que l’esmalt pq té + aigua i + mat. orgànica que l’esmalt. (veure quadre pag 86 dossier EDITEX).

o La calcificació de la dentina és més intensa en les canines i les primeres molars.

o Junt amb la polpa forma el complex dentino-polpar ja que tot i ser 2 teixits diferents es comporten com un de sol.

- CIMENT: està a la zona de l’arrel cobrint la dentina. És dur (però menys que l’esmalt).

- POLPA: és l’únic lloc de la dent on apareixen cèl·lules. La cèl·lula de la polpa s’anomena ODONTOBLAST: emet prolongacions que s’introdueixen dins la dentina en els canals dentaris. La funció de l’odontoblast és formar dentina: i, per això, la dentina augmenta de gruix amb l’edat.

Berta Chico

3

2. ESTRUCTURA DEL PERIODONCI (pag 88 i 89 dossier EDITEX) Els teixits que envolten la dent formen el periodonci. El periodonci està format per: - la geniva: envola el coll de les dents - el lligament periodontal: envolta tota l’arrel de la dent. - l’os de suport dentari: és el principal teixit de sosteniment de la dent.

EL LLIGAMENT PERIODONTAL

No forma part pròpiament de la dent, però és el que la manté unida a l’os alveolar. Està format per fibres de t. Conjuntiu que s’uneixen al ciment radicular i subjecten la dent i li permeten un cert desplaçament dins l’alvèol.

LA GENIVA

És una membrana mucosa de color rosaci que recobreix les apòfisis alveolars dels maxil·lars superiors i de la mandíbula, envoltant el coll de les dents en forma de collaret.

Berta Chico

4

Si a causa de bacteris o d’un mal raspallat hi ha retrocés gingival es pot alterar la fixació de la dent.

L’OS ALVEOLAR

Hi ha els alvèols dentals tant a al maxil·lar inferior com al superior. Si les parets són molt primes es pot fracturar a l’extreure una peça dental.

3. L’OCLUSIÓ INTERMAXIL·LAR

(pag 89 dossier EDITEX)

L’arcada dental inferior és + estreta que l’arcada superior, de manera que es tanca dins la superior; i les oculten parcialment a la vista.

A la zona anterior de la boca les dents superiors se sobreposen en més o menys un terç de les seves corones sobres les inferiors.

Les dents superiors s’inclinen lleugerament cap enfora i les inferiors neixen rectes. I les incisives superiors són + amples que les inferiors.

- Normalment s’oclou en classe I d’angle (figura 4.3 pag 89) - També s’oclou en classe II quan la mandíbula és petita o el maxil·lar gran. - O en classe III quan la mandíbula és gran o el maxil·lar petit - La maloclusió té com a conseqüència:

o Masticació deficient o Defectes de pronúncia o Pèrdua prematura de les dents o Deformacions de la cara

Berta Chico

5

4. CARES DE LA DENT

(pag 51 llibre; figura 4.10 pag 92 dossier)

Vestíbul: espai anterior i extern

Cavitat bucal: espai posterior i intern.

Les cares lliures d’una dent són les que no es vinculen amb cap element anatòmic (no es toquen amb cap peça dental).

CARES LLIURES

- Cara vestibular: la cara que toca el llavi - Cara palatina: maxil·lar

Cares que miren cap a la cavitat bucal - Cara lingual: mandíbula

CARES LATERALS

- Cara proximal: cares que toquen amb dents veïnes (laterals) o Mesial: cara propera a la línia mitjana. o Distal: cara oposada a la mesial, + allunyada de la línia mitjana

LES CARES DE LA CORONA

- Extrem incisal: en les incisives i canines. - Cara oclusal: en premolars i molars.

Berta Chico

6

5. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE LES DENTS

(agafar model de dents de l’armari)

Tipus de dents permanents: (pag 92 dossier EDITEX)

- Incisives (4: 2 centrals, 2 laterals): tallen - Canines (2) = ullals: esquincen - Premolars (4): trituren - Molars (4 o 6 depenent de si han erupcionat els del seny): trituren

(pag 51 llibre)

Els elements arquitectònics de les dents són formacions originades pels teixits dentaris que ens permeten diferenciar les diferents peces dentàries.

- CÚSPIDES: (Fig 3.12 pag 52) estructura en forma de piràmide quadrangular amb la base soldada al cos de la dent. Les seves cares laterals s’anomenen facetes: dues facetes s’orienten cap a la cara lliure (facetes llises) i 2 a la cara oclusal (facetes armades).

Berta Chico

7

- TUBÈRCULS SUPERNUMERARIS: són prominències o petites cúspides ubicades a la corona dentària, agregats a les estructures anatòmiques normals. Són de mida variable però solen ser més petits que 1/3 de la corona dentària.

- SOLCS: excavacions en l’esmalt. Es produeixen per la mineralització independent de cada cúspide (fig 3.13 pag 52 llibre). S’hi reté aliment → càries.

o Solcs principals: delimiten cúspides i solen partir d’una fossa principal cap a altres o arriben fins les cares lliures.

o Solcs secundaris: parteixen de les fosses secundàries per delimitar extrems marginals.

Berta Chico

8

- FOSSES: excavacions irregulars + profundes que els solcs. Poden ser: o Fosses principals: es formen per la reunió o intersecció de dos solcs

principals. o Fosses secundàries: es formen per la intersecció d’un solc principal amb

un o dos solcs secundaris. Són menys àmplies i profundes. - DEPRESSIONS: cavitats àmplies i poc profundes que poden o no estar

delimitades. Ex: depressió de la cara palatina de les incisives superiors. - EXTREMS MARGINALS (rebordes marginales): eminències allargades de secció

triangular que apareixen a les cares oclusals o en les paletines o linguals de les dents amb extrem incisal.

- ARESTES: es troben delimitant les diferents facetes d’una cúspide. Les aretes longitudinals són les que separen les facetes llises de les armades i són les + notables.

- CRESTES: relleu definit i voluminós, similar a una aresta, però de majors dimensions. Una prominència de l’esmalt allargat. Ex: apòfisi obliqua o adamantina del 1r molar supero. La cresta no té extrems tallants, l’aresta sí.

- CANAL RADICULAR: depressió molt extensa localitzada en les cares proximals de l’arrel.

- ESPAI INTERRADICULAR: espai irregular localitzat en l’alvèol dentari i determinat per la fusió de les arrels d’una mateixa peça dentària.

- FORAMEN APICAL: orifici ubicat en el terç apical. Quan hi ha 1 sol orifici s’anomena foramen, i si n’hi ha + d’1 s’anomena foramen el de major calibre i la resta foramines. Pel foramen entra una artèria i terminacions nervioses i surten 2 venes.

Berta Chico

9

- COLL ANATÒMIC: línia de separació entre l’esmalt i el ciment o la línia amelo-cimentària (LAC).

6. GRUPS DENTARIS

Com s’ha dit abans cada grup dentari té propietats masticatòries diferents.

Incisives: tallen

Canines: esquincen

Molars i premolars: trituren

Cal dir que totes les dens són capaces de fer totes les funcions, per això si en falta alguna podem mastegar amb normalitat.

Característiques generals de les dents

Color: en la dentició temporal la corona dental és de color blanc-blavós; i en la dentició permanent, blanc-groguenc. És + fosca la regió cervical (coll). Les incisives són + clares que els molars; i les dones solen presentar unes dents + blanques que els homes.

Mida: variable segons la persona. Les dones les solen tenir + petites que els homes.

Forma: segons individu. Ex: les incisives poden ser quadrades, ovoides o triangulars.

7. TIPUS DE DENTICIÓ

Berta Chico

10

(pag 53 llibre i dossier EDITEX pag 90-91 quadres)

L’ésser humà és difiodont pq té una dentició temporal i una dentició permanent.

DENTICIÓ MIXTA:

És aquella en què a la boca hi ha dents permanents i dents temporals al mateix temps.

DENTICIÓ TEMPORAL

(pag 90 i 91 dossier veure quadres)

Es comença a formar a les 6 o 7 setmanes de vida intrauterina i comença a erupcionat al voltant dels 6 mesos d’edat.

Als 3 anys més o menys ja han erupcionat les 20 peces que són:

- 10 dents a l’arcada superior (fig 3.14 pag 53) o 2 incisives centrals o 2 incisives laterals o 2 canines de llet o 4 molars

- 10 dents a l’arcada inferior o 2 incisives centrals o 2 incisives laterals o 2 canines de llet o 4 molars

Cada dent erupciona a una determinada edat i variacions de 6 mesos a 1 any són normals. Normalment en la dentició temporal hi ha espais entre dents que s’anomenen: ESPAIS DE DERIVA, que permeten la col·locació de les dents permanents, que són més grans. Les dents de llet poden molestar al lactant quan erupcionen. Es produeix una gran salivació i molèsties a les genives i el nen mossega tot el que pot per calmar el malestar (per això hi ha joguines o rosegadors per rosegar que venen en farmàcies i parafarmàcies). Quan la dent deixa de fer pressió a la geniva i ja l’ha

Berta Chico

11

rebentat es calma el dolor. Si tenen febre, s’accelera el metabolisme i, per tant, l’erupció de les dents.

DENTICIÓ PERMANENT

Comença a aparèixer als 6 anys (quadre dossier pag 90-91 comparatius: Molt important) amb l’erupció de les incisives centrals inferiors, i després seguiran les primeres molars. Cap als 12-13 anys s’acabarà l’erupció de dents permanents amb l’aparició de les canines i zones molars. Als 18-20 anys apareixeran els tercers molars o cordals o queixals del seny. Tot i que no tothom els té

32 peces en total

- 16 peces a l’arcada superior o 2 incisives centrals o 2 incisives laterals o 2 canines o 4 premolars o 6 molars

- 16 peces a l’arcada inferior (fig 3.15 pag 53) o 2 incisives centrals o 2 incisives laterals o 2 canines o 4 premolars o 6 molars

8. CARACTERÍSTIQUES DE LA DENTICIÓ PERMANENT

(pag 54 i 55 llibre fig: 3.16, 3.17, 3.18 i 3.19)

(pag 90 dossier EDITEX 1ª part)

8.1. Grup de les incisives

Tenen la corona en forma de pala i serveixen x tallar els aliments (4 a cada mandíbula).

Estan formades per una dent central i una de lateral en cada hemiarcada, i ocupen la porció anterior de l’arc. Són les primeres en entrar en contacte amb el menjar i acturen com a elements passius en l’articulació dels ons-.

Berta Chico

12

Tenen una única arrel, són: UNIRADICULARS.

Tenen un extrem tallant i tallen l’aliment tot i que poden rosegar tb.

TIPUS D’INCISIVES

Incisiva central superior: erupciona als 7 anys. Oclou amb la incisiva central i la meitat mesial del lateral inferior (dibuixar-ho a la pissarra)

Incisiva lateral superior: erupciona als 8 anys i oclou amb la meitat distal de la incisiva lateral i la meitat mesial de la canina inferior. És + prima que la central superior.

Incisiva central inferior: erupciona als 7 anys i oclou amb els 2/3 mesials de la incisiva central superior. És la + petita de les dents i la + regular.

Incisiva lateral inferior: erupciona als 8 anys i oclou amb el terç distal de la incisiva central i la meitat mesial de la lateral superior. És + gran que la central inferior.

8.2. Grup de les canines

Tenen la corona cònica amb la qual esquincen els aliments. N’hi ha 2 a cada maxil·lar. Estan col·locades al costat de les incisives laterals. Són dents UNIRADICULARS d’arrel potent (i llarga).

Tallen o esquincen els aliments i tenen una gran contribució de l’estètica facial.

Canina superior: erupciona als 10-13 anys. Oclou amb la meitat distal de la canina i la quarta mesial de la 1ª premolar inferior. És molt + gran l’arrel que la corona en proporció.

Canina inferior: erupciona als 10-13 anys. Oclou amb el 4t distal de l’incisiva lateral superior i amb la meitat mesial de la canina.

Berta Chico

13

8.3. Grup de les premolars

Presenten corones bicúspides amb les quals trituren els aliments. N’hi ha 4 a cada mandíbula.

Només existeixen en la dentició permanent.

Hi ha 2 premolars en cada hemiarcada entre les canines i les molars.

És important la cara oclusal d’aquestes peces pq té la funció masticatòria.

En aquesta cara oclusal (tb anomenada triturant) hi ha solcs, cúspides, fosses, etc.

Són dents intraradiculars (d’1 sola arrel), excepte el 1r premolar superior que, quan té 2 arrels, n’hi ha 1 palatina i una vestibular (foto pag 55 fig 3.18).

Berta Chico

14

1ª premolar superior: erupciona entre els 9 i 10 anys. Oclou amb la meitat distal de la 1ª premolar i la meitat mesial de la 2ª premolar inferior. Té dues arrels, una de vestibular i l’altra palatina.

2ª premolar superior: erupciona entre els 10 i 11 anys. Oclou amb la meitat distal de la 2ª premolar i el 4t mesial de la 1ª molar inferior.

És + gran que la 1ª però molt similar. Té + gran la cúspide palatina.

Té una sola arrel.

1ª premolar inferior: erupciona entre els 9 i 10 anys. Oclou amb la meitat distal de la canina i la meitat mesial de la 1ª premolar superior.

La corona és + petita que la de les dues superiors.

Només té una arrel.

2ª premolar inferior

Erupciona entre els 10-11 anys. Oclou amb la meitat distal de la 1ª premolar i la meitat mesial de la 2ª premolar superior.

8.4. Grup de les molars

Disposen d’una corona pentacuspídia (5 cúspides) amb la qual molen i trituren l’aliment.

Pot haver-n’hi fins a 6 a cada maxil·lar.

Són + grans que els premolars.

En la dentició temporal hi ha 2 molars per hemiarcada (4 per arcada, 8 totals).

En la dentició permanent n’hi ha màxim 3 per hemiarcada (6 per arcada; 12 totals). Tot i que els del seny (4 totals) no tothom els té.

La cara oclusal és + complexa, hi ha + cúspides.

Són dents multiradials (fig 3.19 pag 55).

Berta Chico

15

Les molars inferiors tenen 2 arrels.

Les molars superiors poden tenir 3 arrels.

1ª molar superior: la seva calcificació comença en la vida intrauterina i erupciona de forma constant als 6 anys; per això s’anomena “queixal dels 6 anys”.

Oclou amb els ¾ distals de la 1ª molar i el ¼ mesial de la 2ª molar inferior.

És la peça masticatòria per excel·lènica.

Té 3 arrels: 2 vestibulars i 1 palatina.

2ª molar superior: erupciona als 12 anys.

Oclou amb els ¾ distals d la 2ª molar i el quart mesial de la 3ª molar inferior.

És + petita que la 1ª molar.

3ª molar superior: és la + inconstant pel què fa a la data d’erupció, però va dels 18 als 29 anys.

Berta Chico

16

Oclou amb les ¾ parts distal de la 3ª molar inferior.

Pot tenir 1, 2 o 3 arrels.

1ª molar inferior (fig 3.19 pag 55)

Erupciona als 6 anys (= que la 1ª m. Superior).

Oclou amb la meitat distal de la 2ª molar superior.

El major diàmetre coronari és el mesiodistal (el + allunyat del centre) → això passa en tots els molars inferiors.

La seva cara oclusal té 5 cúspides i presenta 2 arrels: 1 mesial i una altra distal.

2ª molar inferior: erupciona als 12 anys.

Oclou amb el ¼ distal de la 1ª molar i els ¾ mesials de la 2ª molar superior.

És + petita que la 1ª molar inferior ja que té 1 cúspide menys i la tendència de les 2 arrels a unir-se o agrupar-se.

3ª molar inferior: és inconstant en l’aparició (erupció) i més o menys ho fa als 18-25 anys.

Oclou amb el ¼ distal de la 2ª molar i amb la 3ª molar superior.

Té = característiques que la 3ª molar superior.

PRÀCTICA: TÈCNICA D’OBSERVACIÓ

1

- Que mirin al company si té les 3eres molars superiors i inferiors (i/o a ells mateixos amb el mirallet).

- Que anotin quin o quines els falten. - Que preguntin o observin si els han tret la peça o simplement no ha erupcionat. - Si està mig erupcionada o si hi ha marca però encara no ha erupcionat.

2

- Que mirin si els falta alguna altra peça: incisiva, canina, premolar o molar. Anotar-ho en un paper i després ja ho apuntaran en l’odontograma quan l’expliquem.

9. NOMENCLATURA DENTÀRIA

Hi ha diferents sistemes per anomenar les peces dentàries. Anem a veure’n algun.

9.1. Sistema dígito-dos o de la Federació Dental Internacional (FDI)

És el + acceptat: en odontogrames i periodontogrames.

Anomena les dents basant-se en un sistema de quadrants.

Berta Chico

17

Divideix en 4 quadrants:

- Dos de superior o Un dret o Un esquerra

- Dos d’inferiors o Un dret o Un esquerra

Enumera de l’1 al 4 els quadrants de la dentició permanent i del 5 al 8 els quadrants de la dentició temporal.

- Les dents s’enumeren de l’1 al 5 en la dentició temporal. - Les dents s’enumeren de l’1 al 8 en la dentició permanent.

- Figura 1. División de los cuadrantes y designación de las piezas dentales permanentes y temporarias en el sistema de numeración dental de la FDI.

Ex de permanent: dent 1.3 és el quadrant 1, per tant la canina superior dreta.

Ex de temporal: dent 8.2, incisiva inferior dreta temporal.

1.1, 1.2, 1.3, 1.4, ... s’anomena així (1r quadrant)

2.1, 2.2, 2.3, 2.4, etc s’anomena així (2n quadrant) etc.

Berta Chico

18

9.2. Sistema crucial o de Zsigmondy-Palmer

Es divideix la cavitat en 4 zones: 2 superiors (dreta i esquerra) i 2 d’inferiors (dreta i esquerra).

Berta Chico

19

Si la dent és superior s’indica a la part superior d’una creu 3

Si la dent és inferior a la part inferior de la creu b

Si el número està a la dreta de la creu indicarà que la dent és esquerra (en la boca del pacient).

Si el número està a l’esquerra de la creu indica que la dent és dreta (en la boca).

Ex: 3 canina superior dreta permanent.

9.3. Sistema Universal o de Thompson

És l’acceptat per l’ADA (American Dental Association) i usat a Estats Units.

Però es el que consta en alguns odontogrames.

Dentició definitiva:

- Números de l’1 al 32 on l’1 és la tercera molar superior dreta i es van assignant els números segons les agulles d’un rellotge fins arribar al 32 = 3ª molar inferior dreta.

- En la dentició temporal es fa en igual sentit però en lletres majúscules de l’A a la T.

Ex: - la 29 és el 2n premolar inferior dret permanent.

- La 9 és la incisiva central superior esquerra permanent. - La R és la canina inferior dreta temporal. - La I és la primera molar superior esquerra temporal.

Berta Chico

20

9.4. Sistema de Haderup

Enumera les dents de l’1 al 8 en les permanents on 1 és la incisiva central i 8 la 3ª molar.

En dentició temporal va del 01 al 05 (afegeix un 0 zero al davant).

Afegeix el signe + a l’arcada superior.

Afegeix el signe – a l’arcada inferior.

El signe va al mig i segons vagi davant o darrera el número sabem si és l’hemiarcada dreta o esquerra.

Ex: 3+ : canina superior dreta permanent.

Berta Chico

21

10.REGISTRES EN LA CONSULTA DENTAL. ODONTOGRAMES I PERIODONTOGRAMES.

Els ha d’omplir l’auxiliar.

10.1. Odontogrames

(EDITEX pag 92)

Es dóna una descripció de l’estat dental del pacient: abans i després d’un tractament.

Què hem de tenir en compte primer

- Que les dents incisives i canines presenten 4 cares; en canvi les premolars i molars 5 (tenen la cara oclusal).

- Les cares encarades al vestíbul (llavi) s’anomenen: VESTIBULARS. - Les cares encarades a la cavitat bucal són: CARES BUCALS i s’anomenen

PALATINES les del maxil·lar superior i LINGUALS les del maxil·lar inferior. - Les cares laterals s’anomenen MESIALS si s’apropen a la línia mitja i DISTALS si

se n’allunyen. - La cara OCLUSAL és per on trituren els molars i premolars. - En les incisives i canines s’anomena VORES INCISIVES i és la vora tallant.

TIPUS D’ODONTOGRAMES

Anatòmics

(pag 58) que segueix el sistema FDI o digito-dos (tb s’usa el de Thompson).

Serveix per dentició permanent, temporal i mixta.

Berta Chico

22

Geomètrics

(fig 3.20 pag 57 llibre)

És + senzill.

Berta Chico

23

També serveix per tot tipus de dentició.

Hi ha sist universal, digito-dos o de Thompson.

Estan en format paper o en un programa informàtic

Tenen uns codis de colors que són iguals en els dos formats per estandarditzar la nomenclatura.

Berta Chico

24

CODIS DELS ODONTOGRAMES

Absències dentàries: és el primer que s’omple. Es ratlla de negra la dent que falta amb una línia vertical única o una X.

Canvi de posició: si una dent està desplaçada, s’indica amb una fletxa negra fins al lloc on s’ha mogut.

Càries: es pinta la cara de la dent o dents afectades de vermell. En els odontogrames anatòmics s’ha de ser molt precís. En els geomètrics es pinta tota la cara de la dent encara que la càries no l’ocupi tota.

Càries radiològiques: de color verd. Són càries que a simple vista no es veuen però en la radiografia sí.

Obturacions: o “empastes”: de blau i de forma molt precisa.

Corones: quan les restauracions tenen forma de corona es pinten sobre la dent (a ratlles). En l’odontograma anatòmic es posa el material amb què s’ha fet la corona.

Ponts: es ratllen les dents implicades i les peces intermèdies o pòntics es dibuixen a la zona edèndula (sense dent) unides a les corones.

Endodòncia: pintar arrel de negre.

Aparells removibles: primer cal marcar les dents absents que substitueixen l’aparell, i després es dibuixa, en negre, la forma del retenidor de l’aparell en les dents on va subjectat.

Implants: es dibuixen en negre, a l’interior de l’os de la peça a substituir (es fa la forma de l’implant).

PRÀCTICA: TÈCNICA: REALITZAXIÓ D’UN ODONTOGRAMA (veure protocol en pdf)

10.2. Periodontogrames

Serveix per diagnòstic i tractament = odontograma. És + complex que un odontograma pq no hi ha registres geomètrics senzills. Cal ser molt estricte a l’hora d’omplir-los. Cal fer una exploració minuciosa.

Berta Chico

25

Hi ha de reflectir el següent:

- IDENTIFICACIÓ DE LES DENTS: s’identifiquen pel sist digito-dos o FDI i es representa per la cara vestibular, per la cara lingual o palatina, i per la cara oclusal o incisiva.

- ABSÈNCIES: es ratllen amb un llapis negre. - ASPECTE GINGIVAL: aspecte geniva, color, textura, consistència i contorn. - PROFUNDITAT DEL SONDATGE: en mm, s’anota a la casella corresponent amb 3

mesuraments x a vestibular i 3 més per vestibular o palatí. Es fa amb una sonda periodontal i mesura els mm que la geniva està desenganxada de la dent (BOSSES PERIODONTALS).

- SAGNAT AL SONDATGE: es fa un cercle vermell al voltant de la mesura de la profunditat del sondatge.

- EXSUDAT: l’aparició de líquid o exsudat en prémer la geniva s’indica anotant una lletra E sobre la profunditat de sondatge.

- MARGE GINGIVAL: la posició i el contorn de la geniva respecte del límit amelo-cimentari (LAC) es dibuixa en les cares vestibular i lingual o palatina de les dents en forma de línia vermella contínua (si hi ha recessió gingival).

- LÍMIT MUCOGINGIVAL: la posició de la línia mucogingival es dibuixa en relació amb el marge de la geniva en blau (és el límit entre el tros de geniva vermella i

el més blanc) El límit mucogingival separa la geniva lliure blanca de la mucosa alveolar laxa i vermella fosca.

- NIVELL S’INSERCIÓ: pèrdua de geniva respecte el LAC (límit amelo-cimentari) o nivell d’inserció, s’anota en mm.

- LESIONS DE FORCA: s’indica amb un nº que n’indica la gravetat i s’anota al costat de la superfície radicular corresponent. La FORCA és la part de l’arrel de la dent en què es separen les seves arrels; pot ser simple o composta, depenent de si hi ha 2 o 3 arrels).

Berta Chico

26

- MOBILITAT: de la peça. - ALTRES TROBALLES: diastemes (espai lliure entre 2 dents), contactes oberts o

restauracions defectuoses (en la dent indicada) - PLACA bacteriana generalitzada o local. - CARRALL O CÀLCUL (SARRO): placa calcificada amb un color que varia de blanc

a groc o marró segons el temps que porta acumulat o x colorants externs, tabac, etc. cal dir si és localitzat o general.

PRÀCTICA: TÈCNICA: REALITZAXIÓ D’UN PERIODONTOGRAMA (veure protocol en pdf)

Fer odontograma pag 112 EDITEX

Fer cas pràctic pag 64 llibre

Fer ex 1 pag 63 a classe i 7 pag 63.

Els ex: 1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15 i 16 són x repassar teoria.