1 Berta Chico

TEMA 7. INSTRUMENTAL DENTAL II

Veurem:

- instrumental d’exodòncia

- cirurgia

- pròtesis

- periodòncia

- profilaxi

- ortodòncia

-implantologia

1. INTRODUCCIÓ

Exodòncia = extracció d’una peça dental. Es porta a terme quan no es pot conservar la

peça.

TIPUS D’EXTRACCIONS

- Extraccions simples o senzilles

- Complexes

- De restes d’arrels que hagin quedat a l’os alveolar (restes radiculars)

- De dents retingudes en l’os o de dents semiretingudes en os i genives.

1.1. Instrumental d’exodòncies

- Safata d’exploració

- Safata d’anestèsia

- Safata d’exodòncies: dependrà de la peça a extreure i del tipus d’extracció a fer.

EXTRACCIONS SIMPLES, COMPLEXES I RESTES RADICULARS

- Sindesmòtom: (pag 169): es un instrument de mà que s’usa per fer

SINDESMOTOMIA= procés pel qual s’esquinça el lligament que uneix la dent

amb la geniva, evitant així el seu esquinç durant les extraccions. Amb això es vol

facilitar la pressió de la dent i evitar esquinços gingivals. PARTS:

o 1-Mànec o nansa

o 2-eix

o 3 full dentari

2 Berta Chico

- Botadors o elevadors: (pag 141 fig 7.1 i pag 160). La seva funció és extraure

restes radiculars. També s’usa per a la luxació de dents just abans de l’extracció

(desplaçament de la dent separant-la del lligament periodontal = luxació). S’usen

com si fossin palanques. PARTS: (fig 7.1)

o 1-Mànec o nansa

o 2-eix

o 3 full dentari

Tenen tots 2 cares: una convexa i una còncava que es col·loca sobre l’arrel

per intentar luxar i extreure la peça. N’hi ha d’estrets i amples: per arrels

estretes i arrels amples.

Classificació dels botadors:

o Botador o elevador recte (fig 7.1 pag 141)

o Botador o elevador corbat

o Botador d’arrels (pag 160)

o Botador de Winter (fig 7.4 pag 142 i 160): és especial i té una part activa

triangular i que s’aplica només sobre una part de la dent.

3 Berta Chico

- Fòrceps: (pag 160 i pag 142 i 143) són instruments de mà dissenyats per

l’extracció dental. PARTS: (fig 7.2 pag 142)

o 1- valves: és la part activa i a través de les quals es subjecta la dent.

o 2-els braços d’adaptació a la mà

o 3-l’articulació

Classificació dels fòrceps segons els pacient

D’adult

De nen (+ petits)

Classificació dels fòrceps segons les dents:

Per arcada superior

Per arcada inferior

Fòrceps per l’arcada superior

Els tres elements (1, 2 i 3) es troben en línia recta (fig 7.2) i es corben a mesura

que s’usen en sectors posteriors:

o Fòrceps d’incisives i canines superiors: (fig 7.2) els 3 elements en línia.

o Fòrceps de premolars superiors: pag 161, element 1 actiu un pèl corbat.

4 Berta Chico

o Fòrceps de molars superiors: es diferencien entre dret i esquerra (pq les

seves arrels estan disposades en forma diferent) són + ondulats que els

anteriors x adaptar-se a la peça. Just a la valva que s’aplica a la cara

vestibular del molar hi ha un sortint central que es col·loca al coll de la

dent (fig 7.3 pag 142).

Drets (fig 7.3 pag 161)

Esquerra (pag 161)

Dins dels fòrceps de molars superiors n’hi ha de diferents classes:

Fòrceps molars superiors drets

Esquerres

Esquerra i dret

5 Berta Chico

Fòrceps de terceres molars superiors o cordals (pag 161)

o Fòrceps d’arrels superiors o de baioneta (pag 161) que no ho confonguin

amb els fòrceps de cordals.

Fòrceps per l’arcada inferior

o Fòrceps d’incisives inferiors (fig 7.5 pag 143 i pag 160)

o Fòrceps de canines i premolars inferiors (fig 7.6 pag 143 i 160): són

fòrceps + pesats, més grans i + llargs que els de les incisives. Cal fixar-se

que les cares internes de les valves no són paral·leles com els fòrceps

d’incisives inferiors sinó còncaves (que es fixin en la part ampliada de les

fotos)

o Fòrceps de molars inferiors (pag 160): les valves no són quadrangulars,

sinó que tenen cada una la forma d’un garfi o ganxo acabat en punta

fina.(+ o- tenen forma de circumferència) (fig 7.4 pag 142).

o Fòrceps de bec de lloro d’ús lateral: les valves són totalment còncaves

(pag 142 fig 7.4 i pag 160) i al final hi ha un relleu (= que la valva de fòrceps

de molars superiors).

o Fòrceps de 3r molars inferiors o de bec de lloro d’ús frontal (pag 160)

(segons la pag 160 són dos fòrceps diferents però el de bec de lloro

frontal serveix pel 3r molar o cordal tb): presenten en l’extrem de cada

6 Berta Chico

una de les valves dentàries, un sortint o pinxo per subjectar la corona de

la cordal erupcionades. La part activa té una angulació de 90º.

o Fòrceps d’arrels inferiors d’accés frontal (pag 160)

o Fòrceps de cordals inferiors (pag 160)

- Cullereta de raspatge (pag 162): per extreure les restes de teixit conjuntiu que

queden adherides a l’os alveolar després de les extraccions.

Raspatge = eliminació del teixit tou que queda després de l’extracció dentària

dins l’alvèol.

És un instrument de mà amb 2 parts actives en forma de cullera petita.

7 Berta Chico

1.2. Instrumental quirúrgic d’exodòncies

Són exodòncies de peces retingudes a l’os maxil·lar o mandibular. Normalment les peces

retingudes són canines i 3eres molars.

MATERIAL NECESSARI (FIG 7.7 pag 144).

- Safata d’exploració

- Safata d’anestèsia

- Mànec de bisturí i full del nº 12 o 15: les fulles de bisturí es classifiquen segons

un codi numèric.

- Periostòtom : buscar fotos al google imatge, és un instrument manual que té 2

parts actives i s’usa per eliminar el periosti, és a dir, la capa + adherida a l’os.

8 Berta Chico

- Peça de mà

- Fresa llarga per a turbina de tungstè o d’acer

- Botadors recte, angulat i de Winter

- Kit de sutura

o Sutura: fil de sutura reabsorvible o no (explicar les diferències)

o Pinça portaagulles: és com una pinça mosquit (fig 7.9 pag 146 kit de

sutura i pagf 162: n’hi ha de dos tipus)

o Pinça de ratolí: fig 7.8 pag 144 i 162, pinça de dent de ratolí: a la punta

té unes dents que permeten agafar el teixit a suturar.

o Tisora pag 162

9 Berta Chico

Un cop feta l’extracció cal recordar al pacient les normes bàsiques per evitar el sagnat i

les possibles infeccions. A la pag 145 llibre MI: hi ha les instruccions després

d’extraccions dentàries. Cal afegir, a aquestes instruccions:

- Que no mengi res fins al cap de 30-60 min.

- Que mengi coses toves durant uns 2 dies.

- Que eviti fumar durant 30 dies (x evitar infeccions i que hi hagi + regressió òssia)

10 Berta Chico

- La medicació que es solen prendre és antibiòtic 2-3 dies abans de l’extracció fins

a l’endemà de l’extracció. I antiinflamatoris o analgèsics pel dolor fins que no li

faci mal.

- Sobretot que no prengui aspirines pq afavoreix el sagnat.

Pag 145 ex: 1, 2,3,4,5,6,7 de pràctiques a l’aula.

2. INSTRUMENTAL DE CIRURGIA

La cirurgia s’aplica en diferents situacions en odontologia. Ex: extracció de dent

retinguda, biòpsia d’una lesió intrabucal. I per cada cirurgia necessitem material.

Instrumental comú x totes les tècniques quirúrgiques:

- Camp quirúrgic

Separador

- Tauleta auxiliar

- Safata d’exploració

11 Berta Chico

- Safata obertura quirúrgica

o Bisturí

o Periostòtom

o Gases estèrils

o Separadors

- Safata de sutura (fig 7.9 pag 146 i 162)

o Tisora

o Fil de sutura

o Portaagulles

o Pinça amb dent de ratolí

Instrumental específic segons la cirurgia

- Extracció de dents retingudes o semiretingudes

o Peça de mà muntada en contraangle amb irrigació

o Fresa de carbur de tungstè per a peça de mà, pe a la realització de

l’osteotomia. Osteotomia = tècnica mitjançant la qual es talla l’os que

envolta la dent per facilitar-ne la seva extracció.

o Turbina

o Fresa de turbina d’acer o de tungstè, llarga per a la realització de

l’odontosecció. Odontosecció = ruptura de la dent en fragments + petits

per facilitar-ne la seva extracció.

- Gingivectomies i cirurgies periodontals

o Bisturí elèctric o de mà

o Sonda periodontal

o Curetes específiques: són instruments de mà pel raspatge i allisat

radicular (pag 163 de diferents tipus).

o Peça de mà i fresa de tungstè.

PRÀCTICA: PREPARACIÓ DEL CAMP QUIRÚRGIC I GABINET DENTAL PER A CIRURGIA

(protocol en pdf) pag 147. Llegir-ho del llibre prèviament als passos citats s’ha de fer un

rentat quirúrgic de mans fins als avantbraços.

12 Berta Chico

3. INSTRUMENTAL DE PRÒTESIS

Normalment aquest material no està a la clínica dental sinó que el té el protèsic (persona

encarregada de fer les pròtesis). A la clínica dental hi ha els materials per realitzar les impressions

o motlles en el pacient (es veurà en el tema 8 de materials).

Instrumental per a la presa d’impressions o registres bucals

- Safata d’exploració

- Cubetes de presa d’impressió:

o Metàl·liques tipus Rim-Lock® perforades o no. De tota l’arcada o de mitja

arcada. I segons amplada de l’arcada de diferents mides (fig 8.12 pag 182).

o De plàstic tipus Schreinemaker (fig 7.10 pag 148 i fig 8.16 pag 190). Tb

perforades o no. De mitja arcada o sencera; i mides diferents segons amplada

arcada.

Instrumental per al buidat de les impressions

El buidat de les impressions és el fet de positivar-les amb escaiola (guix). MATERIAL:

- Tassa i espàtula per batre guix dental (ensenyar material nostre)

- Vibrador d’escaioles (ensenyar nostre). És un instrument elèctric que, en vibrar, fa que

les bombolles d’aire atrapades en la impressió surtin a l’exterior impedint la formació

de porus en el model.

13 Berta Chico

- Ganivet retallador d’excessos de guix: (ensenyar nostre). És necessari que el buidat de

la impressió surti de la impressió amb facilitat i amb el ganivet es retallen els excessos.

Articuladors dentals (fig 7.11 pag 148)

Són instruments on es col·loquen els models buidats i on el protèsic confecciona les pròtesis.

Simulen la forma de la cara per fer-ne la pròtesis adequada.

14 Berta Chico

Instrumental per retocar pròtesis

- Peça de mà muntada en micromotor amb fresa de tungstè i freses de polit. Això ho fa

el protèsic però si quan posem la pròtesi al pacient quest denota molèsties, se li retocarà

a la clínica dental fins que se senti còmode.

- Llapis tinta: pinta sobre zones humides, per tal de després tallar i polir on sigui necessari.

- Paper d’articular: serveix per marcar les zones de contacte de les dues arcades quan

aquestes mosseguen. Així amb una fresa el dentista pot polir la zona que sobresurt més.

Pag 162 comentar l’instrumental i material que hi ha.

15 Berta Chico

4. INSTRUMENTAL DE PERIODÒNCIA I PROFILAXI

La causa d’aquest procés és l’acumulació de carrall sobre de les genives (supragingival)

i per sota (infragingival).

CARRALL= TÀRTAR = “SARRO” = placa bacteriana calcificada que es disposa per tota la

boca i ha de ser eliminada abans de la seva calcificació. Un cop es calcifica cal una bona

higiene o profilaxi dental.

4.1 Instrumental per la neteja dental

Qui ho fa: higienista o dentista

Objectiu: eliminar el carrall acumulat a les dents i/o eliminar taques extrínseques (de

causa externa: tabac, cafè, etc.)

Zones on s’acumula el carrall:

- Cara lingual de les canines i incisives inferiors.

- Cara vestibular de les primeres i segones molars superiors.

Perquè:

- És allà on costa + de netejar amb el raspall o amb la llengua.

- És on desemboquen els conductes excretors de les glàndules salivals majors:

conducte de Stenon (a nivell de les molars superiors) i el conducte de Wharton

(a nivell de dents inferiors). La saliva forma una capa adherida que porta a

l’aparició del carrall.

TARTRECTOMIA = tècnica usada per l’eliminació del carrall. Ens calen instruments

de tall capaços de vibrar amb ultrasons i desenganxin el carrall.

- Tartrectomia manual: es realitza amb curetes (=instruments de mà amb 1 o 2

parts actives, que tenen capacitat de tall) i raspadors (pag 163).

- Tartrectomia ultrasònica: (fig 7.12 pag 149 i pag 164). Cal un sist d’ultrasons

capaç d’arribar als 20-29 Hz i transmetre la vibració a la part final de l’instrument

on hi ha una punta ultrasònica o puntes d’ultrasò. La punta es posa sobre el

carrall i el desenganxa.

o Puntes d’ultrasò: tenen diferent forma (cisell, pala i cureta) i s’usen unes

o altres en funció de la quantitat de carrall. La part funcional està als

laterals i no a la punta. Mentre s’usa treu aigua per refredar la dent, sinó

podria matar les cèl·lules de la polpa dental (pag 164 FOTOS).

Els aparells ultrasònics són de diferents tipus. N’hi ha d’acoblats a la butaca

dental (a la unitat de control) i d’externs (pag 164).

16 Berta Chico

Un cop eliminat el carrall cal treure petites restes de carrall adherides i polir les

superfícies rugoses d’esmalt.

S’usen freses de raspall i copes de goma siliconades per polir les peces dentals

(ensenyar-los les nostres). Es posa una pasta abrasiva sobre les freses i es passa

sobre les dents sense irrigació. Tb serveix per treure algunes taques de dents

(pag 130).

17 Berta Chico

ELIMINACIÓ DE TAQUES DENTÀRIES

Només es poden treure les taques produïdes x pigmentació externa per consum

de:

Cafè

Te

Tabac

Vi

Colorants alimentaris

Placa bacteriana

- Instrumental necessari:

o Freses amb forma de raspall o de copa, muntades en contraangle i pasta

abrasiva (pag 130).

o Sistema de bicarbonat a alta pressió (fig 7.13 pag 150). Es un aparell que

desprèn aigua i bicarbonat micronitzat (en grànuls molt petites) de

diferents sabors. El que fa és eliminar les pigmentacions dentàries. Poden

ser aparells independents o connectats a la unitat de control (mànega).

Cal mirar el nivell de bicarbonat per reomplir-lo, si cal (pag 164).

Ex 8 pag 150 que el facin a casa o bé es poden buscar imatges al google a la mateixa

aula.

4.2 Instrumental de patologia periodontal

Cal distingir bé entre el tractament de la gingivitis i el tractament de la periodontitis.

Gingivitis: bona higiene i tartrectomia ultrasònica.

18 Berta Chico

Periodontitis: aquí hi ha pèrdua de l’os de suport i lesió del ciment radicular. Cal eliminar

el carrall subgingival mitjançant la tècnica del raspatge i allisat radicular.

DEFINICIÓ DE LES TÈCNIQUES

RASPATGE

Tècnica per eliminar la placa bacteriana, càlculs i taques de la corona dental i de la

superfície radicular de les dents.

- Raspatge supragingival: si el raspatge es fa sobre la corona clínica de les dents.

- Raspatge subgingival: si es fa en la bossa periodontal.

ALLISAT RADICULAR

Tractament amb la finalitat d’eliminar les restes de ciment rugós i alterat pel carrall, es

vol allisar l’arrel.

MATERIAL NECESSARI PEL RASPATGE I ALLISAT RADICULAR

Raspadors: falç, grapes i cisells.

Curetes: universals i específiques.

Raspadors

- Raspadors en forma de falç (fig 7.15 pag 151): s’usen per dipòsits de carrall

supragingivals en les àrees interproximals de les dents de la regió anterior. Són

instruments en forma triangular que acaben en punta aguda. Angle de 90º respecte el

mànec.

- Raspadors en forma de cisell: està dissenyat x la regió interproximal anterior. Amb angle

de 45º respecte el mànec (fig 7.16 pag 151).

19 Berta Chico

- Raspadors en forma d’aixada: angle de 90-100º respecte el mànec. S’usa x eliminar

càlculs grossos, en zones de difícil accés (fig 7.17 pag 152).

Curetes (pag 151 fig 7.14 i pag 163).

Són instruments de mà per fer l’allisat radicular i eliminar el ciment afectat o necròtic; és a dir,

eliminar el càlcul subgingival.

Tenen forma de culleretes fines, amb 2 extrems laterals tallants i la punta rodona. Tenen la

forma adequada per entrar dins la bossa periodontal. La punta és arrodonida per no lesionar el

teixit tou (geniva). TIPUS DE CURETES:

20 Berta Chico

- Curetes universals (pag 163): poden ser utilitzades en qualsevol dent i en qualsevol

superfície de la dent, ja que la seva part activa presenta 2 extrems tallants. Les més

usades són:

o Cureta Columbia 13-14

o Cureta Columbia 2R-2L

o Cureta Columbia 4R-4L

- Curetes específiques: cada una serveix per una dent concreta o per una superfície

concreta de la dent. Les + usades són les GRACEY:

o Són específiques x zones determinades.

o Només s’usa un extrem tallant en cada fulla, a diferència de les universals. Així

un extrem s’aplica sobre la dent (el tallant) i l’extrem rom (no tallant) sobre la

geniva.

o L’angle de l’extrem tallant és de 70º respecte l’eix de la cureta.

Hi ha diferents tipus de curetes Gracey però es recomana l’ús de les següents (fig

7.18 pag 153 que ho entenguin i es guardin aquest quadre):

o 1-2 i 3-4 en les dents anteriors.

o 5-6 per a dents anteriors i bicúspides (premolars).

o 7-8 i 9-10 per dents posteriors en cares mesials.

o 13-14 per a dents posteriors en cares distals

AFILAT DE L’INSTRUMENTAL PERIODONTAL

S’han d’afilar els instruments de raspatge i allisat pq amb l’ús, la neteja i esterilització perden

l’angle de tall.

Tipus d’afilat: manual i mecànic: els dos mètodes usen pedres d’afilar.

Pedres d’afilar

21 Berta Chico

Són pedres formades per cristalls abrasius + durs que el metall dels instruments.

Tipus de pedres segons el gra:

- De gra fi: serveixen x acabar l’afilat o x afilar instruments menys roms (truncats)

- de gra gruixut: Les de gra gruixut afilen + ràpid i serveixen x instruments + roms

(escapçat de la punta, que no punxa).

Tipus de pedres naturals

- d’Índia

- d’Arkansas

cal una lleugera capa d’oli vegetal a la superfície de la pedra abans d’afilar l’instrument.

Tipus de pedres artificials

- de carborúndum

- de robí

són barreja de substàncies no metàl·liques amb partícules abrasives. No cal oli sinó aigua.

- Afilat manual (fer-lo a classe)

o hi ha pedres de diferents formes

o es pot moure la pedra i deixar fixe l’instrument (millor)

o es pot deixar fixa la pedra i moure l’instrument (ens podem punxar)

PRÀCTICA: AFILAT MANUAL AMB PEDRA I OLI D’ARKANSAS (protocol en pdf i veure

vídeo)

- Afilat mecànic (fig 7.19 pag 153)

o ho fa un aparell i nosaltres hem de subjectar l’instrument. La pedra és rodona

com una roda. És + complicat d’encarar l’instrument a la pedra.

VEURE VÍDEO: AFILAT MECÀNIC a pàgina 154 i 155 llibre hi ha els protocols d’afilat

manual i mecànic.

22 Berta Chico

5. INSTRUMENTAL D’ORTODÒNCIA

L’ortodòncia és la part de l’odontologia que s’encarrega del diagnòstic i el tractament dels

problemes dentaris. Per estètica: per millorar el somriure.

TIPUS D’APARATOLGIA ORTODÒNTICA

1- Aparatologia removible o plaques

És la que es pot treure de la boca.

Els fabrica el protèsic a partir dels motlles o impressions obtingudes a la clínica dental,

de la boca del pacient.

Tenen una base que s’acobla a les dents i una sèrie d’elements de filferro (ressorts: peça

elàstica, d’acer capaç de suportar deformacions importants, i després recupera la forma

original; arcs encarregats de realitzar el moviment, etc.).

La placa ja ve fabricada i la posa el dentista en boca.

o Avantatges de les plaques removibles

Usen forces + fisiològiques

Major higiene

Major estètica i menor cost

Fàcils d’arreglar

Controls + ràpids

Més senzills de manejar

o Desavantatges de les plaques removibles

Possibilitats limitades de moviments

Produeixen alteracions en la parla

Menor control del moviment

Dependència total del pacient

Tractament prolongat en el temps

Es desajusten amb major freqüència

Buscar imatges al google d’ortodòncia removible

23 Berta Chico

2- Aparatologia fixa

Va unida a les peces dentàries i no es pot treure quan el pacient vol.

N’hi ha de diferents tipus, la més comuna són els brackets (fig 7.20 pag 156).

Els brackets són petits elements de metall o ceràmica que es col·loquen enganxats a la dent.

Gràcies a un filferro anomenat ARC s’uneixen i així s’aconsegueix el moviment de les peces

dentàries.

24 Berta Chico

Aquest ARC pot estar unit o no a unes estructures anomenades BANDES que se subjecten

en els molars.

1. Brackets

2. Banda Metálica con tubo soldado

3. Alambre

4. Tubo de Molar

5. Hook en el Bracket

6. Elástico

7. Modulo elástico del bracket

25 Berta Chico

o Material necessari per l’aparatolgia fixa

Safata d’exploració

Rodets de cotó x realitzar un aïllament relatiu

Separadors de galtes amb depressors linguals, amb la finalitat

d’aconseguir un accés sense dificultat a la cara vestibular de les dents

(o un obreboques).

Cànula d’aspiració

Bandes de molars

Ciment de vidre ionòmer per a cimentar les bandes. N’hi ha d’altres

però aquest allibera fluor i beneficia a la dent (ensenyar-los el nostre).

Safata d’adhesió de compòsits: (fig 7.21 pag 157 comentar el material

de la foto)

Àcid gravador

Adhesiu

Compòsit

Espàtula plàstica o metàl·lica

Làmpada de polimerització

Alicates

Alicates de tallar filferros

o De tall distal

o De tall de lligadures

o De tall de filferro gruixut

26 Berta Chico

Alicates per doblegar filferros

o Alicates d’angle

o Alicates d’Adams

o Alicates de Jarabak

o Alicates d’Aderer i de tres puntes

o Alicates de How recte i corbat

Instrumental per a brackets

Brackets

Pinces x col·locar separadors elàstics

Pinces x posicionar brackets

Alicates per desenganxar brackets

Alicates per treure adhesiu

Instrumental per a bandes

Bandes

Adaptadors de bandes

Desenganxador de bandes

Mossegador/adaptador de bandes

Passar-los la presentació de l’instrumental d’ortodòncia que tinc d’exalumnes.

27 Berta Chico

6. INSTRUMENTAL D’IMPLANTOLOGIA

Els implants són estructures confeccionades en titani que s’enrosquen dins de l’os maxil·lar i

mandibular en el lloc de la dent natural perduda, amb l’objectiu de suportar una pròtesi dental.

Després de col·locar l’implant s’esdevé l’osteointegració: és a dir, creix l’os al voltant de

l’implant i així aquest queda ben integrat.

TIPUS:

- Implants d’una sola peça.

- Sobredentadura: pròtesi completa (barra) subjectada x 2 o + implants.

Instrumental necessari:

- Safata d’exploració

- Safata d’anestèsia: agulles curtes i ultracurtes per infiltrar la geniva amb l’anestèsic. I

l’anestèsic ha de ser vasoconstrictor (per reduir el sagnat durant el procés).

- Camp estèril: necessitem condicions asèptiques. Així, el pacient, el dentista i els auxiliars

han d’anar protegits amb bates i accessoris estèrils.

o Guants, gorra, mascareta estèrils.

o Sobre el pacient es muntarà un camp estèril.

o Les zones de la butaca dental en què es pot entrar en contacte es protegeix amb

fundes de plàstic estèril (unitat de control, sistema d’aspiració, llum, etc.).

o Es crearà una (o 2) tauleta auxiliar estèril per col·locar el material necessari.

PRÀCTICA: PREPARAR UN CAMP QUIRÚRGIC (protocol en pdf i veure vídeo) (recordar

el tema de la tècnica de preparació del camp quirúrgic pag 147)

- Safata de cirurgia (pag 146 i 147)

o Mànec de bisturí

o Fulla de bisturí de nº 12 o 15

28 Berta Chico

o Periostòtom

o Separador de galtes o obreboques

- Fisiodispensador o motor quirúrgic (fig 7.22 pag 158 i pag 165) Aparell que ens permet

controlar la velocitat de rotació del contraangle, i, per tant de la fresa. Necessitem un:

o Necessitem contraangle reductor (de la velocitat)

o Enlloc d’aigua porten sèrum fisiològic per irrigar les freses pq no s’escalfin.

o El sistema s’activa mitjançant un pedal multifunció, i es pot programar.

- Implant (n’hi ha de molts tipus i marques)

o Implants de connexió extrena (hexàgon extern) (fig 7.23 pag 159 i 165): la

pròtesi es subjecta sobre l’implant en una superfície que està per fora del seu

cos.

o Implants de connexió interna (hexàgon intern) (fig 7.23 pag 159 i 165): la

pròtesi es subjecta dins del propi implant.

Estan dins una caixa estèril, i aquesta caixa dins una caixa no estèril. S’ha d’abocar

el contingut sobre la tauleta estèril sense tocar-lo.

29 Berta Chico

- Caixa quirúrgica (pag 165)

o Freses per fabricar l’àlvèol artificial (foradar l’os): són freses de carbur de

tungstè i tenen marques per determinar la profunditat d’on es situa l’implant.

N’hi ha de diferent gruix i l’última que s’usa determina l’amplada de l’implant a

introduir (pag 168 fig 7.24).

Aquestes freses no es poden submergir en cubetes ultrasòniques o

desinfectants potents perden la capacitat de tall.

No es poden usar + de 10 vegades pq perden la capacitat de tall.

Es renten a mà amb sabó neutre i després d’esterilitzar (esterilitzar+ rentar+

esterilitzar de nou).

Tipus de freses

Marcador

Pilot

Freses x eixamplar

Fresa avellanadora: serveix per preparar la capa + externa de l’os i

adaptar-la a la forma del cap de l’implant.

30 Berta Chico

o Paral·lelitzadors: són tiges (mànecs) metàl·liques mil·limetrades que serveixen

tant per mesurar la profunditat de l’orifici realitzat com per veure el

paral·lelisme entre els diferents implants.

o Adaptadors: serveixen per poder agafar el transportador de l’implant i

enroscar-lo a l’os a través seu. Poden ser manuals, per adaptar-los a la carraca

o per adaptar-los al contraangle.

o Carraca: instrument que ens permet roscar l’implant de forma manual.

o Tornavisos: es fan servir per poden treure el transportador de l’implant i

col·locar-ne el cargol de tancament. La forma de la seva part activa depèn del

sistema d’implants usat.

- Safata de sutura (fig 7.9 pag 146 i pag 162)

o Pinça portaagulles

o Pinça de ratolí

o Tisora

o Sutura

No reabsorbvible com la seda (s’ha de treure)

Reabasorbible (marxa sola)

Explicar-los altre material que es pot fer servir:

- Làmines reabsorbibles pq el teixit ossi es regeneri + ràpid.

- Os artificial que es barreja amb raspat ossi natural, si s’ha de fer un empelt l’os (pq no

sobresurti l’implant en pacients amb poc os)

Explicar-los que en persones que tenen poc os no es poden posar implants (sinó corones o

pròtesis d’altre tipus, etc.)

Comentar pàg 162-165 de material i instrumental.

Ex: pag 167, 1-9 per fer pràctiques a l’aula, i 5 d’aplicació x pràctiques.

31 Berta Chico

Pag 168, cas final que el facin. Explicar-los que després de l’extracció s’ha d’esperar uns mesos

a que l’os hagi crescut i la geniva s’hagi regenerat abans no es posi un implant.

Pag 169 ex1 interessant que el facin.