39
DIDÀCTICA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL MÒDUL 2 U.F. 1 – N.F. 1 Contextualització de la intervenció educativa en infants de 0-6 anys

Uf1 nf1i 2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: Uf1  nf1i 2

DIDÀCTICA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

MÒDUL 2U.F. 1 – N.F. 1

Contextualització de la intervenció educativa en

infants de 0-6 anys

Page 2: Uf1  nf1i 2

2

EDUCACIÓ: Acte de conduir, guiar l’infant o un adult, procés que dura tota la vida i que el porta a la formació completa mitjançant les capacitats individuals (ex ducere) i la influència de l’exterior (educare), tan si és de forma intencionada o no.

EDUCACIÓ Criança

Higiene i alimentació (biològic)Urbanitat Instrucció Costums Transmissió de coneixements (intel·lectual)bons modals Etimològicament(social) Educare Exducere

Criar, nodrir, alimentar, guiar o proporcionardes de fora allò necessari, en definitiva, construir. Treure, portar, extreure Formal/informal de dins cap a fora.

Page 3: Uf1  nf1i 2

3

EVOLUCIÓ DE L’ INFÀNCIA

EDATMITJANA

RENAIXEMENT S. XVIII REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

S.XX-XXI

Infant = adult més petit. No te identitat

Infant=destorb, ésser salvatge.Educació = doma

Retorn (minoritari) a la natura

Educació infantil inexistent. Obra de beneficència. Aguantar criatures.

Unió de pedagogs i política. Importància de la infància i de l’educació.

Page 4: Uf1  nf1i 2

4

El concepte d’infància avui en dia Tampoc es pot parlar d’un únic concepte d’infància. Existeixen moltes

infàncies condicionades pel sexe, la cultura, la classe social. O lligar el concepte a altres conceptes interrelacionats entre ells:

Política: ordenació i organització de les poblacions. Per exemple, la escolarització és més una decisió política i social que no pas pedagògica.

Economia: La infància es pot entendre com a ma d’obra en algunes cultures o en d’altres com ocasionant de grans despeses.

Cultura: depèn en gran mesura de l’economia i dels models familiars. En el cas de la societat occidental el romanticisme va tenir una gran incidència en la idealització de la infància:

--------

ÈPOQUES ANTERIORS ROMANTICISME POSTERIORMENT

Mortalitat infantil molt alta. Distanciament entre mare i fill com a mecanisme de defensa.

AMOR IDEAL

Descens de la mortalitat infantilFracàs de l’amor ideal de parellaEs traspassa la sublimació a les criatures.

Page 5: Uf1  nf1i 2

5

IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ EN LES PRIMERES EDATS

EDUCACIÓ A L’ETAPA INFANTIL

Es pot entendre com la intervenció en els nens i nenes dirigida a la consecució del desenvolupament global de les seves capacitats

INTERVENCIÓ

Es l’actuació que es realitza per evitar o corregir circumstàncies individuals i/o col·lectives no satisfactòries, és a dir, com un conjunt d’actuacions destinades a procurar la satisfacció de les necessitats d’una persona.

Segons el caràcter de la intervenció Aspectes de la intervenció

EDUCATIVA ASSISTENCIAL INTEGRACIÓ INCLUSIÓ

Page 6: Uf1  nf1i 2

6

INTERVENCIÓ Segons el caràcter Segons l’aspecte

EDUCATIVA ASSISTENCIAL INTEGRACIÓ INCLUSIÓ

Està encaminada a aconseguir que els nens i les nenes vagin incorporant progressivament noves habilitats, hàbits i continguts, en general, que contribueixin a l’adquisició de la seva pròpia autonomia i coneixement

Es limita a proporcionar les ajudes necessàries i suplir les necessitats que els infants no poden fer per si mateixos

Disposicions, processos i mesures aplicats als diferents àmbits de població amb la finalitat d’eliminar tot vestigi de segregació, es a dir, de separació de grups d’individus per motius ètnics, religiosos, polítics, lingüístics, socials, físics, etc.

Pretén donar resposta educativa a tots els alumnes independentment de les necessitats i les demandes presentades

Page 7: Uf1  nf1i 2

7

Què és l’Educació Infantil?Educador = facilitador d’experiències educatives i de comunicació. Coordinació amb els pares.

EDUCACIÓ INFANTIL

(Procés en el que amb l’ajuda de l’adult, es realitza el desenvolupament integral del nen)

Educació adaptada a les Atenciócaracterístiques del nen. Socialització. individualitzada. Aprenentatge global. Resposta a les necessitatsBases pel desenvolupament i d’acció, espontaneïtat independència i afecte configuració de la personalitat

Page 8: Uf1  nf1i 2

8

MODALITATS D’INTERVENCIÓEDUCACIÓ FORMAL:És aquella que es porta a terme en el sistema educatiu reglat. Es caracteritza per estar estructurada en nivells educatius que s’imparteixen en un lloc i en un temps definit per llei i que, generalment, donen dret a un títol amb validesa oficial.INTENCIONALITAT i INSTITUCIONALITAT

EDUCACIÓ NO FORMAL:És aquella que comprèn accions educadores intencionades realitzades fora de l’escola. Està sistematitzada, es a dir, es tracta d’una actuació planificada amb la qual es pretén assolir uns objectius que s’han de definir prèviament. Es pot impartir en els llocs més diversos: centres d’estudis, aules hospitalaries, clubs infantils, ludoteques, biblioteques, etc.INTENCIONALITAT

EDUCACIÓ INFORMAL:És no institucionalitzada i es rep de manera espontània. Es basa en l’adquisició de coneixements a través de les experiències quotidianes al llarg de tota la vida.Instrument d’educació informal poden ser els mitjans de comunicació, el barri, la família, el treball, l’escola, etc.

Page 9: Uf1  nf1i 2

9

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ

ÀMBITS D'INTERVENCIÓ

FORMAL

ESCOLA INFANTIL

ESCOLA-BRESSOL

PARVULARI

NO FORMAL

SÒCIOEDUCATIVA: Centres de temps lliure,

ludoteques, aula hospitalària,...

SÒCIOEDUCATIVA ASSISTENCIAL

(centrada en aspectes socials). Infància en

risc: prevenció, detecció resolució. Centres d'acollida,

residències, acolliment familiar

Page 10: Uf1  nf1i 2

10

Intervenció educativa de tipus formal

L’educació infantil és el primer nivell educatiu formal a Espanya i ve regulada pel capítol I. Educació Infantil, del títol I. Els ensenyaments i la seva ordenació, concretament en els articles del 12 al 15, de la llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE).

El text de la Llei concep l’educació infantil com una etapa educativa amb identitat

pròpia.

ORDENACIÓ Escoles infantils, llars d’infants, escoles bressol, casa de nens. Primer cicle (0-3 anys) amb caràcter voluntari.

Escola infantil, parvulari. Segon cicle (3-6 anys) amb caràcter gratuït

Page 11: Uf1  nf1i 2

11

L’ESCOLA INFANTILESCOLA INFANTIL

QUÈ S'HA D'EDUCAR

. Els sentits. El moviment.El llenguatge.El pensament. L'autonomia

personal. La sociabilitat

. La personalitat

FUNCIONS

Maduració de processos mentals

posterior adquisició de coneixement

Facilitar i potenciar

l'aprenentatge

Caràcter integrador i

compensatori (mancances

sòciofamiliars)

EDUCADOR INFANTIL

Mediador

Interventor: acompanyar, actuar, posicionar-se davant conductes infantils.

Intervenció específica, àmplia, elaborada i ràpida

Potenciador de patrons de conducta

Detector de conductes

FAMÍLIA

Participació

Activa: dinamitzadors, col·laboradors

Passiva: receptors

d'informació

Page 12: Uf1  nf1i 2

12

Què s’ha d’educar a l’escola infantil?ELS SENTITSCentre receptor de la informació interna i externaEL MOVIMENTAutonomía capaç de canviar i crear la realitatEL LLENGUATGEElement de comunicació amb l’entornEL PENSAMENTCapacitats que ajuden al desenvolupament de la inteligenciaSOCIABILITATRelacions positives amb les persones i les cosesPERSONALITATAutoconeixement per saber les seves possibilitats i limitacionsAUTONOMÍA PERSONALHàbits que permeten aconseguir major autonomía

Page 13: Uf1  nf1i 2

13

CARACTERÍSTIQUES: Caràcter global. Caràcter individual.

FUNCIONS: Facilitadora: posar a l’abast dels Infants eines per el seu desenvolupament. Potenciadora: del desenvolupament i maduració de les capacitats dels nens/es.CAPACITATS: Es prioritza el saber (processar la informació i eliminar-la) per damunt del tenir

(transmissió de coneixements)

(

Page 14: Uf1  nf1i 2

14

Polítiques d’atenció a la infància.

ESTAT DEL BENESTAR PRINCIPIS IDEOLÒGICS DELS

ESTATSSERVEIS D'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA

ASSISTENCIAL(Custòdia i guarda)

. Atenció del menors = responsabilitat famílies. Intervenció estatal: situacions de risc social

Precarietat dels serveis públicscangurs mancats de qualificació

REGNE UNITIRLANDA

. Atenció menors =responsabilitat famílies, MARES

. Política d'incentivar la sortida del món laboral temporalment.

. No hi ha inversió en escola-bressol públicaALEMANYA HOLANDA

EDUCATIU(integrats al sistema

educatiu)

Xarxa d'escoles públiques

FRANÇA I BÉLGICA: . Serveis complerts i àmplis horaris.. Atenció de professionals a la llar.

ITÀLIA I ESPANYA: . Serveis insuficients.

. Solidaritat intergeneracional. Família extensa.

PAÏSOS NÒRDICS:

.Educació =dret universal.. Professionals a domicili

subvencionats

Page 15: Uf1  nf1i 2

15

Polítiques d’atenció a la infància en els països de procedència dels emigrants

AFRICA:MARROC: “Maternalles” son privades i escolaritzant infants de 2-6 anys.ASIA:INDIA-PAKISTAN: No hi han.XINA: A les ciutats hi han llars a partir de 3 anys. En els pobles hi ha alternança entre servei de llar

i centre d’activitat.AMERICA LLATINA:L’Educació Infantil és reduida , essent de títol privat i l’escolarització obligatòria comença als 6

anys.BRASIL: (1988) dintre del sistema educatiu hi ha una xarxa d’atenció de 0-3 anys al llarg del dia. A

partir dels 3 anys van a l’escola infantil.PERÚ: Trobem dos tipus fins als 6 anys, per una banda,les cases bressol on un grup de mares es

cuiden dels infants i per l’altre el jardí d’infància a partir dels tres anys i de caire privat.EUROPA DE L’EST:ROMANIA: Llars d’infants a partir dels 3 anys.RUSSIA: De 18 mesos a 3 anys cases bressols, de 3-7 anys parvulariEn aquests dos països el servei va a càrrec de l’Estat.

Page 16: Uf1  nf1i 2

MODEL DE POLÍTICA EDUCATIVA ESPANYOLA

16

OFERTA EDUCATIVA 0-6

0-3 REGLAT: Públic (doble xarxa) i privat0-3 NO REGLAT: Ludoteques, parcs infantils

cangurs

0-6 GRATUÏTAT. Integrat als CEIPServeis complementaris: menjador, colònies

DEMOCRÀCIA

LOGSE (1990) Reconeixement de l'educació infantil com la primera etapa del sistema educatiu.

HERÈNCIA DE LA DICTADURA

. Concepció assistencial en l'àmbit domèstic. Mare i mestressa de casa.

.Guarderies: assistencial i compensatòries. Depenents del departament d'assistència social

Page 17: Uf1  nf1i 2

17

El Títol I de la Constitució abarca els drets i deures fonamentals. Dins d’aquest, al Capítol II, dedicat als drets i llibertats, trobem l’article 27, que ens parla

sobre la llibertat d’ensenyament i el dret a l’educació

Llibertat d’ensenyament Llibertat de Càtedra

Llibertat d’elecció

Pluralisme educatiu

Page 18: Uf1  nf1i 2

18

LLEIS ORGÀNIQUES QUE DESPLEGUEN ASPECTES RELATIUS A L’EDUCACIÓ.

La Constitució és la Norma Suprema, la “Lei de lleis” i cal que sigui desenvolupada per altres lleis de rang inferior. Aquesta seria la jerarquia:

CONSTITUCIÓ LLEIS ORGÀNIQUES : LLEIS ORDINÀRIES:Relatives a drets fonamentals i Relatives a matèries

llibertats publiques no reservades a les Lleis Orgàniques

Page 19: Uf1  nf1i 2

19

EVOLUCIÓ LEGISLATIVA A ESPANYA EN MATÈRIA D’EDUCACIÓ:

1857: Obligatorietat de l’educació per llei.1964: Extensió de l’educació (6-14 anys.).1970: Superació del retard històric al nostre país. Modernització.1985: LODE. Extensió real de l’educació a tota la població. Modernització.1990: LOGSE. Obligatorietat (6-16 anys).1995: LOPEG. Millora qualitat.2002: LOCE. Millota qualitat.2006: LOE. Qualitat i equitat.

Page 20: Uf1  nf1i 2

20

La L.O.E. (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació). PREÀMBUL 1 :

EDUCACIÓ

Medi per construir la personalitat dels JOVES

Medi per transmetre i renovar la CULTURA

Medi per garantir la ciutadania democràtica.

PAÍS i CIUTADANS

Gran riqueza. Instrument de millota de la condició

humana i de la vida col·lectiva

Page 21: Uf1  nf1i 2

21

La L.O.E. (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació). PREÀMBUL 2:

PRINCIPIS FONAMENTALS

Educació de qualitat.

Millora de resultats

Col.laboració de tots els estaments educatus.

Principi de l’esforç. Col.laboració famílies. Entorns

d’aprenentatge.

Compromís amb els objectius plantejats.

PROCÉS PERMANENT AL LLARG DE LA VIDA

Page 22: Uf1  nf1i 2

22

GUIÓ DEL DESPLEGAMENT DE LA L.0.E.

EDUCACIÓ

ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA

EDUCATIU

NIVELLS:Ed. InfantilPrimària

Secundària,...

PrincipisObjectiusProfesoratCurrículum

CURRÍCULUMPRINCIPIS: P. BÀSIC DE FORMACIÓ

PERMANENT

OBJECTIUS

Page 23: Uf1  nf1i 2

23

- LEGISLACIÓ QUE DESPLEGA L’EDUCACIÓ INFANTIL.

Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants

de qualitat.Decret 282, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer

cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres.Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel que

s’estableixen els ensenyaments mínims del segòn cicle de l’educació infantil.

Normativa anual.

Page 24: Uf1  nf1i 2

24

La L.O.D.E.(Lei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació).

A partir de la lectura del Preàmbul de la LODE, es pot fer una composició de quins són els temes tractats més a fons. Resum del contingut:

Títol Preliminar: dret a l’educació. Objectius de l’educació. Drets del pares, professors i alumnes.

Títol Primer: Parla dels Centres Docents públics, privats i privats concertats. Títol Segòn: la participació en la programació general de l’ensenyament:

Consell Escolar de l’Estat i Consell Escolar de les Comunitats Autònomes. Títol Tercer: Òrgans de Govern dels Centres Públics: unipersonals (director,

secretari i cap d’estudis i altres que es puguin determinar) i col.legiats (consell escolar del centre i claustre de professors)

Títol Quart: Centre concertats. Òrgans de govern (director, consell escolar i claustre de professors com a mínim).

Disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final.

Page 25: Uf1  nf1i 2

25

PEDAGOGIA DEL CONTEXT

ESCOLA I DIVERSITAT DE CONTEXT A l´escola conviuen molts contexts familiars i culturals. Augmenta la riquesa, però també la complexitat. L´ escola i els docents, són en gran mesura, els grans artífexs dels

ponts i de les xarxes de relacions que s´ estan creant per les noves generacions .

Cada alumne porta a la seva família a la motxilla, la qual li dona la seva identitat .

Els mestres ens veiem abocats a mirar i gestionar aquesta diversitat de contexts per poder realitzar la nostra tasca.

Page 26: Uf1  nf1i 2

26

CONTEXT ACTUAL

Zygmunt Bauman(2007) és un dels sociòlegs més

rellevants de la nostra contemporaneïtat, ha encunyat el terme de “modernitat liquida”, ell parla:

“D´ una cultura del present que dona molta

importància a la velocitat i a la eficàcia i en canvi desdenya la paciència, l´ esforç i la perseverança”

Page 27: Uf1  nf1i 2

27

OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ DES DE LA PEDAGOGIA DEL CONTEXT

OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ En vista de la fragmentació i segmentació i de la diversitat

personal i col·lectiva, reforçar la cohesió social i fomentar un sentiment de consciència i responsabilitat cívica és un objectiu bàsic a l´ educació.

L´ Educació requereix de la construcció de lligams entre les persones, el desig i la capacitat de col·laborar amb els altres.

Això vol dir desenvolupar les habilitats que ens calen per ser capaços d´ establir diàlegs, d´ entesa, i per ser capaços de resoldre conflictes.

Page 28: Uf1  nf1i 2

28

LES TIC 1

INTRODUCCIÓEls avenços de les TIC en els darrers anys

ofereixen als centres educatius un seguit d’ elements que ens han de portar a reflexionar sobre la pràctica educativa. L’escola ha d’integrar les TIC dins els processos d’ensenyament i d’aprenentatge per tal que aquests ajudin l'alumnat a assolir els objectius curriculars i incideixin positivament en el domini de les competències bàsiques.

Page 29: Uf1  nf1i 2

29

LES TIC 2

Les TIC condicionen però no determinen els usos pedagògics. Existeixen programes i aplicacions educatives que permeten treballar aspectes de les diferents àrees del currículum d’una forma inductiva i creativa, adaptant-se a les necessitats de cadascú, amb un valor educatiu complementari. El que cal es conèixer-les i saber com es poden utilitzar a l’aula.

Page 30: Uf1  nf1i 2

30

LES TIC 3

En el triangle interactiu alumnes – contingut – professorat les formes d’organització són clau per a l’aprenentatge i les TIC en són un instrument mediador. El treball amb ordinador a l’aula s'ha d'incloure, doncs, com una activitat normal de les sessions de classe.

Page 31: Uf1  nf1i 2

L’EDUCADOR INFANTIL. PRINCIPIS ÈTICS

31

EDUCADOR INFANTIL

PAPER TÈCNIC

ÀMBIT LABORAL:-Formal: 0-3/3-6

-Informal: 0-6

COMPETÈNCIES

PERSONALS:. Responsabilitat

. Capacitat d'implicació Autonomia i

iniciativa

PROFESSIONALS:. Programació i elaboració

. Desenvolupament i avaluació. Psicologia evolutiva. .

Coneixement dels infants.. Relació amb pares. Normativa vigent

SOCIALS:. Habilitats socials

. Empatia. Resolució de

conflictes

ACTITUDS

. Respecte. Afecte

.Entusiasme.tolerància.Estabilitat.Inquietud científica

ÈTICA PROFESSIONAL

Page 32: Uf1  nf1i 2

32

EQUIP EDUCATIU

Per què cal treballar en equip?

Cal treballar en equip per tal d’oferir un P.E. coherent i que possibiliti un desenvolupament i un aprenentatge en una mateixa direcció i amb continuïtat.

L’educació no pot ser una tasca aïllada de diferents mestres. Cal evitar que les actuacions siguin parcials, incoherents o contradictòries.

El treball en equip ha de tenir la funció d’estimular i potenciar la iniciativa i l’aportació de tots els mestres.

Tothom pot aprendre gràcies a la interacció amb els companys, ja que aporten punts de vista que ens poden ajudar a avançar i així construïm un espai d’auto formació i aprenentatge.

Page 33: Uf1  nf1i 2

33

EQUIP EDUCATIU

Què es pot fer?

Planificació conjunta: preparar i planificar conjuntament activitats (festes, unitats de programació, racons de joc, priorització dels objectius generals de centre,..)

Les activitats compartides i l’actuació: tots els moments i les activitats que no es realitzen dins de cada aula per separat, si no que es fan conjuntament amb altres grups d’infants i altres educadors.

Anàlisi i revisió pràctica: valoració i reflexió per avançar i millorar. Cal un cert nivell d’autocrítica i saber destacar els aspectes positius i els aspectes millorables. Cal un bon ambient i respecte.

Page 34: Uf1  nf1i 2

34

EQUIP EDUCATIU

Per realitzar un treball d’equip constructiu i eficaç és necessari gaudir d’un clima relacional i afectiu positiu.

Page 35: Uf1  nf1i 2

35

EQUIP EDUCATIU

Actituds bàsiques i fonamentals:“L’equip depèn de tu”. Tots els membres de l’equip són responsables del seu funcionament. Per tant s’ha de fugir d’expressions com: “es que amb aquesta gent no es pot treballar”, “hi ha mal ambient”, “no ens posem mai d’acord”,… si hi ha dinàmiques molt enrarides hem de pensar què podem fer per modificar-les, ja que jo també soc l’equip. Postura constructiva, no només de queixa i lament (“els petits canvis són poderosos”).Cuidar l’equip i el treball conjunt per sentir-se bé cada dia en la feina. No cal ser amic de tothom per poder treballar en grup, però sí cal respecte, acceptació i creació d’un ambient positiu i eficaç. S’han de separar les relacions personals d’amistat i afecte de les professionals.

.

Page 36: Uf1  nf1i 2

36

EQUIP EDUCATIU

S’ha de valorar la discrepància i les visions diferents com a enriquiment del treball en el centre, ja que els desacords són esperables. És important acceptar i complir les decisions que s’han pres majoritàriament encara que no hi estiguem del tot d’acord. Aprendre a cedir una mica i a escoltar als altres.Quan malgrat tot es produeixen conflictes, s’ha d’acceptar l’evidència del conflicte, aprendre a explicitar-lo, comentar-lo, resoldre’l,.. En tots els grups i sistemes humans hi ha conflictes i cal acceptar que són necessaris. Si en un grup no hi ha mai conflictes ni diferents visions i interessos, segurament que el que passa és que hi ha por d’acceptar els problemes. Cal explicitar aquests problemes i intentar de resoldre’ls evitant de buscar culpables i intentant avançar.

Page 37: Uf1  nf1i 2

37

EQUIP EDUCATIU

Metodologia de treball clara i funcional. Factors per aconseguir una bona dinàmica en l’equip:

Coordinador clar i consensuat.Coneixement a priori de l’ordre del dia.Finalitat de la reunió coneguda per tots: informar, prendre decisions, elaborar un document, recollir propostes,..Acord en el procés de les reunions: hora d’inici i final, lloc adequat i neutral, tothom ha de dur el material necessari, evitar diàlegs paral·lels i divagacions excessives,..Recollida explícita dels acords.Respecte als compromisos adquirits.

Page 38: Uf1  nf1i 2

38

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

Page 39: Uf1  nf1i 2

39

fi