L'ORGANITZACI POLTICA DE LES SOCIETATS

1. L'estat com a organitzaci poltica de la societat

Qu s un Estat?Conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis (o poder)

1. L'estat com a organitzaci poltica de la societat

TERRITORI: Els estats s'identifiquen amb un territori que administren i que est delimitat amb unes fronteres.

POBLACI: Les persones que conformen un estat tenen uns drets i unes obligacions. I no sempre han de tenir els mateixos trets socials o nacionals, ja que un estat pot tenir diverses cultures o nacionalitats.

1. L'estat com a organitzaci poltica de la societat

PODER: Quines sn les funcions d'un Estat envers la seva poblaci i territori?Establir les lleis que regulen les relacions socials.

Vetllar pel compliment de les lleis.

Responsable de la seguretat i ordre pblic.

Recaptador d'impostos per portar a terme una poltica econmica.

Desenvolupar la poltica exterior.

Administrar els serveis pblics, infraestructures i equipaments collectius.

1. L'estat com a organitzaci poltica de la societat

Quins sn els elements d'un Estat democrtic?Es basen en un marc legal que regula tots els aspectes de la vida quotidiana, la CONSTITUCI.Conjunt de lleis fonamentals, aprovades per votaci, que determina la forma de govern, estableix els drets i els deures dels ciutadans i defineix les institucions de l'estat.

DIVISI DE PODERSEXECUTIU. El govern (president i ministres) determina i executa la poltica de l'estat.

LEGISLATIU. El Parlament elabora i vota les lleis i controla l'acci del govern.

JUDICIAL. Aplica les lleis.

1. L'estat com a organitzaci poltica de la societat

Com pot ser un sistema democrtic?DIRECTEEls ciutadans prenen les decisions de manera directa, sense intermediaris, mitjanant votacions en assembles o per referdum.

REPRESENTATIUEls ciutadans elegeixen els seus representants mitjanant eleccions.

2. L'estat i les seves relacions

LES RELACIONS INTERNACIONALS A L'ACTUALITATMBIT POLTICEls Estats Units continuen sent la potncia militar mundial i acostumen a dirigir l'espai poltic internacional.

Per contrarestar el poder hegemnic dels Estats Units, molts pasos estan tendint cap el MULTILATERALISME

La irrupci de l'islamisme radical com a guia poltica.

El creixement i auge de la Xina com a potncia mundial.

2. L'estat i les seves relacions

LES RELACIONS INTERNACIONALS A L'ACTUALITATMBIT ECONMICPASOS RICS: Estats Units, Canad, el Jap, la Uni Europea (i la Xina)

PASOS EN DESENVOLUPAMENT: cada vegada ms actius i amb un augment considerable de les inversions estrangeres que s'aprofiten de la m d'obra barata o l'escassa normativa mediambiental. Sn la Xina, el Brasil, l'ndia o la Sud-frica.

PASOS POBRES: localitzats, sobretot, a l'frica. Els pasos rics exploten els seus recursos naturals. Dins d'aquest apartat tamb podrem parlar dels PASOS OBLIDATS, mancats de recursos i immersos en guerres tribals.

2. L'estat i les seves relacions

Com es produeixen les relacions entre els estats?Els estats es comprometen a dur a terme accions determinades o evitar-ne unes altres mitjanant tractats, convenis i declaracions internacionals.

Es poden crear organismes supraestatals, en les quals els Estats deleguen algunes funcions. Exemples:mbit mundial: ONU o l'OTAN

mbit continental o regional: UE o la Lliga rab.

2. L'estat i les seves relacions

ORGANITZACI DE LES NACIONS UNIDES (ONU)Fundada desprs de la Segona Guerra Mundial, el 1945.

OBJECTIUS:Mantenir la pau i seguretat mundial.

Fomentar relacions d'amistat entre les nacions.

Cooperar en la soluci dels problemes internacionals: econmic, social, cultural i humanitari.

Desenvolupar i estimular el respecte als drets humans al mn.

https://www.youtube.com/watch?v=tQ4FLii9pnE

2. L'estat i les seves relacions

Dins dels mateixos estats hi ha regions o grans ciutats que tamb reclamen administrar o compartir una part del poder, ja sigui per la seva importncia econmica o histrica.Nacions sense Estat: Quebec (Canad)

Regions molt consolidades i diferenciades: Baviera (Alemanya)

Grans rees urbanes i ciutats globals: Nova York (Estats Units), Tquio (Jap) o Londres (Regne Unit)

3. L'Estat de les Autonomies

Espanya s un estat autonmic des de l'aprovaci de la Constituci de 1978

Qu sn les comunitats autnomes?Formes d'organitzaci descentralitzada d'un Estat, on aquest els hi cedeix un marge d'autogovern.Actualment hi ha 17 autonomies i 2 ciutats autnomes.

El conjunt de lleis que regulen les autonomies estan recollides en els Estatuts d'Autonomia.

3. L'Estat de les Autonomies

Les competncies autonmiques poden ser:PLENES: exclusives de la comunitat autnoma, com per exemple l'organitzaci de les seves institucions, la sanitat, l'educaci, etc.

COMPARTIDES: com per exemple la gesti de les carreteres.

Quines sn les institucions autonmiques?Assemblea o Parlament

President

Govern o Consell, format pel president i els seus consellers.

4. L'organitzaci territorial a Catalunya

Com s'organitza el territori de Catalunya?MUNICIPIS: unitats territorials ms elementals de l'estat. Un municipi por estar format per 1 o ms nuclis de poblaci.

El govern del municipi l'exerceixen l'Alcalde i els regidors.

Els mitjans econmics els obtenen a travs d'impostos propis o subvencions estatals i autonmiques.

4. L'organitzaci territorial a Catalunya

Com s'organitza el territori de Catalunya?PROVNCIES: unitats administratives que organitzen el territori espanyol i estan constitudes per diversos municipis.El govern est a crrec de les Diputacions Provincials.

Coopera amb els municipis i serveix per coordinar actuacions supramunicipals, sobretot pel que fa a la gesti de certs serveis dels municipis ms petits.

4. L'organitzaci territorial a Catalunya

Com s'organitza el territori de Catalunya?COMARQUES: Les provncies catalanes es divideixen en comarques. La comarca s una entitat territorial que agrupa diferents municipis.El govern d'una comarca el gestiona el Consell Comarcal, que est format per regidors dels municipis que formen la comarca.

Les competncies de les comarques se les atribueix el Parlament i la Generalitat de Catalunya.

5. L'Estatut d'Autonomia

DEFINICI: s la llei que defineix les institucions poltiques i els poders de l'autogovern de Catalunya, aix com la seva relaci amb l'Estat.INSTITUCIONS DE CATALUNYALa Generalitat s el sistema institucional en qu s'organitza l'autogovern de Catalunya.PARLAMENT: s l'encarregat de legislar, d'aprovar els pressupostos i de controlar l'acci del govern.

PRESIDNCIA: s el mxim representant de l'Estat a Catalunya i el cap del govern.

GOVERN: Integrat pel president + els consellers. T funcions executives i administratives.

5. L'Estatut d'Autonomia

Quins sn els poders de la Generalitat?COMPETNCIES EXCLUSIVES: llengua, dret, organitzaci poltica, cultura, educaci, sanitat, etc.

COMPETNCIES COMPARTIDES (amb l'Estat): gesti de carreteres o la legislaci laboral.

Els ingressos de la Generalitat provenen de les transferncies de l'Estat + taxes o impostos propis.