Les Revolucions LiberalsLes Revolucions Liberals

Podríem definir-lesPodríem definir-les

Com el conjunt de revolucions que, dirigides per la burgesia Com el conjunt de revolucions que, dirigides per la burgesia il·lustrada, es donaren a Europa i les seves colònies a finals il·lustrada, es donaren a Europa i les seves colònies a finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Aquestes del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Aquestes acabaren definitivament amb el sistema de l’Antic Règim i acabaren definitivament amb el sistema de l’Antic Règim i possibilitaren la implantació del liberalisme. Significaren el possibilitaren la implantació del liberalisme. Significaren el pas cap el món contemporani.pas cap el món contemporani.

El liberalisme polític / El liberalisme polític / L’absolutismeL’absolutisme

LiberalismeLiberalisme Absolutisme Absolutisme

Sobirania NacionalSobirania Nacional Sobirania ReialSobirania Reial

sufragisufragi no hi ha no hi ha sufragisufragi

Divisió de PodersDivisió de Poders Concentració en mans Concentració en mans del Reidel Rei

Llibertats individualsLlibertats individuals Absència de llibertatsAbsència de llibertats

Igualtat davant la lleiIgualtat davant la llei Privilegis legalsPrivilegis legals

ConstitucióConstitució No hi ha Constitució No hi ha Constitució

El liberalisme políticEl liberalisme polític

Tres principis bàsicsTres principis bàsics Sobirania NacionalSobirania Nacional

Expressada en alguna mena de sufragiExpressada en alguna mena de sufragi Universal (tots els homes majors d’edat)Universal (tots els homes majors d’edat) Restringit (s’estableix un criteri per votar)Restringit (s’estableix un criteri per votar)

El principal és el censatariEl principal és el censatari

Divisió de PodersDivisió de Poders Legislatiu (Parlament)Legislatiu (Parlament) Executiu (Govern)Executiu (Govern) Judicial (Jutges i Tribunals)Judicial (Jutges i Tribunals)

Llibertats individualsLlibertats individuals Igualtat davant la lleiIgualtat davant la llei

Aquests principis es recullen en una ConstitucióAquests principis es recullen en una Constitució

Les Revolucions liberalsLes Revolucions liberals

• La revolució americanaLa revolució americana

• La revolució francesa La revolució francesa • L’època NapoleònicaL’època Napoleònica

• Les onades revolucionàries europees de la primera meitat del segle XIXLes onades revolucionàries europees de la primera meitat del segle XIX• La Restauració i les onades revolucionàriesLa Restauració i les onades revolucionàries• Els moviments nacionalistesEls moviments nacionalistes

• La unificació italianaLa unificació italiana• La unificació alemanyaLa unificació alemanya

La Revolució AmericanaLa Revolució Americana

Declaració de la Independència

La revolució americanaLa revolució americana

- 1783- 1783

Llibertat d’expressió, de premsa, de religió...

Llibertat d’expressió, de premsa, de religió...

Divisió de poders

RepúblicaFederació

d’Estats

Divisió de poders

RepúblicaFederació

d’Estats

ConstitucióConstitució

Els principals fetsEls principals fets

- 4 juliol de 1776- 4 juliol de 1776

Al segle XVIII les 13 colònies britàniques d’Amèrica del Nord

Al segle XVIII les 13 colònies britàniques d’Amèrica del Nord

Insurrecció colonialInsurrecció colonial

Declaració de la IndependènciaDeclaració de la Independència

L’absolutisme de Jordi IIIL’absolutisme de Jordi III

provoquen

A causa deA causa de

Revolució liberalRevolució liberal

Que es converteix

L’abús dels impostos ànglesosL’abús dels impostos ànglesos

Poca llibertat políticaPoca llibertat política

Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles)

Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles)

- 1787, construcció d’un Estat liberal- 1787, construcció d’un Estat liberal

Declaració de dretsDeclaració de drets

Declaració de la Independència

G. Washington

La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa

Jurament del joc de la PilotaJurament del joc de la Pilota

La Revolució FrancesaLa Revolució FrancesaEl 1789 comença la transformació de les estructures de l’Antic Règim

El 1789 comença la transformació de les estructures de l’Antic Règim

A causa de

Crisi de subsistència; pagesos i baix poble urbà se’n veuen afectats

Crisi de subsistència; pagesos i baix poble urbà se’n veuen afectats

Descontentament de la burgesiaDescontentament de la burgesia

Difusió de les idees liberalsDifusió de les idees liberals

Lluís XVILluís XVI

Crisi estructural de l’ARCrisi estructural de l’AR

Crisi conjuntural de la França del momentCrisi conjuntural de la França del moment

Crisi financera de l’estat (endeutament)Crisi financera de l’estat (endeutament)

Amplis sectors socials volien canvisAmplis sectors socials volien canvis

Crisi industrial, per la competència anglesa: atur.Crisi industrial, per la competència anglesa: atur.

Descontentament social

Lluís XVI

La revolta del Tercer EstatLa revolta del Tercer Estat

Reforma fiscalReforma fiscal

La Monarquia volia fer pagar impostos a l’aristocràcia, la qual s’hi negà.

La Monarquia volia fer pagar impostos a l’aristocràcia, la qual s’hi negà.

Crisi econòmica de l’EstatCrisi econòmica de l’Estat Provoca

una

Provoca una tensió amb estament privilegiatsaquests demanen

-Vot per estament-Deliberació per separat

-Vot per estament-Deliberació per separat

Aquesta situació permet

Amb el Jurament de la Pilota es crea L’Assemblea Nacional Constituent 20 de Maig

de 1789L’Assemblea Nacional Constituent 20 de Maig de 1789

Jurament del joc de la PilotaJurament del joc de la Pilota

Convocatòria dels ESTATS GENERALS

5-Maig-1789Chaiers de Dolenaces

Convocatòria dels ESTATS GENERALS

5-Maig-1789Chaiers de Dolenaces

-Doble representació-Vot per representant-Deliberacions conjuntes

-Doble representació-Vot per representant-Deliberacions conjuntes

TradicionalmentTradicionalmentTercer Estat demanaTercer Estat demana

Els Estats Generals,a Versalles Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressa

la consciència i la realitat del Tercer Estat com a grup social. Sieyes planteja tres qüestions que esdevindran claus: "Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara en l’ordre públic? Res. Què demana? Arribar a ser alguna cosa". I esmenta la superioritat numèrica del Tercer Estat, uns 25 milions de persones, mentre el clergat representa unes 80.000 i la noblesa 110.000. Amb aquestes xifres demana un major nombre de representants del Tercer Estat. (Vikipedia)

Evolució de la Revolució

L’Assemblea Nacional

L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1792L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1792

La burgesia moderada té un doble objectiuLa burgesia moderada té un doble objectiu

Establir un règim liberal de monarquia parlamentariaEstablir un règim liberal de monarquia parlamentaria

Establir llibertat econòmica (capitalisme)Establir llibertat econòmica (capitalisme)

La pressió del poble, la burgesia radical i l’aristocràcia farà fracassar aquest projecteLa pressió del poble, la burgesia radical i l’aristocràcia farà fracassar aquest projecte

3.Reformes econòmiques i socials3.Reformes econòmiques i socials

4.Constitució de 17914.Constitució de 1791

1.Abolició dels drets feudals(Les terres han de ser rescatades)

1.Abolició dels drets feudals(Les terres han de ser rescatades)

2.Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà Llibertat, igualtat, propietat...

2.Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà Llibertat, igualtat, propietat...

Construcció de l’Estat LiberalConstrucció de l’Estat Liberal

Abolició duanes interiors, gremis, unificació mesures, descentralització, nacionalització béns eclesiàstics, nou sistema fiscal...

Abolició duanes interiors, gremis, unificació mesures, descentralització, nacionalització béns eclesiàstics, nou sistema fiscal...

Amb el recolzament de les classes populars

Amb el recolzament de les classes populars

La Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)La Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)

L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1791L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1791

Comença la

Comença la

-Divisió de poders-amplis poders a la

Corona-Vet

-Drets individuals-igualtat davant la llei

-Sobirania nacional-sufragi censatari

indirecte

-Divisió de poders-amplis poders a la

Corona-Vet

-Drets individuals-igualtat davant la llei

-Sobirania nacional-sufragi censatari

indirecte

Monarquia Constitucional (Lluís XVI)Monarquia Constitucional (Lluís XVI)

Constitució moderadaÈpoca de tensió (manca consens)Constitució moderadaÈpoca de tensió (manca consens)

Tasca ANTasca AN

La presa de la Bastilla (14 juliol 1789)

La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. Una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució va ser la declaració dels drets de l'home i del ciutadà. Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per a l’exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l’aparició d’un nou model d'Estat, el dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional. La Declaració dels Drets de l’Home i dels Ciutadà francesa de 1789 va servir de base i d’inspiració a totes les declaracions del segle XIX i del XX perquè és indiferent a les circumstàncies en les quals neix i afegeix als drets naturals, els drets del ciutadà. Però sobretot, és un text atemporal, únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i senzill. Vet aquí la seva transcendència i èxit a França, a Europa i al món occidental. Els drets més destacats que estableix la declaració del 26 d'agost de 1789 són: Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Art. 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altri (...). Art. 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per representants. Art. 7è. Cap home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella (...). Art. 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestació no torbi l'ordre públic establert per la llei. Art. 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preats de l'home. (Vikipedia)

Però...

Però...

Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra)Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra)

Provoquen la radicalització de la Revolució

Provoquen la radicalització de la Revolució

La burgesia moderada vol consolidar els guanys revolucionaris, cercant el consens amb la corona i l’aristocràcia i marginant el pobleLa burgesia moderada vol consolidar els guanys revolucionaris, cercant el consens amb la corona i l’aristocràcia i marginant el poble

ProblemesProblemes -Rei boicoteja (Fugida de Varennes, Conspiracions)-Rei boicoteja (Fugida de Varennes, Conspiracions)

-Oposició de gran part de la noblesa-Oposició de gran part de la noblesa

-Clergat Refractari-Clergat Refractari

-Classes populars volen solucions més radicals-els camperols volen terres-sans-culottes

-Classes populars volen solucions més radicals-els camperols volen terres-sans-culottes

-Crisi econòmica-Crisi econòmica

-Guerra exterior (vet del rei)-Guerra exterior (vet del rei)

10 agost 1792 / Assalt a les Tulleries (comença la República)

10 agost 1792 / Assalt a les Tulleries (comença la República)

Comença la fase més radical / del 2 al 5 de setembreMassacres de Setembre

Comença la fase més radical / del 2 al 5 de setembreMassacres de Setembre

Lluís XVI

L’Assemblea Legislativa 1791 - 1792L’Assemblea Legislativa 1791 - 1792

Evolució de la Revolució – La Convenció

Execució de Lluís XVI Execució de Lluís XVI

Sota la direcció de Danton. Burgesia moderada al poder.Sota la direcció de Danton. Burgesia moderada al poder.

Política expansionista provoca: gran coalició europea (Anglaterra, Àustria, Prússia, el Papa, Holanda i Espanya) Derrotes.

Política expansionista provoca: gran coalició europea (Anglaterra, Àustria, Prússia, el Papa, Holanda i Espanya) Derrotes.

Insurrecció Vendée: Guerra civil, rebel·lió absolutista (nobles i refractaris).

Insurrecció Vendée: Guerra civil, rebel·lió absolutista (nobles i refractaris).

Juny 1793 els jacobins (radicals) prenen el poder.Juny 1793 els jacobins (radicals) prenen el poder.

Eleccions sufragi universalMasculí: Convenció Nacional(setembre 1792)

Eleccions sufragi universalMasculí: Convenció Nacional(setembre 1792)

Danton i Robespierre

Plana i Girondins governen CONVENCIÓ GIRONDINA (IX,1792 – VI,1793)

Plana i Girondins governen CONVENCIÓ GIRONDINA (IX,1792 – VI,1793)

Crisi econòmica. Sans-culottes volen reformes socials igualitàries.

Crisi econòmica. Sans-culottes volen reformes socials igualitàries.

Comitè de Salvació Pública Comitè de Salvació Pública

L’Època republicana democràtica CONVENCIÓ JACOBINA (VI,1793 – VII,1794)

L’Època republicana democràtica CONVENCIÓ JACOBINA (VI,1793 – VII,1794)

La radicalització

La radicalització

CRISI, Govern d’Excepció (organitzat en dos comitès) Sota la direcció de RobespierreCRISI, Govern d’Excepció (organitzat en dos comitès) Sota la direcció de Robespierre

Provoca l’aparició

els Jacobins tenen el recolzament dels sans-culottes

Comitè de Seguretat Nacional Comitè de Seguretat Nacional

Controla el poder, l’exèrcit, el poder local (representants en missió)Controla el poder, l’exèrcit, el poder local (representants en missió)

Encarregat de lluitar contra els antirevolucionaris (Llei de Sospitosos)Encarregat de lluitar contra els antirevolucionaris (Llei de Sospitosos)

Constitució de 1793Constitució de 1793

Democràtica (mai entrà en vigor)-Sufragi Universal-Amplíssims drets

-Sanitat-Educació-...

Democràtica (mai entrà en vigor)-Sufragi Universal-Amplíssims drets

-Sanitat-Educació-...

Grans reformes socials-Ensenyament Primari (universal i gratuït)-Assistència a nens, ancians...-Creació de l’Exèrcit Nacional (lleves en

massa)

Grans reformes socials-Ensenyament Primari (universal i gratuït)-Assistència a nens, ancians...-Creació de l’Exèrcit Nacional (lleves en

massa)

Contra els contrarevolucionaris (aristòcrates, clergat refractari, especuladors)Contra els contrarevolucionaris (aristòcrates, clergat refractari, especuladors)

Grans reformes econòmiques - Redistribució propietat agrària

- Llei del Màxim General- Reglamentació dels Salaris- Persecució dels especuladors- Abolició del rescat dels drets

feudals - Salaris mínims

Grans reformes econòmiques - Redistribució propietat agrària

- Llei del Màxim General- Reglamentació dels Salaris- Persecució dels especuladors- Abolició del rescat dels drets

feudals - Salaris mínims

Tardor 1793, aplicació del TERRORTardor 1793, aplicació del TERROR

-Llei de Sospitosos-Tribunals Revolucionaris

-Llei de Sospitosos-Tribunals Revolucionaris

50.000 executats50.000 executats

El Terror acabarà generant una forta oposició (enragés i moderats)Finalment, la Plana actuarà amb els Girondins (27,VII,94, cop de Termidor, juliol). Robespierre i els seus col·laboradors són detinguts i executats

El Terror acabarà generant una forta oposició (enragés i moderats)Finalment, la Plana actuarà amb els Girondins (27,VII,94, cop de Termidor, juliol). Robespierre i els seus col·laboradors són detinguts i executats

Marat mort. David

La burgesia moderada recuperarà el poder amb

La burgesia moderada recuperarà el poder amb

Època republicana moderadaCONVENCIÓ TERMIDORIANA (VII,1794 - IX,1799)Època republicana moderadaCONVENCIÓ TERMIDORIANA (VII,1794 - IX,1799)

Cop d’Estat Termidor Cop d’Estat Termidor

Es vol tornar als principis de 1789

-Fi del Terror-Fi del poder jacobí-Fi influència sans-

culottes

Es vol tornar als principis de 1789

-Fi del Terror-Fi del poder jacobí-Fi influència sans-

culottesConstitució de 1795Restabliment sufragi censatari.Un cop aprovada, dissolució de la Convenció, donant pas al Directori.

Constitució de 1795Restabliment sufragi censatari.Un cop aprovada, dissolució de la Convenció, donant pas al Directori.

Evolució de la Revolució – El Directori

nova Constitució (1795) nova Constitució (1795)

sufragi censatarisufragi censatari

poder executiu en mans d’un Directori (5 membres)poder executiu en mans d’un Directori (5 membres)poder legislatiu en dues cambrespoder legislatiu en dues cambres

acaba amb la democràcia social jacobina acaba amb la democràcia social jacobina

tornada al poder de la burgesia conservadoratornada al poder de la burgesia conservadora

DirectoriDirectori

República dels propietaris República dels propietaris

Consell dels 500Consell dels 500

Consell d’AnciansConsell d’Ancians

Evolució de la Revolució – El Directori

La llibertat econòmica provocà la pujada de preusLa llibertat econòmica provocà la pujada de preus

Força dels reialistes (guanyen eleccions 1796)Força dels reialistes (guanyen eleccions 1796)

greus problemesgreus problemesDirectoriDirectori marcada inestabilitatmarcada inestabilitat

Babeuf (conjura dels iguals)Babeuf (conjura dels iguals)

anul·lades pel Directorianul·lades pel Directori

Política exterior annexionista (cerca prestigi i recursos)Política exterior annexionista (cerca prestigi i recursos)

nord d’Itàlia, Bèlgica, marge esquerra Rin...gran força de l’exèrcit (Napoleó)

nord d’Itàlia, Bèlgica, marge esquerra Rin...gran força de l’exèrcit (Napoleó)

Època napoleònicaÈpoca napoleònica

L’època NAPOLEÒNICA (1799-1814)L’època NAPOLEÒNICA (1799-1814)

El 18 de Brumari es dóna el cop d’Estat de Napoleó

El 18 de Brumari es dóna el cop d’Estat de Napoleó

-Continua la guerra i la crisi-Una part de la burgesia vol més ordre i control

A causa de

Es divideix en dues etapes CONSOLAT (1799-1804)CONSOLAT (1799-1804)

IMPERI (1804-1814)IMPERI (1804-1814)

La Revolució ha finalitzat dins de França

La Revolució ha finalitzat dins de França

cal estendre-la fora de les seves fronteres

cal estendre-la fora de les seves fronteres

-Sufragi universal indirecte i no secret-Legislatiu subordinat a l’executiu-No hi ha declaració de drets-Executiu en mans de tres cònsols

(Sieyès, Ducros i Napoleó)1802, Napoleó cònsol vitalici

-Sufragi universal indirecte i no secret-Legislatiu subordinat a l’executiu-No hi ha declaració de drets-Executiu en mans de tres cònsols

(Sieyès, Ducros i Napoleó)1802, Napoleó cònsol vitalici

CONSOLAT (1799-1804)CONSOLAT (1799-1804)

Nova constitució (1800)Nova constitució (1800)

- Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal- Llei d’enjudiciament civil, Llei d’enjudiciament criminal- Concordat amb el Vaticà, restablint el culte catòlic.- Reforma Fiscal- Sistema educatiu centralitzat

- Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal- Llei d’enjudiciament civil, Llei d’enjudiciament criminal- Concordat amb el Vaticà, restablint el culte catòlic.- Reforma Fiscal- Sistema educatiu centralitzat

Comença àmplia tasca reformadora (centralització i uniformització)Comença àmplia tasca reformadora (centralització i uniformització)

La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutismeLa derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutisme

IMPERI (1804-1814)IMPERI (1804-1814)

Expansió territorial Expansió territorial

Difusió del ideals liberalsDifusió del ideals liberals

El 1804 Napoleó es corona emperadorEl 1804 Napoleó es corona emperador

La Restauració La Restauració i les Revolucions Liberalsi les Revolucions Liberals

La Restauració

RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA

1814-1848

RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA

1814-1848

G.B, Prússia, Rússia, ÀustriaG.B, Prússia, Rússia, Àustria

La Santa AliançaLa Santa Aliança

La derrota de Napoleó provoca el retorn de les monarquies absolutistes

La derrota de Napoleó provoca el retorn de les monarquies absolutistes

Defensa del legitimismeDefensa del legitimisme

característiques

característiques

Es decideixen al

Per tal de defensar aquests principis es crea la

Defensa de l’absolutismeDefensa de l’absolutismeEquilibri territorialEquilibri territorial

Congrés de Viena

Reorganitza el mapa d’Europa

Reorganitza el mapa d’Europa

Potències absolutistes:Àustria, Rússia, Prússia, Gran Bretanya i França.

Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Rússia i Françainici del sistema Metternich

Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Rússia i Françainici del sistema Metternich

Congrés de Viena (setembre 1814)Congrés de Viena (setembre 1814)

Acords/ActuacionsAcords/Actuacions

-Refer el mapa Europeu-Principi de Legitimitat monàrquica (absolutisme)-Dret d’intervenció-Eliminació idees liberals-Sistema de congressos internacionals (Viena, 1815; Aquisgrà, 1818; Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona, 1822)

-Refer el mapa Europeu-Principi de Legitimitat monàrquica (absolutisme)-Dret d’intervenció-Eliminació idees liberals-Sistema de congressos internacionals (Viena, 1815; Aquisgrà, 1818; Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona, 1822)

G.B, Prússia, Rússia, Àustria

G.B, Prússia, Rússia, Àustria

La Santa

Aliança

La Santa

Aliança

Per tal de defensar aquests principis es crea la

Mapa del Congrés de Viena

Però la Restauració fou un període inestable

Però la Restauració fou un període inestable

Època de cicles revolucionarisÈpoca de cicles revolucionaris

Amb uns trets

generalsRevoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques)

Revoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques)

Les revolucions liberals

Dirigides per la burgesia (moderada)Dirigides per la burgesia (moderada)Contingut nacionalistaContingut nacionalista

Així, la Restauració s’enfrontà a dos enemics

Així, la Restauració s’enfrontà a dos enemics

El nacionalisme

El liberalisme

Les Revolucions LiberalsLes Revolucions Liberals

la Restauració s’enfrontà a tres cicles revolucionaris

la Restauració s’enfrontà a tres cicles revolucionaris

18481848

18301830

18201820

Liberalisme polític = Moviment contradictori-És revolucionari, car lluita contra l’Antic Règim-És conservador, car no vol ni la igualtat econòmica ni

la social

Formaran societats secretes (francmaçons, carbonaris...)

Inicialment lluitarà contra l’Antic Règim (fins mitjans segle XIX)Després lluitarà contra el Moviment Obrer (segona meitat segle XIX)

Liberalisme polític = Moviment contradictori-És revolucionari, car lluita contra l’Antic Règim-És conservador, car no vol ni la igualtat econòmica ni

la social

Formaran societats secretes (francmaçons, carbonaris...)

Inicialment lluitarà contra l’Antic Règim (fins mitjans segle XIX)Després lluitarà contra el Moviment Obrer (segona meitat segle XIX)

L’onada revolucionària de 1820L’onada revolucionària de 1820

Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont)Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont)

Dirigides per la burgesia (moderada)Dirigides per la burgesia (moderada)

La Santa Aliança imposa l’ordreLa Santa Aliança imposa l’ordre

18201820

Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes

Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes

Direcció Militar (pronuncimanent)Direcció Militar (pronuncimanent)

Tot i fracassar, debiliten la Restauració(a partir del 1823 ja no hi ha més

congressos)

Tot i fracassar, debiliten la Restauració(a partir del 1823 ja no hi ha més

congressos)

L’onada revolucionària de L’onada revolucionària de 18301830

Més participació de les masses (crisi econòmica i social)Per aquesta raó tingué més èxitMés participació de les masses (crisi econòmica i social)Per aquesta raó tingué més èxit

1830

1830 es donà entre 1829 i 1839

-A l’Europa occidental significà el final del poder aristocràtic i el domini de la gran burgesia, partidària del constitucionalisme moderat (sufragi censatari)-A l’Europa oriental fracassà totalment (continuà AR)

-A l’Europa occidental significà el final del poder aristocràtic i el domini de la gran burgesia, partidària del constitucionalisme moderat (sufragi censatari)-A l’Europa oriental fracassà totalment (continuà AR)

Independència i liberalisme a Bèlgica (s’independitza d’Holanda, 1830)Independència de Grècia respecte de l’Imperi Turc (1829-30)

Independència i liberalisme a Bèlgica (s’independitza d’Holanda, 1830)Independència de Grècia respecte de l’Imperi Turc (1829-30)

Comença a França revolta contra l’absolutista Carles XComença a França revolta contra l’absolutista Carles X

Les Tres Jornades Glorioses de JuliolLes Tres Jornades Glorioses de Juliol

Lluís Felip d’OrleansLluís Felip d’Orleans

S’imposa un nou rei

França viu una greu crisi econòmica

Gràcies al principi liberal Aconsegueix el poder la gran burgesiaAconsegueix el poder la gran burgesia

La revolució de Bèlgica, que s’independitzà d’Holanda després una guerra contra aquest país, amb el suport francès. El 1931 es formà un govern reconegut per les potències occidentals. El 1939 Holanda reconegué la monarquia constitucional belga.

La revolució de Grècia s’inicià el 1820, contra l’Imperi turc. El 1822 el Congrés d’Epidaure proclamà la independència, no acceptada pels turcs fins el 1829, després d’una llarga guerra. França, Gran Bretanya i Rússia donaren suport als grecs, per interessos econòmics sobretot.

L’onada revolucionària de 1848L’onada revolucionària de 1848

Punt culminant de les revolucions del segle XIX-Fi definitiu del sistema Metternich-Irrupció classe obrera

Punt culminant de les revolucions del segle XIX-Fi definitiu del sistema Metternich-Irrupció classe obrera

Europa Occidental-Revolta Social i Política-Apareixen idees més democràtiques

-Sobirania Popular-Sufragi Universal

-Els obrers són ja una força política independent

(reclamen millores)

Europa Occidental-Revolta Social i Política-Apareixen idees més democràtiques

-Sobirania Popular-Sufragi Universal

-Els obrers són ja una força política independent

(reclamen millores)Europa Oriental

-Lluita anti-absolutista-Fort component nacionalista-Fracàs total

Europa Oriental-Lluita anti-absolutista-Fort component nacionalista-Fracàs total

Participació masses i burgesia mitjanaParticipació masses i burgesia mitjana

18481848Doble origen revolució:

-Desencant Polític- Crisi Agrícola i

Industrial

França

Febrer

Febrer

-Abdicació de Lluís Felip d’Orleans (II República)-Creació d’un govern provisional (republicans moderats, republicans radicals, socialistes, un obrer)-Sufragi universal per votar una Assemblea Nacional Constituent-Multituds de decrets

-Socials-Dret del Treball-Limitació Jornada Laboral-Creació de Mútues-Creació dels Tallers Nacionals

-Polítics-Sufragi Universal, Dret de Vaga-Eliminació pena de mort per als delictes

polítics

-Abdicació de Lluís Felip d’Orleans (II República)-Creació d’un govern provisional (republicans moderats, republicans radicals, socialistes, un obrer)-Sufragi universal per votar una Assemblea Nacional Constituent-Multituds de decrets

-Socials-Dret del Treball-Limitació Jornada Laboral-Creació de Mútues-Creació dels Tallers Nacionals

-Polítics-Sufragi Universal, Dret de Vaga-Eliminació pena de mort per als delictes

polítics

Unió de la gran i la mitjana burgesia, marginant les massesUnió de la gran i la mitjana burgesia, marginant les masses

JunyJuny

23 abril 1848, eleccions a l’Assemblea NacionalVictòria moderada, gràcies als camperols

Assemblea Nacional ConstituentAnul·la gran part de la tasca del govern provisonal

Insurrecció Obrera i d’EsquerresLa burgesia s’uneix i exerceix una dura repressió

(primer enfrontament entre burgesos i obrers)Desembre 1848, eleccions presidencials

Victòria de Lluís Napoleó Bonaparte1851, es proclama emperador

Insurrecció Obrera i d’EsquerresLa burgesia s’uneix i exerceix una dura repressió

(primer enfrontament entre burgesos i obrers)Desembre 1848, eleccions presidencials

Victòria de Lluís Napoleó Bonaparte1851, es proclama emperador

Els moviments Els moviments nacionalistesnacionalistes

El nacionalisme reclama els drets polítics d’una nació

-Vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i col·lectiva)-Vinculat amb els interessos econòmics de la burgesia

(creació d’un mercat nacional)-És revolucionari car no accepta la legitimitat dinàstica ni el mapa del Congrés de Viena (no respecta els nacionalismes)-Té dues ideologies bàsiques: Liberal i Conservador (Volksgeist)-Actua en un doble sentit:

-Com a força unificadora (Alemanya, Itàlia)-Com a força disgregadora (I.Àustro-Hongarès)

-Vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i col·lectiva)-Vinculat amb els interessos econòmics de la burgesia

(creació d’un mercat nacional)-És revolucionari car no accepta la legitimitat dinàstica ni el mapa del Congrés de Viena (no respecta els nacionalismes)-Té dues ideologies bàsiques: Liberal i Conservador (Volksgeist)-Actua en un doble sentit:

-Com a força unificadora (Alemanya, Itàlia)-Com a força disgregadora (I.Àustro-Hongarès)

Els moviments nacionalistesEls moviments nacionalistes

Amb la Il·lustració apareix un nou concepte de nació

Amb la Il·lustració apareix un nou concepte de nació Drets dels ciutadans i de la

nacióDrets dels ciutadans i de la nació

L’aparició del nacionalisme es veu influenciat per

L’imperialisme napoleònicL’imperialisme napoleònicIdeals liberals (drets del ciutadà)Ideals liberals (drets del ciutadà)RomanticismeRomanticisme

Durant la Restauració

Durant la Restauració

El nacionalisme es converteix en corrent ideològic

El nacionalisme es converteix en corrent ideològic

Dret a constituir Estats que s’identifiquin amb nacions

Dret a constituir Estats que s’identifiquin amb nacions

Llengua, història, territori, arrels ètniques...

Llengua, història, territori, arrels ètniques...

Dues tendènciesDues tendènciesInspirades en ideals de

la Revolució francesaInspirades en ideals de la Revolució francesa

Inspirades en els ideals conservadors del Romanticisme

Inspirades en els ideals conservadors del Romanticisme

Itàlia de G. Mazzini “Voluntat del poble”Itàlia de G. Mazzini “Voluntat del poble”

Alemanya de Herder i Fichte _ VolksgeistAlemanya de Herder i Fichte _ Volksgeist

Els moviments Els moviments nacionalistesnacionalistes

Unificació italiana i Unificació italiana i alemanyaalemanya

- Unitat dirigida en profit de la zona més desenvolupada- Burgesia serà la classe rectora, pactant amb l’aristocràcia- Es donaran importants conflictes armats- Canviaren el mapa d’Europa (liquidaren el sistema Metternich i plantegen qüestions que portaren a la Gran Guerra)

- Unitat dirigida en profit de la zona més desenvolupada- Burgesia serà la classe rectora, pactant amb l’aristocràcia- Es donaran importants conflictes armats- Canviaren el mapa d’Europa (liquidaren el sistema Metternich i plantegen qüestions que portaren a la Gran Guerra)

La unificació italianaLa unificació italiana

Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana

Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana

protagonistesprotagonistesSuport de la burgesia del nord d’Itàlia

Suport de la burgesia del nord d’Itàlia

La unificació d’Itàlia (1859 - 1870)

La unificació d’Itàlia (1859 - 1870)

Existien 8 Estats italians

El Regne de PiemontEl Regne de Piemont

L’Estat unificador serà

Amb uns

Víctor Manuel II de SavoiaVíctor Manuel II de SavoiaCavour, el primer ministreCavour, el primer ministreGaribaldiGaribaldi

Cavour

Garibaldi

- Moviment Intel·lectual- Rissorgimento (romanticisme)- Opcions polítiques

- Opció monàrquica (Cavour)no uneix revolució i unificació

- Opció Republicana (Mazzini)uneix revolució i unificació

- Opció neogüelfa (Gioberti)- Opció guerrillera (Garibaldi)

uneix revolució, república i democràciaamb els Camises Roges conquerí Nàpols

- Factors Econòmics- Nord industrial, resta del país agrícola- Burgesia necessita un mercat nacional

- Factors Políticsel 1849 arriba al tron Victor Manuel II (Cavour)Piemont impulsarà el liberalisme i la industrialització

- Moviment Intel·lectual- Rissorgimento (romanticisme)- Opcions polítiques

- Opció monàrquica (Cavour)no uneix revolució i unificació

- Opció Republicana (Mazzini)uneix revolució i unificació

- Opció neogüelfa (Gioberti)- Opció guerrillera (Garibaldi)

uneix revolució, república i democràciaamb els Camises Roges conquerí Nàpols

- Factors Econòmics- Nord industrial, resta del país agrícola- Burgesia necessita un mercat nacional

- Factors Políticsel 1849 arriba al tron Victor Manuel II (Cavour)Piemont impulsarà el liberalisme i la industrialització

Antecedents de la UnificacióAntecedents de la Unificació

Etapes del procés de la unificació Etapes del procés de la unificació

1859, aliança amb Napoleó III (Plombiers, 1857). Guerra contra ÀustriaNapoleó III abandona el Piemont (signant la pau amb Àustria)

1859, aliança amb Napoleó III (Plombiers, 1857). Guerra contra ÀustriaNapoleó III abandona el Piemont (signant la pau amb Àustria)

Annexió de la LlombardiaRevolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana

Annexió de la LlombardiaRevolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana

1860, campanya de GaribaldiGaribaldi negocia amb VMII i li cedeix Nàpols (reafirmat en un plebiscit)

1860, campanya de GaribaldiGaribaldi negocia amb VMII i li cedeix Nàpols (reafirmat en un plebiscit)

Annexió de Sicília i Nàpols. Víctor Manuel Rei d’Itàlia (1861).Annexió de Sicília i Nàpols. Víctor Manuel Rei d’Itàlia (1861).

1866, Guerra Àustro-Prussiana (Piemont aliat)1866, Guerra Àustro-Prussiana (Piemont aliat)

1870, desfeta de Napoleó IIIFrança abandona el PapatItàlia ocupa els Estats Pontificis1871, Roma capital del Regne d’Itàlia

1870, desfeta de Napoleó IIIFrança abandona el PapatItàlia ocupa els Estats Pontificis1871, Roma capital del Regne d’Itàlia

Annexió del VénetoAnnexió del Véneto

1ª Guerra contra Àustria, 1859 Pau de ZúrichAnnexió de la Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana

2ª La guerra contra Nàpols, Expedició dels mil (Garibaldi), 1860 Annexió de les Dues Sicílies

3ª Annexió de Venècia (durant la guerra austro-prussiana, 1866)

4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871)

Etapesde la unificació

Etapesde la unificació

REGNE DE LESDUES SICÍLIES

REGNE DE LESDUES SICÍLIES

PIEMONTPIEMONT

LLOMBARDIALLOMBARDIA

PARMAPARMA

MÒDENAMÒDENA

TOSCANATOSCANA

ROMAEstats PontificisROMAEstats Pontificis

VENETOVENETO

La unificació La unificació alemanyaalemanyaExistien 38 Estats que formaven la Confederació

GermànicaConfederació Germànica

protagonistesprotagonistes

Suport de la burgesia del

nord d’Alemanya, els junkers...

Suport de la burgesia del

nord d’Alemanya, els junkers...

La unificació d’Alemanya (1860 - 1870)

La unificació d’Alemanya (1860 - 1870)

El Regne de PrússiaEl Regne de Prússia

L’Estat unificador serà

Amb uns

precedentsprecedents

Guillem I HohenzollernGuillem I Hohenzollern

Otto von Bismarck (“canceller de ferro”)Otto von Bismarck (“canceller de ferro”)

Revolucions liberals dels 20, 30 i 481834, creació del Zollverein

Revolucions liberals dels 20, 30 i 481834, creació del Zollverein

Bismarck

- Moviment Intel·lectual- Domini del nacionalisme conservador

(Volksgeist)- Herder, Fichte, Hegel

- Factors Econòmics- 1850-70, gran desenvolupament econòmic i

industrial- Ferrocarril i telègraf uneixen el territori- Burgesia necessita un mercat nacional- List, Zollverein (unió duanera)- Prússia esdevé el gran motor econòmic

- Factors Polítics-1861, Guillem I, rei de Prússia-1862, Canceller prussià, Otto von Bismarck

- Unificació des de dalt, via conservadora i autoritària

- Realpolitik- Gran força exèrcit (Moltke), car la guerra és

inevitable

- Moviment Intel·lectual- Domini del nacionalisme conservador

(Volksgeist)- Herder, Fichte, Hegel

- Factors Econòmics- 1850-70, gran desenvolupament econòmic i

industrial- Ferrocarril i telègraf uneixen el territori- Burgesia necessita un mercat nacional- List, Zollverein (unió duanera)- Prússia esdevé el gran motor econòmic

- Factors Polítics-1861, Guillem I, rei de Prússia-1862, Canceller prussià, Otto von Bismarck

- Unificació des de dalt, via conservadora i autoritària

- Realpolitik- Gran força exèrcit (Moltke), car la guerra és

inevitable

Antecedents de la UnificacióAntecedents de la Unificació

Etapes del procés de la unificació Etapes del procés de la unificació

Guerra contra Dinamarca (Guerra dels Ducats), 1863-65Guerra contra Dinamarca (Guerra dels Ducats), 1863-65

Guerra contra Àustria (1866)Guerra contra Àustria (1866)

Acusà a Àustria d’abús de poder al HolsteinVictòria total de Sadowa. Annexió de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, Frankfurt.Creació Confederació d’Alemanya del Nord (1867)

-Dirigida per Prússia-Parlament per sufragi universal

Acusà a Àustria d’abús de poder al HolsteinVictòria total de Sadowa. Annexió de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, Frankfurt.Creació Confederació d’Alemanya del Nord (1867)

-Dirigida per Prússia-Parlament per sufragi universal

Disputa amb Dinamarca per Holstein i SchelesvigNegocià amb Àustria (obté el Holstein)Desfeta danesaAnnexió de Lauenburg i Schelesvig

Disputa amb Dinamarca per Holstein i SchelesvigNegocià amb Àustria (obté el Holstein)Desfeta danesaAnnexió de Lauenburg i Schelesvig

Bismarck preprar el conflicte-A l’exterior pactà amb Napoleó III, Rússia i el

Piemont-A l’interior va prometre un parlament i sufragi

universal

Bismarck preprar el conflicte-A l’exterior pactà amb Napoleó III, Rússia i el

Piemont-A l’interior va prometre un parlament i sufragi

universal

1870, guerra contra França1870, guerra contra França

Per unir el sud necessita un enemic exterior (França, per Alsàcia i Lorena)Excusa, Hohenzollen rei d’EspanyaVictòria total de SedanAnnexió del sud, Alsàcia i Lorena1871, Guillem I coronat emperador, creació del II Reich

Per unir el sud necessita un enemic exterior (França, per Alsàcia i Lorena)Excusa, Hohenzollen rei d’EspanyaVictòria total de SedanAnnexió del sud, Alsàcia i Lorena1871, Guillem I coronat emperador, creació del II Reich

Etapes

3ª La guerra contra França

2ª La guerra contra Àustria

1ª La qüestió dels ducats

Amb inestabilitat política i territorial

De la desintegració i debilitat de l’Imperi Otomà

De la desintegració i debilitat de l’Imperi Otomà

Interessos de Rússia, Àustria i AnglaterraInteressos de Rússia, Àustria i Anglaterra

Nous EstatsNous Estats

BalcansBalcans

Apareixen nous Estats als

Grècia, 1830Romania i Sèrbia, 1878Bulgària i Albània, 1913

Grècia, 1830Romania i Sèrbia, 1878Bulgària i Albània, 1913

1853, EUA obre el mercat japonès1853, EUA obre el mercat japonès

En el Japó del segle XIX

En el Japó del segle XIX

Apareixen nous canvis La Revolució Meiji

(1868)La Revolució Meiji (1868)

1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional

-Supressió del règim feudal-Constitució-Monarquia autoritària-Modernització i occidentalització

-Supressió del règim feudal-Constitució-Monarquia autoritària-Modernització i occidentalització

Els moviments Els moviments nacionalistesnacionalistes