Embed Size (px)
Citation preview
El Moviment ObrerEl Moviment Obrer
Podria definir-sePodria definir-se
Com el conjunt d’actuacions i Com el conjunt d’actuacions i d’organitzacions que volen d’organitzacions que volen aconseguir millorar les condicions aconseguir millorar les condicions de vida i treball dels obrers. de vida i treball dels obrers.
El El moviment obrermoviment obrer Els orígens del Moviment ObrerEls orígens del Moviment Obrer
AnglaterraAnglaterra
Les noves ideologies obreres: Socialisme i Les noves ideologies obreres: Socialisme i AnarquismeAnarquisme
El Socialisme UtòpicEl Socialisme Utòpic El Socialisme RevolucionariEl Socialisme Revolucionari
MarxismeMarxisme AnarquismeAnarquisme
El moviment internacionalistaEl moviment internacionalista L’AIT o Primera internacionalL’AIT o Primera internacional
Els partits socialistesEls partits socialistes La Segona InternacionalLa Segona Internacional
ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRERELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER
La Revolució Industrial comportà el sorgiment d’una nova classe social:El proletariat Viu condicions duríssimes (de vida i de treball, i això
comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la Burgesia.
Així, pren consciència de classe.
Sorgeix el moviment obrer (associacions).
Es crearen ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme
El Vagó de Tercera ClasseHonoré Daumier
Revolució industrialRevolució industrial
Proletariat Moviment ObrerMoviment Obrer
Ideologia
Organització
Socialisme
SindicatsPartits
Segle XIX Segle XX
Socialisme utòpicSocialisme revolucionari
Poca industrialitzacióPoc proletariat
Poc moviment
SindicatsCaixes de socors...
Moviment Obrer
Sindicats socialistes i anarquistesOrganitzacions obreres (partits marxistes)
InternacionalitzacióIª Internacional 1864 - 1876
IIª Internacional 1890 - 1918
Marx, Engels (Marxisme)Bakunin (Anarquisme)
SOCIALISME I MOVIMENT OBRERSOCIALISME I MOVIMENT OBRER
Societat industrialSocietat industrial
Societat de classesSocietat de classes Societat urbanaSocietat urbana
Igualtat jurídica
Definida per la posició econòmica
BurgesosBurgesos ProletarisProletaris
Escenari de canvis polítics,socials, culturals i delsconflictes socials
Remodelació urbanísticaGran burgesia (aristocratització)
Petita burgesia (artesans i comerciants)
Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Valors burgesosTreball, estalvi, propietat, herènciacohesió familiar, defensa de l’ordre establert
Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)
Es defineix per
dividida
classificats
Identificats per
Eren la
Èxode rural
Producte del
ProletarisProletarisTreballador que només és propietari de la seva força de treball
Dures condicions de vida i de treballDures condicions de vida i de treballPateixen
Llargues jornades laboralsMales condicions de treball
Dones i nens amb sous més baixosDisciplina laboral estrictaNul·la legislació laboral
Excedent de mà d’obra (barata)Males condicions de vida(alimentació, roba ...)
Problemes d’habitatge
Problemes d’escolaritzacióAnalfabetisme
Treball infantil
Mortalitat alta (sense seguretat social) ExplotacióExplotació
Prendre consciència d’aquesta explotació és
Prendre consciència de classePrendre consciència de classe
Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes
Moviment ObrerMoviment ObrerS’inicia el
Els orígens del Moviment Obrer: Els orígens del Moviment Obrer: AnglaterraAnglaterra
Primeres manifestacionsPrimeres manifestacionsLudisme(Ned Ludd)
Desorganitzat, VisceralDestrucció de màquinesDefensa dels llocs de treball
Primeres organitzacions obreresPrimeres organitzacions obreres
Mútues, societats de socors
Anglaterra, 1825Dret Associació
Sindicats (trade unions)
Reivindicacions laborals
1830, primer sindicat nacional (Associació General per a la Protecció del Treball,John Doherty)
Lluitaven perneixen
En els inicis
Primera mobilització política dels sindicatsPrimera mobilització política dels sindicats
Associació dels Treballadors de Londres: Cartisme, 1838 “La Carta del Poble”Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal
Daumier
FinalmentFinalment Obrers aconsegueixen millores (10 hores/dia) col·laborant amb la burgesia
Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat
Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic)
Les noves ideologies obreres:Les noves ideologies obreres: Socialisme i AnarquismeSocialisme i Anarquisme
Robert Owen
1771-1858
Karl Marx1818-1883
El socialisme utòpicEl socialisme utòpic
Intel·lectuals il·lustrats, amb preocupacions socials
Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme (explotació, atur, crisis cícliques...)
Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocadesper la concentració de la propietat privada
Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competènciai a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general.
Desconfien de la política i dels polítics
Els socialisme utòpic també es caracteritza per
No tenir un contingut revolucionariSón reformistes
No tenir un contingut revolucionariSón reformistes
Engels encunyà el terme amb un sentit pejoratiu, car aconseguí pocs resultats pràctics
Falansteri (comunitat de Producció i de consum)
Mutualisme i federalismeRebuig a l’Estat, la política i l’EsglésiaPrecursor de l’anarquisme (la propietat privada és un robatori)
Classe productiva i classe no productivaCiència i progrésTallers cooperatius (educació, assistència mèdica...)
Empresari / New Lanarck (Millores laborals)Dirigent sindicalista (Great Trade Unions)CooperativismeNew Harmony (EE.UU.)
El socialistes utòpicsEl socialistes utòpics
Saint Simon1760-1825
Charles Fourier
1772-1837
Robert Owen1771-1858
P.J. Proudhon1809-1865
Tallers NacionalsMembre del govern provisional de 1848Idea General de la Revolució, 1851
Blanc1811-1882
Henri de Saint-Simon Charles Fourier i representació d’un Falansteri
Robert Owen
Pierre-Joseph Proudhon i els seus fillsGustave Courbet, 1865
Louis Blanc
El socialisme revolucionari
Molt diverses, tot i que amb aspectes comuns:
- Gran influència posterior- Demanen canvis socials i polítics totals- S’ha de donar la revolució- Volien un nou ordre social sense propietat
privada
El socialisme revolucionariEl socialisme revolucionari
El Materialisme HistòricEl Materialisme Històric
Anàlisi de la societat capitalistaAnàlisi de la societat capitalista
Revolució proletàriaRevolució proletària
Dictadura del proletariatDictadura del proletariat
Societat comunistaSocietat comunista
Doctrina llibertàriaDoctrina llibertària
Revolució proletàriaRevolució proletària
Destrucció de l’EstatDestrucció de l’Estat
Societat comunistaSocietat comunista
El Marxisme El Marxisme o socialisme científico socialisme científic
Marx desenvolupa una filosofia (per a l’estudi del passat)
MATERIALISME DIALÈCTICMATERIALISME DIALÈCTIC (Tesi, antítesi i síntesi)
MATERIALISME HISTÒRICMATERIALISME HISTÒRIC(ciència d’anàlisi de la història)
Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’ECONOMIA
Quan serveix per a interpretar la històriadóna lloc al
El Manifest ComunistaEl capital
Karl Marx1818-1883
ECONOMIAECONOMIAÉs la base de la societat – infrastructura –i el motor de la història
Condiciona l’organització política,la mentalitat i la cultura de l’època
- superestructura -
Els modes de produccióLes forces de produccióLes relacions de producció
Es basa en uns elementsque van canviant
Defineixen les diverses classes socials
Dominantsi dominades Lluita de classesLluita de classes
Provoca el pas de les etapes històriques
AntagonismeDividides en qualsevol època
Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques
Forces de producció i relacions de producció
EsclavismeEsclavisme
FeudalismeFeudalisme
CapitalismeCapitalisme
Modes de producció
Homes lliures / esclausHomes lliures / esclaus
Senyors / serfsSenyors / serfs
Burgesos / proletarisBurgesos / proletaris
Antagonisme i lluita de classes
Antagonisme i lluita de classes
En el passat...
Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista(Crítica del present)
Economia capitalista
Mode de producció: CapitalismeMode de producció: Capitalisme
Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra
Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra
Relacions de producció:Relacions de producció:
Es basa en
Proletariat Capitalista (burgès)
(classe dominada) (classe dominant)explotació
Plusvàlua(benefici del capitalista)
A través de la
Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres
On ens portarà tot això, segons K. Marx?(Projecte de futur)
A una crisi de superproducció
Una revolució social (Lluita de classes)
En una societat socialista
Que provocarà
Que transformarà la societat capitalista
Què vol Marx?
Que el proletariat (amb el Partit Comunista)
La Dictadura del proletariatLa Dictadura del proletariat
Una societat sense classes (socialista)
Societat comunistaSocietat comunista
instauri
A través de la qual es construirà
L’AnarquismeL’Anarquisme“Absència de poder”
Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies (ni Déu, ni Estat, ni amo)
Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies (ni Déu, ni Estat, ni amo)
Col.lectivització de tots els béns Col.lectivització de tots els béns
Cooperatives de producció i consum i federalisme Cooperatives de producció i consum i federalisme
-Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als partits)-Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme (sindicalisme i propaganda pel fet)
-Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als partits)-Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme (sindicalisme i propaganda pel fet)
Bakunin i KropotkinBakunin i Kropotkin
significa
Es basa en la
Llibertat i Igualtat
Substitució de l’Estat perSubstitució de l’Estat per
Societat sense propietat privadaSocietat sense propietat privada
Els seus representantsEls seus representants
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
KropotkinAcció col·lectiva revolucionària
Enrico MalatestaAtemptats terroristes
BakuninistaPràctica sindical i revolucionàriaMajor presència entre els obrers.
A finals de segle pren força la
El podem dividir en
L’evolució de L’evolució de l’Anarquismel’Anarquisme
Peter Kropotkin1842-1921
Enrico Malatesta1853-1932
El Moviment El Moviment InternacionalistaInternacionalista
L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876-
L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876-
La Segona Internacional 1889-1916
La Segona Internacional 1889-1916
L’aparició dels partits socialistes
L’aparició dels partits socialistes
Història de l’organització internacional obrera
Els obrers d’arreu tenen els mateixos problemesCal organitzar-se per aconseguir millores
Durant la segona meitat del segle XIXMés societat obreres
Necessitat de col·laborar internacionalment
El quart estatPellizza de Volpedo
L’AIT (Primera Internacional)L’AIT (Primera Internacional) 1864-1876 1864-1876
Londres, 1864Associació Internacional de Treballadors (AIT) Associació Internacional de Treballadors (AIT)
Neix a Amb el nom de
Primer intent d’organitzar el proletariat internacionalmentTingué pocs afiliats (més força simbòlica que real)Sobretot resultà un lloc de discussió teòrica
Hi participaren diversos grups:- Trade Unions (sí lluita política i sindical, no a la violència)- Proudhonians (sí mutualisme, apolítics)- Bakuninistes- Marxistes
Estatuts
- L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers- Amb participació en la lluita política (primer pas per alliberar-se de l’opressió econòmica)
On esproclama
Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868)
Diferències entre anarquistes i marxistes
S’organitzava a través deConsell General i Seccions nacionals
A causa de les
MARX (figura clau)
Redacta Estatuts i Manifest InauguralÉs el Cap del Consell General
Congrés de Ginebra, 1866Jornada de 8h/diaNo al treball infantilMillora treball dones
Primera Internacion
al -1864-1876-
Llibertaris, antiautoritaris
Contraris a l’acció política i a un Estat obrerDefensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General
Anomenats autoritarisAcció política i sobirania del Consell GeneralNo a l’acció violenta
Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)
Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà
Els partits socialistesEls partits socialistes
Neixen a partir de 1880Són obrers i revolucionarisParticipen de la lluita electoral i parlamentàriaSón d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista
Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)
Pablo Iglesias
Karl Kautsky
Jean Jaurès
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
KropotkinAcció col·lectiva revolucionària
Enrico MalatestaAtemptats terroristes
BakuninistaPràctica sindical i revolucionàriaMajor presència entre els obrers.
A finals de segle pren força la
El podem dividir en
L’evolució de l’Anarquisme
La Segona Internacional La Segona Internacional (1889-1916)(1889-1916)
Neix a París el 1889
-Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista-Els anarquistes no hi són acceptats-Acceptaven la legalitat democràtica
Característiques
-Es respecta l’autonomia dels partits-Es celebren congressos cada 3 anys (debatre)-Es crea el Bureau Socialista Internacional
-Brussel·les-Amb delegats de cada partit-Per assegurar continuïtat entre
congressos
Organització
http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/lainternacional.htm
El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)“La Internacional” (Himne obrer)La lluita per la jornada laboral per les 8 hores
- El revisionisme (Reforma o Revolució?)- L’imperialisme i la qüestió colonial- El militarisme
Símbols
Els grans debats i polèmiques
Va tenir una gran repercussió
Context internacional favorable:Nova etapa capitalista Expansió econòmica i colonial
Revisionisme
Eduard Bernstein
70’s-80’s sXIX, extensió del marxismecreació arreu partits socialistes
1875, fundació PSDA1891, Congrés d’Erfuts, programa bàsic
socialisme- vot femení- impostos progressius- prohibició treball menors de 14 anys- necessitat de participar en la lluita
política
El socialisme perd tarannà revolucionariCal ser més pragmàtic?
En aquest context aparegué el REVISIONISME
“Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899)
Eduard Bernstein
Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme.
En contrad’aquestes teories
Els defensors de la revolució social
Rosa Luxemburg (Alemanya)Lenin (Rússia)
El Revisionisme resulta condemnat en la Segona Internacional, tot i que finalment es adoptat
Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates
Crearan els partits comunistes
Imperialisme
Lenin, Imperialisme, fase superior del capitalismeEl capitalisme necessita ampliar el seu radi d’explotació.L’imperialisme ha de ser condemnat.
La Guerra Els pacifistes creuen que no s’ha de lluitar en una guerra burgesa i, un cop ha esclatat, s’ha de buscar la pau.Els revolucionaris creuen que cal aprofitar-la per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg).
A la pràctica, la guerra acaba amb la internacional: Deliri patriòtic, els obrers lluiten al costat dels seus governs
Si hi afegim la Revolució Russa:El socialisme es dividirà entre comunistes i socialdemòcrates.
