UNITAT 7ELS SERVEIS. EL TURISME

El sector terciari: o de serveis agrupa totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials. A més es reuneixen aquí totes les activitats que no es poden incloure en els altres dos sectors.

Actualment però s’està parlant d’una nova classificació. Així, parlem del sector terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries), del terciari banal (que inclou les activitats de més baixa qualificació) i del terciari superior o sector quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió).

Són terciaris: Administració pública, serveis financers, comerç, transport, comunicacions, activitats culturals, esport, oci, turisme, serveis sanitaris i educatius, transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...), assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)...

CARACTERÍSTIQUES DELS SERVEIS

Periples Producció i consumUnits (impossiblesd'emmagatzemar)

Intangibles iimmaterials

Sector heterogeni

Les societats desenvolupades viuen un procés de Terciarització econòmica, que implica un augmen t destacadíssim de la importància del sector terciari (augmenta el nombre de treballadors i la seva aportació al PIB). Aquest procés es veu clarament, a partir de la crisi del petroli, en l'evolució de l'economia espanyola en les darreres dècades.

Any Primari Secundari Terciari

1900 69.6 15.2 15.2

1940 51.9 24.1 24.0

1950 49,6 25,5 24,9

1960 41.7 31.8 26.5

1975 23.0 37.8 39.2

1985 17.6 31.5 51.0

1990 11.4 33.1 55.5

1995 9.0 31.9 61.1

2000 6.8 29.4 63.8

2005 5.3 28.5 66.2

2009 4,2 24,9 70,9

Aquest canvi es deu a diversos factors:- La competència entre les empreses. Més i millors serveis impliquen un augment de la productivitat de les empreses (serveis externs a les empreses, auditories, activitats estratègiques...). - La demanda internacional de serveis, per la millora de les comunicacions.- El creixement del turisme a escala global.- El sector terciari acostuma a ser un sector “refugi” en moments de crisi.- Els canvis socioeconòmics disparen la demanda de serveis, car aquests es relacionen amb el grau de benestar de la població (són un indicador de benestar i de desenvolupament econòmic)

- Més nivell de renda- Més esperança de vida- Més taxa d'urbanització- Desenvolupament Estat del Benestar - Incorporació laboral de les dones (calen serveis socials)

- En el cas espanyol cal destacar la construcció de l'Estat de les autonomies i la incorporació a la UE, que dispara el nombre de funcionaris.

Per tal de valorar la importància del terciari podem considerar el percentatge que representa respecte del total del PIB, o bé el percentatge de treballadors ocupats en el sector respecte del total d'ocupats.

PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ

Atenció, no sempre l'increment del terciari vol dir desenvolupament econòmic. Als països del S de vegades hi ha molt terciari i poca indústria (molt treball domèstic, molt sector turístic, molt exèrcit, mol t funcionaris...).

SEGONS LA SEVA APARICIÓ HISTÒRICA

- Terciari Tradicional: activitats presents tradicionalment en les relacions econòmiques i socials: activitats administratives, militars, religioses, comercials, ensenyament, sanitat, transport...

- Terciari Modern: la seva aparició i màxim desenvolupament coincideix amb la industrialització i l'expansió capitalista: activitats financeres, borsa, serveis a les empreses...

- Terciari postindustrial: el seu desenvolupament és recent i està lligat a l'aparició de noves tecnologies i serveis molt especialitzats: informàtica, telecomunicacions, consultories...

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Classificació dels serveis

SEGONS LA PROPIETAT DEL PRESTATARI

- Serveis públics: el servei el presten organismes públics, que tenen un objectiu social (sanitat, ensenyament...).

-Serveis privats: la prestació la realitzen empreses privades, amb l'objectiu d'aconseguir el màxim benefici econòmic (comerç, transport, turisme...)

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

SEGONS LA FREQÜÈNCIA D'UTILITZACIÓ

- Terciari Banal o Ubicu: el seu ús és molt freqüent, per això la seva distribució territorial és molt generalitzada (comerç al detall).

- Terciari Anòmal o Especialitzat: el seu ús és menys freqüent. Per això la seva localització és més concreta, prop de la demanda, normalment en grans ciutats (serveis a empreses).

1) Destinats a infraestructura social. Cobreixen les necessitats bàsiques de la població, són el marc institucional de l’Estat, per això majoritàriament són públics (administració pública, educació, justícia, seguretat social, sanitat ...).

2) Serveis de distribució, per tal d'assegurar la distribució, els fluxes (transports, telecomunicacions, comerç al major, intermediació de la distribució ...).

3) Serveis de producció, adreçats a empreses, base per al desenvolupament de les activitats econòmiques (banca, finances, neteja, investigació, màrqueting, relacions públiques, assessorament ...).

4) Serveis de consum final, destinats als consumidors. Cobreixen les necessitats no bàsiques de la població (comerç al detall, hosteleria, reparació, serveis personals ...).

SEGONS L'ACTIVITAT DESENVOLUPADA

1) Serveis de consum final (hosteleria, oci, serveis socials individuals o col·lectius).

2) Serveis de producció i distribució (transports, intermediació de la distribució, serveis financers ...).

3) Serveis públics.

4) Serveis estancats (amb molt poca capacitat d'augmentar la productivitat, car difícilment poden reduir la mà d'obra, com els serveis socials).

5) Serveis progressius (encara es pot reduir la mà d'obra i augmentar la productivitat, com ara les telecomunicacions).

UNA NOVA CLASSIFICACIÓ DELS SERVEIS

Distribució dels serveisA escala mundial: En els països desenvolupats les activitats terciàries han anat creixent fins a situar-se com el sector econòmic més dinàmic i productiu, ocupant la major part de la població activa. En canvi, en els països subdesenvolupats hi ha poca activitat terciària productiva i una clara hipertrofia del sector públic.

A escala estatal, les empreses de seveis acostumen a ubicar-se prop de la demanda, sobretot les de serveis especialitzats (zones més poblades, grans ciutats i zones amb intensa activitat industrial). Això no vol dir que puguin existir algunes altres distribuïdes de manera irregular en el territori, que donin sevei a les poblacions rurals. Aquesta tendència és molt més marcada en els països subdesenvolupats.

71,48

66,04

71,62

73,04

87,40

67,8

64,23

62,17

67,27

67,8367,01

64,62

80,85

63,44

57,7866,65

60,07

Percentatge d'ocupats en el sector serveis durant el primer

trimestre de 2.009

Valors superiors al 70% sobre la població activa

Mitjana autonòmica = 68,19 %

EL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ

DESEQUILIBRIS TERRITORIALS

PER CCAA

La distribució del terciari no és homogènia. La localització es dóna en funció de la població i de l’activitat econòmica, preferentment a les grans ciutats, menys a ciutats petites i zones rurals. Aquesta és una tendència més accentuada als països pobres

A escala intraurbana, la localització ve determinada pel tipus de servei del qual tractem. Així, el comerçminorista especialitzat (tèxtil, calçat...) o altres serveis “generalistes” (dentistes , advocats, administració pública...) tenen tendència a situar-se en el centre urbà. Altres tipus de serveis “superiors”, com els directius, tenen també tendència a situar-se en la part més prestigiosa de la ciutat (centre i eixamples). Altres serveix cerquen localitzacions perifèriques, com aquells que necessiten molt espai, aquells que es destinen a les empreses localitzades en polígons industrials o aquells que abasteixen a la població resident en l'extraradi (Hipermercats).

Els serveis al territori espanyol

Els serveis es concenten allà on es troben els usuaris. Per això a Espanya es localitzen sobretot en zones amb molta població, amb molta activitat industrial o amb molta activitat turística.

Els subsectors de serveis socials (sanitat, educació...) tenen molt de pes laboral, i són repartits de manera força equitativa dins el territori.

El subsector de les comunicacions, les finances i els serveis a les empreses estan molt relacionats amb la concentració poblacional i el nivell de renda. Per això Madrid i Barcelona són capdavanteres.

La major concentració d'empreses comercials es troben a Catalunya, Andalusia, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana.

Els serveis es concenten allà on es troben els usuaris. Per això a Espanya es localitzen sobretot en zones amb molta població, amb molta activitat industrial o amb molta activitat turística.

Major índex de terciarització en zones urbanas, desenvolupades i litorales turístics.Menor índex de terciarització en zones interiors, rurals i escassament desenvolupades.

La distribució territorial de les empreses es relaciona amb el grau de desenvolupament econòmic, amb el volum de població i amb l'atractiu turístic.

Serveis relacionats amb l'Estat del Benestar

En els països desenvolupats l'Estat, directament o mitjançant empreses privades, garanteix una sèrie de serveis que els ciutadans consideren un dret (administració pública, sanitat, educació, atenció a la tercera edat...).

L'administració pública constitueix la branca fonamental de sector públic. A Espanya té tres nivells: administració general de l'Estat, administració autonòmica i administració local.

El nombre de funcionaris és molt elevat, la qual cosa ha comportat un augment de la burocràcia i la despesa.

Caldria reestructurar el funcionariat.

L'educació a Espanya és obligatòria fins als 16 anys, iniciant-se de fet als 3. La taxa d'escolarització és del 100%.

L'educació postobligatòria també ha crescut molt. De fet, el percentatge de població amb estudis superiors és del 18%.

Espanya ha de millorar la qualitat de l'educació, car presenta uns índex de fracàs escolar molt destacats. Caldria millorar la formació científica i tècnica, tot augmentant el nombre de professionals formats en aquestes branques.

La despesa pública en educació ha augmentat, però encara és lluny dels països que obtenen millors resultats acadèmics.

La sanitat a Espanya és un dret universal. Aquesta generalització a tots els residents és un progrés social, tot i que genera una gran despesa, sempre en augment (més població, més prestacions, millores tècniques...).

Les comunitats autònomes són les responsables de la sanitat.

En general, la sanitat espanyola té un nivell molt alt, malgrat que existeix el problema de les llistes d'espera.

Observem la gran importància del sector terciari (68,4%, 2009) tot i tenir una importància lleugerament menor que a Espanya o la resta de la UE. Això s’explica per la importància del sector industrial.

Font: Idescat. Catalunya en xifres, 2010

Els serveis a Catalunya

Hi ha alguns serveis que tot i no tenir una importància econòmica molt destacada, tenen un gran valor pel que fa al benestar i al desenvolupament de la societat. Destaquen sobretot els serveis relacionats amb l'educació i la sanitat.

Els serveis educatius ocupen 600.000 persones (gairebé ¾ treballen a centres públics).

Els serveis sanitaris ocupen unes 400.000 persones, en centres de titularitat pública o privada. Segons dades del 2008, a Espanya hi ha 3,26 llits hospitalaris i 3,4 metges per cada 1000 habitants.

Les finances a Catalunya

Són fonamentals per al desenvolupament de l’economia.

Una de les característiques més destacades del sistema financer català és la importància de les caixes d’estalvis (70% dels dipòsits privats catalans). L’únic banc català d’importància internacional és el Banc de Sabadell.

Actualment, la crisi econòmica i els canvis legislatius suposaran una transformació radical del sector financer català.

La major part de les entitats i de les activitats financeres es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona. Fora d’aquesta a la franja litoral i als principals nuclis de població.

La recerca i el coneixement a Catalunya

L’any 2005 la Comissió Europea va establir un mètode per mesurar l’esforç en innovació, utilitzant els següents indicadors:

- La despesa en R+D en percentatge del PIB (a Catalunya, l’1,34%; UE, l’1,95%).- La formació de la població, considerant el nombre de llicenciats i graduats en ciència o tecnologia o a la participació en formació contínua.- L’esforç de les empreses en innovació, en relació amb la xifra de negocis (cal millorar molt, no arriba a l’1%; per això es generen tan poques patents).

En l’índex europeu d’innovació regional, Catalunya ocupa el lloc 82, de 206 regions.

Cal recordar que en les economies modernes el creixement econòmic i el nivell de vida té una relació directa amb el coneixement. Cal destacar la importància de la RDI (recerca, desenvolupament i innovació tecnològica).

EL TURISME

Turista és aquell que es desplaça per un període de més de 24 hores, i que inclou una pernoctació fora de casa.

El turisme comprèn les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges o quan romanen en llocs diferents al del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d'oci, per negocis o d'altres motius (OMT)

Antigament el turisme era molt minoritari. A finals del segle XIX i sobretot durant la segona meitat del segle XX es va iniciar el turisme de masses, gràcies a la revolució dels transports, l'augment del nivell de vida i les millores socials (vacances pagades).

Al segle XXI genera molts ingressos i és bàsic en l’economia d’alguns països. Per exemple, en el cas espanyol equilibra la balança pagaments (l'any 2.006, representà el 14% del PIB espanyol, gràcies a l'arribada de 58 M turistes). D'altra banda, genera una gran demanda de mà d’obra, car calen moltes activitats per a satisfer els turistes.

Es poden fer diverses classificacions sobre el turisme, segons diversos criteris, com el lloc d’origen turistes, el tipus d’activitat turística, l'època de l’any en que es desenvolupa l'activitat, les característiques dels turistes...

Segons el lloc d’origen dels turistes parlem del:

- Turisme interior o nacional, que és aquell procedent del mateix país.- Turisme exterior o estranger, que és aquell procedent d’un altre país.

Segons el tipus d’activitat turística podem considerar el turisme:

- Cultural- de Salut- de Sol i platja- Ecològic- Religiós- de Neu- Rural- de Negocis- Esportiu - …/…

Segons l’època de l’any parlem de:

- Turisme de cap de setmana o turisme interior. Utilitza preferentment l'automòbil, produint-se sovint col·lapses en la xarxa carreteres. Abunden els desplaçaments cap a les segones residències

- Turisme de temporada. És el més important, el més massiu. Es dóna durant els períodes de vacances, sobretot d’estiu.

Segons les característiques dels turistes parlem del turisme:

- de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el turisme de sol i platja. Concentra moltes persones a la vegada en poc espai.

- Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per això cerca allotjaments senzills i sistemes de transport econòmic.

- de la Tercera edat. És un turisme en grup, que normalment es dóna en temporada baixa.

- Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens.

- de Grup. Són visites organitzades.

- de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats. Normalment presenta un bon nivell econòmic i cultural.

- .../...

Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzar diversos indicadors, com ara:

- Quantitat de places turístiques (llits). Cal establir la relació entre els llits turístics i la població permanent. Les zones molt turístiques són aquelles amb més de 1000 llits per cada 100 habitats.

- Quantificar el nombre de turistes.

- Quantificar les pernoctacions mitjanes per turista.

- Quantificar la despesa mitjana per turista i dia.

- Avaluar les característiques dels turistes (de masses, juvenil, tercera edat ...)

L'anomenada “indústria turística” es troba en expansió. Aquesta es troba dominada, principalment quan parlem del turisme de masses, pels anomenats tour operadors.

Es tracta d'agències majorites intermediàries entre els establiments turístics i les agències minoristes. Els tour operadors són els que confeccionen els programes i els paquets turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un preu global en el què s'inclou el transport, l'allotjament i el tipus de règim alimentari des de l'origen del client fins al seu destí final. L'agència minorista el ven directament al client i en cobra una comissió.

De vegades es produeixen problemes de saturació, és l'anomenat overbooking. Consisteix és l'excés de reserves sobre el nombre de places disponibles. Les reserves poden ser de places d'avió, de tren, d'hotel, etc. En el món de l'hostaleria i la restauració, es sol aplicar quan un establiment ha sobrepassat els seus límits d'ocupació i té un excés de clients que no pot atendre. Normalment, aquest problema sol ser degut a una mala gestió del Tour Operador, del departament de gestió o del departament de reserves de l'establiment.

Al món:

Els països rics concentren la majoria dels fluxes turístics. Destaquen EUA, Espanya, França i Itàlia.

Darrerament augmenten els fluxes vers països del Sud (Carib, Magrib, zones d’Àsia i Àfrica). Aquests països potencien el turisme com a mitjà per desenvolupar-se. Ara bé, cal combinar factors naturals i socioeconòmics per generar una oferta turística atractiva.

Quan volerem l'impacte del turisme normalment emfatitzem els aspectes positius (creació de riquesa, ocupació, arribada de noves influències culturals, transmissió de nous productes...), ara bé, també pot tenir elements negatius:

Considerant el medi físic, pot distorsionar l’espai i alterar el paisatge i l’equilibri ecològic. L'augment de la pressió humana pot comportar la degradació i destrucció del medi.

A les zones de costa, s'incrementa la contaminació del mar, es dóna la sobreexplotació dels aqüífers (salinització). Cal afegir a més els efectes negatius derivats de la construcció de ports esportius i de la “marbellització”.

A la muntanya comporta un augment de la desforestació i erosió, així com una disminució de pastures i pèrdua de la biodiversitat. Cal considerar també l'impacte derivat de l'augment dels residus i la contaminació.

Si considerem els efectes del turisme en la població, és cert que proporciona més feina. Ara bé, es donen problemes relacionats amb l'estacionalitat i l'economia submergida, l'augment de la inflació i l'especulació del sòl.

Per últim, si considerem la xarxa d’assentaments, aquesta pateix una clara alteració, car es donen canvis en la importància dels nuclis. D'altra banda, augmenta la despesa pública, car cal millorar els serveis i les xarxes de proveïment i comunicacions.

EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYA

El turisme és, des de fa 50 anys, un dels motors econòmics d'Espanya. Espanya és una potència turística mundial, 58 milions de turistes la visitaren l'any 2006, generant l'activitat turística un 15% del PIB.

El turisme va esdevenir un fenomen de masses a partir dels 50, però sobretot durant la dècada dels 60. Hi contribuïren factors naturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu).

Espanya s'especialitzà en el turisme de sol i platja, que encara és vital. Malauradament, aquest presenta el greu problema de l'estacionalitat.

Més del 90% de les empreses dedicades al turisme són microempreses, amb pocs treballadors. La feina és estacional i acostuma a estar mal remunerada. Per això hi ha un percentatge elevat de dones i immigrants.

Actualment es treballa per potenciar nous tipus d'oferta, per cercar millorar la qualitat i així atrure un turisme de més poder adquisitiu. Cal aprofitar l'enorme potencial turístic (cultura, natura, gastronomia ...).

Malauradament, hi ha zones com les Canàries o les Balears que depenen de manera gairebé exclusiva del turisme. Aquesta dependència no és bona, car una crisi del sector podria ser catastròfica.

D'altra banda, continuen generant-se problemes per l'excessiva estacionalitat, que en zones especialitzades en l'oferta de sol i platja genera saturacions a l'estiu i atur a l'hivern.

Per últim, cal parlar dels problemes ambientals, com la destrucció dels entorns naturals, l'abastiment i depuració d'aigües, la saturació de les vies de comunicació, la contaminació acústica...

El model turístic implantat a Espanya a partir dels any 60 es caracteritza per:

-Abundant oferta.-Demanda massiva.-Demanda majoritàriament de poder adquisitiu mitjà-baix.-Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja. -Predomini del tipus de Sol i Platja.-Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals.

A Espanya hi ha quatre grans zones turístiques:

La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. El seu principal atractiu és el mar.

Els dos arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca l'oferta relacionada amb el sol i la platja.

La zona interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques” (Lleó, Salamanca...). En aquest cas l'atractiu principal és el cultural.

La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme més familiar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura, gastronomia ...

El turisme estranger o exterior representa 2/3 del volum total. Els turistes que visiten Espanya són bàsicament d'altres països de la UE (Regne Unit, Alemanya i França). Cada cop més arriben turistes de l'Europa de l'Est i Rússia. Sobretot venen amb un viatje organitzat a l'estiu, en avió o per carretera, cercant destinacions de sol i platja.

Les bones condicions climàtiques d'algunes zones han convertit Espanya en una destinació preferent per a persones jubilades del nord d'Europa.

El turisme interior representa 1/3 del total. L'augment del nivell de vida i la millora de les comunicacions ha fet incrementar el turisme nacional i la mobilitat temporal (desplaçaments de cap de setmana).

La proporció entre turisme exterior i interior varia molt segons les zones. En general, en els centres més importants predomina l'exterior.

Oferta Turística (2009)

1

1

12

31. Turisme de sol i platja:

Litoral Mediterrani i Sudatlànitc, Canàries i Balears.

2. Madrid.3. Litoral Cantàbris i Gallec.4. Espai rural interior.

Turisme rural.5. Estacions d'esquí .

Turisme de neu.6. Ciutats històriques .

Turisme Cultural.

Fuente: INE

Zones turístiques i tipologia

2

Malgrat l'augment del número de turistes i dels ingressos que aporten, es pot parlar d'un esgotament del model tradicional del turisme espanyol:

• Predomini del turisme de nivell mitjà-baix.• Problemes de l'oferta turística: pujada de preus sense millorar la qualitat, manca d'adaptació a les noves exigències de la demanda, estacionalitat, competència d'altres països mediterranis...• Dependència dels tour-operadors internacionals.• Deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en algues zones.

Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basades en una planificació a llarg termini, que consideri el següent:

- Potenciar el turisme de qualitat (de grana poder adquisitiu)- Millorar l'oferta per tal de contrarrestar la rigidesa, l'estacionalitat i els desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats de turisme (per exemple, l'esportiu, el cultural i de ciutat...).- Disminuir la dependència de l'exterior.- Compatibiliztar el desenvolupament turístic amb la qualitat mediambiental.

El turisme té una gran importància en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia. Gràcies als factors naturals i culturals, Catalunya és una de les principals destinacions turístiques d’Europa (supera els 15 M de turistes estrangers i els 5M de turistes espanyols per any). És la zona d’Espanya amb més importància turística (el sector aporta aproximadament un 15% PIB).

Catalunya ha estat tradicionalment una important zona turística. Diversos factors hi contribueixen: l'atractiu natural i cultural, la situació geogràfica, la bona accessibilitat (el 75% del turisme és estranger) i la intensa activitat econòmica (turisme de negocis).

En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals han contribuït a incentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics (Barcelona 92) o el Forum (2004).

El turisme és una activitat vital. Unes 400.000 persones viuen directament o indirecta del turisme, que és bàsic en alguns indrets, com Salou, Lloret ...

Els principals tipus de turistes que visiten Catalunya es divideixen en quatre grans grups: els que passen les vacances a Catalunya, els que es troben de pas vers altres destinacions, els que hi acudeixen per motivacions professionals i, per últim, el turisme d’interior (de cap de setmana).

Referint-nos a les zones turístiques, hi ha dues grans zones, la Costa Brava i la Costa Daurada. En totes dues destaca l'afluència estival, sobretot d'un turisme d'exterior. En el cas de la Costa Daurada, cada cop pren més força, gràcies al turisme interior i als parcs temàtics.

En els darrers anys comencen a destacar altres zones, com els Pirineus, les Comarques d’interior o Barcelona (boom creuers).

Les principals tendències del sector són:

- El creixement de la demanda turística (tot i que destaca la força de la marca Barcelona i la franja litoral).

- L’augment del nombre d’allotjaments turístics (sobretot hotels de 4 i 5 estrelles i allotjaments rurals).

- La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural i d’interior). Tot i que encara hi ha una marcada estacionalitat centrada en el turisme de sol i platja.

- L’aparició de les línies aèries de baix cost.

- La millora dels equipaments.

- La millora de la formació dels professionals del sector.

- Superar l’estacionalitat estival (infrautilització dels equipaments).

- Superar la concentració turística a la franja litoral.

- Millorar alguns dèficits d’infraestructures en algunes zones (retencions , subministrament d’aigua i electricitat, qüestió dels aeroports...).

Font: Idescat. Catalunya en xifres, 2010

El turisme és un sector vital. Cal mantenir-lo i potenciar un turisme de qualitat. Per fer-lo, cal realitzar tota una sèrie d'actuacions per superar algunes deficiències.

- Superar la disminució de la despesa mitjana per turista.

- Tenir més cura de l’entorn natural i del patrimoni.

- Donar més importància als recursos humans i culturals, incrementant la formació.